Log In 
Language Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2024. No. 76
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Verònica Zaragoza, «Les dones Borja. Històries de poder i protagonisme ocult», València, Tres i Quatre / Institut Internacional d’Estudis Borgians, 2022, 340 p.(2024-03-21) Iborra, JoanRessenya sobre el llibre de Verònica Zaragoza, Les dones Borja. Històries de poder i protagonisme ocult, València, Tres i Quatre / Institut Internacional d’Estudis Borgians, 2022, 340 p., ISBN: 978-84-17469-57-3.
- Josep Ruaix i Vinyet, «Nous estudis de llengua», Barcelona, Claret, 2023, 1.022 p.(2024-03-21) Vilà Comajoan, CarmeRessenya sobre el llibre de Josep Ruaix i Vinyet, Nous estudis de llengua, Barcelona, Claret, 2023, 1.022 p., ISBN: 978-84-9136-471-9.
- Maria-Rosa Lloret & Clà udia Pons-Moll (ed.), «L’adaptació de manlleus en català i en altres llengües romà niques», Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2021, 200 p.(2024-03-21) Vanrell Bosch, Maria del MarRessenya sobre el llibre de Maria-Rosa Lloret & Clà udia Pons-Moll (ed.), L’adaptació de manlleus en català i en altres llengües romà niques, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2021, 200 p., ISBN: 978-84-9168-743-6.
- Teresa Cabré, «Terminology. Cognition, language and communication», Amsterdam/Filadèlfia, John Benjamins, 2023, IVITRA Research in Linguistics and Literature Studies, Editions and Translations, 36, 371 p.(2024-03-21) Cuenca Ordinyana, Maria JosepRessenya sobre el llibre de Teresa Cabré, Terminology. Cognition, language and communication, Amsterdam/Filadèlfia, John Benjamins, 2023, IVITRA Research in Linguistics and Literature Studies, Editions and Translations, 36, 371 p., ISBN: 978 90 272 1402 7.
- Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, «Poesia completa», vol. I. Sonets i dècimes, a cura d’Albert Rossich, Barcelona, Barcino, 16), 2023, 426 p.(2024-03-21) Veny-Mesquida, Joan RamonRessenya sobre el llibre de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, Poesia completa, vol. i. Sonets i dècimes, a cura d’Albert Rossich, Barcelona, Barcino («Biblioteca Barcino», 16), 2023, 426 p., ISBN: 978-84-7226-919-4.
- Enric Querol Coll, «Francesc Vicent Garcia, poeta barroc. Vida i misteris del Rector de Vallfogona», Barcelona, Rafael Dalmau editor, 2023, 142 p.(2024-03-21) Solervicens, JosepRessenya sobre el llibre d’Enric Querol Coll, Francesc Vicent Garcia, poeta barroc. Vida i misteris del Rector de Vallfogona, Barcelona, Rafael Dalmau editor, 2023, 142 p., ISBN: 978-84-232-0890-6.
- Institut d’Estudis Catalans, «Diccionari essencial de la llengua catalana», Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2023(2024-03-21) Guardiola Savall, M. IsabelRessenya sobre el Diccionari essencial de la llengua catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2023, ISBN: 978-84-9965-713-4.
- OrÃgens i definició de la metà fora lul·liana de l’«amic» i l’«amat»(2024-03-21) Vives Piñas, ArnauLa metà fora de l’amic i l’amat de Ramon Llull té els seus orÃgens en els darrers capÃtols del Llibre de contemplació en Déu (1273-1274), el seu primer gran projecte librari. Les ocurrències que hi registrem prefiguren les principals caracterÃstiques temà tiques i artÃstiques (les referides a l’Art lul·liana) d’un tema literari que recorrerà tota la producció escrita de Llull, especialment el Romanç d’Evast e Blaquerna i el Llibre d’amic e amat (1276-1283), l’Art amativa (1290) i l’Arbre de filosofia d’amor (1298). Aquest article proposa una lectura interpretativa d’aquestes primeres ocurrències, juntament amb altres al·lusions en obres anteriors al Blaquerna, que constitueixen la primera fase de l’evolució d’aquest motiu lul·lià en un recorregut que abraça més de trenta anys d’escriptura.
- Els premis literaris en català a obra publicada (2000-2020): deliberacions i cà non(2024-03-21) Escandell, DariAquest article analitza els premis literaris a obra publicada en llengua catalana, un terreny acadèmicament poc explorat encara ara, i pondera la incidència real d’aquests guardons en la conformació d’un presumpte cà non referit a la modalitat de prosa narrativa original en aquest idioma. L’estudi para atenció als set premis actuals que condecoren llibres ja comercialitzats: el Llibreter, el Crexells, el Serra d’Or, el de la CrÃtica Catalana, el d’Òmnium, el Ciutat de Barcelona i el Lletra d’Or. En concret, descriu les particularitats i peculiaritats de cada guardó i circumscriu el camp d’anà lisi als tÃtols de narrativa adulta distingits al llarg de les dues primeres dècades del segle XXI. Els valors mostrals considerats s’examinen premi a premi i de forma conjunta. Entre els factors avaluats hi ha el model de jurat o el gènere i l’origen geogrà fic dels escriptors condecorats, aixà com el grau de canonicitat conseqüència de l’acumulació de distincions pel que fa a obres, autors i editorials.
- L’evolució del model lingüÃstic de Pompeu Fabra (1891-1933)(2024-03-21) Bellés, Eloi; Benavent, LaiaDurant l’«etapa de contestació» (Murgades 2018), Pompeu Fabra defensava un model lingüÃstic basat en el català oriental i, més concretament, en el dialecte barcelonÃ, dialecte que considerava superior tant pel pes demogrà fic com per ser un dels més allunyats del castellà (Lamuela & Murgades 1984; Ginebra & Solà 2007). Tanmateix, en l’«etapa d’institucionalització» (Murgades 2018), Fabra evoluciona cap a un model de llengua composicional i polimòrfica, en què té en compte els altres dialectes (Lamuela & Murgades 1984; Ginebra & Solà 2007). Aquest article analitza, a partir de la morfologia, l’evolució del model lingüÃstic de Fabra des del 1891, amb l’Ensayo, fins al 1933, amb la 7a edició de la Gramà tica catalana, partint de la idea que en les obres de l’inici el model és barcelonocèntic i a les obres del final evoluciona cap a un model polimòrfic. En conseqüència, l’evolució la podrem trobar no només en l’abandonament de les formes del barcelonà col·loquial, sinó per l’augment de referències a formes d’altres dialectes, avalades sempre per la tradició de la llengua antiga.
- Connexions bascocatalanes: les impersonals de subjecte suprimit(2024-03-21) Fernández, Beatriz; Berro, Ane; Pérez Saldanya, ManuelEn aquest article analitzarem les impersonals de subjecte suprimit (ang. subject-suppressing impersonals; Blevins 2003), és a dir, les construccions amb un subjecte implÃcit i indefinit. Aques- tes construccions han rebut el nom de impersonals en basc (Rodet 1992; Ortiz de Urbina 2003; Fernández & Berro 2021) i s’han designat oracions pronominals de subjecte inespecÃfic en català (Bartra 2002). En totes dues llengües, aquestes construccions impersonals han estat considerades intransitives, ja que, en comptes de dos arguments, només se n’explicita un (o cap). Com a exponent de la intransitivitat d’aquestes construccions, en basc es fa servir l’auxiliar intransitiu izan ‘ser’ en comptes del transitiu *edun ‘haver’. En català , per la seva banda, aquestes construccions presenten el clÃtic pronominal es. En aquest article tractarem de mostrar que, en aquestes construccions, el subjecte suprimit és sintà cticament actiu en totes dues llengües i que, per tant, les construccions poden ser considerades tipològicament com a impersonals de subjecte suprimit (Blevins 2003).
- Influència de l’alfabetització familiar i escolar en l’ús i la competència en la llengua minoritzada a la comarca del Baix Cinca(2024-03-21) Campos-Bandrés, Iris-Orosia; BaldaquÃ-Escandell, Josep-MariaA Aragó, comunitat autònoma espanyola situada al nord-est de la penÃnsula Ibèrica, a més de l’espanyol es parlen dues llengües: l’aragonés i el català . Totes dues llengües hi presenten un estatus sociolingüÃstic de llengua minorità ria i compten amb una protecció legal molt limitada. L’objectiu d’aquest treball és aportar dades a l’anà lisi de la situació sociolingüÃstica del català a l’Aragó, sobretot entre les generacions més joves, i analitzar l’influx dels contextos d’alfabetització més rellevants, el familiar i l’educatiu, en el coneixement i ús d’aquesta llengua.
- Presentació del monogrà fic «Aportacions a l’estudi de la semà ntica diacrònica»(2024-03-21) Antolà MartÃnez, Jordi M.; Garcia Sebastià , Josep V.Presentació del monogrà fic «Aportacions a l’estudi de la semà ntica diacrònica», coordinat per Jordi M. Antolà MartÃnez i Josep V. Garcia Sebastià .
- Morfologia valorativa i canvi semà ntic. El procés de subjectivació del sufix «-et/eta» en català antic(2024-03-21) Antolà MartÃnez, Jordi M.El sufix -et/eta presenta en català contemporani tres valors: (a) un de menys subjectiu, pel qual modifica l’extensió o la intensitat del significat denotat pel lexema; (b) un de subjectiu, pel qual valora positivament o negativament la base que modifica; i (c) uns valors pragmà tics, de carà cter intersubjectiu, vinculats a l’expressió de la cortesia o l’atenuació. Aquesta situació en sincronia és resultat d’un procés diacrònic de canvi semà ntic. Per explicar-lo, hem analitzat semà ntica- ment el sufix -et/-eta en català antic amb dades de corpus i hem explicat les tendències de canvi observades. D’acord amb els resultats, i seguint la tendència d’(inter)subjectivació definida per E. C. Traugott, el sufix passa de denotar valors vinculats a la dimensió i l’extensió durant els s. XIII i XIV, a desenvolupar uns nuclis més subjectius especialment durant els s. XV i XVI, vinculats a la valoració subjectiva o emocional. I, fins i tot, des de la darreria del s. XV es documenten usos del sufix de carà cter intersubjectiu. Hem explicat el procés com a resultat de la convencionalització d’implicatures conversacionals, fruit de metonÃmies del tipus causa & efecte.
- «Perdido» como modificador de grado: subjetivación y cuantificación(2024-03-21) Cifuentes Honrubia, José LuisEn este trabajo analizamos la construcción adjetivo + perdido, en la que perdido tiene un valor intensificador. Estas construcciones han sido analizadas como estructuras semilexicalizadas con una función equivalente a los adverbios de grado. Nuestro estudio parte de todos los ejemplos documentados en el corpus CDH de la citada construcción, y analizamos el funcionamiento de perdido en estos casos. De igual forma, realizamos un estudio histórico de la construcción para establecer cómo puede llegar a funcionar modificando a un adjetivo. Las conclusiones son que perdido como modificador de grado tiene una gran posibilidad de combinación con adjetivos diferentes, pero todos ellos deben de tener una valoración desestimativa o peyorativa. El cambio de perdido hasta significar intensificación o modificación del grado supone subjetivación, de forma que se pierden los contenidos léxicos de perdido y se destaca la graduabilidad del adjetivo con el que se combina hasta llegar a hacerse prominente o extrema. Ese énfasis es posible por el propio énfasis de la construcción, y por la relación de valor extremo entre el adjetivo y perdido.
- Voces relacionadas con Filipinas en el «DRAE» 1884(2024-03-21) ClaverÃa Nadal, GloriaLa duodécima edición del Diccionario de la lengua castellana de la Real Academia Española (DRAE 1884) es una edición muy significativa en la historia de la lexicografÃa del español. Aparte de los cambios metalexicográficos, aumenta la nomenclatura del diccionario con respecto a las ediciones anteriores incluyendo un pequeño grupo de palabras representativas de la lengua y la vida de las islas Filipinas. En este estudio se lleva a cabo un análisis de estas voces y su tratamiento lexicográfico para dilucidar las circunstancias lingüÃsticas e históricas en las que se produjo su aceptación en el diccionario normativo del español.
- O «futuro perfeito» em português europeu contemporâneo: alteração semântica(2024-03-21) Duarte, Isabel MargaridaO futuro perfeito ou composto do indicativo é tradicionalmente descrito como um tempo que indica anterioridade no futuro, tendo por ponto de referência um outro tempo também futuro. Outro valor referido pelas descrições tradicionais é o modal de conjetura ou incerteza. Atualmente, o tempo usa-se escassamente com valor temporal e emprega-se, sobretudo, com valores modais, nomeadamente enquanto mediativo, no discurso jornalÃstico, no género notÃcia, com valor evidencial: a fonte de conhecimento não é o locutor, que o recebeu de uma outra origem. Por contraposição com outras lÃnguas românicas, o futuro perfeito tem um valor reportativo e, em português europeu, não é o condicional o tempo que mais serve para indicar uma fonte de informação reportada. O principal e mais frequente valor atual, de reportativo, decorre, muito provavelmente, do valor modal epistémico. Por indicar que uma proposição refere factos acontecidos (o que decorre do seu valor aspetual perfetivo), mas não a assumir como necessariamente verdadeira, este tempo configura usos discursivos em que um locutor reporta enunciados sobre certos factos, mas sem se responsabilizar pela respetiva validação.
- La lexicalització dins del canvi terminològic(2024-03-21) Lorente Casafont, MercèA partir de treballs anteriors (Lorente 2019, 2022) en què es delimiten els fenòmens de canvi terminològic que es produeixen en els discursos d’especialitat, i que la bibliografia de referència sobre canvi lingüÃstic (Hopper & Traugott 2003; Himmelmann 2004; Brinton & Traugott 2005) identifica sota les categories de lexicalització i de gramaticalització menor, en aquest article volem endinsar-nos en els diversos processos de lexicalització que afecten les unitats terminològiques en l’à mbit de la salut. S’hi exploren alguns dels resultats del projecte TERMMED. Evolució del coneixement cientÃfic en medicina: el canvi lèxic i semà ntic, amb l’anà lisi de la concurrència de diversos procediments formals, funcionals, semà ntics i pragmà tics en el discurs de reproducció assistida. S’hi introdueixen criteris que clarifiquen la polisèmia del terme «lexicalització», organitzada en dos nivells; un de dimensions generals, a partir del principi teòric de descripció situada de Cabré (2022), i un de particular basat en els diversos procediments de formació lèxica i d’evolució de la lexicalització.
- La norma i el canvi lexicosemà ntic: el cas de «desenvolupar»(2024-03-21) Martines, Josep; MartÃnez-MartÃnez, CaterinaEn quina mesura el procés de codificació iniciat per Pompeu Fabra a la primeria del segle XX ha influït la llengua catalana i, més concretament, el lèxic del català contemporani? Aquest és l’interrogant que ens va moure a dissenyar un projecte de recerca centrat a analitzar la repercussió del procés de normativització sobre l’evolució del català actual. En aquesta ocasió, ens centrarem en el cas de desenvolupar (i el derivat desenvolupament) i envolupar. Descrivim i examinem la història i l’estructura semà ntica de tots dos verbs. La recuperació de desenvolupar i la creació de desenvolupament amb significats nous per part del model normatiu obeeixen a cobrir necessitats expressives de la societat del segle XX. Representen un grapat de mots recuperats de la llengua antiga després d’haver caigut en desús o fins i tot sense que haguessen tingut gaire arrelament. El cas del verb desenvolupar i el derivat desenvolupament pot veure’s com una història d’èxit.
- Vicent Simbor Roig, «La nació literà ria de Joan Fuster», València, Cà tedra Joan Fuster / Publicacions de la Universitat de València, 2022, 195 p.(2024-03-21) Ardolino, FrancescoRessenya sobre el llibre de Vicent Simbor Roig, La nació literà ria de Joan Fuster, València, Cà tedra Joan Fuster / Publicacions de la Universitat de València, 2022, 195 p., ISBN: 978-84-9134-930-3.
