La paraula com a via. Literatura i missió al Llibre de contemplació i a la Divina Commedia

Ramon Llull i Dante Alighieri són dues figures cabdals del pensament i la literatura medievals, dos intel·lectuals laics de projecció universal, plenament conscients del paper que els corresponia en la societat del seu temps i de la singularitat de les seues missions respectives. Tots dos comparteixen una convicció fonamental: la creença que la paraula pot esdevenir una eina per a orientar l'esperit, un instrument de coneixement, transmissió de veritat. Ara bé, les seues concepcions sobre la literatura divergeixen de manera notable, tant pel que fa a la funció que els atorguen com pel tractament que fan de la tradició en les seues obres. Aquest article es proposa analitzar com s'articula en el Llibre de contemplació la concepció de la paraula, la literatura i la poesia, i contrastar-la -més que no pas equiparar-la- amb la que s'expressa en la Commedia de Dante, obra sobre la qual existeix ja una tradició crítica extensíssima. L'objectiu serà posar en relleu les divergències fonamentals entre ambdues propostes i explorar si, malgrat tot, s'hi pot identificar algun punt de contacte significatiu. Es tracta, en definitiva, d'establir una comparació fonamentada entre dues de les veus més singulars i ambicioses de la literatura romànica medieval, a partir de la consideració directa dels textos que ens llegaren i dels projectes intel·lectuals que els justifiquen.