L'estreta relació dels valencians amb la historieta no és una cosa nova. Hom recorda la importància de la primera escola valenciana de la historieta (amb Gago, Palop o Vañó) o fins i tot de la que en fou hereva als 80 (amb Micharmut, Sento o Daniel Torres). També podria parlar-se d'una generació de pioners al voltant de publicacions com La Traca i Los Chicos (amb Pertegàs, Dubón o Muro). Però les arrels d'aquests pioners cal anar a buscar-los a mitjan segle XIX, quan un grup d'artistes, al front dels quals es trobava Salustiano Asenjo, aprofitaven l'abundància de publicacions humorístiques i sicalíptiques per a incloure vinyetes humorístiques i historietes. Així, es pot arribar a la que podríem qualificar de primera historieta valenciana, publicada l'any 1864 en la revista El Museo Literario «Viaje por el país del amor». A aquesta historieta li'n seguirien d'altres, moltes de les quals van ser signades per alumnes del mateix Asenjo, que era professor de dibuix a la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Entre ells destaquen Honorio Romero, Francisco Legua, Francisco Roig o el propi Manuel González Martí, que abans de centrar-se en les arts sumptuàries i la ceràmica fou dibuixant i editor de capçaleres com Cascarrabias. En definitiva, es podria dir que entre 1864 i 1900 es construeixen els fonaments historietístics sobre els que creixeran noves generacions de dibuixants valencians.
