Aprendizaje basado en problemas en el Grado de Nutrición Humana y Dietética: evaluación del rendimiento y desarrollo de competencias

Introducció: L’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) és una estratègia pedagògica àmpliament utilitzada per a desenvolupar competències clau en l’àmbit sanitari. A través de la resolució de casos pràctics, l’alumnat integra teoria i pràctica, millorant les seues habilitats de raonament crític, anàlisi clínic i resolució de problemes. En l’assignatura de Patologia Nutricional del Grau de Nutrició Humana i Dietètica, l’ABP fou implementat amb l’objectiu de vincular la teoria amb situacions clíniques reals, promovent una formació més pròxima a la pràctica professional. Objectiu: El present estudi tingué com a objectiu avaluar l’impacte de l’ABP en els resultats acadèmics i el desenvolupament de competències pràctiques de l’alumnat de l’assignatura Patologia Nutricional. Es compararen els resultats de l’alumnat abans i després de la implementació d’esta metodologia, amb especial atenció al rendiment acadèmic, el desenvolupament de competències aplicades i la seua capacitat per a resoldre problemes clínics. Metodologia: L’estudi comparà el rendiment acadèmic de l’alumnat en cursos sense ABP (2020-2022) i amb ABP (2022-2024) en la Universitat de València. En l’enfocament ABP, l’alumnat accedí a material teòric prèviament mitjançant vídeos explicatius, seguit de sessions grupals on analitzaren casos clínics baix la guia del professorat. L’examen dels cursos ABP inclogué un 50% de preguntes teòriques i un 50% de preguntes problema dissenyades per a avaluar la capacitat d’aplicar coneixements en contextos pràctics, mentre que en els cursos sense ABP únicament el 5% de les preguntes eren de tipus cas clínic. Es feren proves estadístiques per a analitzar les qualificacions, així com correlacions de Spearman per a avaluar la relació entre el domini teòric i el rendiment en tasques pràctiques. Resultats: Els resultats mostraren que l’alumnat que cursà amb l’ABP obtingué qualificacions mitjanes significativament més baixes (5,8 ± 0,09) en comparació amb els cursos sense ABP (7,4 ± 0,07**). Esta diferència pot atribuir-se al major nivell d’exigència associat a l’examen ABP, on el 50% de l’examen consistí en preguntes pràctiques, en contrast amb només el 5% en els cursos tradicionals. Les preguntes teòriques de l’examen ABP presentaren una correlació més forta amb les qualificacions finals (r=0,8378) que les preguntes problema (r=0,584), indicant que el domini teòric continua sent crucial per a obtindre qualificacions altes. No obstant això, les preguntes problema, que requerixen aplicar coneixements teòrics en escenaris reals, jugaren un paper clau perquè l’alumnat superara l’examen, amb una correlació moderada. L’anàlisi de la distribució de qualificacions evidencià que, en cursos sense ABP, una proporció significativa d’alumnat assolí qualificacions altes (61,1% obtingué un 8 sobre 10). En canvi, en els cursos amb ABP, la majoria de l’alumnat obtingué un 6 sobre 10 (49,5%), reflectint la major dificultat i el canvi d’enfocament en l’aprenentatge. Conclusions: La implementació de l’ABP, encara que resultà en una disminució de les qualificacions mitjanes, promogué el desenvolupament d’habilitats pràctiques i de resolució de problemes fonamentals per a la pràctica professional. Este enfocament més exigent suggerix la necessitat d’equilibrar el suport docent, optimitzar l’estructura de l’examen i enfortir la transició de la teoria a la pràctica. En conclusió, l’ABP és una metodologia que, malgrat els seus desafiaments, afavorix la formació integral de competències aplicades en l’alumnat de nutrició clínica. Paraules clau: Aprenentatge Basat en Problemes (ABP), Patologia Nutricional, competències pràctiques, resultats acadèmics, raonament clínic, metodologia educativa, examen teòric-pràctic, formació sanitària, aplicació teòrica, habilitats pràctiques.

Introducción: El Aprendizaje Basado en Problemas (ABP) es una estrategia pedagógica ampliamente utilizada para desarrollar competencias clave en el ámbito sanitario. A través de la resolución de casos prácticos, los estudiantes integran teoría y práctica, mejorando sus habilidades de razonamiento crítico, análisis clínico y resolución de problemas. En la asignatura de Patología Nutricional del Grado de Nutrición Humana y Dietética, el ABP fue implementado con el objetivo de vincular la teoría con situaciones clínicas reales, promoviendo una formación más cercana a la práctica profesional. Objetivo: El presente estudio tuvo como objetivo evaluar el impacto del ABP en los resultados académicos y el desarrollo de competencias prácticas de los estudiantes de la asignatura Patología Nutricional. Se compararon los resultados de estudiantes antes y después de la implementación de esta metodología, con especial atención al rendimiento académico, el desarrollo de competencias aplicadas y su capacidad para resolver problemas clínicos. Metodología: El estudio comparó el rendimiento académico de estudiantes en cursos sin ABP (2020-2022) y con ABP (2022-2024) en la Universitat de València. En el enfoque ABP, los estudiantes accedieron a material teórico previamente mediante videos explicativos, seguido de sesiones grupales donde analizaron casos clínicos bajo la guía del profesorado. El examen de los cursos ABP incluyó un 50% de preguntas teóricas y un 50% de preguntas problema diseñadas para evaluar la capacidad de aplicar conocimientos en contextos prácticos, mientras que en los cursos sin ABP únicamente 5% de las preguntas eran de tipo caso clínico. Se utilizaron pruebas estadísticas para analizar las calificaciones, así como correlaciones de Spearman para evaluar la relación entre el dominio teórico y el desempeño en tareas prácticas. Resultados: Los resultados mostraron que los estudiantes que cursaron con el ABP obtuvieron calificaciones promedio significativamente más bajas (5.8 ± 0.09) en comparación con los cursos sin ABP (7.4 ± 0.07**). Esta diferencia puede atribuirse al mayor nivel de exigencia asociado con el examen ABP, donde el 50% del examen consistió en preguntas prácticas, en contraste con solo el 5% en los cursos tradicionales. Las preguntas teóricas del examen ABP presentaron una correlación más fuerte con las calificaciones finales (r=0.8378) que las preguntas problema (r=0.584), indicando que el dominio teórico sigue siendo crucial para obtener calificaciones altas. Sin embargo, las preguntas problema, que requieren aplicar conocimientos teóricos en escenarios reales, jugaron un papel clave para que los estudiantes superaran el examen, con una correlación moderada. El análisis de la distribución de calificaciones evidenció que, en cursos sin ABP, una proporción significativa de estudiantes alcanzó calificaciones altas (61.1% obtuvo un 8 sobre 10). En contraste, en los cursos con ABP, la mayoría de los estudiantes obtuvo un 6 sobre 10 (49.5%), reflejando la mayor dificultad y el cambio de enfoque en el aprendizaje. Conclusiones: La implementación del ABP, aunque resultó en una disminución de las calificaciones promedio, promovió el desarrollo de habilidades prácticas y de resolución de problemas fundamentales para la práctica profesional. Este enfoque más exigente sugiere la necesidad de equilibrar el apoyo docente, optimizar la estructura del examen y fortalecer la transición de la teoría a la práctica. En conclusión, el ABP es una metodología que, pese a sus desafíos, favorece la formación integral de competencias aplicadas en los estudiantes de nutrición clínica. Palabras clave: Aprendizaje Basado en Problemas (ABP), Patología Nutricional, competencias prácticas, resultados académicos, razonamiento clínico, metodología educativa, examen teórico-práctico, formación sanitaria, aplicación teórica, habilidades prácticas.