Orígens i definició de la metàfora lul·liana de l’«amic» i l’«amat»

La metàfora de l’amic i l’amat de Ramon Llull té els seus orígens en els darrers capítols del Llibre de contemplació en Déu (1273-1274), el seu primer gran projecte librari. Les ocurrències que hi registrem prefiguren les principals característiques temàtiques i artístiques (les referides a l’Art lul·liana) d’un tema literari que recorrerà tota la producció escrita de Llull, especialment el Romanç d’Evast e Blaquerna i el Llibre d’amic e amat (1276-1283), l’Art amativa (1290) i l’Arbre de filosofia d’amor (1298). Aquest article proposa una lectura interpretativa d’aquestes primeres ocurrències, juntament amb altres al·lusions en obres anteriors al Blaquerna, que constitueixen la primera fase de l’evolució d’aquest motiu lul·lià en un recorregut que abraça més de trenta anys d’escriptura.