L'ús del foc com a element per a martiritzar santes i sants cristians va ser molt estés, tal com ho testimonia la literatura hagiogràfica de l'antiguitat tardana i d'època bizantina. Els autors relaten casos miraculosos en què els màrtirs no es veuen afectats per les flames gràcies a la intervenció divina. Es tracta d'un motiu literari i folklòric que arranca de l'Antic Testament (llibre de Daniel), apareix a la novel·la grega antiga i passa al'hagiografia, influenciada pel gènere novel·lístic. L'efecte d'aquest prodigi pretén que el missatge religiós assolisca més força en els fidels i que augmente el poder de la fe cristiana.
Pomer Monferrer, Juan José 2018 Focs que no cremen en l'hagiografia tardoantiga i bizantina Studia Philologica Valentina 20 141 174
