Log In 
Language SCRIPTA. Revista de Literatura i Cultura Medieval i Moderna. 2024. No. 24
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- El diseño de una base de datos para una representación de las fuentes históricas valencianas(2024) Hernández, CelioEn el ámbito de las Humanidades Digitales, es crucial el desarrollo de bases de datos para el acceso y organización eficiente de su contenido, también sobre fuentes históricas. Tanto las «instituciones-memoria» como los proyectos universitarios se especializan desde hace décadas en la creación y mejora de estas, con distintos grados de complejidad, para facilitar la tarea de la comunidad científica y, en ocasiones, centralizar la información que se encuentra dispersa en la red. Esto sucede con el proyecto VaHiFo (Valentiae Historici Fontes), de la UV/IIFV, que, en un esfuerzo por reunir las referencias sobre fuentes históricas valencianas, se ha embarcado en su localización y registro, así como en la creación de un sistema de información que las organice y gestione. El objetivo de este artículo es mostrar el proceso de diseño de dicha herramienta, que atiende a aspectos como la sencillez de uso, perdurabilidad y capacidad evolutiva. Asimismo, se ofrece una metodología que conceptualiza la descripción unificada de las fuentes históricas valencianas, de distinto género y con diversas tipologías materiales o de edición, y que además resalta la relación entre los testimonios de su tradición.Palabras clave: humanidades digitales, base de datos, fuentes históricas valencianas, metodología
- Valencia en Al-Mugrib fī hulà l-Magrib de Ibn Saʿīd al-Andalusī: Historia y literatura durante el periodo musulmán(2024) Kacimi, MouradEl presente artículo arroja luz sobre los datos que ofrece Ibn Saʿīd al-Andalusī (1214-1286) sobre Valencia en su obra Al-Mugrib fī hulà l-Magrib. En primer lugar, aportamos datos sobre el autor y su producción literaria, luego destacamos el valor histórico y literario que proporciona su libro. Analizamos seguidamente la versión que reproduce Ibn Saʿīd sobre la historia de Valencia en comparación con otras fuentes árabes. Se expone y estudian textos literarios de prosa y poemas que escoge el autor para definir y describir la ciudad en el periodo islámico. Analizamos los datos que proporciona sobre los destacados pueblos del reino de Valencia, prestando especial atención a los topónimos árabes y su posible origen y etimología. Por último, se analiza el criterio de Ibn Saʿīd a la hora de seleccionar los escritores e intelectuales de cada pueblo del territorio valenciano. Palabras clave: Valencia, historia, literatura, Ibn Saʿīd, Al-Mugrib.
- Un nuevo catálogo de pliegos sueltos de la imprenta de Agustín Laborda y Campo(2024) Gomis Coloma, JuanEste artículo da a conocer el hallazgo de un catálogo de surtido publicado por el impresor Agustín Laborda y Campo hacia el final de su vida. Teníamos noticia de su existencia, pero no se había localizado hasta ahora. De ahí el valor de la Memoria de los romances, relaciones, historias, entremeses, estampas iluminadas, libros y otras menudencias que se presenta en este artículo: además de la reproducción digital del impreso, se analiza su contenido poniéndolo en relación con la trayectoria profesional de Agustín Laborda y especialmente con un catálogo anterior salido de su taller, que dio a conocer Jaime Moll en 1981. Si la conservación de un catálogo de menudencias es de por sí una rareza, contar con dos publicados por el mismo impresor es un hecho extraordinario y constituye una oportunidad para estudiar la evolución de las estrategias editoriales de los tipógrafos especializados en la literatura de cordel.Palabras clave: catálogo, imprenta, libro, literatura de cordel, romance, impresor
- Lanzarote como figura Crística: Misticismo y sacrificio en El caballero de la carreta de Chrétien de Troyes(2024) Roca Ticó, XavierEn este artículo se analiza cómo Chrétien de Troyes retrata a Lanzarote como una figuracrística en El caballero de la carreta. La autonegación de Lanzarote al subir a la carreta, la antítesisentre la tierra de Logres y la Tierra de Gorre, su encuentro con la lanza de Longinos, el misteriode la losa de mármol que solo él puede mover y su paso por el puente de la espada, durante el cualaparecen estigmas en su cuerpo, son elementos que consolidan su imagen como un redentor. Estosaspectos simbolizan su sacrificio y misión redentora, destacando la habilidad de Chrétien de Troyespara entrelazar religión y literatura en una narrativa profundamente espiritual y simbólica. Paraules clau: Lanzarote, amor oblativo, Chrétien de Troyes, simbología cristiana, sacrificio
- Simbolismo sagrado en la Pasión de Cristo: El pelícano en La literatura medieval(2024) Peirats, AnnaLa espiritualidad medieval europea se caracteriza por una profunda conexión entre las creenciascristianas y la simbología animal, donde los animales adquirieron significados para transmitir mensajesteológicos y morales. Entre estos símbolos, el pelícano destaca como una figura cristológica. Este artículoexamina la evolución del pelícano como símbolo de la Pasión, Muerte y Resurrección de Cristo en textoscomo el Physiologus y el Bestiario de Aberdeen. Se analiza el simbolismo desde una perspectiva de literaturacomparada y análisis teológico, destacando su presencia en el arte medieval, en la arquitectura religiosa,manuscritos iluminados y objetos litúrgicos. Además, se aborda el papel pedagógico de este símbolo. Elestudio también explora su uso en la literatura moralizante (Isabel de Villena, Roís de Corella y JaumeRoig), que lo emplearon para profundizar en la reflexión sobre el sacrificio y el amor divino. En definitiva,revela cómo la cultura medieval aprovechó la tradición simbólica animal para comunicar verdades religiosascomplejas. Simbología, pelícano, Pasión de Cristo, bestiarios, sacrificio, redención.
- L’actualitat de la ciència política proposada per Francesc Eiximenis (ca. 1328/32-1409): el Regiment de la cosa pública i el Dotzè del Crestià al servei dels polítics (actuals).(2024) Martines, VicentAquest estudi realitza una anàlisi de les aportacions de l’Humanisme cívic medieval i del Renaixementa la Ciència Política (amb especial atenció a la teoria del bon govern) i com d’actuals poden resultar demanera efectiva. L’anàlisi se centra en la contribució de Francesc Eiximenis amb el Regiment de la Cosapública en el conjunt del seu Dotzè del Crestià. Realitzem una breu antologia de fragments (en versió originali en traducció a l’espanyol –a fi que siga més accessible a un públic més ample, especialment, si podia ser,polítics en actiu) amb consells i ensenyaments que poden mostrar com d’útil pot ser actualment la proposaconceptual de Francesc Eiximenis.Paraules clau: Ciència política, Bon govern, Humanisme Cívic, Francesc Eiximenis, Coluccio Salutati, Regimina principes.
- Fraseologia diacrònica: «Vengut és qui us gratarà la tinya» (Curial e Güelfa)(2024) Martines, JosepAquest article assaja una via metodològica per a la recerca del component fraseològic en diacronia.Aquesta via recolza en la semàntica i la lexicologia diacròniques, en la història de la cultura i en l’aprofitamentdels corpus digitalitzats i de les dades fornides per la geolingüística i de la lingüística contrastiva. Se centra enl’estudi de l’origen de la locució «Gratar la tinya a algú» ‘pegar-li’. Mostra el possible origen italià d’aquestaunitat fraseològica, documentada per primera vegada en el Curial e Güelfa i present també en la traduccióde la Commedia de Dant duta a terme per Andreu Febrer. Això ha exigit analitzar la història, d’una banda,del verb gratar en català i de la fraseologia que ha generat i, de l’altra, de la locució italiana «Grattare latigna a qualcuno». Així mateix, mostra com degué estendre’s en català aquesta locució des dels diccionarisdiacrònics fins a alguns diccionaris i inventaris fraseològics contemporanis i textos literaris actuals.Paraules clau: fraseologia diacrònica, semàntica i lexicologia diacròniques, contacte de llengües, Curial eGüelfa, italianismes
- Aquesta nafra gloriosa és botiga d’especieria: La contemplación de la Pasión en la Vita Christi de Isabel de Villena(2024) Peirats, AnnaEste estudio explora la narrativas contemplativa que rodea al cuerpo sin vida de Cristo en lostextos medievales, a partir de la influencia del Arbor vitae crucifixae Iesu Christi (AVCJ) de Ubertino deCasale en la Vita Christi de Francesc Eiximenis y en Isabel de Villena. El artículo examina las variacionesen los elementos estilísticos, las metáforas y los matices temáticos a través de un análisis comparativo decapítulos específicos de la Vita Christi de Isabel de Villena (capítulos 144, 219 y 220). Este análisis revelael impacto de Ubertino en la narrativa de Eiximenis y la amplificación del tono de lamentación en Isabel deVillena, que introduce isotopías únicas, retratando el pecho de Cristo como un armario de curación. El estudioresalta la influencia de Ubertino en la espiritualidad europea, especialmente en la Península Ibérica, dandoforma a las expresiones contemplativas que se encuentran en las vitae de Eiximenis e Isabel de Villena.Palabras clave: Ubertino de Casale, Arbor vitae crucifixae Iesu, Francesc Eiximenis, Isabel de Villena,espiritualidad, contemplación, Vita Christi
- Estudi i edició crítica del Sermó de la Immaculada Concepció, de Felip de Malla(2024) Mompó Navarro, Jacobovint s’ha destacat la dificultat d’accedir a la literatura de Felip de Malla per la densitatde la seua prosa i la manca d’edicions modernes. A finals dels anys setanta es van iniciar recerquesque aportaren noves dades, i se’n feren edicions, com la del Memorial del pecador remut. Malgrat elsavanços, encara queda bona part de la seua obra sense editar, fet que en palesa la necessitat d’estudii difusió. Aquest treball ofereix l’estudi i l’edició crítica del Sermó de la Immaculada Concepció.Paraules clau: Felip de Malla, Segle XV, literatura religiosa, edició de textos, ecdòtica
- Las cuatro versiones incunables zaragozanas de las Coplas de Vita Christi de fray Íñigo de Mendoza: estudio lingüístico(2024) De Beni, MatteoEste artículo ofrece una aproximación a la lengua de cuatro versiones incunables de unmismo texto, las Coplas de Vita Christi de fray Íñigo de Mendoza, publicadas por la imprenta de losHurus en Zaragoza entre c. 1482 y 1495. Se sondea, en primer lugar, el aporte del latín y del hablarústica tipificada de los pastores en los impresos estudiados. En segundo lugar, se examinan losprincipales aspectos gráficos, morfosintácticos y léxicos de la lengua de las Coplas de Vita Christi,haciendo hincapié en la presencia de algunas formas de plural de sustantivos que permiten vincularlos impresos, y especialmente el más antiguo, con la editio princeps del texto, publicada por otroimpresor en Zamora.Palabras clave: impresos antiguos, historia de la lengua española, castellano del siglo XV, Íñigo deMendoza, Hurus
- Un diàleg literari i històric a través dels segles(2024) Arche López, Miguel; Cononel Ramos, Marco AntonioPresentació monogràfic "Un diàleg literari i històric a través dels segles"
- Un paisatge amb figures: a propòsit del patronímic Ioannes en la nissaga dels Macip(2024) Ferrer Orts, AlbertJoan Vicent Macip, més conegut com Joan de Joanes, fou el més destacat de les tresgeneracions dels Macip dedicades a menesters pictòrics. Fins a tal punt que el seu nom derivàen patronímic llatinitzat (Ioannes), de què es beneficiaren la seua dona, els seus fills i la seua neta.Un àlies que, amb posterioritat, s’utilitzà en versió valenciana i castellana amb la formula Joanes/Joan de Joanes o Juanes/Juan de Juanes fins l’actualitat. El present treball indaga en les vicissitudsd’aquesta evolució i, alhora, en el lloc on va nàixer el nostre protagonista, dada imprecisa que araperfilem d’acord amb la documentació consultada.Paraules clau: Joan Vicent Macip, Ioannes, Joan de Joanes, Juan de Juanes, pintura
- Narrar al sodomita: fuentes de archivo y construcción de biografías nefandas del Reino de Valencia en la Edad Moderna(2024) Navarro Martínez, Juan PedroEn este artículo pretendemos estudiar las fuentes de las que nos podemos servir parareconstruir las biografías de los acusados de sodomía en el Reino de Valencia en la Edad Moderna;las problemáticas que se encaran a la hora de afrontar el material del archivo “sodomita”; lasposibilidades de aplicar diferentes métodos como el análisis de escala reducida y la prosopografía,así como informar sobre el uso potencial tanto de la fuente como de estos senderos metodológicosa través del estudio de caso.Palabras clave: sodomía, Edad Moderna, Reino de Valencia, microhistoria, prosopografía
- Juliana Morell i les poroses fronteres de catolicitat a la França de la primera meitat del segle xvii(2024) Alabrús Iglesias, Rosa MariaL’article pretén emfasitzar la porositat de les fronteres culturals a França a la primera meitatdel segle xvii, mitjançant la figura de la intel·lectual, traductora i priora del monestir de SaintePraxède d’Avignon, Juliana Morell, d’origen barceloní. Al mateix temps s’analitza el seu peripleParís-Lió-Avinyó i les influències dels diferents corrents de pensament que va rebre a la joventut ia la seva etapa adulta.Paraules clau: Juliana Morell, fronteres culturals, segle xvii, humanisme cristià, catolicisme,protestantisme
- Reconstruint la biografia del mudèjar valenciàʿAbd Allāh b. Al-Ṣabbāḥ: dades sobre València (segles XIV-XV)(2024) Constan-Nava, AntonioL’origen del mudèjar ʿAbd Allāh b. al-Ṣabbāḥ (segles xiv-xv) continua sent un misteri. Les dades que existixen en la seua única obra coneguda no diuen res sobre aquest tema; tampoc no apareix aquest autor esmentat en cap obra medieval. L’estudi conjumina tot el conegut sobre el seu origen i centra les indagacions en uns certs passatges de la seua obra que semblen remetre el seu origen a terres valencianes, concretament, entre les ciutats de València i de Xàtiva. D’una banda, l’estudi se centra en eixes parts de la narració, de les quals s’extrau informació concreta que puga llançar llum sobre la biografia d’Ibn al-Ṣabbāḥ; i, d’una altra, s’extrauen tots els esments que el mudèjar va fer sobre el territori valencià. A més, se centra en el nasab (cognom) «al-Ṣabbāḥ» que, segons les recents i inèdites investigacions, està documentat en el territori valencià entre els segles xiii i xvii. Tot això, per tractar d’apuntalar la hipòtesi del seu origen valencià. Els textos que s’extrauen i citen es presenten traduïts al valencià, en el que pretén ser un avançament parcial de la traducció a aquesta llengua de l’obra d’un viatger asceta i mudèjar, molt probablement, de la Corona d’Aragó.Paraules clau: València; Xàtiva, Ibn al-Ṣabbāḥ, segles xiv-xv, Corona d’Aragó, Biografia
- La significació política de la Lucrècia de Joan Ramis: reivindicació de les lleis i dels costums de Menorca davant el menyspreu al Tractat d’Utrecht per part del governador James Johnston(2024) Bermejo Gregorio, JordiLa significació específica i concretament política de la tragèdia Lucrècia (1769) de Joan Ramis encaraestava per revelar-se. Per abordar-la, s’ha observat el rerefons de liberalisme polític de Locke en la peça, elcontext històric i polític de l’illa de Menorca durant la dècada dels seixanta del segle XVIII, i, finalment,l’estructura geomètrica de l’obra i els processos lògics que la composen. El resultat de la significació políticade la tragèdia es resumeix en, primer, una denúncia a l’actitud i acció despòtica del tinent governador britànicJames Johnston en no voler reconèixer la vigència i legalitat del tractat d’Utrecht quant a la pervivència delstradicionals bons usos i bons costums menorquins derivats de les lleis forals i privilegis de l’illa —tant enel civil com en l’eclesiàstic—; i, segon, ser un al·legat als seus conveïns per lluitar per allò que el govern deJohnston estava violentant: la seva idiosincràsia i la seva llibertat com a poble.Paraules clau: Joan Ramis, Lucrècia, James Johnston, tragèdia neoclàssica, Menorca britànica
- El memorial de Francesc d’Àvila: una font poc explotada de la guerra de Successió. Edició i estudi.(2024) Medina i Martínez, FernandoEn el marc de la guerra de Successió, la intervenció propagandística i militar dels valencians més afins a Carles III fou clau per a l’expansió de l’austriacisme al País Valencià. Un d’ells, Francesc d’Àvila, és el protagonista d’una relació de serveis en què reclamava una millor consideració atesos els mèrits que demostraven la seua lleialtat a la casa d’Àustria. L’edició del text amb criteris filològics resulta un punt de partida per a revisar la bibliografia tot resseguint les fetes en què el coronel afirma haver participat i permet d’apreuar amb ulls contemporanis el valor literari dels egodocuments impresos durant l’Edat Moderna.Paraules clau: Guerra de Successió Espanyola, edició crítica, relació de serveis, austriacisme
- La València del vuit-cents a través del dietari d’Ignacio Gilabert Soler (1744-1751)(2024) Soler, GabrielaAquest article tracta d’analitzar un egodocument excepcional per al territori valencià, el dietari d’Ignacio Gilabert Soler, escrit entre 1744 i 1751 i actualment conservat en mans privades. L’autor del dietari pertany als grups intermedis de la societat valenciana del moment. El seu contingut reflectix les despeses i la gestió de la vida familiar de la casa, per la qual cosa es tradueïx en un acostament a la quotidianitat, vida familiar i intimitat d’ell i del seu entorn. Tot això ens permet conéixer les dinàmiques socials d’aquests grups intermedis que, a vegades, han sigut marginats per la història tradicional. Gràcies a l’anàlisi d’esta font hem pogut conéixer les transformacions socioculturals i econòmiques de la València del moment que preconitzaven l’adveniment de la nova societat burgesa.Paraules clau: memòria personal, vida quotidiana, segle xviii, societat, interdisciplinaritat
- Ad intra e ad extra: riposizionamenti spaziali nella letteratura del xx secolo prodotta da donne(2024) Forgetta, EmanuelaNel presente testo, verranno esaminati alcuni degli spazi narrati da quattro illustri autrici delVentesimo secolo: Maria Aurèlia Capmany, Natalia Ginzburg, Elsa Morante e Mercè Rodoreda. L’analisiinizia con la contrapposizione tra lo spazio interno, legato alla percezione primaria, e lo spazio esterno,influenzato dalle dinamiche sociali. Attraverso i testi proposti, s’indagherà sulla profondità dell’esperienzaumana e sulle inevitabili connessioni spaziali che essa implica. L’analisi metterà in luce, in alcuni casi, lacapacità adattiva delle protagoniste letterarie citate, in altri il loro disagio e in altri ancora la loro abilità nelsapersi riposizionare nello spazio, andando oltre le circoscrizioni imposte loro dalla storia e dalla società.Grazie a questo riposizionamento, vedremo come alcune delle protagoniste si riappropriano dello spaziourbano, tradizionalmente un luogo androcentrico, mentre altre dimostrano non solo di saper custodire lospazio domestico ma anche di saperlo edificare, sostituendo nuove aperture alle limitazioni imposte.Parole chiave: spazio, letteratura, la città, la casa, genealogie letterarie
- Fúria i misericòrdia de Déu. Cròniques dels terratrèmols de Montesa de 1748(2024) Casanovas i Beneyto, MartaL’any 1748, una sèrie de terratrèmols va assolar el Regne de València, amb Montesa com una de les àrees més afectades. Aquest estudi analitza diversos textos contemporanis que documenten aquests esdeveniments, incloent-hi obres de Vicent Ximeno i Esteban Félix Carrasco, així com diversos impresos anònims. S’examinen les perspectives religioses, tècniques i socials d’aquests textos i se’n discuteixen les divergències, així com la possible interdependència entre les fonts, especialment en relació amb l’autoria de certs textos, de manera que s’ofereix una reflexió sobre la memòria col·lectiva i la transmissió textual en l’època.Paraules clau: terratrèmols de Montesa, Regne de València, segle xviii, crònica històrica, Vicent Ximeno, Esteban Félix Carrasco
