Log In 
Language Just. Journal of Language Rights & Minorities, Revista de Drets Lingüístics i Minories. 2023. Vol. 2, no. 1
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- El foment i l’oferta activa de la llengua catalana enfront de la precarietat de l’ús de les llengües cooficials a l’Administració de justícia(2023) Ballester, MariaAccording to the multilingual model set out by the Constitution, the declaration of official status of a language implies its recognition by all public authorities as a means of communication between them and the citizens. However, the official use of Catalan in the courts presents specific challenges, largely due to the unitary and centralized configuration of the Judiciary, as well as to the Constitutional Court’s restrictive interpretation of linguistic regulation in the field of justice administration. There are structural causes that affect the precarity of the use of co-official languages in the Judiciary. These include the reticence of the members of the Judiciary, the fact that most legal training at universities in Catalan-speaking areas takes place in Spanish, and the lack of regulatory texts or legal terminology in Catalan. This study presents the initiative of the High Court of Justice of the Balearic Islands to promote the use of Catalan in the judicial arena. Despite the fact that this scheme is still in its infancy, this is a good opportunity to significantly improve language rights, as well as to change the mindset of member of the Judiciary.; En el modelo plurilingüe que deriva de la Constitución, la declaración de oficialidad de una lengua supone el reconocimiento de esta, por parte de todos los poderes públicos, como medio de comunicación entre ellos y la ciudadanía, con plena validez y eficacia. Aun así, el alcance de la oficialidad en el ámbito de la Administración de justicia presenta singularidades importantes a causa, sobre todo, de la configuración unitaria y centralizada del poder judicial y de la interpretación restrictiva que hace el Tribunal Constitucional de la regulación lingüística en el ámbito de la justicia. Existen causas estructurales que afectan a la precariedad del uso de las lenguas propias cooficiales ante la Administración de justicia, como la resistencia de los miembros de la carrera judicial, la formación mayoritariamente en lengua castellana en los grados en Derecho de las universidades del dominio lingüístico catalán o la carencia de textos normativos o terminología jurídica en catalán. En este estudio se presenta la iniciativa del Tribunal Superior de Justicia de las Islas Baleares para fomentar el uso del catalán en el ámbito judicial. A pesar de que todavía no se pueden valorar los efectos, esta es una buena oportunidad para facilitar una mejora significativa de los derechos lingüísticos y también un cambio de mentalidad entre los miembros de la judicatura.; En el model plurilingüe que deriva de la Constitució, la declaració d’oficialitat d’una llengua suposa el seu reconeixement per part de tots els poders públics com a mitjà de comunicació entre ells i la ciutadania, amb plena validesa i eficàcia. Tanmateix, l’abast de l’oficialitat a l’àmbit de l’Administració de justícia presenta singularitats importants a causa, sobretot, de la configuració unitària i centralitzada del poder judicial i de la interpretació restrictiva que fa el Tribunal Constitucional de la regulació lingüística a l’àmbit de la justícia. Existeixen causes estructurals que afecten a la precarietat de l’ús de les llengües pròpies cooficials davant la Administració de justícia, com la resistència de la carrera judicial, la formació majoritàriament en llengua castellana en els graus en Dret de les universitats del domini lingüístic català o la manca de textos normatius o terminologia jurídica en català. En aquest estudi es presenta la iniciativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears per fomentar l’ús català en l’àmbit judicial. Tot i que encara no es poden valorar els seus efectes, aquesta és una bona oportunitat per facilitar una millora significativa dels drets lingüístics i també un canvi de mentalitat de la judicatura.
- El Reglamento General de la Convención Constitucional chilena: entre la retórica del multilingüismo y el monolingüismo hegemónico en la práctica(2023) Espinoza Alvarado, MarcoEn aquest article analitze el Reglament General de la Convenció Constitucional xilena com a document que instal·lava una política multilingüe de deliberació i participació en la Convenció Constitucional xilena. Mostre com aquest Reglament interactua amb els discursos d'una sèrie d'actors socials i amb les pràctiques comunicatives observades en la Convenció. Concloc que la retòrica del multilingüisme en el text és insuficient per a interrompre el monolingüisme hegemònic en la Convenció i que opera, més prompte, en funció de la legitimació discursiva de la pròpia Convenció. No obstant això, donat el context historicopolític en el qual emergeix aquest text, considere que aquest posseeix un valor simbòlic i politicoideològic com a interrupció de les ideologies monolingües institucionals a Xile.; In this article I analyze the Rules of Procedure of the Chilean Constitutional Convention as a document that promoted a multilingual policy of deliberation and participation in the Chilean Constitutional Convention. I show how this text interacts with the discourses of a number of social actors and with the communicative practices observed in the Convention. I conclude that the rhetoric of multilingualism in the text is insufficient to disrupt the hegemonic monolingualism in the Convention and that it operates, rather, as a type of discursive legitimation of the Convention itself. However, given the political-historical context in which this text emerges, I argue that it has an important symbolic and political-ideological value as a disruptor of the monolingual institutional ideologies in Chile.; En este artículo analizo el Reglamento General de la Convención Constitucional chilena como documento que instalaba una política multilingüe de deliberación y participación en la Convención Constitucional chilena. Muestro cómo este Reglamento interactúa con los discursos de una serie de actores sociales y con las prácticas comunicativas observadas en la Convención. Concluyo que la retórica del multilingüismo en el texto es insuficiente para interrumpir el monolingüismo hegemónico en la Convención y que opera más bien en función de la legitimación discursiva de la propia Convención. Sin embargo, dado el contexto histórico-político en el que emerge este texto, argumento que este posee un valor simbólico y político-ideológico como interrupción a las ideologías monolingües institucionales en Chile.
- Towards a multilingual modus operandi in the European Union(2023) Leal, AliceEl multilingüisme és un dels pilars de la Unió Europea (UE), consagrat en els seus tractats i celebrat en el seu lema, "unió en la diversitat". Tot i això, el multilingüisme ja no té cartera pròpia a la Comissió, en haver estat sistemàticament degradat i estar ara sota els auspicis de la Direcció General de Traducció, una direcció que, tanmateix, no compta amb una unitat dedicada al multilingüisme. A més, amb l'auge de l'anglès com a llengua franca no oficial de la UE, cada vegada es produeix més material en anglès i no es tradueix en absolut. Per tant, cal preguntar-se si els règims lingüístics i de traducció de facto de la UE entren en contradicció amb els tractats. A partir d'una sèrie de fils transdisciplinars procedents principalment de la lingüística, la ciència política i la filosofia política, aquest article avalua el règim lingüístic actual de la UE, alhora que examina diferents models de justícia lingüística, drets lingüístics i valor de la llengua per proposar un nou modus operandi lingüístic per a la UE, basat en tres girs: (1) lingüístic, (2) traductor i (3) transcultural.; Multilingualism is one of the pillars of the European Union (EU), enshrined in its treaties and celebrated in its motto, “united in diversity.” Yet multilingualism no longer has its own portfolio in the Commission, having been systematically downgraded and now being under the auspices of the Directorate-General for Translation, a directorate which nevertheless does not have a unit dedicated to multilingualism. Moreover, with the rise of English as the EU’s unofficial lingua franca, increasingly more material is produced in English and not translated at all. Therefore, we should ask ourselves whether the EU’s de facto linguistic and translation regimes are not at odds with the treaties. Drawing together transdisciplinary threads chiefly from linguistics, political science and political philosophy, this paper assesses the EU’s current linguistic regime, while looking at different models of linguistic justice, language rights, and the value of language to propose a new linguisticmodus operandi for the EU, grounded in (1) a language, (2) a translation, and (3) a cultural turn.; El multilingüismo es uno de los pilares de la Unión Europea (UE), consagrado en sus tratados y celebrado en su lema, "unión en la diversidad". Sin embargo, el multilingüismo ya no tiene cartera propia en la Comisión, al haber sido sistemáticamente degradado y estar ahora bajo los auspicios de la Dirección General de Traducción, una dirección que, sin embargo, no cuenta con una unidad dedicada al multilingüismo. Además, con el auge del inglés como lengua franca no oficial de la UE, cada vez se produce más material en inglés y no se traduce en absoluto. Por tanto, cabe preguntarse si los regímenes lingüísticos y de traducción de factode la UE entran en contradicción con los tratados. A partir de una serie de hilos transdisciplinares procedentes principalmente de la lingüística, la ciencia política y la filosofía política, este artículo evalúa el actual régimen lingüístico de la UE, al tiempo que examina distintos modelos de justicia lingüística, derechos lingüísticos y valor de la lengua para proponer un nuevo modus operandi lingüístico para la UE, basado en tres giros: (1) lingüístico, (2) traductor y (3) transcultural.
- Une législation suisse glottophile ? Entre territorialité et liberté, pragmatisme et indifférence: Un plurilinguisme à géométrie très variable(2023) Meune, ManuelA diferència d'altres Estats oficialment multilingües, Suïssa sol considerar-se un país glotòfil, on les minories lingüístiques tenen poques queixes. El seu èxit sol atribuir-se al principi de territorialitat (una llengua oficial per territori), però el principi de personalitat (lliure elecció per la ciutadania de la llengua en les comunicacions administratives) també és important en els cantons bi/plurilingües, pel que sembla una territorialitat diferenciada. El marc jurídic es basa en la cooperació entre els cantons, que regulen les qüestions lingüístiques pròpies, i l'Estat federal. L'oficialització de les tres llengües principals (alemany, francès i italià) s'ha completat recentment amb la del romanx, una llengua vulnerable des del punt de vista demogràfic. Alhora, els dialectes suís-alemanys han estat molt vius, malgrat que són absents dels textos constitucionals. Tot i això, cal desconfiar de l'acceptació total d'aquesta imatge idealitzada de Suïssa, quan els interessos legislatius semblen indiferents a les llengües d'immigració i, a més, no atorguen reconeixement al francoprovençal. Aquesta llengua romanç que encara es parla en algunes parts de la Suïssa francòfona no està protegida per cap política destinada a garantir-ne la supervivència. Aquest article vol reflexionar sobre l'aplicabilitat de la noció de glotofília a Suïssa centrant-se en els textos que constitueixen l'arquitectura de la legislació lingüística del país.; Unlike other officially multilingual states, Switzerland is often seen as a glottophile country, where linguistic minorities have few complaints. Its success is often attributed to the principle of territoriality (one official language per territory), but the principle of personality (free choice of by citizens of the language in State-citizen communications) is also important in bi/plurilingual cantons, in what appears to be a differentiated territoriality. The legal framework is based on cooperation between the cantons, which govern their own linguistic matters, and the federal State. The officialization of the three main languages (German, French, and Italian) was recently supplemented by that of Romansh, a vulnerable language from a demographic perspective. At the same time, the Swiss-German dialects have remained very much alive, despite their absence from constitutional texts. However, one should be wary of total acceptance of this idealised image of Switzerland, when the legislator seems indifferent to languages of immigration and, moreover, does not grant recognition to Franco-Provençal. This Romance language that is still spoken in parts of Francophone Switzerland is not protected by any policies aimed at ensuring its survival. This article aims to reflect on the applicability of the notion of glottophilia to Switzerland by focusing on the texts that constitute the architecture of language legislation in the country.; Contrairement à d’autres États officiellement plurilingues, la Suisse a une image de pays « glottophile » où les minorités linguistiques ont peu de doléances. Sa réussite est souvent attribuée au principe de territorialité (une langue officielle par territoire), mais le principe de personnalité (libre choix de la langue administrative par les citoyens) a aussi son importance dans les cantons bi/plurilingues, dans une forme de « territorialité différenciée ». Le cadre juridique est fondé sur une coopération entre les cantons, souverains en matière linguistique, et l’État fédéral. L’officialisation ancienne des trois langues principales (allemand, fran.ais, italien) a été complétée par celle du romanche, langue fragilisée d’un point de vue démographique. Parallèlement, les dialectes suissesallemands sont restés très vivants, tout en étant absents des textes constitutionnels. On doit toutefois se garder de souscrire à une image trop flatteuse de la Suisse, alors que le législateur semble indifférent aux langues issues de l’immigration et, par ailleurs, n’accorde pas de reconnaissance au francoprovençal. Cette langue latine parfois encore parlée en Suisse francophone ne fait pas l’objet d’une politique visant à assurer sa survie. Le présent article vise à réfléchir à l’applicabilité de la notion de « glottophilie » à la Suisse en se concentrant sur les textes qui constituent l’armature de la législation linguistique en Suisse.; A diferencia de otros Estados oficialmente multilingües, Suiza suele considerarse un país glotófilo, donde las minorías lingüísticas tienen pocas quejas. Su éxito suele atribuirse al principio de territorialidad (una lengua oficial por territorio), pero el principio de personalidad (libre elección por la ciudadanía de la lengua en las comunicaciones administrativas) también es importante en los cantones bi/plurilingües, en lo que parece ser una territorialidad diferenciada. El marco jurídico se basa en la cooperación entre los cantones, que regulan sus propias cuestiones lingüísticas, y el Estado federal. La oficialización de las tres lenguas principales (alemán, francés e italiano) se ha completado recientemente con la del romanche, una lengua vulnerable desde el punto de vista demográfico. Al mismo tiempo, los dialectos suizo-alemanes han permanecido muy vivos, a pesar de su ausencia en los textos constitucionales. Sin embargo, hay que desconfiar de la aceptación total de esta imagen idealizada de Suiza, cuando los intereses legislativos parecen indiferentes a las lenguas de inmigración y, además, no otorgan reconocimiento al franco-provenzal. Esta lengua romance que aún se habla en algunas partes de la Suiza francófona no está protegida por ninguna política destinada a garantizar su supervivencia. Este artículo pretende reflexionar sobre la aplicabilidad de la noción de glotofilia a Suiza centrándose en los textos que constituyen la arquitectura de la legislación lingüística del país.
- Canada’s language policy-choices and the modernization of the Official Languages Act(2023) Cardinal, LindaL'article analitza algunes de les modificacions principals de la Llei de Llengües Oficials de Canadà que s'aprovaran el 2023. Argumenta que aquestes es basen en la idea que el francés és vulnerable en el context nord-americà, una idea que es confirma amb els resultats publicats en el Cens de 2021 sobre l'anglés i el francés al Canadà. Les modificacions també es guien pel principi d'igualtat substantiva que justifica l'adopció de mesures específiques per a la promoció del francés en sectors com la immigració, els assumptes internacionals, l'educació superior, l'economia i la recerca. Tot i això, l'article mostra que aquestes modificacions no s'aparten completament de l'enfocament més convencional amb què s'aborden les llengües oficials al Canadà, basat en el compromís polític i el federalisme per raons d'unitat nacional. El principi d'igualtat substantiva continua subordinat a la idea que l'anglés i el francés han de rebre un tracte simètric. Finalment, l’article mostra que les esmenes aconsegueixen combinar els principis d’igualtat formal i substantiva. També suggereix que el reconeixement de la igualtat substantiva posarà a prova els límits de l'enfocament més convencional del Canadà respecte a les llengües oficials. En conclusió, l'article reclama més investigació per supervisar l'aplicació d'aquestes esmenes.; The article discusses some of the key amendments to Canada’s Official Languages Act, to be adopted in 2023. It argues that they rest on the view that French is vulnerable in the North American context, an understanding which found confirmation in the publication of the 2021 Census results on English and French in Canada. These amendments are also guided by the principle of substantive equality which justifies the adoption of specific measures for the promotion of French in sectors such as immigration, international affairs, postsecondary education, the economy, and research. However, the article shows that these amendments do not depart completely from the more conventional approach to official languages in Canada informed by political compromise and federalism for reasons of national unity. The principle of substantive equality remains subordinated to the view that English and French need to be treated in a symmetrical fashion. In the end, the article shows that the amendments manage to combine both the principles of formal and substantive equality. It also suggests that the recognition of substantive equality will test the limits of Canada’s more conventional approach to official languages. In conclusion, the article calls for more research to monitor the implementation of these amendments.; El artículo analiza algunas de las principales modificaciones a la Ley de Lenguas Oficiales del Canadá que se aprobarán en 2023. Argumenta que estas se basan en la idea de que el francés es vulnerable en el contexto norteamericano, una idea que se confirma con los resultados publicados en el Censo de 2021 sobre el inglés y el francés en el Canadá. Las modificaciones se guían asimismo por el principio de igualdad sustantiva que justifica la adopción de medidas específicas para la promoción del francés en sectores como la inmigración, los asuntos internacionales, la educación superior, la economía y la investigación. Sin embargo, el artículo muestra que estas modificaciones no se apartan completamente del enfoque más convencional con el que se abordan las lenguas oficiales en el Canadá, basado en el compromiso político y el federalismo por razones de unidad nacional. El principio de igualdad sustantiva sigue subordinado a la idea de que el inglés y el francés deben recibir un trato simétrico. Finalmente, el artículo muestra que las enmiendas consiguen combinar los principios de igualdad formal y sustantiva. También sugiere que el reconocimiento de la igualdad sustantiva pondrá a prueba los límites del enfoque más convencional del Canadá respecto a las lenguas oficiales. En conclusión, el artículo reclama más investigación para supervisar la aplicación de estas enmiendas.
- Rights, language regimes, and language policy: An international perspective(2023) Jiménez-Salcedo, Juan; Mowbray, JacquelineEn esta introducción al número especial «Derechos, regímenes lingüísticos y política lingüística: Una perspectiva internacional», Jiménez-Salcedo y Mowbray analizan cómo interactúan los derechos lingüísticos, los regímenes lingüísticos y la política lingüística. Tomando nota del creciente interés que han suscitado los derechos lingüísticos en las últimas décadas, comienzan explorando las diferentes manifestaciones de los derechos lingüísticos a escala internacional, regional y nacional, para tratar después las interacciones más complejas entre derechos lingüísticos, regímenes lingüísticos y políticas lingüísticas dentro de los Estados. A continuación, Jiménez-Salcedo y Mowbray comentan cómo exploran los artículos de este número especial estas complejas interacciones en contextos concretos nacionales (y, en un caso, internacionales). Muestran que estos artículos arrojan luz sobre el potencial —y las limitaciones— de determinados derechos, regímenes y políticas en materia lingüística para gestionar la diversidad lingüística y el multilingüismo, y revelan el difícil equilibrio que debe alcanzarse para gestionar la diversidad lingüística de forma justa y eficaz.; En aquesta introducció al número especial «Drets, règims lingüístics i política lingüística: Una perspectiva internacional», Jiménez-Salcedo i Mowbray analitzen com interactuen els drets lingüístics, els règims lingüístics i la política lingüística. Prenent nota de l’interés creixent que han suscitat els drets lingüístics en les darreres dècades, comencen explorant les diferents manifestacions dels drets lingüístics a escala internacional, regional i nacional, per tractar després les interaccions més complexes entre drets lingüístics, règims lingüístics i polítiques lingüístiques dins dels Estats. A continuació, Jiménez-Salcedo i Mowbray comenten com exploren els articles d'aquest nombre especial aquestes interaccions complexes en contextos concrets nacionals i, en un cas, internacionals. Mostren que aquests articles donen llum sobre el potencial —i les limitacions— de determinats drets, règims i polítiques en matèria lingüística per gestionar la diversitat lingüística i el multilingüisme, i revelen el difícil equilibri que cal assolir per gestionar la diversitat lingüística de manera justa i eficaç.; In this introduction to the special issue on Rights, Language Regimes, and Language Policy: An International Perspective, the guest editors explore how language rights, language regimes, and language policy interact. Noting the increased interest in language rights in recent decades, they start by exploring the different manifestations of language rights at the international, regional, and national levels, before considering the more complex interactions between language rights, language regimes, and language policies within States. The guest editors then discuss how the articles in this special issue explore these complex interactions within particular national (and, in one case, international) contexts. They demonstrate how these articles shed light on the potential—and the limitations—of particular language rights, regimes and policies for managing linguistic diversity and multilingualism, and reveal the difficult balance that must be struck in order to manage linguistic diversity fairly and effectively.
