Log In 
Language Anuari de psicologia de la Societat Valenciana de Psicologia. Vol. 18, no. 2
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Desafiaments interdisciplinars i socials de la psicologia moral contemporània: obertura i reflexivitat(2017) Farías Navarro, LevyLes relacions entre la Psicologia Moral i la Filosofia Moral han sigut motiu de diverses i importants reflexions. Per a Piaget i Kohlberg, la col· laboració entre ambdues disciplines era tan lògica com important; però junt al declivi dels seus enfocaments, s’han plantejat preocupacions sobre les conseqüències negatives d’un excés apropament entre ambdues especialitats, així com exhortacions a reafirmar l’autonomia de la Psicologia Moral front la Filosofia, amb «més psicologia». Diagnòstic i tractament amb què no tots els comentaris concorden. Després de passar revisió, esquemàticament, al curs del dit debat, aquí es conclou amb la proposa de què s’hi conceba i pros· seguisca en termes més amplis i autocrítics. Hui dia, particularment destacaríem: a) Les «argumentacions mixtes» o la porositat dels límits disciplinaris són tan inevitables com positives; b) en lloc de incórrer en il·lusions natu· ralistes o en un descriptivisme ingenu i falsament neutral, allò més indicat seria que totes les teories de la Psicologia Moral admeteren, del mode més transparent i reflexiu possible, les seues pressuposicions normatives o de va· lor; c) més enllà de la relació entre els psicòlegs i els filòsofs de la moralitat, o de l’anomenada «fal·làcia del psicòleg» (segons la qual els psicòlegs donen per fet que les seues prescripcions cal que siguen adoptades com a guia pels educadors), aquest debat hauria de conduir cap a una extensió de la comunitat de «parells» encarregats de jutjar la qualitat de les investigació, o dit d’altra forma, a la major democratització possible dels estudis en aquesta àrea.
- La psicoteràpia trnasforma la praxis moral?(2017) García García, MikelAquesta recerca es va iniciar l’any 2014 amb l’objectiu principal de conèixer si els pacients que realitzen una psicoteràpia canvien la seua praxi moral. Altres objectius eren descobrir associacions significatives entre subgrups de la mostra. La mostra es va captar principalment per internet. Les dades arreplegades són: sociodemogràfiques; el qüestionari de personalitat MCMI, l’avaluació d’uns dilemes ètics amb respostes dicotòmiques i amb una explicació descriptiva. Els dilemes es dissenyaren específicament per a la recerca. L’anàlisi s’ha efectuat amb eines qualitatives (Atlas.ti) i quantitatives (SPSS) sobre una mostra vàlida de 85 subjectes, i amb la hipòtesi nul·la H0: Realitzar com a pacient un procés de psicoteràpia no incrementa l’elecció utilitarista davant de dilemes morals. Resultats: a) es rebutja la H0., fer psicoteràpia si està associada a increment d’eleccions utilitaristes; b) els subjectes de més edat són més utilitaristes; c) les personalitats compulsives amb sentiment de culpa fan eleccions deontologistes. L’articulació d’anàlisi quantitativa i qualitatiu és poc freqüent en les recerques i, en la nostra, s’ha evidenciat el seu potencial generador de significat. Es discuteix sobre els resultats, insuficiències i abast de la recerca. Es conclou amb una discussió teòrica general sobre l’interés de seguir investigant, amb una perspectiva consilient i transformadora de la violència, anticipant àrees a tenir en compte.
- La presa de decisions morals. Diàlegs i contribucions entre Kohlberg, Mead i Habermas(2017) Oraisón, María MercedesL’article aplega reflexions i conceptualitzacions sobre el raonament moral i la presa de decisions morals de Lawrence Kohlberg, Georg Herbert Mead i Jürgen Habermas. Entre aquests trobem interessants plantejaments on es posen en diàleg la Psicologia i la Filosofia per elucidar de manera més clara i precisa la conformació de la moralitat. Entre les línies d’articulació o punts de convergència advertits en el pensament d’aquests tres autors i desenvolupats en l’article, es destaca la noció d’adopció de rols formulada per Mead,que Kohlberg incorpora a la seua teoria del desenvolupament moral com una operació de justícia i procediment d’universalització i que Habermas assimila a la seua proposta del discurs pràctic. Les interpretacions construïdes pels autors entorn d’aquest procés, que es rescaten ací, plantegen interessants implicacions per a esclarir la presa de decisions morals.
- Kohlberg en el seu context(2017) Reed, Collins
- Association for Moral Education (AME)(2017) Melià Martín, Nuria
- La inefable causa del desenvolupament moral(2017) Puka, Bill
- Importància de la psicologia en l'economia i finances del comportament(2017) Alemany Palomo, Núria; Aragó Manzana, Vicente; Salvador Aragó, EnriqueDintre del camp de l’Economia, la teoria de la Utilitat Esperada (UE) ha dominat la presa de decisions amb risc. Però, l’explicació de la realitat, per part dels models neoclàssics ha posat de manifest que els agents violen de forma sistemàtica les hipòtesis de la teoria de la UE. Per a tractar d’explicar aquestes anomalies, algunes teories han incorporat la Psicologia en la presa de decisions. Entre aquestes, la més influent és la Prospect Theory desenvolupada per Kahneman i Tversky (1979), la qual es considerada, fins als nostres dies, com una referència imprescindible per a comprendre el desenvolupament de les Finances del Comportament.
- Una aproximació intrasubjecte a la teoria prospectiva(2017) Bonavia Martín, Tomás; González, MartaEn el present estudi hem reprès la recerca duta a terme per Kahneman i Tversky (1979), que va donar origen a la seua Teoria Prospectiva. La importància d’aquesta teoria radica, d’una banda, en la crítica que va suposar a la teoria de la utilitat esperada i, d’altra banda, al fet que va permetre la formulació de l’efecte de certitud –o certesa–, de reflexió i de l’efecte marc. Aquests autors van utilitzar en els seus estudis generalment dissenys experimentals intrasubjecte. El nostre objectiu ha consistit a comprovar si els efectes trobats per aquests autors es mantenen, igualment, malgrat el fet d’haver dut a terme una anàlisi intrasubjecte establint com a hipòtesi que els seus plantejaments no siguen rebutjats. Per açò, prenem una mostra de 106 participants, als quals se’ls va fer una sèrie de preguntes basades en problemes de pèrdues i guanys. Després de replicar l’estudi en cinc ocasions, els resultats finals van mostrar que, tal com havíem esperat, continuen produint-se els mateixos efectes que Kahneman ha identificat al llarg del temps, malgrat que es tractara d’un disseny intrasubjecte.
- Pot la psicologia rescatar-se a si mateixa?. Incentius, biaix i replicabilitat(2017) Blanco, Fernando; Perales López, José César; Vadillo, Miguel A.En els últims anys la Psicologia està patint internament i externa una crisi important de credibilitat, a la qual tampoc han estat alienes altres ciències, com ara la Medicina o la Biologia. Diversos projectes de ciència de col·laboració suggereixen que una gran part dels resultats de la investigació són difícils de reproduir. Això ve acompanyat d’un conjunt de simulacions i anàlisis quantitatives que situen la quantitat de falsos positius per damunt del 50% del total de dades publicades en la literatura psicològica actual. En aquest breu treball realitzarem una anàlisi actualitzada de la situació i intentarem identificar les causes psicològiques que hi han contribuït. Entre aquestes destaquen, primer, un sistema d’incentius alineat més amb els interessos de promoció de l’investigador que no amb el descobriment i l’extensió d’una ciència transparent, fiable i reproduïble, i, segon, els biaixos individuals en l’elaboració de judicis i en la presa de decisions que afecten de forma generalitzada els éssers humans –investigadors o no–. Acabarem sotmetent a discussió com aquests biaixos, en concordança amb la investigació clàssica sobre biaixos i heurístics, s’acumulen a través dels individus i acaben afectant de forma substancial el projecte col·lectiu de la ciència psicològica. Enumerem també les estratègies que podrien contribuir, si es posaren en pràctica amb èxit, a corregir –en part– la situació i fins i tot estendre’s a altres àrees científiques.
- Daniel Kahneman i la psicologia econòmica(2017) Quintanilla Pardo, IsmaelEn les línies que segueixen el lector trobarà alguns arguments que proven la rellevància científica i professional de la Psicologia econòmica, al mateix temps que es glossa la figura de Daniel Kahneman, la línia de coneixement en la qual s’integra i que, al seu torn, és resultat d’un passat que s’ha anat construint des de l’aparició de la Psicologia econòmica en 1881, amb la publicació de l’article de Gabriel Tarde en la Revue Philosophique, amb el títol de la Psychologie économique, en el qual per primera vegada i de manera explícita es tracten les relacions entre Economia i Psicologia. Des de llavors fins ací les publicacions, compilacions, treballs i recerques s’han succeït en progressió geomètrica, i han obert pas a un camp de recerca i desenvolupament de l’àmbit de la Psicologia social, tal com és la Psicologia econòmica i del consumidor, de gran rellevància en el context social i econòmic pel qual transitem en el moment present.
- Influència de Kohlberg en el programa de compromís social del centre penitenciari d' "El Dueso"(2017) Álvarez Díaz, José Antonio; Gimeno Navarro, ClaraDesprés d’anys d’innovació i de posar en pràctica diverses formes d’intervenció al món penitenciari, al Centre Penitenciari de El Dueso s’aplica el programa de Compromís Social. La Teoria del Desenvolupament Moral de Kohlberg es fa servir de recolzament per potenciar la prosocialitat així com el desenvolupament moral dels interns per mitjà d’aquelles activitats en les que es converteixen en protagonistes de l’ajuda a terceres persones, promovent el seu propi canvi personal i generant un procés de reciprocitat amb l’exterior de la presó. Es defensen les activitats de tipus prosocial com a excel·lent ferramenta de treball en les presons.
- Més enllà de Kohlberg: l'aprenentatge ètic per a la coherència entre judici, sentiments i accions morals(2017) Tey, Amelia; Buxarrais, María RosaPer a la comunitat educativa el desenvolupament moral segueix sent un assumpte de preocupació. Diversos agents dediquen temps i esforç a un tema que, actualment, evidencia una clara separació entre allò teòric i allò pràctic, un biaix entre el que hom pensa i el que hom fa, entre el raonament i les accions morals. Les finalitats i les intencions dels agents educatius són respectables; però contràriament a aquestes, nens i adolescents actuen de manera massa reactiva i els costa generalitzar certs comportaments. En aquesta línia, el plantejament de Kohlberg, centrat en el desenvolupament del judici moral, sembla donar-los principalment elements discursius formals, que sempre han d’anar acompanyats d’una reflexió personal més profunda que motivi el canvi real de la persona. En definitiva, l’evolució de l’enfocament per analitzar situacions carregades de valors no té correlació directa amb la capacitat real per a prendre decisions al mateix nivell. A partir d’aquesta anàlisi proposem un enfocament integrador de la persona per a potenciar el seu desenvolupament moral.
- Lawrence Kohlberg i les ideologies en educació(2017) Moreno, José Eduardo; Rodriguez, Lucas MarceloLa majoria dels articles publicats al voltant de les aportacions de Lawrence Kohlberg fan referència fonamentalment a la seua faceta com a investigador del desenvolupament moral més que al seu enfocament de l’educació moral. En aquest treball s’exposen les principals aportacions de Kohlberg presentats al seu article sobre Desenvolupament com a fi de l’educació i als seus treballs posteriors al voltant de l’educació moral. Es presenten les tres ideologies educatives o grans corrents en l’educació occidental que, segons Kohlberg, han tingut una gran continuïtat a pesar dels canvis històrics i que han anat assumint i incorporant els avanços de la Psicologia, a saber: transmissió cultural, romàntica i progressiva. Kohlberg s’interroga sobre els fonaments filosòfics, ètics, epistemològics, i psicològics de les ideologies educatives, actitud no del tot freqüent en investigadors de la Psicologia evolutiva i educativa. Després es presenten les estratègies per a la definició d’objectius i per a l’avaluació de l’experiència educativa en les tres ideologies educatives estudiades. D’aquesta manera, a l’article es tracta de sistematitzar i oferir una síntesis expositiva sobre l’educació moral segons L. Kohlberg amb algunes consideracions crítiques.
- Lawrence Kohlberg i el seu llegat(2017) Higgins-D'Alessandro, AnnEn aquesta introducció al monogràfic sobre Kohlberg i la seua obra, es detallen els diferents projectes que protagonitzà –d’investigació i pràctica en Psicologia moral– amb un ample equip de col·laboradors, que cristal·litzà en el famós «Manual de Mesurament del Judici Moral». Una altra iniciativa destacable foren les trobades democràtiques, on es votaven els assumptes acadèmics; així com l’avaluació exhaustiva dels efectes d’aquell programa esmentat, sobre alumnes i docents, en els tallers de mesurament d’entrevistes de judicis morals. Gran impacte causaria per tot arreu la teoria dels sis episodis del desenvolupament del raonament moral, així com el desenvolupament de l’empatia, en les relacions interpersonals. Finalment, la seua influència en el món de l’educació prengué cos en la defensa de la necessitat d’assegurar un clima escolar positiu, per afavorir la consolidació de la comunitat educativa.
- De Piaget a Kohlberg: utilitat i vigència de l'ús de dilemes morals amb l'alumnat universitari(2017) Pérez Pérez, Cruz; García García, Fran J.; Zayas Latorre, BelénAra que es compleixen els 90 anys del naixement de Lawrence Kohlberg, fóra de justícia rememorar la importància de les seues aportacions sobre el desenvolupament cognitiu moral de les persones. Però, el progrés d’aquesta teoria no hauria estat possible sense els estudis previs de Jean Piaget sobre el procés de construcció de la moral autònoma en l’infant. L’obra d’aquests dos autors ha tingut grans repercussions pedagògiques en el camí per a la construcció d’un pensament just i autònom. Una dels tècniques utilitzades per Kohlberg per fer progressar les persones en els estadis de desenvolupament moral per ell definits, és la dels dilemes morals. Entenem que aquesta tècnica contínua sent vàlida en l’actualitat, i així ho hem comprovat amb alumnat universitari, però hem pogut constatar que els dilemes hipotètics utilitzats per Kohlberg han quedat obsolets per tal com ha canviat el sistema de valors del nostre alumnat i del context social en què vivim. Per això hem hagut de construir nous dilemes adaptats a la nostra realitat actual, els quals s’han experimentat amb alumnat universitari fins a garantir- ne la validesa i l’eficàcia per complir els objectius previstos. Aquests nous dilemes constitueixen un material idoni per treballar amb l’alumnat perquè aprenguen la tècnica i puguen avançar cap a nivells superiors de desenvolupament cognitiu moral.
- La professió dels pares i l'autoconcepte, els valors i el raonament moral dels fills(2017) Mas Vilata, Jesús; Martí Vilar, Manuel; Melià Martín, NuriaEn el present estudi s’analitza la relació entre la professió del pare i/o la mare i l’autoconcepte, els valors i el judici moral dels adolescents, a més d’una breu aproximació teòrica als tres constructes psicològics. La mostra es compon de 350 adolescents escolaritzats amb una mitjana de 14.8 anys d’edat. S’han obtingut MANOVAs, les quals estudiaven la relació entre la professió del pare i la mare, a més de les puntuacions objecte d’investigació. Respecte a la variable «professió dels pares i la seua relació amb l’autoconcepte » apareixen diferències marginalment significatives en els nivells d’autocomportament físic en funció de la professió de les mares que tenen estudis superiors. No s’ha trobat cap relació entre la professió dels pares i mares, i els valors i el raonament moral, la qual cosa convida a seguir amb l’estudi sobre altre tipus de mostra, per veure si allò que no s’ha trobat en aquest treball continua sense aparéixer en altres investigacions basats en estudis longitudinals.
