Per a la filiació de la 'Doctrina pueril' italiana de l’any 1379 (Florència, Biblioteca Riccardiana, Ricc. 1367)

La publicació d’una traducció italiana desconeguda de la Doctrina pueril de Ramon Llull enriqueix el ja ampli repertori de versions medievals d’aquesta obra. El manuscrit on es conserva, de la Biblioteca Riccardiana de Florència, és datat el 1419. La traducció, segons el mateix colofó, va ser elaborada per Angelo de Cagneto el 1379. La localització va anar a càrrec de M. C. Maraviglia, responsable, juntament amb L. Formisano, de l’edició del text (2022). Als seus estudis, no arriben a formular cap hipòtesi sobre el lloc que la versió toscana ocupa en el conjunt de la tradició textual de la Doctrina. L’estudi present evidencia els vincles del text italià amb una específica branca de la tradició –una branca que inclou les traduccions medievals impulsades pel mateix Llull a l’occità, el francès i el llatí–, i estableix una major proximitat entre les versions italiana i llatina. Malgrat tot, l’original de totes dues degué ser l’occità. També assenyala el context laic i amb profunds interessos espirituals i catequètics en què degué produir-se la versió toscana.