Poètica del desig en l'obra de vicent andrés estellés: comparativa amb ausiàs march

El vincle entre les obres d'Ausiàs March i de Vicent Andrés Estellés és una de les constants que ha caracteritzat la poètica i l'estudi sobretot del darrer, perquè permet entendre les particularitats de la creació literària estellesiana. En primer lloc, l'article analitza la presència de March en els textos d'Estellés des del context històric i de les dades textuals, alhora que revisa la diversitat d'investigacions que han tractat aquesta relació entre dos referents de la poesia catalana d'èpoques diverses. En segon lloc, des d'una perspectiva comparada, es presenta com apareix el desig en les respectives obres i autors, però sobretot en l'obra d'Estellés. El desig en l'obra d'Ausiàs March es vincula a una pugna entre l'amor eròtic, carnal, i l'amor espiritual, d'elevació vers una puresa intel·lectual, pròpia del neoplatonisme que havia modificat els paràmetres del desig inicial ¿mutu, recíproc¿ de l'amor cortés medieval. En principi, en el cas d'Estellés, el desig s'associa a la impossibilitat, a l'ambigüitat i, fins i tot, a una força violenta, com s'exemplifica tot revisant alguns poemes representatius de la seua obra, com ara Llibre de meravelles, estretament vinculat a Ausiàs March i a altres referents medievals. Hi ha elements contemporanis en la seua poesia com el cinema, el context de repressió social i sexual, la consciència de les dificultats del llenguatge per a l'expressió poètica o la relació amb els espais comuns de la ciutat de València, que constitueixen ara el marc en què es desenvolupa la poesia d'Estellés. Gilles Deleuze o Marta Segarra han analitzat de manera especial com el desig esdevé un motor de la literatura, investigacions que fem servir a l'article com a referents teòrics. Arran del treball, es mostra, per tant, un jo poètic estellesià en crisi, en tensió pel desig de l'alteritat propi del subjecte contemporani. Així mateix, es conclou que la relació de March amb Estellés es dona també arran de l'espai compartit, que forma part del rizoma de desig que constitueix la poesia estellesiana sobre la matèria eroticoamorosa: un objecte concret que constitueix un tot que es desitja més enllà del propi objecte fins i tot. Aquest itinerari de desig esdevé també nacional, tal com prendrà cos en l'obra marcada per la voluntat de canvi col·lectiu que és Mural del País Valencià. English The presence of Ausiàs March in Estellés' poems is analyzed in the historical context and the textual data. From a comparative perspective, we can see how desire appears in the respective works, especially in Estellés. Desire in March's poems represents a struggle between erotic love and spiritual love. In the case of Estellés, desire is associated with impossibility, ambiguity and a violent force. Contemporary elements such as cinema, the context of social and sexual repression, the awareness of the difficulties of language for poetic expression or the relationship with the spaces of the city of Valencia, constitute the framework in which the poetic desire develops in Estellés. The Estellesian poetic self is shown to be in crisis, in tension due to the desire for alterity typical of the contemporary subject. March's relationship with Estellés is also based on the shared space, part of the rhizome of desire that constitutes Estellés' poetry. The itinerary of desire also becomes national, as in the work marked by the desire for collective change that is Mural del País Valencià.