Log In 
Language Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2023. No. 74
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- La comèdia hagiogràfica del «Siglo de Oro» reescrita en català: nous problemes textuals al teatre d’Albert Borguny(2023-04-19) Gilabert, GastonLes comèdies hagiogràfiques de filiació barroca escrites a Mallorca durant el segle XVIII han rebut poca atenció crítica i sovint amb edicions que necessiten ser actualitzades a la llum dels nous avenços en la matèria. En aquest estudi s’analitza la Comèdia gloriosa del famós sant Caietano, escrita per Albert Borguny a partir de l’edició de Ramon Díaz i Villalonga (1997), tenint en consideració el seu aparat de variants, les divergències entre manuscrits i, sobretot, el vincle amb la comèdia castellana anterior: Vida y muerte de san Cayetano. Havent localitzat prèviament tots els exemplars de tots els testimonis de la font castellana, hem analitzat llurs loci critici a la llum del text en català i hem acarat les versions per solucionar lliçons fosques transmeses pels manuscrits que contenen l’obra dramàtica de Borguny. Aquestes operacions revelen trets plenament originals de l’escriptor mallorquí, a més d’un conjunt de noves dades que omplen diverses llacunes crítiques i que, en definitiva, permeten revisar i restaurar una peça singular del patrimoni teatral antic en llengua catalana.
- «Museu zoològic» i «Bestiari» de Josep Carner: una aproximació ecocrítica(2023-04-19) Pujol Valls, MariaL’anàlisi ecocrítica de les diferents edicions dels bestiaris de Josep Carner Museu zoològic (1963 i 1998) i Bestiari (1964 i 1998) serveix per conèixer el missatge que el text i les il·lustracions transmeten. La conscienciació de les últimes dècades per un planeta més sostenible fa pensar que les imatges de les edicions més recents ajudaran els joves lectors a prendre consciència de la relació que els humans han d’establir amb el medi ambient. Així, es podrà detectar si la poesia infantil actual transmet un concepte de natura respectuós amb l’ecosistema, i també la influència que els paratextos poden exercir sobre el text. L’eina emprada en l’estudi és la matriu NatCult, dissenyada pel grup de recerca Nature in Children’s Literature and Culture de la Western Norway University of Applied Sciences. Aquesta matriu té en compte l’antropocentrisme i el biocentrisme des dels quals es concep la literatura infantil, així com la celebració o problematització de la natura que transmet. El corpus seleccionat se cenyeix en els poemes sobre ases i mussols perquè són animals molt representats en bestiaris infantils catalans i la seva simbologia és fàcil d’identificar.
- Al voltant del «pregascó» de Joan Coromines. Fitònims amb una vocal àtona final aparentment anòmala en occità aranès(2023-04-19) Carrera, AitorEn consonància amb els fets fonètics precatalans que Joan Coromines va trobar en el territori del català nord-occidental pirinenc (i sobretot al Pallars), aquest mateix lingüista va referir-se a fets de fonètica pregascona a la veïna Vall d’Aran, per als quals fins i tot va suggerir una frontera territorial exacta. En aquest treball no només mostrem que aquesta frontera no existeix, sinó que ens interessem pels manteniments aparentment anòmals de -o àtona final (abundants en la toponímia) en alguns fitònims que Coromines mateix dona com a pretesos testimonis d’aquell fet lingüístic. No només sembla evident que algun cas citat pel gran lingüista català no té res a veure amb un manteniment excepcional d’aquella vocal, sinó que altres exemples poden ser comparats a formes amb -o àtona final que apareixen en múltiples zones del domini gascó en determinats contextos i per a certs referents, cosa que posa en dubte que els termes citats per Coromines puguin justificar la presència de varietats bascoides en una vall concreta.
- El pes de la tradició en la classificació verbal del català(2023-04-19) Lloret, Maria-RosaL’existència de submodels de conjugació amb increments a tots els dialectes i conjugacions del català, així com el nombre migrat de verbs que presenten, en conjunt, les conjugacions ii (batre, témer, poder, dir) i iiia (dormir), fan pensar que tan lícit és proposar subconjugacions regulars de flexió amb increments (velars i palatals), possibles a totes les conjugacions (en línia amb la proposta inicial de Viaplana 1984), com ho és limitar la flexió regular als únics patrons que són realment productius, això és, a la conjugació i (cantar) i, a molta distància, la conjugació iiib (servir) (en línia amb les observacions de Ferrater 1970). No sembla, en canvi, eficaç, ni per qüestions numèriques ni per motius dialectals, mantenir els models de conjugació regular proposats per la gramàtica tradicional (i: cantar; ii: batre o témer; iiia: dormir, iiib: servir). Amb aquests precedents, l’objectiu del present treball és, d’una banda, repassar els motius tradicionals i dialectològics que sostenen encara la classificació verbal habitual i, de l’altra, repensar els models de conjugació regular, tot considerant qüestions pràctiques relacionades amb l’ensenyament de la llengua.
- El concepte de «estàndard» segons els paratextos dels centres codificadors oficials del català i de l’espanyol(2023-04-19) Costa Carreras, JoanLa perspectiva comparada de l’estandardologia ha estat considerada inherent al seu desenvolupament. En aquest context, el projecte ESTANDAREV (PID2021-124673NA-IOO) fa una recerca sobre l’estandardització del basc, el català, el gallec i l’espanyol. Aquest article és una aplicació d’aquesta recerca, comparant la concepció de estàndard de les acadèmies oficials del català i de l’espanyol. El primer constatable és que hi ha una oposició diametral en l’explicitesa en la definició i l’ús d’aquest terme. En aquest treball, hem analitzat els desplegaments conceptuals i els usos en totes dues llengües. Pel que fa als criteris de comparació, hem confirmat la hipòtesi que el criteri més important són els marcs teòrics i metodològics en què es poden inscriure. Hem identificat més paral·lelismes que divergències entre tots quatre centres codificadors i la distinció entre centres inicials i posterior acaba no essent rellevant, ja que tots treballen actualment i tenen moltes interrelacions entre ells.
- Presentació del monogràfic «El complement directe preposicional: una visió panromànica»(2023-04-19) Pineda, AnnaPresentació del monogràfic «El complement directe preposicional: una visió panromànica», coordinat per Anna Pineda.
- L’acusatiu preposicional en català: d’on venim i cap a on anem?(2023-04-19) Pineda, AnnaEn aquest treball analitzem l’acusatiu preposicional del català tant des del punt de vista de l’evolució diacrònica del fenomen com des de la perspectiva de l’abast que presenta en el conjunt dels dialectes catalans avui dia. Primer, a partir d’un exhaustiu estudi de corpus de la llengua antiga hem constatat que el fenomen ja existia en la llengua medieval (amb pronoms personals, noms propis i SN), de manera que, en aquest sentit, pot considerar-se un fenomen genuí. Ara bé, les dades diacròniques indiquen també diàfanament que a partir del segle XVI, quan la influència de l’espanyol esdevé una realitat cada cop més severa, el percentatge d’ús de la preposició a davant de CD augmenta exponencialment. Si bé a inicis del segle XX la publicació de la normativa fabriana significà un abans i un després en l’aparició del fenomen en els textos escrits formals, el fet és que la comunitat catalanòfona no s’ha arribat a desprendre mai d’aquest recurs morfosintàctic, ans al contrari. Així ho confirmem a bastament a partir d’un estudi a gran escala sobre l’abast del fenomen en el conjunt dels dialectes catalans, basat en entrevistes individuals amb vora 400 parlants, que fan tasques tant de producció d’oracions com d’emissió de judicis de gramaticalitat.
- Differential object marking in the dialects of southern Italy: an overview(2023-04-19) Ledgeway, AdamThis article undertakes a descriptive overview of the variation in the distribution and licensing of differential object marking across a wide range of dialects of the south of Italy. It is shown how variation in this area is not random, but follows patterns of structured variation which can be modelled in a scalar fashion in terms of four broad splits based on grammatical person, and on pronominal-nominal, head-phrasal and animacy/specificity oppositions. These four broad dimensions of variation are, in turn, demonstrated to conceal a number of more subtle differences of a microvariational nature. This microvariation, it is suggested, can be read not only horizontally as synchronic variation across the dialects, but also vertically to provide some key insights into the diachronic development of (Italo-)Romance DOM.
- Differential Object Marking in Apulia: A descriptive overview(2023-04-19) Andriani, LuigiThis article describes the distribution of Differential Object Marking in Puglia/Apulia (Southeast Italy), where both Upper-Southern (Pugliese/Apulian) and Extreme-Southern (Salentino) Italo-Romance varieties are spoken. This first survey on DOM in Apulia presents evidence from both existing literature and an online questionnaire with native speakers. The latter tests a selection of referents sitting at different levels of the Definiteness Hierarchy, from personal pro- nouns to indefinite nouns, in order to ascertain whether specificity can(not) be considered the ultimate DOM-trigger in these varieties. In this respect, only animate direct object conveying new information are tested, whereas highly specific clitic-doubled topical structures are left for future research. In this first attempt at mapping the fine-grained microvariation of DOM throughout the Apulian peninsula, it appears that its distribution is very limited in Salentino, being restricted to personal pronouns, while Apulian varieties display more extended DOM systems; these may be sensitive to minimally different (lexico-)semantic factors for triggering DOM at the lower levels of the Definiteness Hierarchy.
- Differential Object Marking in Spanish: the effect of affectedness(2023-04-19) Romero Heredero, Diego; García García, MarcoAffectedness is a key property of patient arguments that has been shown to be an important factor for argument selection and case marking. In addition, it has been proven to be relevant for differential object marking (DOM). However, there are only few studies that investigate the influence of affectedness on DOM in Spanish. Further, previous studies have been based on corpus analyses that focus on the diachrony of DOM. This paper assumes a notion of affectedness developed within the framework of force dynamics, according to which an affected argument is defined as the recipient of the force that is specified by the verbal content. Following this definition, we present an empirical investigation based on experimental data from a forced-choice questionnaire involving 326 speakers of Modern European Spanish. The study shows that affectedness has a significant influence on the acceptability of DOM. Furthermore, a close inspection of the experimental data reveals the observation that DOM is not only favoured by the affectedness of the direct object, but also by its agentivity.
- Differential object marking in Romanian: an overview(2023-04-19) Irimia, Monica AlexandrinaThis article offers a descriptive overview of the most important empirical traits that characterize differential object marking (DOM) in modern standard Romanian, ranging from purely interpretive parameters to the more syntactically oriented ones. Various aspects are reviewed, among which the argumental status of Romanian differentially marked objects, despite overt prepositional marking, interactions with clitic doubling, or with the animacy and specificity scales. The final part is dedicated to a presentation of the numerous problems Romanian DOM raises for formal accounts. Against this background, it is shown that analyses which take this phenomenon to signal a mechanism at the syntax-semantics-pragmatics interface appear to be best suited for the data.
- Una mirada al centenari de Joan Fuster(2023-04-19) Carbó, FerranRessenya sobre els actes del centenari del naixement de Joan Fuster (1922-2022).
- Flos sanctorum. La «legenda aurea» en català. Marinela Garcia Sempere, Antoni Mas i Miralles & Joan M. Perujo Melgar (ed.), «Flos sanctorum o vides dels sants pares» (vol. I-1 i 1-2), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022, 304 i 300 p.(2023-04-19) Vila, PepFlos sanctorum. La legenda aurea en català Ressenya sobre el llibre de Marinela Garcia Sempere, Antoni Mas i Miralles & Joan M. Perujo Melgar (ed.), Flos sanctorum o vides dels sants pares (vol. I-1 i 1-2), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022, 304 i 300 p., ISBN 978-84-9191-211-8 (volum 1-1); ISBN 978-84-9191-215-6 (volum 1-2)
- Tomàs Martínez Romero, «Paula, Eustòquia i la duquessa de Gandia. Traduccions antigues d’obres de sant Jeroni sobre comportament femení», Barcelona / Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Col·lecció «Biblioteca Sanchis Guarner», 2022, 271 p.(2023-04-19) Arronis, CarmeRessenya sobre el llibre de Martínez Romero, Tomàs: Paula, Eustòquia i la duquessa de Gandia. Traduccions antigues d’obres de sant Jeroni sobre comportament femení, Barcelona / Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Col·lecció «Biblioteca Sanchis Guarner», 2022, 271 p., ISBN: 978-84-9191-232-3.
- Maite Simón (ed.), «Cent anys fent llibres. La trajectòria d’una editorial universitària. PUV 1920-2020», València, Publicacions de la Universitat de València, 2021, 384 p.(2023-04-19) Fenollosa, CarlesRessenya sobre el llibre de Maite Simón (ed.), Cent anys fent llibres. La trajectòria d’una editorial universitària. PUV 1920-2020, València, Publicacions de la Universitat de València, 2021, 384 p., ISBN: 978-84-9134-894-8.
- Josep Plantí, «La desfeta de Catalunya i la destrucció de Barcelona», introducció d’Agustí Alcoberro, traducció de Martí Duran, Martorell, Adesiara editorial, 2022, 200 p.(2023-04-19) Medina Martínez, FernandoRessenya sobre el llibre de Josep Plantí, La desfeta de Catalunya i la destrucció de Barcelona, introducció d’Agustí Alcoberro, traducció de Martí Duran, Martorell, Adesiara editorial, 2022, 200 p., ISBN: 978-84-16948-83-3.
- M. Àngels Francés Díez & Irene Mira-Navarro (ed.), «Identitats culturals contemporànies: el cas català», Kassel, Edition Reichenberger, 2022, 195 p.(2023-04-19) Palau Vergés, MontserratRessenya sobre el llibre de M. Àngels Francés Díez & Irene Mira-Navarro (ed.), Identitats culturals contemporànies: el cas català, Kassel, Edition Reichenberger, 2022, 195 p., ISBN: 978-3-967280-36-4.
- Jacob Mompó Navarro, «Crònica universal de 1427», València, Publicacions de la Universitat de València / Acadèmia Valenciana de la Llengua, Col·lecció «Fons històriques valencianes», núm. 81, 410 p.(2023-04-19) Mandingorra Llavata, M. LuzRessenya sobre el llibre de Jacob Mompó Navarro, Crònica universal de 1427, València, Publicacions de la Universitat de València / Acadèmia Valenciana de la Llengua, Col·lecció «Fons històriques valencianes», núm. 81, 410 p. ISBN (UV): 978-84-1118-000-9; ISBN (AVL): 978-84-482-6701-8.
- Albert Mestres, «Joaquim Rubió i Ors poeta» vol. I: «Estudi i edició crítica de “Lo Gaiter del Llobregat”»; vol. II: Textos de l’edició crítica de “Lo Gaiter del Llobregat”, Tarragona, Publicacions URV, 2022, 262 p. (vol. I), 1033 p. (vol. II)(2023-04-19) Artigas Prous, JosepRessenya sobre el llibre d'Albert Mestres, Joaquim Rubió i Ors poeta, vol. I: Estudi i edició crítica de Lo Gaiter del Llobregat; vol. II: Textos de l’edició crítica de Lo Gaiter del Llobregat, Tarragona, Publicacions URV, 2022, 262 p. (vol. I), 1033 p. (vol. II), ISBN: 978-84-1365-006-7, ISBN (versió electrònica): 978-84-1365-007-4, ISBN (versió electrònica vol. II): 978-84-1365-008-1.
