Dimensions metalverbals dels Videotutorials per a l’Ensenyament de Llengües: anàlisi de corpus i disseny d’itineraris

Aquest article explora el Videotutorial per a l’Ensenyament de Llengües (VEL), una eina emergent en la didàctica de llengües, analitzant-ne les característiques, les potencialitats i les limitacions. L’estudi es fonamenta en l’anàlisi de l’ús del VEL, que s’ha incrementat significativament a partir de la pandèmia. Mitjançant l’anàlisi d’un corpus de 24 canals de VEL, i de 72 VEL en total, en català, en anglés, en francés i en portugués; s’hi detallen les regularitats d’aquest hipergènere de text multimodal i se’n proposa una modelització didàctica. Es considera que els VEL poden ajudar al desenvolupament del pensament metaverbal i a l’aprenentatge autònom en el marc del treball de la interacció i de la multimodalitat en la pràctica docent. El treball conclou amb la proposta d’itineraris didàctics que integren els videotutorials en processos d’aprenentatge més amplis i efectius, a partir del projecte de VEL Apunts de Llengua de la televisió pública valenciana À Punt.