Tunísia, Egipte, Líbia, Iemen, Síria, ... Pocs es podien imaginar que quan aquell jove tunisià, Mohamed Bouazizi, va decidir acabar amb la seva vida immolant-se un 18 de desembre del 2010, encendria l'espoleta de les revoltes socials, no només al seu propi país, Tunísia, sinó arreu del món àrab. L'auto-immolació de Bouazizi assenyala l'inici simbòlic de les protestes, i, potser, la centralitat donada a aquest drama personal en l'esclat de les revoltes a bona part del món àrab amaga oportunament altres "revoltes" més incòmodes, com la dels sahrauís al novembre del 2010 a Al-Aaiun i altres poblacions de l'antic Sàhara Occidental actualment annexionades pel Marroc. El comportament del món occidental, antigues potències colonials, va passar del paternalisme sever del colonialisme, quan les poblacions de les societats àrabs eren considerades com infants incapaços de governar-se a sí mateixos, a un paternalisme tolerant, d'un pare que, sense deixar de vigilar des de la distància prudent els seus fills, considera que ha arribat el moment de deixar els ara fills adolescents prendre les brides de la seva vida per accedir al món dels adults.
Institut Català d'Antropologia
