La memòria de Jaume I. Edicions i traduccions del Llibre dels fets. Dates: del 27 de juliol al 27 de setembre de 2026 Sala: - Sala Duc de Calàbria Organitza: Biblioteca Històrica de la Universitat de València Vicerectorat d'Investigació de la Universitat de València Centre Cultural La Nau de la Universitat de València Comissariat: Vicent Josep Escartí Antoni Ferrando Mateu Rodrigo Col·laboren: Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials Acadèmia Valenciana de la Llengua Institut d'Estudis Catalans (IEC) Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) Real Academia de la Historia Universitat d'Alacant Institut Virtual Internacional de Traducció (IVITRA) Seu Universitària de La Nucia Universitat de València Biblioteca d’Educació Maria Moliner Biblioteca d’Humanitats Joan Reglà Biblioteca de Ciències Socials Gregori Maians Servei de Conservació i Restauració La memòria de Jaume I. Edicions i traduccions del Llibre dels fets El rei Jaume I devia ser ben conscient del poder de l’escriptura. Sabia que era una forma de transcendir en el temps, de prolongar el seu record més enllà de la pròpia vida. És per això que el rei va manar elaborar el Llibre dels fets, un text escrit en primera persona del plu ral i que presenta com a particularitat el fet que abraça tota la vida del monarca (1208-1276) i que és l’únic text autobiogràfic d’un monarca medieval europeu. El rei contava en veu alta la seua vida i les seues conquestes, els seus “feyts”, davant algun o alguns col·laboradors, que prenien nota de les seues paraules i després les passaven a net. Al llarg de l’edat mitjana el Llibre dels fets es trameté a través de manuscrits, que, encara que circulaven només entre membres de la família reial, de la noblesa i de l’alt clero, van aconseguir mantenir viu el record del monarca. Entre els manuscrits conservats destaquen l’anomenat manuscrit de Poblet (1343), que es copià en aquell monestir, i l’anomenat manuscrit d’Aiamans (1380), que fou manat copiar pel rei Pere el Cerimoniós a partir de la versió que el mateix rei establí com a canònica i de la qual deriven totes les còpies institucionals dels Consells de Barcelona, Valèn cia i Ciutat de Mallorca. La introducció de la impremta permeté inicialment la circulació del text jaumí entre les autoritats municipals i alguns sectors cultes de la societat. La Renaixença va reivindicar la figura i l’obra del rei Jaume i és així com començà a difondre’s el Llibre del fets, primer amb edicions que reproduïen el text en la seua llengua original i després amb adaptacions i modernitzacions lingüístiques per tal de fer-lo arribar al gran públic. La present exposició fa un recorregut per la història de les edicions, traduccions i adaptacions del Llibre dels fets, l’obra memorialística del rei en Jaume que, escrita en la nostra llengua, és un clàssic de la nostra literatura, un dels màxims referents de la nostra cultura i, per als valencians, el text que narra la fundació del Regne.
Universitat de València
