L'activitat física de l'alumnat universitari amb discapacitat: correlats sociodemogràfics, psicosocials i de l'entorn/Physical activity of university students with disabilities: sociodemographic, psychosocial and environmental correlates

Loading...
Thumbnail Image
Publication date
2019
Reading date
20-09-2019
Journal Title
Journal ISSN
Volume Title
Publisher
Metrics
Export
Abstract
L’activitat física (AF) ha demostrat tenir una gran quantitat d’efectes positius sobre la salut, el benestar i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. Amb tot, diversos estudis han trobat que les persones amb discapacitat participen en AF en menor mesura que la població general. Davant d’aquesta situació, el disseny i desenvolupament d’intervencions centrades en l’increment i la millora de la participació en AF de les persones amb discapacitat ha de ser un objectiu prioritari de les polítiques de salut pública. L’objectiu general de la present tesi doctoral és estudiar l’AF de l’alumnat amb discapacitat de les universitats espanyoles i els seus correlats sociodemogràfics, psicosocials i de l’entorn, per tal de generar un coneixement valuós per al disseny i el desenvolupament de polítiques universitàries de salut centrades en el foment d’estils de vida actius en aquest col·lectiu. Per fer-ho, s’utilitzen de forma conjunta la Teoria de la Conducta Planejada i la teoria socioecològica de promoció de la salut. Els i les participants d'aquest estudi transversal es van reclutar a través dels serveis d’atenció a la discapacitat de les universitats espanyoles. Un total de 1.264 estudiants universitaris amb diferents discapacitats (física, trastorn mental, sensorial, malaltia crònica o múltiples discapacitats) van ser enquestats. Els instruments utilitzats per a la recollida de dades van ser l’International Physical Activity Questionnaire-Short Form, la versió reduïda en espanyol del qüestionari Barriers to Physical Activity Questionnaire for People with Mobility Impairments i un qüestionari de Teoria de la Conducta Planejada en l’AF. Les dades recollides es van analitzar utilitzant diversos anàlisis estadístics, com ara proves no paramètriques, anàlisi factorial confirmatòria, regressió múltiple o anàlisi del camí. Els resultats obtinguts indiquen que un percentatge molt alt (63,1%) de l’alumnat no compleix cap de les recomanacions d’AF de l’Organització Mundial de la Salut. A més, l’alumnat amb múltiples discapacitats, malalties cròniques, discapacitat adquirida, l’alumnat més major, l’alumnat amb obesitat i les dones reporten menys AF que els seus homòlegs. Les barreres intrapersonals, com ara el dolor, la fatiga, la falta de motivació i la falta de confiança són les més importants, especialment per a les dones, l’alumnat amb múltiples discapacitats, l’alumnat amb un major grau de discapacitat i l’alumnat més major. Les barreres organitzacionals, com la falta de programes d’AF adaptada i el seu cost econòmic o la falta de formació dels tècnics de les instal·lacions esportives, també destaquen com a factors rellevants, especialment en l’alumnat amb múltiples discapacitats, discapacitat física o un major grau de discapacitat. Les barreres interpersonals, com ara la inactivitat dels amics i la inactivitat de la família afecten més l’alumnat més major i l’alumnat amb múltiples discapacitats. Finalment, les barreres comunitàries, com ara les voreres inaccessibles o els clots als carrers, afecten més l’alumnat amb múltiples discapacitats, discapacitat física o major grau de discapacitat. També cal destacar que l’autoeficàcia i la controlabilitat s’han mostrat com a predictors directes de l’AF, amb les dones presentant puntuacions més baixes en ambdós constructes. A més, les intencions i les barreres socioecològiques també s’han mostrat com a predictor directe de l’AF, mentre que alguns nivells socioecològics de barreres s’han revelat com a predictors de l’autoeficàcia i de la controlabilitat. En conclusió, la present tesi doctoral aporta un coneixement valuós per al desenvolupament de polítiques de salut a les universitats dirigides a l’alumnat amb discapacitat. Els resultats obtinguts poden ser un punt de partida per als serveis d’esports i els serveis d’atenció a la discapacitat d’aquestes institucions per tal de dissenyar i portar a terme intervencions de canvi de comportament en AF que amplien i milloren l’accés d’aquest col·lectiu als beneficis d’un estil de vida actiu.
Description
Bibliographic reference