Canvis i permanències a les tasques de cura dels fills: l'anàlisi dels usos del temps i l'exploració dels discursos de pares i mares que han viscut un divorci

A partir de l'Enquesta d'Usos del Temps 2009-2010 elaborada per l’INE, construïm dimensions operatives de la maternitat / paternitat que possibiliten la mesura de la intensitat en termes de l'ús del temps dedicat als diferents aspectes relacionats amb la cura de fills/es. Aquestes dimensions permeten desenvolupar models estadístics amb els quals comparar les famílies monoparentals i biparentals. D’altra banda, mitjançant entrevistes semiestructurades, ens aproximem als discursos sobre les identitats com a pares i mares que sobre ells i elles mateixa expressen homes i dones, residents al País Valencià, que han viscut una ruptura de parella a la qual hi havia almenys un fill o filla: la ruptura constitueix un esdeveniment que implica una reconfiguració de molts aspectes de la vida, entre les qüestions que s’han de redefinir a la situació postdivorci està la qüestió de la cura dels fills i filles. Aquest procés, per tant, esdevé interessant per l’observació dels possibles canvis al paternatge i el maternatge, tant pel que suposa en el plànol discursiu i factual. Entre els resultats destaquem que, pel que fa a l’explotació de l’enquesta d’usos del temps, la major diferència es troba en les activitats internes de treball domèstic, la cura i l'oci. La maternitat és més intensa que la paternitat en les activitats assistencials i les relacionades amb el treball, mentre que en les activitats d'oci la paternitat és més intensa. Pel que fa als discursos, trobem una idealització de la paternitat per part dels homes, mentre que entre les dones, després del divorci, la maternitat és repensada i relativitzada.