La posició dels lletraferits renaixencistes valencians davant els postulats de la filologia romànica sobre el valencià

Loading...
Thumbnail Image
Publication date
2017
Reading date
Journal Title
Journal ISSN
Volume Title
Publisher
Metrics
Export
Abstract
Aquest treball analitza la reacció dels erudits i escriptors valencians davant els postulats de la filologia romànica sobre el català entre els anys 1858 i 1906, agrupant-los segons les seues respostes al tema del nom i de la identitat filològica del català. A més, tractem de relacionar les posicions d'aquests valencians amb el conjunt del moviment reinaixencista i amb la consciència de comunitat lingüística compartida amb catalans, balears i nordcatalans. A partir de la meitat del Vuitcents els romanistes germànics funden la filologia romànica i constaten que el català és el nom de la llengua pròpia dels territoris de llengua catalana, diferent de l'occità i sense res a veure amb el llemosí amb què era conegut des de principis del segle XVI. Aquests postulats respecte a la identitat i el nom de la llengua catalana són ràpidament rebuts i acceptats a Catalunya; i a les Illes Balears i a la Catalunya del Nord foren rebuts positivament amb molt poques excepcions. Però no així al País Valencià, on Teodor Llorente i Constantí Llombart, entre d'altres, s'hi van oposar.
Description
Bibliographic reference
Martí-Badia, Adrià (2017). "La posició dels lletraferits renaixencistes valencians davant els postulats de la filologia romànica sobre el valencià". Dins Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, a cura de Manuel Pérez Saldanya i Rafael Roca i Ricart, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans i Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, pp. 367-378. Ed. a cura de Manuel Pérez Saldanya i Rafael Roca Ricart