Etèocles segons Èsquil: expressió lingüística dels conflictes d'un personatge

Les perspectives amb què solen estudiar-se les accions i desenvolupament de l’Etèocles de Set contra Tebes, més aviat de caire psicològic, poden ser complementades per una anàlisi lingüística. La dualitat del personatge és palesa també en un conflicte entre diverses maneres de parlar. Èsquil presenta un guerrer noble, aficionat a expressar-se amb sentències i trets morfològicament conservadors i lèxicament altisonants, però ocasionalment irascible. Quan el cor li trasllada les seves pors o sent parlar dels atacants més odiosos, la sintaxi precipitada, farcida d’anacoluts i incisos, i, en la mesura que es poden apreciar al text, trets fonètics com la crasi o els hiats traeixen la seva rudesa. Aprofitant al màxim les possibilitats de la llengua literària tràgica, Èsquil vivifica un dels herois més controvertits de la literatura grega.