En aquest article recollim dades de diverses varietats de català i castellà amb la finalitat d'investigar el comportament de les semivocals (és a dir, /j/ i /w/) en les obertures i les codes, i la manera com s'ajusten als marges de la síl·laba. Fem la nostra anàlisi dins de la Teoria de l'Optimitat i, més concretament, donem suport a la distinció proposada per Baertsch (2002) entre els elements analitzats com l'element més a l'esquerra en l'obertura (M1: Marge 1) i els elements que se sil·labifiquen com a codes o com a segon element de l'obertura (M2: Marge 2). Les dades indiquen, però, que de vegades també es requereix una referència explícita al context intersil·làbic en què apareixen els elements M1.
Oxford University Press
