Els principis del ritme en català

La mètrica s’ha estudiat des de diferents punts de vista al llarg de la història, de vegades amb una perspectiva més literària, centrada en l’estil dels autors, de vegades amb una perspectiva més lingüística, basada sobretot en les formes. En aquest treball, ens interessem sobretot per la darrera perspectiva i, específicament, per la manera en què han evolucionat les anàlisis generativistes sobre la mètrica. El formalisme dels estudis ha variat considerablement en els últims cinquanta anys, des d’una anàlisi basada en regles transformacionals fins a un tractament fonamentat en principis universals. Tanmateix, les qüestions de fons que s’han tractat de resoldre durant tot aquest període han estat, si fa no fa, les mateixes: a) la primera és quines característiques rítmiques tenen els versos possibles en les llengües: en altres paraules, on es poden situar els accents i on no convé que se situïn; b) la segona és com es mesura la idoneïtat formal de les estructures mètriques possibles, és a dir, com s’avalua quins versos són rítmicament millors i quins versos no són tan bons. La resposta a aquestes dues preguntes s’il·lustra en el treball amb exemples diversos de versos del català.