Log In 
Language Magnificat : cultura i literatura medievals. 2025 No. 12
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Il volgarizzamento veneziano dell’"Epistola ad Iacobum de Toleto de distillatione sanguinis humani" nel codice Bergamo, Biblioteca Civica A. Mai, MA 400 (ff. 29r-32v)(2025-12-09) Zamuner, IlariaThis article presents for the first time an edition of the Venetian translation of the Epistola ad Iacobum de Toleto de distillatione sanguinis humani as transmitted by the codex Bergamo, Biblioteca Civica A. Mai e Archivi storici, MA 400 (15th century), and analyses the miscellany in which the work is inserted in relation to its historical-cultural context.
- El metge Jaume Roig davant l’espill: fractures de la família burgesa(2025-12-11) Garcia-Oliver, FerranL’objectiu d’aquest article és efectuar una lectura de l’Espill des de l’angle de les estructures familiars de la València del segle xv. Jaume Roig atribueix la culpa dels desastres en què ara i adés cauen les famílies a les maniobres ominoses de la dona, com a esposa o viuda. L’adjectivació misògina és tan hiperbòlica que, per regla general, s’ha interpretat en clau còmica. Aquest article es planteja els límits d’aquesta suposada comicitat.
- Dieta y vejez a través de una versión castellana de la "Epistola Aristotelis ad Alexandrum de dieta servanda" y de unas recetas del siglo XV(2025-12-11) Serrano Larráyoz, FernandoLa copia parcial de la Epistola Aristotelis, junto con una serie de recetas y descripciones relativas al mantenimiento o pérdida de la memoria en el ms. 155 de la Real Academia Española, en el que además se incluyen algunos escuetos datos biográficos aportados por su dueño a mediados del siglo xv, permiten comprobar el interés de este por tener a su alcance un régimen de salud, cuya tradición data del siglo xii, y unas directrices de comportamiento a tener en cuenta en un estado avanzado de su vida.
- Veus hebraicoaljamiades de caràcter mèdic i farmacològic en el ms. 8º-85 de la Biblioteca Nacional d’Israel(2025-12-11) Blasco Orellana, MeritxellA study and analysis of two vocabularies in aljamia included in the 15th century manuscript 8º 85 of the National Library of Israel. This manuscript is a miscellaneous compilation of various medical works by several authors and written by different scribes. Special emphasis is placed on the study of the words of this manuscript which we call Trilingual Glossary, containing tables of concordances of pharmacological and medical products with terms in aljamia from three languages: Arabic, Romance (Catalan) and Latin. The analysis of these words constitutes an important source in several fronts: the study of the medieval Hebrew language and the semantic evolution of the scientific and technical lexicon; the diachrony of the vernacular languages of the Jews of the Crown of Aragon; the scientific lexicon in Romance (Catalan) used in this text, and the Judeo-Arabic scientific and technical lexicon; the history of health sciences in medieval times in Catalan-Aragonese territory; and the transmission of these sciences through translations between the various Semitic languages (Arabic and Hebrew), Classical languages (Latin and Greek) and Romance languages of this cultural sphere.
- Jewish Vernacular Medical Knowledge in the Crown of Aragon: MS Munich 291(2025-12-09) Baum, IlilThe Jewish scientific repertoire in the late medieval Crown of Aragon was characterised by the production of medical texts in various languages, drawing on diverse knowledge traditions. It comprised Hebrew translations of the Galenic corpus, mainly from Arabic, as well as renderings of Latin scholastic medical texts. From the thirteenth century onward, Jews also produced translations and transcriptions into Ibero-Romance languages and, at times, composed original treatises. This article examines the role of Catalan and Aragonese within the medical repertoire of Jewish physicians in the Crown of Aragon through an analysis of Cod.hebr. 291, held at the Bavarian State Library in Munich. It presents an edition and translation of 32 medical recipes in Catalan written in Hebrew script. Jewish medical writing in the Crown of Aragon operated at the intersection of languages, traditions, and epistemologies. Medical books and recipes not only reflected a fusion of scholarly and popular practices but also navigated the boundaries between medicine and magic. The article highlights how Jewish multilingualism in the Crown of Aragon was embedded in broader patterns of cultural and scientific pluralism and interconnected with other parts of the Mediterranean.
- Los profesionales de la medicina y la difusión del conocimiento entre Sicilia y los reinos ibéricos (siglos XIII-XV): balance historiográfico, recursos en red y nuevas perspectivas de investigación(2025-12-09) Santoro, DanielaEl Mediterráneo medieval fue un espacio privilegiado para el intercambio cultural, político y científico, donde Sicilia y los reinos ibéricos desempeñaron un papel destacado. A través de rutas comerciales y conexiones dinásticas, estas regiones facilitaron la circulación de ideas médicas, manuscritos y profesionales de la salud. El artículo explora las redes de conocimiento médico en este contexto, con énfasis en la interacción entre las cortes sicilianas y catalano-aragonesas. En concreto, la organización social y administrativa de la Corona de Aragón permitió la creación de un vasto corpus documental, que abarca múltiples aspectos de la historia social y cultural de la medicina y la sanidad, tanto humana como veterinaria. Uno de los avances significativos en la conservación y acceso a esta documentación es la iniciativa MedCat (Corpus Medicorum Catalanorum), una herramienta clave en el estudio de la salud humana y animal, destacando por sus amplias posibilidades de acceso y análisis interdisciplinario. MedCat además promueve las sinergias necesarias para asegurar que esa documentación no se pierda o quede fuera del alcance de la investigación, gracias a las posibilidades de clasificación y difusión que ofrecen las Humanidades digitales.
- El ejercicio de la cirugía en un hospital renacentista: los cirujanos del Hospital General de Valencia en el siglo XVI(2025-12-09) López Terrada, MariluzEn este trabajo se muestra como el cirujano fue una pieza central en la atención médica a los enfermos, un personaje con gran poder y estatus dentro de la compleja institución que fue el Hospital General de Valencia durante el siglo xvi. Para ello se analiza, en primer lugar, la evolución de este puesto hasta la creación del cargo de cirujano mayor, atendiendo tanto a sus funciones normativas como las reales. Por último, se presenta el papel de los cirujanos en el tratamiento del “morbo gallico” en esta institución.
- Volgarizzamento occitanico dell’Antidotarium Nicolai (Cambridge, Trinity College, r.14.30)(2025-12-09) Lemme, ClaudiaIl contributo prende in analisi un ricettario medico professionale in lingua occitanica contenuto alle cc. 113r-143r del ms. Cambridge, Trinity College, R.14.30 con l’obiettivo di restituire al panorama scientifico l’unico volgarizzamento occitanico ad oggi noto dell’Antidotarium Nicolai (cc. 126r-129v), nota opera farmacologica salernitana redatta nella prima metà del XII sec. identificata tra le fonti di tale raccolta già da Meyer nel 1903.
- Els "Proverbis de Salomó": transmissió manuscrita, contingut i edició sinòptica(2025-12-09) Tous Prieto, FrancescEls Proverbis de Salomó són una col·lecció d’un centenar d’amonestaments i consells que s’ha conservat en tres manuscrits miscel·lanis d’orientació didacticomoral copiats entre el darrer quart del segle xiv i el primer terç del xv. Si bé els tres testimonis han estat descrits i editats, el recull no ha rebut fins ara l’atenció crítica que mereix, sobretot tenint en compte que ocupa una posició destacada en el marc de la transmissió de la tradició gnòmica i sapiencial en català de l’edat mitjana. Per aquesta raó, l’article se centra especialment en l’anàlisi dels contextos manuscrits en què s’insereix la col·lecció i de la configuració general de les miscel·lànies en què s’integra. D’altra banda, ofereix un estudi de les relacions textuals dels tres testimonis i una breu exploració de l’estructura temàtica del recull. Finalment, inclou una edició sinòptica del text dels tres testimonis.
- Joan Roís de Corella, "Scriu Medea a les dones": edizione critica e studio introduttivo(2025-12-09) Annicchiarico, AnnamariaIl contributo consta di uno studio introduttivo e dell’edizione critica del testo della ‘Lettera’ di Medea alle donne (Scriu Medea a les dones la ingratitud e desconexença de Jàson, per dar-los exemple de honestament viure) del valenziano Joan Roís de Corella (sec. XV). L’introduzione si propone di dimostrare come l’autore, attraverso la voce di Medea, costruisca sulla base della sagacia, dello spessore intellettuale, della superiorità culturale dell’eroina, la differenza tra il modello (Medea, appunto) e il suo anti-modello/polo dialettico, Giasone. In tal modo, Corella fa sì che il caso di Medea si configuri come la crisi di identità di una(un) sapiens. Una Medea fortemente intellettualizzata; una ‘loica’ Medea che, con la sua alta sciència, col suo saper legir de philosofia, smaschera l’egoismo materialistico e la maldestra dialettica di Giasone: pensato come un mercader e visto come emblema della ignorància dels mortals e dei sedicenti scients incapaci di comprendere le coses subtils. Dunque, come metafora del sapiente che, preda del demone erotico, mette in gioco la peculiarità, l’elitarietà, della propria condizione, la Medea risemantizzata da Corella porta sulla scena il conflitto tra l’intellettuale e il suo contrario, e tra l’intellettuale e se stesso; ovvero, l’odio, il rancore, l’ira, l’inappagabile sete di vendetta di chi non perdona a se stessa l’aver tradito il proprio status di intellettuale per un amore immoderatus. Per di più, speso per un essere indegno (un pech di ausiasmarquiana memoria). A seguire l’edizione critica del testo, che costituisce un’ anticipazione di quella dell’intero corpus mitologico di Corella, andando ad aggiungersi all’edizione di altre faules pubblicate tempo addietro; fino al 2022 su Carte Romanze (col Parlament en casa de Berenguer Mercader). La messa a testo è condotta sul ms. di Cambridge R.14.17 (di cui è nota la maggiore accuratezza, rispetto all’altro testimone, il ms. Maians 728), alla cui lezione ci si attiene finché essa sia plausibile, con la registrazione in nota a piè del testo, oltre che in apparato, delle lezioni a vario titolo significative del Maians.
- Joan Jacme, cirurgià de Jaume I i Pere el Gran, autor de la traducció catalana del "Kitāb al-ʿuyūn" (‘Llibre dels ulls’) d’Alcoatí(2025-12-09) Cifuentes i Comamala, Lluís; Ferragud, CarmelL’edició de la traducció arabocatalana del Kitāb al-ʿuyūn (‘Llibre dels ulls’) d’Alcoatí, publicada per Lluís Faraudo de Saint-Germain amb el títol de Libre de la figura del uyl en l’any 1933 va marcar una fita molt important en el desempolsament dels textos catalans antics de medicina, ciència i tècnica. Aquesta i altres destacades edicions d’aquells anys van incorporar aquesta part del patrimoni català al discurs filològic i històric. Des de 1933, la informació que aporten la introducció de Faraudo i l’estudi de J. M. Simón de Guilleuma que l’acompanya és tot el que se sap d’aquesta traducció: segons el manuscrit, l’autor va ser Joan Jacme, metge d’un rei d’Aragó imprecisat que va comprar un exemplar en àrab de l’obra i, s’entén, la hi va encomanar. El 1933, l’estat de la recerca feia que la identificació del traductor amb el cèlebre metge de Montpeller d’aquest nom, documentat en els anys 1363-1384, esdevingués inevitable, però també molt llaminera per a uns investigadors implicats en el Noucentisme. En conseqüència, el monarca havia de ser Pere III el Cerimoniós, i la traducció i el manuscrit –després desaparegut fins fa poc– havien de ser d’aquells anys, conclusió que quedava consolidada pel fet que aquest metge visités el rei a Barcelona en l’any 1378. Les recents recerques de J.-L. Bosc constaten que la traducció llatina de l’obra té una estreta relació amb la catalana i que el 1363 Gui de Chaulhac ja la cita, de manera que la traducció catalana hauria de correspondre a un període molt incipient d’aquest Joan Jacme durant el qual hauria estat metge del rei d’Aragó sense que n’hi haja cap constància documental (i tampoc de com podia ser que dominàs l’àrab). Problemes que fins ara no s’han resolt però que és evident que impugnen aquelles antigues conclusions. En aquest article reexaminem tota la qüestió, gràcies al retrobament del manuscrit, que permet fer-ne una anàlisi paleogràfica fonamentada, que el data a finals del primer quart del segle xiv; gràcies a l’aplicació dels coneixements actuals sobre la scripta librària catalana primitiva, que data la traducció d’abans de 1320/1330; i gràcies a la localització –possible per iniciatives com MedCat– d’un altre Joan Jacme, que va ser cirurgià de Jaume I i de Pere II el Gran, heretat en terres preses als musulmans al novell regne de València durant els anys 1271-1282 i, per tant, en contacte amb l’àrab parlat al territori. Tot plegat en fa una de les traduccions catalanes més antigues de la matèria, i la situa en un context geogràfic, cronològic i cultural més important encara.
- Disciplinar los sentidos: actos penitenciales en los relatos sobre las "santas vivas" castellanas (1400-1550)(2025-12-09) Torres Martín, Verónica“santas vivas”, mujeres que ganaron fama de santidad e influencia en la vida religiosa de la castilla de los siglos XV y XVI, son distinguidas en los textos sobre sus vidas, es decir, sus hagiografías o biografías, en las que se da cuenta de las mortificaciones y penitencias autoimpuestas que habrían realizado, en consonancia con la construcción de su reputación de santidad, para lo que se las presenta en los relatos como criaturas celestiales que han renunciado a todas las funciones vitales y, por tanto, han dominado el cuerpo y la carne en un esfuerzo por reproducir en sus vidas y sus cuerpos los sufrimientos de Cristo. Entre sus penitencias destacarían, sobre todo, la imposición del velo, que las ocultaría a la vista de los demás, así como la clausura, el voto de silencio, o bien el tipo de vestimenta, el ir descalzo, exponerse a un calor o frío extremos, la utilización de instrumentos como el cilicio, por ejemplo, y, asimismo, una privación del dormir que, en algunos casos, podía llegar a ser total.
- Vernacularitats en la ciència medieval i renaixentista: textos, creadors, professionals(2025-12-09) Cifuentes i Comamala, Lluís; Ferragud, CarmelIntroducció al dossier monogràfic “Vernacularitats en la ciència medieval i renaixentista: textos, creadors, professionals”, que inclou nou articles de membres del projecte de recerca finançat del mateix títol desenvolupat pel grup Sciència.cat, dedicats a les traduccions mèdiques catalanes (3), occitanes (5), castellanes (8) i itàliques (9); als textos mèdics en vulgar aljamiats en hebreu (1, 2); al lèxic especialitzat (2); a l’exercici de la medicina (3, 6, 7); i a l’entorn del metge i creador literari valencià Jaume Roig (4).
