Log In 
Language Anuari de psicologia de la Societat Valenciana de Psicologia. Vol. 19, no. 2
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Conductes prosocials i responsabilitat social universitària: a la recerca d’un cercle virtuós?(2018) Alarcón Espinoza, MarinaDavant d’un context social amb dificultats associades a alts indicadors de violència, s’efectua una revisió bibliogràfica d’articles publicats fins a l’any 2017, amb les paraules clau conducta prosocial, programes d’intervenció i responsabilitat social, per tal de reflexionar respecte de la relació entre el desenvolupament de conductes prosocials i la responsabilitat social universitària (RSU). L’anterior ha permès plantejar la possibilitat de cercles virtuosos que juntament amb afavorir la prosocialitat en futurs universitaris, propicie que adults formats en rsu afavorisquen contextos de desenvolupament prosocials per a futures generacions.
- Educació per al desenvolupament sostenible: una via per a l’enfortiment de la responsabilitat social universitària(2018) Torres Pernalete, Mariela del R.; Trápaga Ortega, MiriamAntecedents: s’analitzen els antecedents del concepte de Responsabilitat Social Universitària (RSU), les arrels de la qual es troben en l’evolució del concepte de Responsabilitat Social Empresarial (RSE), en què es destaca la idea central que l’empresa del segle xxi ha d’aportar a la societat alguna cosa més que la producció de béns, serveis i guanys financers, per la qual cosa es bolca l’interès cap a la creació de valors socials, sobre la base d’actuacions i procediments ètics globals. Mètode: es fa una recerca documental de tres conceptes clau, RSU, Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS) i acreditació universitària per a l’enfortiment d’ambdós conceptes.Resultats: es proposa un grup d’indicadors d’rsu, considerant els parts interessades següents: estudiants; personal; dirigents que prenen decisions –govern– i patrons, accionistes o propietaris; agents socials; proveïdors; i entorn natural. Per a cadascun d’aquests grups s’especifiquen indicadors concrets i mesurables. Conclusions: la recerca documental aporta elements teòrics que sostenen que l’RSU i l’EDS són dos aspectes fonamentals que permeten l’equilibri de les funcions de docència, recerca, extensió i gestió universitària, per generar models d’avaluació i acreditació amb un alt sentit de pertinència social.
- Espais de formació de la responsabilitat social universitària(2018) Domínguez Pachón, María Jesús; López, EvaL’article està basat en l’experiència de les «Jornadas de ‘Humanismo y Universidad’» celebrades a la Escuela Universitaria de Trabajo Social «Ntra. Sra. del Camino» amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament d’iniciatives innovadores en la formació de la Responsabilitat Social Universitària (RSU) i, així, fomentar accions que involucren els diferents agents implicats, inclosos els beneficiaris finals, en els processos d’innovació i la cerca d’un aprenentatge socialment responsable. Les Jornades constitueixen una «bona pràctica», que permet obtindre i mesurar resultats significatius per a definir els elements que determinen l’efectivitat d’aquesta pràctica, l’aplicació de la qual se situa en el context dels problemes socials.
- Interpretar el concepte de RSE en estudiants de postgrau: repte per a la RSU(2018) Licandro, Oscar DanielLes universitats que adopten seriosament la Responsabilitat Social Universitària (RSU) assumeixen la responsabilitat de formar professionals compromesos amb la societat en què viuen, dotats de competències ètiques i amb un fort sentit de ciutadania. En el cas dels postgraus que formen els futurs líders empresarials, aquestes universitats han d’atorgar a la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) un lloc central i n la seva malla curricular. Comptar amb informació sobre el coneixement i interpretació d’aquest concepte que posseeixen els nous estudiants és una entrada crític per al disseny adequat de programes acadèmics orientats a aquest fi. En aquest document es presenten els resultats d’una investigació sobre la forma com interpreten el concepte de rse dels estudiants acabats d’ingressar a cursos de mba i Màster en Marketing en una universitat privada. Es va aplicar una guia d’entrevista, basada en preguntes obertes, a la totalitat d’alumnes que van començar a cursar aquests postgraus en el període 2017-2018. Les seves respostes van ser interpretades i classificades mitjançant anàlisi de contingut, realitzant posteriorment una anàlisi estadística de les variables construïdes. La conclusió general és que la majoria d’aquests estudiants ingressen amb una idea equivocada del concepte de rse. La major part d’ells entenen la rse com a contribució de l’empresa a la societat i no com una filosofia de management basada en la gestió dels impactes de l’activitat empresarial que considera les expectatives dels stakeholders, tal com se l’entén majoritàriament després de publicada la Guia ISO 26.000 sobre Responsabilitat Social.
- Cogollo Ospina, S. (2015). Responsabilidad Social Perspectivas para la acción en Colombia. Medellín: Fundación Luis Amigó. 177 pp.(2018) Ouaoua Chraouti, Fatima Ezzahra
- Avaluant la responsabilitat social universitària: el cas del centre de ciències humanes, socials i agràries de la Universitat Federal de Paraiba (Brasil)(2018) Mancinelli Lêdo do Nascimento, José; Rostand de Morais Célio, Emiliano; Ignacio Calderón, AdolfoThis article, supported on a case study, addresses the issue of Social Responsibility at the University (RSU) in Brazil. Based on the RSU Assessment Methodology, which seeks to identify the objective evidence on the actions developed by higher education institutions based on seven indicators of Social Responsibility (social inclusion, economic and social development, environmental protection, defense of heritage and cultural memory, defense of artistic production and defense of sports production and health), the concrete actions implemented by the Center for Human, Social and Agrarian Sciences (CCHSA) of the Federal University of Paraíba (UFPB) are analyzed, seeking to identify, relate and classify the actions developed by that university. It is a research of exploratory, analytical-descriptive nature, based on bibliographical and documentary analysis. Although there is no quantitative parameter that can determine high or low level of social responsibility, the study showed that the construction of the rsu has been induced by macro legislation that shapes the policies of evaluation of higher education and micro legislation that shape the university’s performance in specific areas as was the case of the resulting actions in the area of worker health. It is visible the creation of organizational structures that pass operational actions in specific areas, such as the creation of the Inclusion and Accessibility Committee and the Coordination of the Environment. There are also efforts to implement innovative strategies that involve the various actors of the university with interfaces to the community in which the university is inserted, articulating university activities such as teaching, research and university extension.
- Mètode multinivell per promoure la prosocialitat a l’escola: contribució a la formació en RSU(2018) Velasco, A.La prosocialitat es refereix a les accions socialment beneficioses, que impliquen conducta, emocions i raonament.Ací es proposa un mètode per a dur a terme una intervenció a centres educatius per a la seua promoció mitjançant una estratègia multinivell o cadena de favors. Antecedents: encara que no hi ha un antecedent específic del mètode proposat, hi ha estudis sobre la promoció de la prosocialitat a l’escola, centrats en la conducta, les emocions o els raonaments, i el principal antecedent és el mètode d’intervenció prosocial de Robert Roche (Escotorin i Roche, 2011; Roche, 1999, 1997; Romersi, Martínez-Fernández i Roche, 2011), de la Universitat Autònoma de Barcelona, Espanya. Mètode: hi integra el següent: propòsit, objectius, aplicabilitat, població i mostra, disseny d’investigació, inclosos exemplars dels instruments; la investigació que això implica és d’enfocament mixt, amb disseny quasiexperimental, amb almenys dos grups d’estudiants. Resultats esperables: 1. Coneixement dels tipus de conducta, raonament i emocions prosocials dels estudiants, abans, durant i després de la intervenció. 2. Comparació de la conducta, el raonament i les emocions prosocials per als grups experimentals i de control. 3. Èxits que poden ser altament beneficiosos pel que fa a cooperació, comprensió interpersonal, empatia i variables similars. Conclusió: el mètode proposat permet monitorar de manera senzilla l’evolució i els efectes de la prosocialitat en la institució escolar. S’espera que el mètode sigaútil per a docents d’aula, supervisors i directors, així com per a estudiants de pre i postgrau en ciències socials.
- El coaching com a estratègia psicològica: punts clau per a la seua correcta aplicació(2018) Peris Delcampo, David; Cantón Chirivella, EnriqueCoaching is a term that can be used as a synonym for personal development, and that can be used as «therapies» or «pseudotherapies» with different effects on the people who submit to them. It is necessary, for the practice, coaching practice that this concept is well defined and all those involved in it, assume the role for the maximum benefit of all, knowing also that it is a psychological based methodology that can be applied in various fields and by different professionals, attending to the correct conditions of application. In this work and with the main purpose of clarifying the proper concept of coaching, it was defined as the role of the protagonists and what characteristics are essential for the sea that really has for people who rely on this methodology.
- Responsabilitat social universitària i conducta prosocial: una revisió de la literatura(2018) Martí Vilar, Manuel; Calderón Mirallés, Laura; Escrig Espuig, José MiguelL’objectiu d’aquest treball radica en la identificació de comportaments d’ajuda positiva cap als demés (conductes prosocials) a les Universitats que practiquen un model de Responsabilitat Social. Es procedeix a realitzar una recerca sistematitzada en tres fases: recerca inicial, recerca sistemàtica i recerca manual. S’obtenen setze resultats basats en investigacions sobre la Responsabilitat Social Universitària en diferents Universitats del món. Posteriorment, es realitza un anàlisi dels resultats, classificant-los en funció de les conductes prosocials trobades en cada un d’ells. Desdelsanàlisisrealitzats es conclou que encara que moltes Universitats tenen programes de Responsabilitat Social, no es troben molts exemples de conductes prosocials, pel que molts d’aquests programes no es centren en accions directes sobre les persones i sobre la societat, sinó més bé en estratègies de gestió i formació acadèmica a la Universitat.
- La responsabilitat social universitària i la construcció d’una societat per a totes les edats(2018) Bravo Segal, StephanyL’assaig presenta una reflexió sobre el rol que pot exercir la responsabilitat social universitària en la construcció d’una societat per a totes les edats, concepte proposat per Nacions Unides (1995a; 2003) i inspirat en els principis de respecte, protecció, solidaritat intergeneracional i inclusió de les persones majors. Durant uns anys, les persones majors van representar un grup minoritari exclòs i socialment estigmatitzat. En virtut dels avanços científics i tecnològics que han permès estendre la vida, el progressiu augment de les persones majors a nivell mundial ha suscitat la creació de polítiques en favor del respecte i igualtat social, que frenen la reproducció i perpetuació de pràctiques discriminatòries o edatistes que deriven en exclusió social d’aquest col·lectiu. En aquest context, la gestió èticament i socialment responsable de la universitat amb el seu entorn és un factor clau per al desenvolupament de societats més justes per a totes les edats.
- Una definició de talent: orientadora per a la seua gestió a l’empresa i base per a la RSU(2018) Roch Martí, PurificaciónL’objectiu d’aquest article és delimitar el significat i abast del concepte talent en el món de l’empresa, com a punt de partida perquè les organitzacions implicades en el desenvolupament sostenible de la societat i l’economia del país –especialment les universitats i les empreses– complisquen amb la responsabilitat que tenen enfront de la societat en la qual influeixen. Pretén que els stakeholders implicats la prenguen com el punt de partida per a construir una nova manera de fer i de treballar en el desenvolupament de les persones en les empreses, per tant, en les comunitats i la societat en general. Aquest article beu de la literatura acadèmica especialitzada i publicada en revistes d’impacte entre els anys 1987 i 2018 sobre el significat del concepte talent en les organitzacions i, sobre la responsabilitat social de les organitzacions que influeixen en la seua definició.
- El model PROT i la responsabilitat social universitaria: prosocialitat i transferència del coneixement a la pràctica(2018) Roche Olivar, Roberto; Escotorin Soza, PilarEn 30 anys d’història, el grup LIPA (Laboratori d’Investigació Prosocial Aplicada) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha promogut i generat un model internacional professional, de recerca i formació per a l’optimització prosocial dels territoris i organitzacions. La Prosocialitat transferida a la pràctica social en lipa ha generat intervencions innovadores que des d’una aposta per la transferència del coneixement, ha beneficiat de manera efectiva a persones i organitzacions, potenciant la seva creativitat, identitat i autonomia. Es sistematitzen els resultats d’intervenció professional de projectes socials de lipa, per determinar quins són indicadors de qualitat prosocial en projectes d’intervenció universitaris orientats a les necessitats del territori, dels actors d’interès i a la sostenibilitat dels programes implementats. El corpus d’anàlisi està constituït pel material recopilat durant els últims projectes europeus (2010-2019), i la experiència docent i l’anàlisi contrastada a través de la col·laboració amb experts de diferents disciplines i països en cadascun dels projectes assenyalats. S’identifiquen vuit dimensions: cinc, teòriques i tres, de tipus metodològic que determinen la qualitat prosocial d’un projecte de transferència social. S’evidencien com a rellevants les habilitats de lideratge empàtic dels qui implementen els programes. Es proposa el model PROT (Prosocial Optimization Theory), com una síntesi d’indicadors de qualitat prosocial. La transferència del coneixement que beneficia efectivament als receptors de l’ajuda, és aquella que s’adapta a les necessitats reals dels beneficiaris a través de la mediació de líders –prosocials– que són capaços de generar sinergies, participació, confiança interpersonal, ser models d’interacció empàtica, navegar en la complexitat i la diversitat, assumir i acceptar la incontrolabilitat de totes les variables, gestionar i gaudir la incertesa i assumir noves formes de treballar en xarxa.
