Log In 
Language Browse
Recent Submissions
- Tráfico de modas 1980-1992. Arrebato, juego, familia(Universitat de València, 2025) Vicerectorat de Cultura i Esport de la Universitat de València; Centre Cultural La Nau de la Universitat de València; González Gea, Esther; Errando, Pedrín; Villalonga , Mª José; Martínez Tórtola, Manuel; Piqueras Sánchez, NorbertoTráfico de modas 1980-1992. Arrebato, juego, familia EXPOSICIÓ De 15 de maig de 2025 a 12 d’octubre de 2025 Sala de Bigues. Centre Cultural La Nau Organitza Vicerectorat de Cultura, Esports i Vincle Social, Universitat de València Centre Cultural La Nau de la Universitat de València Colabora Generalitat Valenciana Arxiu Valencià del Disseny Comisariat Esther González Gea Pedrín Errando Mª José Villalonga COORDINA: Manuel Martínez Tórtola, Norberto Piqueras Sánchez Els anys vuitanta contenien l’ambient propici perquè els creadors de manifestacions culturals es rescabalaren d’una Espanya conservadorista, ombrívola i grisa. El disseny, a mesura que la societat es transformava amb estètiques descarades, l’aparició de tribus urbanes i un elogi a l’excés, es va anar revestint de capes que afegien major contingut comunicatiu, simbòlic i experimental. En aquest escenari, uns joves valencians amb ganes d’eixir d’una llar burgesa, divertir-se i, sobretot, vestir-se amb una moda encara per crear, van començar la marxa de Tráfico de Modas. El nom responia a un joc de paraules que reptava els processos estables, coherents, que implicaven els grans relats en benefici d’una manera de crear més lúdica i d’aspecte canviant. Amb aquest bateig, alguns dels germans Errando Mariscal –Pedrín al capdavant com a dissenyador, Santi, Jorge, Ada i Javier Mariscal, que va estar vinculat al disseny dels teixits des del principi– juntament amb María José Villalonga, van emprendre una gimcana que els portaria a ocupar un buit dins de la moda nacional, encara massa encotillada, a la qual amb el temps es van sumar més participants de l’entorn familiar. D’altra banda, la indústria tèxtil espanyola de les últimes dècades del segle XX va situar el disseny de moda com un lloc privilegiat d’expressió artística. En una època consagrada a l’esplendor d’identitats prefabricades, alguns joves creadors van decidir desmarcar-se de postures tradicionals i elitistes per a abraçar un mercat àvid de tendències múltiples. Això és precisament el que va diferenciar Tráfico, el fet d’aprofitar l’amplitud de mirades cap a la moda per a bolcar-les en els seus dissenys, a vegades, tan diferents entre si, en una espècie de fugida del mateix concepte de marca. No obstant això, convençuts que el disseny de moda, a més d’oferir varietat, ha d’oferir qualitat, i això es basa en l’elecció de bons teixits i la confecció made in Spain. Respecte a això últim, la seua roba es caracteritza per una convivència entre els trets d’una modernitat creixent, amb referències al present, i un esperit identitari que jugava i ironitzava amb alguns símbols patris de sempre. Tot això emmarcat en un moment en què la indústria tèxtil espanyola va començar a desplegar eines econòmiques, espais i manteniment perquè el fenomen de la moda poguera començar a caminar. L’entrada dels noranta va apagar –o va transformar– la festa. L’esperit insurrecte d’algunes propostes creatives es va ofegar en la dinàmica de producció accelerada. La fórmula creixent de moda a baix preu va guanyar terreny i va afectar nombroses empreses tèxtils, per això sostenir la producció de qualitat en territori nacional cada vegada va ser més complicat. La consolidació del capitalisme com a model hegemònic demanava que la moda fora cada vegada més de pressa, i Tráfico de Modas havia nascut sense rumb concret, però amb algunes idees clares —treballar envoltats d’amics, aspirar a un model de negoci sostenible, i gaudir—. Així doncs, després de més de deu anys d’existència, una indústria voraç i un inevitable desgast, va posar fi al projecte. Aquesta exposició, impulsada des de l’Arxiu Valencià del Disseny, cerca reivindicar el disseny de moda valencià i integrar-lo en una tradició tèxtil nacional. Valorar la creativitat i l’ímpetu d’uns joves que, sense nocions prèvies en confecció, van afegir al panorama de la moda espanyola una manera de fer desenfadada, explosiva i eclèctica, que venia a cobrir els seus desitjos i els de tants altres de vestir-se en desacord amb les generacions anteriors, construir les seues pròpies identitats d’acord amb valors de futur.
- Girar como planetas que rotan en su prado nocturno. Espais d'afectivitat entre dones(Universitat de València, 2026) Vicerectorat de Cultura i Esport de la Universitat de València; Centre Cultural La Nau de la Universitat de València; Ferrer Álvarez, Mireia; Piqueras Sánchez, Norberto; Braza, Alba; Nucbeade; Galindo, Marta; O.R.G.I.A; Moreno, Yera; Jarzabek, Hanna; Rodríguez, Andrea; Martínez Seguer, Núria; Gómez Valdericeda, Olalla; Azpilicueta, Mercedes; Martín-Paula Yubero, Isabel; Arqueros, Laia; Cordovil, Isabel; BajoRufián; Mono, SaraGirar como planetas que rotan en su prado nocturno. Espais d'afectivitat entre dones. Exposición:De 10 de març de 2026 a 5 de juliol de 2026, Sala Estudi General. Centre Cultural La Nau Organiza: Vicerectorat de Cultura, Esports i Vincle Social, Universitat de València, Centre Cultural La Nau de la Universitat de València. Colabora: Generalitat Valenciana, Vicerectorat d'Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives. Comisariado: Mireia Ferrer Álvarez. Artista: Nucbeade, Marta Galindo, O.R.G.I.A, Yera Moreno, Hanna Jarzabek, Andrea Rodríguez, Núria Martínez Seguer, Olalla Gómez Valdericeda, Mercedes Azpilicueta, Isabel Martín-Paula Yubero, Laia Arqueros, Isabel Cordovil, BajoRufián, Sara Mono. Girar como planetas que rotan en su prado nocturno es una muestra que se adentra en los afectos y desafectos entre mujeres a través de las prácticas de un conjunto de artistas plásticas contemporáneas. Sus obras exploran territorios sensibles desde una mirada Emil, atenta a la experiencia, la memoria y las genealogías afectivas. La exposición se organiza en torno a cuatro marcos de resonancia: in illo tempore, el continuum lesbiano, diferencia específica e invisibles. Estos ejes no funcionan como categorías cerradas, sino como campos porosos en los que se entrecruzan tiempos, cuerpos, relatos y afectos. Un bosque relacional en el que dialogan la mirada de fotógrafas pioneras como Alice Austin, Theresa Parker Babb o Germaine Krull, la mitología griega y azteca —las tesmoforias o la Patlache—, la librería de la Rue Jacob en el París de la Belle Époque, las estudiantes del Mount Holyoke College de Massachusetts, y la habitación de Puri y Begoña en el Patronato para la Protección de la Mujer, en el Madrid de los años ochenta.La muestra propone espacios experienciales y sensoriales donde lo vulnerable y lo poderoso coexisten. Lugares de resonancia que recorren el eros, el deseo y el giro hedonista; el amor, la amistad y el rechazo; lo ancestral y lo fragmentado; el objeto fetiche como memoria; los territorios de invisibilidad y de revelación. Historias de vida y genealogías que entrelazan presente y pasado, emociones que perduran y nos atraviesan, íntimas y universales, desplegándose entre cuerpos y tiempos.
- La memòria de Jaume I. Edicions i traduccions del Llibre dels fets(Universitat de València, 2026) Escartí, Vicent Josep; Ferrando Francés, Antoni; Rodrigo Lizondo, Mateu; Biblioteca Històrica de la Universitat de ValènciaLa memòria de Jaume I. Edicions i traduccions del Llibre dels fets. Dates: del 27 de juliol al 27 de setembre de 2026 Sala: - Sala Duc de Calàbria Organitza: Biblioteca Històrica de la Universitat de València Vicerectorat d'Investigació de la Universitat de València Centre Cultural La Nau de la Universitat de València Comissariat: Vicent Josep Escartí Antoni Ferrando Mateu Rodrigo Col·laboren: Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials Acadèmia Valenciana de la Llengua Institut d'Estudis Catalans (IEC) Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) Real Academia de la Historia Universitat d'Alacant Institut Virtual Internacional de Traducció (IVITRA) Seu Universitària de La Nucia Universitat de València Biblioteca d’Educació Maria Moliner Biblioteca d’Humanitats Joan Reglà Biblioteca de Ciències Socials Gregori Maians Biblioteca Dipòsit Servei de Conservació i Restauració La memòria de Jaume I. Edicions i traduccions del Llibre dels fets El rei Jaume I devia ser ben conscient del poder de l'escriptura. Sabia que era una forma de transcendir en el temps, de prolongar el seu record més enllà de la pròpia vida. És per això que el rei va manar elaborar el Llibre dels fets, un escrit que es presenta com una autobiografia, escrita en primera persona del plural i que presenta com a particularitat el fet que abraça tota la vida del monarca (1208-1276), i que és l'únic text autobiogràfic d'un monarca medieval europeu. El rei segurament recontava la seua vida en veu alta, davant algun o alguns col·laboradors que prenien nota de les seues paraules. I més tard, revisarien el resultat. A la fi, un volum que narra la vida del rei i les seues conquestes, els seus "feyts", i que al llarg de la història ha estat, sens dubte, el testimoni més important per mantenir viu el record del monarca. El 1515, a València, eixia de les premses de Diego de Gumiel la primera edició del fragment de la Crònica que contava la conquista del futur regne de València. Apareixia dins el volum Aurem opus regalium priuilegiorum ciuitatis et regni Valentie cum historia cristianissimi regis Jacobi ipsius primi conquistatoris. Era la primera vegada que les paraules de Jaume I transcendien d'una manera diferent i deixaven l'àmbit estricte de la cort o de les biblioteques nobiliàries i eclesiàstiques on hi havien arribat les diferents còpies manuscrites. I, més encara, quan el 1557, la ciutat de València, a petició dels Àustries, publicava la Chronica o commentari del gloriosissim e invictissim rey en Jacme, que es convertia en l'editio princeps del text reial i que seria, durant segles, l'única edició d'aquesta obra. Uns anys després, gràcies a la tasca de l'humanista aragonés i canonge de València Bernardí Gómez Miedes, la Crònica es va publicar en llatí (1582) i en castellà (1584). Durant els segles següents, l'autobiografia del rei no tornà a visitar les premses tipogràfiques. Ara bé: amb la Renaixença, al segle XIX, les coses canviarien. El mallorquí Marià Aguiló -que havia estat director de la Biblioteca de la Universitat de València entre els anys 1858 i 1861-, editava, a Barcelona, el 1873, un volum amb les memòries reials, i es reeditaria en català modern el 1905. Abans, però, el 1848, una iniciativa de Marià Flotats i Antoni de Bofarull havia quallat en l'edició de la traducció castellana de l'obra del rei. Al segle XX, tot i que amb daltabaixos vinculats a la trajectòria política dels nostres territoris, la Crònica de Jaume I ja no deixaria de publicar-se. Es varen portar a termini edicions crítiques, modernitzades gràficament, adaptades a la llengua actual, divulgatives i traduccions a diverses llengües. Les més conegudes són la de Ferran Soldevila (1971), amb modernització gràfica i notable anotació històrica, i les edicions crítiques, ambdues de caràcter filològic, de Jordi Bruguera (1991), basada en el manuscrit de Poblet, i d’Antoni Ferrando i Vicent J. Escartí (2010, 2024), basada en el manuscrit d’Aiamans, que recull la versió canònica sancionada pel rei Pere el Cerimoniós, i que integra les variants del manuscrit de Poblet, de manera que ofereix per primera vegada el text íntegre de la Crònica jaumina. La present exposició fa un recorregut per la història de les edicions del Llibre dels fets, l'obra memorialística del rei en Jaume que, escrita en la nostra llengua, és un clàssic de la nostra literatura, un dels màxims referents de la nostra cultura i, per als valencians, un text fundacional.
- Rosa, Xiquet i Avet. Alguns apunts entorn a l'homosexualitat a l'Espanya dels anys 20 i 30(Universitat de València, 2025) Aliaga, Juan Vicente; Martínez Oliva, Jesús; Universitat de València. Vicerectorat de Cultura i Societat; Centre Cultural La Nau de la Universitat de València; Braza, AlbaOrganitza: Vicerectorat de Cultura i Societat, Universitat de ValènciaCentre Cultural La Nau de la Universitat de València Col·labora: Diputación de Valencia. Memoria Democrática Vicerectorat d'Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives Comisariat: Juan Vicente Aliaga Artista: Jesús Martínez Oliva Coordina: Juan Vicente Aliaga, Alba Braza Boïls El projecte Rosa, xiquet i avet pren com a punt de partida un extens assaig visual que l'artista Jesús Martínez Oliva (Múrcia, 1969) ha anat elaborant des de 2018, en què es recullen alguns apunts visuals sobre l'experiència i la representació de l'homosexualitat a l'Espanya dels anys vint i trenta del segle XX. L'exposició, concebuda per a la sala Estudi General, espigola a través de quatre instal·lacions algunes de les problemàtiques abordades en aquest assaig. La mostra ens submergeix en un temps passat, en uns anys foscos en què la llibertat d'estimar a qui es volguera era una quimera, sovint acompanyada d'actituds violentes i de comportaments menyspreadors contra aquells que contravenien l'ordre matrimonialista i la imposició d'una societat dividida en dos únics gèneres (home/dona)
- Francesc Almela i Vives. Un altre intel·lectual oblidat(Universitat de València, 2026) Ballester Roca, Josep; Vicerectorat d'Investigació de la Universitat de València; Biblioteca Històrica de la Universitat de València; Centre Cultural La Nau de la Universitat de ValènciaFRANCESC ALMELA I VIVES. Un altre intel·lectual oblidat Data : De 7 d’octubre de 2026 a 3 de gener de 2076 Sala: - Sala Duc de Calàbria Organitza: Vicerectorat d'Investigació de la Universitat de València Biblioteca Històrica de la Universitat de València Centre Cultural La Nau de la Universitat de València Comissariat: Josep Ballester-Roca Agraïments: Arxiu Històric de la Universitat de València Servei de Conservació i Restauració de la Universitat de València Francesc Almela i Vives és, sense cap mena de dubte, un dels homes de lletres més significatius de l’anomenada “generació de 1930”. Va tocar en la pràctica cadascuna de les tecles de l’ofici d’escriptor i d’intel·lectual: fou periodista, bibliògraf, erudit, historiador i posseeix una obra poètica, narrativa i teatral considerable. Va nàixer el 9 de novembre de 1901 a Vinaròs, encara que hi va residir ben poc temps, perquè ben aviat la família es va traslladar a València. Allí cursà el batxillerat a l’Institut General i Tècnic, però la mort del pare, l’any 1914, l’obliga a compaginar els estudis amb la feina com a escrivent en una notaria. Malgrat les dificultats, va acabar llicenciant-se en Filosofia i Lletres per la Universitat de València, en l’especialitat de Ciències Històriques. Des de jove orientà el seu compromís cap a l’àmbit cultural, on desplegà una intensa activitat. Va presidir La Nostra Parla, entitat creada el 1916 amb nuclis a València, Palma i Barcelona, amb la voluntat de reforçar la unitat de la llengua. Igualment, fou vicepresident de l’Agrupació Nacionalista Escolar, nascuda a finals de 1918 en l’entorn universitari. Anys després va participar, junt amb figures com Navarro Borràs, Caballero Muñoz, Adolf Pizcueta o Miquel Duran de València, en la fundació de Taula de Lletres Valencianes, revista que acabaria dirigint en la seua etapa final. Des d’aquest grup va impulsar una notable activitat literària i a favor de la campanya per la unificació ortogràfica, que desembocaria en l’acord de Castelló de 1932. En paral·lel, des de les tertúlies del Cercle de Belles Arts, va contribuir a posar en marxa la revista Nostra Novel·la, apareguda el 1930, de la qual fou director literari. El 26 de gener de 1935 va ingressar com a director de número al Centre de Cultura Valenciana. Ja havia publicat els llibres de poemes L’espill a trossos (1928) i Joujou (1933), i havia estrenat obres teatrals com L’Antigor, amb bona acollida de públic i crítica. La guerra d’Espanya, que suposà una ruptura profunda en la vida cultural, va portar molts escriptors al silenci o a un canvi de rumb. En la postguerra Almela i Vives va publicar La llum tremolosa (1948), La columna i les roses (1950) i Les taronges amargues (1955). En paral·lel, fou reconegut per institucions acadèmiques de prestigi: fou nomenat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Espanyola, i amb posterioritat també de la Reial Acadèmia de la Història, així com d’altres institucions com la de Belles Arts de Sant Ferran, la de Bones Lletres de Barcelona o la Hispanic Society of America. Aquest reconeixement es veié reforçat per la seua activitat com a bibliòfil, en especial amb la Llibreria Valenciana, oberta el 1941, que en poc més d’una dècada generà desenes de catàlegs. Durant aquests anys també va escriure i va dirigir documentals per a Cifesa. Continuà actiu fins al final de la seua vida com a arxiver municipal i cronista de València, ciutat on va morir el 1967. L’exposició, comissariada per Josep Ballester, s’estructura al voltant de quatre àmbits: • Periodista • Bibliòfil i llibreter • Estudiós, historiador i divulgador • Escriptor i traductor
- THE SHOW MUST GO ON: 35 anys d'activisme del VIH i la sida en el comitéVLC(Universitat de València, 2026) Espacio, Ramón; Devesa, PilarCentre: Centre Cultural La Nau Sales: Sala Estudi General Organitza: Vicerectorat de Cultura i Societat, Universitat de València Centre Cultural La Nau de la Universitat de València Coorganitza: Comité Ciudadano Antisida Col·labora: Vicerectorat d'Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives IVAM Institut Valencià d'Art Modern Càtedra Arxiu Valencià del Disseny-UV Càtedres Comissariat: Ramón Espacio Pilar Devesa The Show Must Go On és un viatge expositu per la història del VIH i un passeig pels carrers de València, escenari del compromís i dels 35 anys d'activisme del primer col·lectiu de persones afectades a la Comunitat Valenciana: el Comitè Ciutadà Antisida (ComitéVLC). A través d'obres d’artistes i col·lectius de recorregut nacional i internacional, de fotografies, cartells, documents, notícies, cançons, objectes i testimonis, aquesta exposició traça el mapa d'un relat que no sols abasta avanços mèdics i conquestes socials, sinó també la resistència col·lectiva i la construcció d'una comunitat diversa i organitzada que es nega a rendir-se. The Show Must Go On tracta de recordar que, encara que avui la medicació converteix el VIH en una infecció crònica, asimptomàtica i controlada, continua havent-hi una infinitat de desafiaments polítics i col·lectius. Nascut el 1989 de la urgència i la valentia de les persones més vulnerabilitzades pel VIH i les seues famílies —usuàries de drogues, persones privades i ex-privades de llibertat, treballadores sexuals i dissidents identitàries i sexuals— el ComitéVLC va emergir com un far de suport mutu de les qui intentaven, principalment, continuar vivint. En un temps en què la desinformació i la por a la sida eren les ombres que assetjaven la població amb el VIH, la seua història és la història d'aquelles persones que, al marge de la societat, van saber organitzar-se, cuidar-se i resistir construint ponts de solidaritat i un fort teixit social i comunitari. Al llarg d'aquestes quatre dècades, l'activisme del ComitéVLC i del moviment VIH a Espanya i al món ha sabut transformar-se i adaptar-se al ritme de les necessitats i els desafiaments de cada època. Des dels vuitanta, marcats pel dolor i la desesperació, fins a l'actualitat, en què la ciència ofereix certeses que abans eren impensables —com la realitat que el VIH, sota tractament, és indetectable i intransmissible—, la tasca ha sigut constant. Durant tots aquests anys, si alguna cosa ha romàs i ha travessat l'esperit reivindicatiu dels moviments antisida ha sigut l'expressió artística i cultural com a eines fonamentals de visibilitat i l'aportació d'infinitat d'artistes, músics, il·lustradores i dissenyadors com a motors de canvi per a la consecució de drets, la prevenció, l'empatia i la comprensió en la societat. En l'actualitat, cada dia es diagnostica un nou cas de VIH a la Comunitat Valenciana, principalment en homes que tenen sexe amb altres homes, malgrat que, a escala global, les dones continuen sent el grup més afectat i vulnerabilitzat. En quatre dècades no s'ha desenvolupat una cura per a aquest virus ni tampoc una vacuna preventiva eficaç. L'estigma és la principal causa de diagnòstic tardà, problemes de salut mental, desocupació i aïllament. Hi ha països on la medicació no arriba i en llocs on és accessible, com a l’Estat espanyol, la població VIH està envellint de maneres particulars: moltes persones, amb qualitat de vida, i moltes altres, amb les seqüeles d'una llarga trajectòria amb la infecció. Aquest projecte expositiu ret homenatge als qui ja no es troben entre nosaltres, als qui van alçar la veu en moments de silenci i a les persones que, dia a dia, continuen treballant incansablement per un món sense estigmes. Perquè, com suggereix el títol d'aquesta exposició, l’esforç col·lectiu per la dignitat, la convivència, la igualtat i la vida han de persistir. I per posar fi al VIH, l'espectacle ha de continuar.
- Arxiu ecologista. Memòria i cultura visual de l’ecologisme des dels anys 70(Universitat de València, 2024) Berzosa Camacho, Alberto; Vindel Gamonal, Jaime; Garcia Garcia, Ernest; Picó Garcés, Maria JosepORGANIZA: Universitat de València. Vicerectorat de Cultura i Societat Centre Cultural La Nau de la Universitat de València COORDINA: Norberto Piqueras Sánchez, Alba Braza Boïls La memoria del ecologismo valenciano reposa en el fondo de diferentes archivos. Desde allí, su historia enlaza con las cuestiones más acuciantes para los movimientos ecologistas actuales. En este catálogo se recogen una serie de textos escritos a propósito de la muestra ‘Arxiu ecologista. Memòria i cultura visual de l’ecologisme a València des dels anys 70’, cuya producción ha supuesto un ejercicio de activación de la memoria del ecologismo valenciano a partir de la cultura audiovisual producida por los colectivos ecologistas y su entorno, que incluye carteles, fotografías, revistas, películas, pegatinas o propaganda. Esos restos documentales proceden de archivos como el Fons de Documentació del Medi Ambient de la Casa Verda; El punt. Espai de Lliure Aprenentatge; la Filmoteca Valenciana, o A Hores d’Ara, entre otros. La selección de documentos dio lugar a una revisión de la historia del ecologismo valenciano ordenada en cinco espacios (“Agents de l’ecologisme”, “Nuclears? No, gràcies”, “De l’Albufera a l’Horta”, “Salvem” y “Ecologisme urbà i alternatives energètiques”) que actúan como vectores transversales de reflexión y acceso a las imágenes. El libro incluye el texto curatorial, escrito por Alberto Berzosa y Jaime Vindel, donde se da cuenta del proceso de investigación desarrollado hasta la producción de la exposición, y un epílogo firmado por Ernest Garcia, profesor emérito de la Universitat de València, en el que pone en valor la experiencia concreta del archivo de La Casa Verda al tiempo que reflexiona acerca de la situación del ecologismo en el presente. Además, el volumen incluye tanto una amplia selección de los documentos que componen la muestra como otros que no se han exhibido en ella, concluyendo con una serie de imágenes de la intervención ‘Defensem’, creada por la artista Anaïs Florin con motivo de la exposición.
- Gastronomia medieval. El Llibre de Sent Soví i la cuina als segles XIV i XV(Universitat de València. Servei de Cultura Universitària, 2025) Garcia Marsilla , Juan Vicente; Martí Serrano, Andrea; Aparisi Romero, Frederic; Riera i Melis, Antoni; Coll Conesa, JaumeDel 4 de febrer al 25 de maig de 2025 CENTRE CULTURAL LA NAU DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Sala Acadèmia Juan Vicente Garcia Marsilla (comissari) Andrea Martí Serrano, Fredric Aparisi Romero, Antoni Riera i Melis, Jaume Coll Conesa ORGANITZA: Universitat de València. Vicerectorat de Cultura i Societat Centre Cultural La Nau de la Universitat de València COORDINA: Norberto Piqueras Sánchez, Juan Vicente Garcia Marsilla, Alba Braza Boïls En els últims segles de l'edat mitjana es va produir en tota l’Europa occidental una autèntica febre per la gastronomia, per gaudir de formes noves i insòlites dels plaers del gust. Com ocorre ara amb els xefs amb estrelles Michelin, llavors els cuiners de reis, papes i grans nobles van començar a posar les seues receptes per escrit, cosa que no s'havia tornat a fer pràcticament des del De re coquinaria del romà Marc Gavi Apici. En quasi tots els països, aquells mestres de la cuina de les elits van escriure llibres de cuina com el Viandier de Taillevent, a França; el Form of Cury, a Anglaterra, o el Libro de arte coquinaria de Martino da Como, a Itàlia. A la península Ibèrica el manuscrit més antic que conté un d'aquests receptaris es conserva precisament a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València i és el Llibre de Sent Soví, que conté 72 receptes que es troben en la base remota de la nostra cultura culinària. Encara que la còpia conservada data del principi del segle XV, sembla provat que aquesta parteix d'un original anterior no conservat que, probablement, es degué escriure en 1324, amb la qual cosa actualment fa el seu set-centè aniversari. En los últimos siglos de la Edad Media se produjo en toda Europa occidental una auténtica fiebre por la gastronomía, por disfrutar de formas nuevas e insólitas de los placeres del gusto. Como ocurre ahora con los chefs con estrellas Michelín, entonces los cocineros de reyes, papas y grandes nobles comenzaron a poner sus recetas por escrito, lo que no se había vuelto a hacer prácticamente desde el De re coquinaria del romano Marco Gavio Apicio. En casi todos los países, aquellos maestros de la cocina de las elites escribieron libros de cocina como el Viandier de Taillevent, en Francia, el Form of Cury en Inglaterra o Il Libro de arte coquinaria de Martino da Como en Italia. En la Península Ibérica el manuscrito más antiguo conteniendo uno de estos recetarios se conserva precisamente en la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, y es el Llibre de Sent Soví que contiene 72 recetas que están en la base remota de nuestra cultura culinaria. Aunque la copia conservada data de principios del siglo XV, parece probado que ésta parte de un original anterior no conservado que, probablemente, se escribiría en 1324, con lo que actualmente cumple su setecientos aniversario.
- ENTRE PRESTATGES I LLINATGES : Els llibres de la casa d'Osuna en la Universitat de València(Universitat de València, 2026) Guinot Ferri, Laura; Vicerectorat d'Investigació de la Universitat de València; Biblioteca Històrica de la Universitat de València; Centre Cultural La Nau de la Universitat de ValènciaData : del 26 de març al 5 de juliol de 2026. Sala: Sala Duc de Calàbria Organitza: Vicerectorat d'Investigació de la Universitat de València Biblioteca Històrica de la Universitat de València Centre Cultural La Nau de la Universitat de València Comissariat: Laura Guinot Ferri Agraïments: Arxiu Històric de la Universitat de València Servei de Conservació i Restauració de la Universitat de València Resum: En 1884, després d’àrdues negociacions, l’Estat espanyol va adquirir la biblioteca de la Casa d’Osuna. La col·lecció, constituïda al llarg de generacions i formada per més de 35.000 volums entre impresos i manuscrits, representava un dels patrimonis bibliogràfics més importants del país. Ara bé, els vaivens i les despeses del dotzè duc d’Osuna, Mariano Téllez Girón, feren saltar les alarmes: els llibres corrien el risc de dispersar-se després de la seua mort en 1882. Finalment, gràcies a un acord econòmic amb la seua vídua, María Leonor de Salm-Salm, aquests foren comprats pel Ministeri de Foment i repartits fonamentalment entre la Biblioteca Nacional d’Espanya i les biblioteques del Senat i del Congrés. A més, entre 1888 i 1892, la resta dels llibres es distribuïren entre una desena de biblioteques universitàries, entre les quals, la de la Universitat de València. Aquesta exposició traça el recorregut d’aquesta col·lecció fins a la seua arribada a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València i reconeix tant el valor de les obres conservades com la tasca de localització i classificació d’exemplars per part del personal de la institució des de fa anys. Ducs, duquesses, bibliotecaris, enquadernadors i els mateixos volums guiaran el visitant en un viatge en dos nivells: el dels protagonistes que construïren i preservaren una biblioteca de consulta pública entre els segles XVIII i XIX, i el dels llibres que, com a objectes, constitueixen actualment un testimoni històric, cultural i patrimonial de la Casa d’Osuna.
- De llibres i plantes. Il·lustració botànica en les biblioteques de la Universitat de València, segles XVI-XIX(Universitat de València, 2025) Güemes Heras, Jaime ; Azcárraga, José M.; Vicerectorat d'Investigació de la Universitat de València ; Biblioteca Històrica de la Universitat de València ; Centre Cultural La Nau de la Universitat de València ; Jardí Botànic de la Universitat de ValènciaDE LLIBRES I PLANTES. Il·lustració botànica en les biblioteques de la Universitat de València, segles XVI-XIX Data : De 30 d’octubre de 2025 a 31 de gener de 2026 Sales: - Sala Duc de Calàbria - Jardí Botànic Organitza: Vicerectorat d'Investigació de la Universitat de València Biblioteca Històrica de la Universitat de València Centre Cultural La Nau de la Universitat de València Jardí Botànic de la Universitat de València Comissariat: Jaime Güemes i José M. Azkárraga Agraïments: Biblioteca de Ciències Eduard Boscà Biblioteca del Jardí Botànic José Pizcueta Biblioteca Historicomèdica Vicent Peset Llorca Servei de Conservació i Restauració de la Universitat de València Resum: «... un llibre de plantes sense il·lustracions [és] com un tractat de geografia sense mapes» (John Ray, 1684) L’evolució del gravat entre els segles XVI i XIX tingué un impacte significatiu en la representació i concepció de les plantes. Durant el Renaixement, la impressió dels dibuixos botànics començà a reflectir un enfocament més científic, amb il·lustracions xilogràfiques que ajudaven a la necessària identificació d’espècies per al seu ús medicinal. En la mesura que les tècniques de gravat i impressió milloraren -especialment al segle XVIII- els llibres que tractaven de plantes varen incorporar il·lustracions calcogràfiques detallades. La tècnica del gravat en coure permeté una major fidelitat i precisió en la representació de les estructures vegetals i això, al mateix temps, repercutí en una millor comprensió de les plantes fent que la Botànica fora més accessible per a científics i estudiants. Les diferents biblioteques de la Universitat de València conserven una bona col·lecció -no exhaustiva però sí abundant- de llibres amb il·lustracions botàniques que mostren els canvis produïts al llarg dels sigles en les formes de percebre i representar el món vegetal. Estos llibres procedeixen d’adquisicions pròpies, però també, en molts casos, de donacions particulars i desamortitzacions. L’exposició s’estructura, de mode cronològic, en cinc àrees temàtiques que mostren cert paral·lelisme amb els canvis produïts en la docència i investigació botànica a la Universitat de València. Des de la creació de la primera càtedra d’Herbes, el 1567, fins al segle XIX, on el Jardí Botànic s’incorpora plenament a l’exercici de la docència, hi ha una sèrie de transformacions en el centre d’interès botànic que s’amplia al mateix temps que es va desplaçant. I això es pot apreciar en les il·lustracions dels llibres exposats. Si en un primer moment predominen les plantes medicinals, amb diferents edicions i adaptacions del Dioscòrides, al llarg del segle XVIII sorgeix l’atracció pel coneixement de la flora de tots els continents i també de la Península Ibèrica. Posteriorment els gravats es posen al servei de l’ordenació sistemàtica de les plantes, posant el focus en aquelles característiques que permeten agrupar-les o distingir-les. La mostra conclou amb les obres botàniques que influïren d’una forma molt notable en el desenvolupament i la configuració de l’actual Jardí Botànic de la Universitat. Són les dedicades a la flora ornamental i al conreu de plantes en jardins. Al Jardí Botànic de la Universitat de València, paral·lelament a aquesta exposició, s’han senyalitzat la major part de les plantes que apareixen il·lustrades en els diferents llibres, i s’ha editat un fullet que serveix com a guia per a fer un recorregut i visualitzar les diferents espècies al costat de la seua imatge històrica.
- Maria Beneyto. Gresol d'escriptura femenina i feminista / Crisol de escritura femenina y feminista(Universitat de València, 2025) Ballester Roca, Josep; Vicerectorat d'Investigació de la Universitat de València; Biblioteca Històrica de la Universitat de València; Centre Cultural La Nau de la Universitat de ValènciaMaria Beneyto. Gresol d'escriptura femenina i feminista. Sala Duc de Calàbria: de 9 d’abril de 2025 a 6 de juliol de 2025. Maria Beneyto és una de les escriptores més importants en el context de les lletres valencianes contemporànies. Va publicar tant poesia com narrativa, va escriure tant en català com en castellà. Va viure la Guerra d’Espanya i la dura postguerra. De la seua llarga trajectòria destaquen els llibres de poesia com Altra veu (1952), Eva en el tiempo (1952), Criatura múltiple (1954) –amb el qual va guanyar el Premi València de poesia– o Ratlles a l'aire (1956) –Premi Ciutat de Barcelona. En la dècada dels seixanta té una incidència important en la narrativa i publica El río viene crecido (1960) –Premi València de Literatura–, el volum de contes La gent que viu al món (1966), La dona forta (1967) –que guanya el Premi Joan Senent de novel·la– o Antigua patria (1969). Més tard guanya el Premi Ausiàs March amb Vidre ferit de sang (1977). En la seua darrera etapa publica, entre altres obres, Després de soterrada la tendresa (1993), Hojas para algun día de novembre (1993), Elegies de pedra trencadissa (1997), Balneario (2000) o Bressoleig a l'insomni de la ira (2003). Dels molts reconeixements i premis que ha rebut el seu quefer creatiu, cal destacar-ne el Premi Internacional Calviana Terzaroli, el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana o el Premi Isabel de Villena. L’obra creativa de Maria Beneyto ha suggerit la diversitat i la multiplicitat de la condició femenina, des de molts dels seus títols i en la majoria dels seus textos. Des d'aquesta pluralitat ens situa davant l'univers humà com un símbol personal i com una imatge col·lectiva de la identitat de la dona. Construïda i reescrita en cadascun dels seus llibres i amb una clara voluntat de reivindicació. L’exposició, comissariada per Josep Ballester, s’estructura al voltant de tres àmbits: Antecedents d’escriptores o lletraferides valencianes que, en una certa manera, formen part de la seua genealogia femenina estructurades en la línia del temps que va del segle XV al principi del segle XX. Lectures, referències i aspectes socioculturals que fan d’espill en la seua obra. Moltes de les lectures i tant les vivències personals com històriques acaben reflectint-se en la seua escriptura i poden vertebrar-se mitjançant eixos temàtics que juguen amb diverses identitats femenines. Sense cap mena de dubte, La dona forta és l’obra més emblemàtica de Maria Beneyto i una de les novel·les més interessants dels anys seixanta en l’àmbit de la literatura catalana. En la novel·la es planteja el tema de l'emancipació femenina i tota una sèrie de situacions que giren a l'entorn de la dona en una societat canviant. El grup actancial de les dones és el que genera la mateixa dinàmica del relat.
- La Universitat d'estiu de Gandia. 40 cites amb la cultura 1984-2023(Fundació General de la Universitat de València, 2023) Universitat de València-EG, [Organitza]; Ajuntament de Gandia, [Organitza]; Lluís Romero, [Comissari]; Joan del Alcàzar, [Comissari]; Agraïments: Santi Alonso (AdG), Estefania Anyó (UV), Carol Fuster (UPG), José G. Aranda (AdG), Boro Mañó (UPG), Amparo Martínez (AHMG), Eva Martínez (CIG-UV), Ferran Miralles (Arxiu Administratiu), Luis Muñoz (Kazados & Co.), Vicent Peris (AdG), Paula Romero (CIG-UV), Fernando Rubio (UPG), Sergi Signes (CIG-UV); Lluís Romero, Joan del Alcàzar, [Coordinador]Catàleg de la exposició realitzada amb motiu de les 40 edicions de la Universitat d’Estiu de Gandia a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós del 7 de juliol al 10 de setembre de 2023.
- TROBES: 550 ANYS DE LA IMPREMTA A VALÈNCIA. La Nau, Sala Duc de Calàbria: De 25 d’abril de 2024 a 8 de setembre de 2024(2024) Vicerectorat d'Investigació de la Universitat de València, [Organitza]; Biblioteca Històrica de la Universitat de València, [Organitza]; Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, [Organitza]; Antoni Furió, [Comissari]; Rosa Mª Gregori Roig, [Comissaria]; Pau Viciano Navarro, [Comissari]; Agraïments: Asociación de Amigos del Museo de la Imprenta y las Artes Gráficas. Senado del Museo Museo de la Imprenta y las Artes GráficasL’any 1474 arran de la convocatòria d’un certamen poètic, es publicaven a València les Obres o trobes en lahors de la Verge Maria. Era el primer llibre imprès a la Corona d’Aragó i el primer de caràcter literari de la península ibèrica. L’impressor, l’alemany Lambert Palmart, i el text –les composicions presentades al certamen– reflecteixen els processos de difusió d’una nova tecnologia, la impremta de tipus mòbils, i la seua recepció en una ciutat, València, que era alhora un nucli comercial i centre d’un gran dinamisme cultural, i molt especialment literari. A mitjan del segle XV Johannes Gutenberg, associat a Johannes Fust, imprimia al seu taller tipogràfic de Magúncia el primer llibre a Europa: la Bíblia de 42 línies. En vint anys, la invenció de Gutenberg, es difonia per Europa i arribava a València via Itàlia, on s’havien assentat els primers impressors alemanys. L’establiment de Palmart fou seguit aviat pels de Nicolau Spindeler, Cristòfor Cofman o Llop de Roca. A València la impremta arrelà perquè era la resposta que necessitava una burgesia d’alt nivell cultural que comptava amb una literatura autòctona florent, unida a una economia molt activa i a una comunicació mercantil constant per les rutes mediterrànies. Es creava així una xarxa de professions i activitats al voltant del llibre imprès que anava des dels editors-llibrers i els impressors fins els venedors i el públic lector. Uns lectors –i lectores– que, acostumats com estaven als manuscrits, influïren perquè el nou llibre imprès els imitàs en la seua forma i escriptura. L’únic exemplar conservat de les Obres o trobes en lahors de la Verge Maria es custodia a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València. Per commemorar aquest 550é aniversari, la Biblioteca presenta l’exposició Trobes: 550 anys de la impremta a València. La mostra es podrà visitar a les sales Duc de Calàbria i Bigues del Centre Cultural La Nau. En la primera, s’exposarà l’exemplar original de les Trobes i una selecció d’incunables de la col·lecció de la Universitat. La sala de Bigues oferirà l’oportunitat de fer una immersió en el món de la impremta, la seua invenció i la seua difusió per Europa.
- LIBRORVM FRAGMENTA: Incunables i manuscrits reutilitzats en la Biblioteca Històrica. La Nau, Sala Duc de Calàbria: De 13 de desembre de 2023 a 7 d'abril de 2024(2023) Vicerectorat d'Investigació de la Universitat de València; Biblioteca Històrica de la Universitat de València; Gimeno Blay, Francisco M.; Pintado Antúnez, Mónica; González Martínez, SusanaVicerectorat d'Investigació de la Universitat de València, [Organitza] Biblioteca Històrica de la Universitat de València, [Organitza] Francisco M. Gimeno Blay, [Comissari] amb la col·laboració de Susana González Martínez i Mónica Pintado Antúnez. Agraïments: Arxiu Històric de la Universitat de València Servei de Conservació i Restauració de la Universitat de València Biblioteca Historicomèdica Vicent Peset Llorca (Universitat de València) En general, tots els llibres, i especialment els incunables i manuscrits medievals, s’han vist exposats, des de bon començament, al deteriorament. Situats davant el penya-segat: els han malmesos una conservació inadequada, ensems amb una consultació freqüent, constant i intensa per part dels usuaris-lectors; així mateix, el pas del temps els ha envellits i, a vegades, també la matèria tractada ha esdevingut obsoleta. Arribats a aquest punt, les persones encarregades de custodiar-los han estimat que certs volums, tot atenent tant el seu estat físic com textual, eren inútils. A partir d’aquest moment se’ls donava una altra utilitat i se’ls transformava en materials destinats a ser reutilitzats. Molts d’aquells llibres esquinçats es van vendre al mercat de segona mà, on acudien diversos professionals per aprovisionar-se’n dels pergamins i papers, vells i deteriorats, a fi de reciclar-los en els seus oficis.
- Foc a la biblioteca. Llibres que van incendiar l'Europa de les Llums. La Nau, Sala Duc de Calàbria: De 14 de setembre de 2023 a 26 de novembre de 2023(2023) Bas Martín, Nicolás; Vicerectorat d'Investigació de la Universitat de València; Biblioteca Històrica de la Universitat de València; Institut Francès de València; Reial Societat Econòmica d'Amics del País Valencià; Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima GalésFoc a la biblioteca. Llibres que van incendiar l'Europa de les Llums. La Nau, Sala Duc de Calàbria: De 14 de setembre de 2023 a 26 de novembre de 2023 La Biblioteca Nacional de França té entre les seues col·leccions més preuades la secció dedicada a l’Enfer, l’Infern. Una secció similar hi ha a la Biblioteca Britànica, que posseeix la Private Case, amb una selecta col·lecció de llibres eròtics, igual que la Phi Collection de la Biblioteca Bodleiana de l’Universitat d’Oxford, la Delta Collection de la Biblioteca del Congrés de Washington, el Fondo Riservata Erotica de la Biblioteca Nacional Braidense de Milà, el fons Remota de contingut eròtic de la Biblioteca Nacional de Baviera a Munic, i fins i tot es parla, tot i que la certesa no és absoluta, de l’Inferno de la Biblioteca Vaticana. Són llocs que apleguen llibres i manuscrits de diferents èpoques, salvats de la foguera, que van ser perseguits i prohibits perquè contenen idees considerades heterodoxes des del punt de vista polític, social, cultural i religiós. El segle xviii va ser, sens dubte, el segle en què aquest tipus d’obres van assolir la màxima expressió. Aquests llibres, redactats per alguns dels millors philosophes del moment, van contribuir a conformar l’esperit de la Il·lustració, especialment francesa. Els autors van patir l’exili, la vigilància contínua, la persecució i sovint la presó, cosa que no va fer sinó incrementar l’interès dels lectors per les seues obres, algunes de les quals es van convertir en autèntics supervendes a l’Europa del moment, com l’Encyclopédie de Diderot, les edicions de Voltaire, del baró d’Holbach, Rousseau, Helvetius, Raynal, el marquès d’Argens, Mirabeau, Mercier, Rétif de la Bretonne, Pidansat de Mairobert o Meslier. I aquestes obres, no necessàriament eròtiques, però sempre perilloses per a l’Antic Règim, constitueixen el germen de les democràcies modernes perquè defensen els drets humans, la igualtat, la tolerància, el laïcisme, la filosofia militant o, cosa que és el mateix, la figura de l’intel·lectual crític amb el poder. Principis que continuen tenint vigència avui dia, en què la correcció política o l’anomenada cultura de la cancel·lació, la censura, qüestionen la llibertat d’expressió, un dels pilars fonamentals de la Democràcia. Quan es commemoren els tres-cents anys del naixement del baró d’Holbach (1723-1789), un dels membres més notables de l’anomenada Il·lustració radical –al saló del qual de la rue Royale Saint-Roch de París es van reunir els intel·lectuals més notables de l’Europa del xviii, com Diderot, D’Alembert, Hume, Adam Smith, Laurence Sterne, Horace Walpole, Edward Gibbon o Benjamin Franklin– es fa més necessari que mai mirar enrere i revisitar l’obra d’aquells homes per enarborar el seu llegat intel·lectual com un referent per als reptes i desafiaments que ha d’afrontar l’Europa del segle xxi, on les certeses sembla que s’han diluït en un oceà d’incerteses. Aquesta exposició, d’abast necessàriament limitat, exposa per primera vegada un fons de llibres inexistent a la Biblioteca Nacional d’Espanya, procedents de col·leccions particulars i de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València. Completen la mostra una sèrie de fotografies artístiques contemporànies del segle XX, en blanc i negre, del fotògraf hispà francès Pedro Hernández, que miren d’interpel·lar els textos del Segle de les Llums.
- Salvar el patrimoni, defensar la memoria. Felip Mateu i Llopis. La Nau, Sala Duc de Calàbria: de 21 de juny de 2023 a 3 de setembre de 2023(2023) Universitat de València. Biblioteca Històrica; Vicerectorat de Cultura i Esport de la Universitat de València; Ajuntament d'Alcoi. Arxiu Municipal; Archivo General de la Administración; Arxiu Històric de la Universitat de València; Arxiu del Museu Arqueològic Nacional; Arxiu del Regne de València; Asociación Numismática Española; Biblioteca d’Humanitats Joan Reglà (Universitat de València); Biblioteca de Catalunya; Biblioteca de la Universitat Abat Oliva CEU; Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu; Manuel Lanusse Alcover; Mateu Rodrigo LizondoFelip Mateu i Llopis (València 1901-Barcelona 1998) fou un prestigiós historiador, bibliotecari i numismàtic amb qui la cultura valenciana té contret un especial deute de gratitud, per diferents i notables motius. En primer lloc, per la seua fidelitat i dedicació als estudis d’erudició històrica del nostre país i, en particular, en la investigació de la moneda pròpia del Regne, en la seua especialitat de numismàtic de gran autoritat; però sobretot, i molt especialment, en el capítol del salvament i la defensa d’alguns dels principals arxius valencians en la dramàtica conjuntura de la guerra civil (1936-1939) i el desordre revolucionari, que amenaçava amb destruir en uns mesos les fonts documentals i artístiques d’una alta cultura forjada en set-cents anys de vida del regne creat per la clarividència de Jaume I.
- No tan invisibles. Dones en la impremta valenciana. Segles XVI al XXI. La Nau, Sala Duc de Calàbria: de 6 d'octubre de 2022 a 8 de gener de 2023(2022) Vicerectorat d'Investigació de la Universitat de València, [Organitza]; Biblioteca Històrica de la Universitat de València, [Organitza]; Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés, [Organitza]; Asociación de Amigos del Museo de la Imprenta y las Artes Gráficas. Senado del Museo, [Organitza]; Aránzazu Guerola Inza, [Comissaria]; Enrique Fink Hurtado, [Comissari]Des de l'arribada de la impremta a la península Ibèrica en el segle xv hi ha hagut dones impressores a les terres valencianes, primer a la capital del Regne en el moment en què va ser el gran nucli inicial de la impremta espanyola i, més tard, a Castelló i Alacant. En la majoria dels casos quedaven ocultes darrere d'un vel d'invisibilitat proporcionat per termes com ara vídua, filla, hereva o successora de. Les dones d'impressors, en enviudar, es feien càrrec dels tallers fins que es tornaven a casar o els seus fills estaven en condicions de prendre el relleu al capdavant de la impremta. En el cas de Vicenta Devís, vídua de Laborda, va mantenir la impremta des del final del segle xviii fins que la va passar a la seua filla Maria Teresa al començament del xix. Es tracta de dones que no sols dirigien, sinó que treballaven en totes les tasques que implicava l'ofici d'imprimir, des de la fabricació de les tintes, la feina de caixista, el muntatge dels plecs i la costura i enquadernació d’aquests fins a la venda d'exemplars, si la llibreria estava annexa a la impremta; i tot això, al mateix temps que s'encarregaven del govern de la casa i de la cura dels fills. L'exposició ens ofereix un recorregut des de l'arribada de la impremta a València fins a l'actualitat amb aquestes dones com a protagonistes. Gràcies a la investigació del bibliòfil i erudit José Enrique Serrano Morales, plasmada en la seua obra Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1868 […], en coneixem alguns noms i cognoms, començant per la figura de Jerònima Galés en el segle xvi, dues vegades vídua i mare d'una saga d'impressors, però el nom de la qual no va arribar mai a figurar als peus d'impremta, com ocorre amb la majoria de vídues, successores, filles o hereves que, al llarg de la història, han desplegat la seua tasca a les impremtes valencianes. És un itinerari a través del temps exemplificat mitjançant una acurada selecció d'impresos produïts als tallers valencians, treballs en l'elaboració dels quals han participat les dones sense rebre un merescut reconeixement. Cal arribar a la fi del segle passat i als primers anys d'aquest perquè una altra generació de dones creen i dirigisquen les seues pròpies impremtes. Són les Jerònimes Galés d'avui, encara que en realitat elles són ja una altra cosa, afortunadament.
- José Manaut.Olis i dibuixos des de la presó, 1943-1944(2002) Patronat Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València, [Organitza]; Feico Castro, [Comissari]; Elisa Povedano, [Comissària]L´interés d´aquesta mostra rau en el fet que és la primera exposició de la col·lecció de dibuixos -descobert l´any anterior- i olis de petit format pintats pel valencià José Manaut (Llíria, 1989 - Madrid, 1971) durant la seua estada a la presó provincial de Madrid -Porlier i Carabanchel- entre 1943 i 1944. Les imatges que Manaut va captar mostraven no solament els detalls de la vida diària dels presos republicans, com ara la migdiada, el ranxo, la lectura de la correspondència o l´esplugada, sinó que testimoniaven la cruesa de la represió franquista a les presons. La mostra va ser comissariada pels professors de la Universitat Carlos III de Madrid, Feico Castro i Elisa Povedano.
- Malferits. L'empremta del temps a les biblioteques REBIUN. La Nau, Sala Duc de Calàbria: de 19 de juny 2022 a 4 de setembre 2022(2021) Universitat de València. Biblioteca Històrica; Vicerectorat de Cultura i Esport de la Universitat de València; Centre Cultural La Nau de la Universitat de València; Mónica Pintado Antúnez; Susana González MartínezEls llibres són font de transmissió de coneixements i saviesa, testimonis de la història i del pas del temps que hi deixa l’empremta dels esdeveniments viscuts, cicatrius de les batalles lliurades, records revelats en forma de paraules i signes provocats per múltiples causes que, d’una manera o altra, en produeixen el deteriorament. Les biblioteques patrimonials preserven un llegat que és part de la nostra història. Coincidint amb la inauguració de les III Jornadas de Gestión del Patrimonio Bibliográfico organitzades pel Grup de Treball de Patrimonio Bibliográfico de REBIUN (Red Española de Bibliotecas Universitarias) i la Universitat de València durant els dies 26 i 27 de maig, la Biblioteca Històrica exposa a la sala Duc de Calàbria una selecció d’obres “malferides” que mostren les petjades del temps en el decurs històric. L’exposició ofereix un recorregut pel fràgil món del llibre i ens porta a conèixer les variades causes de deteriorament que afecten els fons patrimonials, degudes a agents interns (composició del material escriptural i de les tintes emprades) i externs (plagues biològiques, factors ambientals, causes humanes per ús i manipulació inadequats, desastres, etc.). Malferits pretén mostrar una selecció de llibres i documents marcats pel temps i les circumstàncies. Valuosos manuscrits censurats o mutilats, com el còdex del segle XV Roman de la Rose o el manuscrit datat entre 1475 i 1500 que transcriu les obres de Joan Roís de Corella; obres úniques atacades per bibliòfags o impresos amb taques d’humitat o cobertes pel fang de la riuada, com és el cas de l’obra de Joan Lluís Vives Tratado del socorro de los pobres, traduïda del llatí al castellà i impresa a València en 1781. La cura dels llibres és un acte de responsabilitat i solidaritat que tenim a les nostres mans, un exercici d’enriquiment de la cultura i del respecte a la societat.
- Ortifurama Valencià. Centre Cultural La Nau: Sala Acadèmia i Claustre. De 25 de gener de 2022 a 24 d’abril de 2022(2022) Vicerectorat de Cultura i Esport de la Universitat de València; Centre Cultural La Nau de la Universitat de València; Ajuntament de València; Pons Moreno, Álvaro Máximo; Tomás, DanielVicerectorat de Cultura i Esport de la Universitat de València, [Organitza] Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, [Organitza] Ajuntament de València, [Col·labora] Álvaro Pons, [Comissari] Daniel Tomás, [Comissari] Qualsevol persona que haja viscut a la ciutat de València en els últims quaranta anys reconeixerà amb facilitat com a propis a uns personatges nassuts d’ulls de mussol que es poden trobar en tots els racons de la capital. Des de la publicitat d’una campanya institucional a les indicacions d’un garatge en el centre urbà, els dibuixos d’Ortifus (Antonio Ortiz Fuster, València, 1948) són presents fins a formar part de l’imaginari popular valencià. No es pot entendre la ciutat ni la seua història sense les vinyetes que diàriament ens han acompanyat des que en 1981 començara a publicar en les pàgines de Diario de Valencia, puntuals i fidels amb el seu públic fins al punt de prosseguir quan va tancar aquesta capçalera per a passar a Noticias al Día i, finalment, convertir-se en part indissoluble del periòdic Levante-EMV, on més anys ha recalat l’humor gràfic d’aquest dibuixant. La seua popularitat com a notari de l’actualitat de la ciutat es va anar consolidant pel boca a boca, pel mà a mà, per el “has vist l’Ortifus de hui?” dit amb somriure i picada d’ullet per l’indubtable encert de les seues crítiques cap a la política valenciana. A poc a poc, la figura d’Ortifus es va anar fent un còmplice quotidià, una presència familiar volguda i acceptada per tots i totes, incloent polítics i polítiques de tots els signes polítics, sabent que els seus dards donaven en la diana, agradaren o no. Les vinyetes de Ortifus narren una història paral·lela de la ciutat del Túria, allunyada de l’oficialista i pròxima a la que es compta al carrer, la que comparteix l’enginy i gràcia del pensat i fet, directe i amb l’humor com a única arma autoritzada. Els seus jocs de paraules i les seues metàfores visuals formen part ja de l’humor popular, mentre que les seues caricatures dels personatges de la política valenciana reemplacen en la nostra memòria als records reals.
