Recordeu que es poden pujar les aportacions als sexennis de l'ANECA al repositori institucional, sense necessitat d’esperar que s’òbriga la convocatòria. Fer-ho amb antelació pot evitar imprevistos tècnics i facilitar la gestió. Articles: S’han de dipositar mitjançant la passarel·la GREC/RODERIC. Llibres, capítols de llibre o dades de recerca: S’han de dipositar directament a través de RODERIC. ________________________________________ Recordad que se pueden subir las aportaciones a los sexenios de la ANECA al repositorio institucional, sin necesidad de esperar a que se abra la convocatoria. Hacerlo con tiempo puede evitar imprevistos técnicos y facilitar la gestión. Artículos: Deben depositarse mediante la pasarela GREC/RODERIC. Libros, capítulos de libro o datos de investigación: Deben depositarse directamente a través de RODERIC

Notes sobre l'estructura rítmica del poema 'Demanda feta per mossèn Ausiàs March a Joan Moreno'

Loading...
Thumbnail Image

Publication Date

Reading Date

Journal Title

Journal ISSN

Volume Title

Directors

Abstract

L’estructura rítmica d’un autor està determinada per diversos factors, entre els quals es troben els principis universals que determinen la idoneïtat de les combinacions o la gramàtica mètrica i el lèxic de la seua llengua. A més d’aquests factors, la mida dels versos i la posició dels accents obligatoris també condicionen les eleccions possibles. Tenint en compte això, aquest treball se centra en l’anàlisi rítmica del poema «Demanda feta per mossèn Ausiàs March a Joan Moreno» (recollit com a poema CXXIV a l’obra d’Ausiàs March). En el treball mostrem com la selecció del metre del vers condiciona els patrons rítmics disponibles. Així, els hemistiquis del poema CXXIV, amb accents a la cinquena i a la desena i amb un cesura darrere de la cinquena, no es poden dividir en peus de la mateixa mida. Entre les diferents opcions accentuals disponibles, Ausiàs March i Joan Moreno seleccionen el ritme amb dos peus de mida mínimament diferent que millor satisfà el requeriment que els períodes accentuals més llargs estiguen situats al final. A més, possiblement per a compensar el desequilibri en la llargària dels peus, solen optar per una reiteració del ritme en els dos hemistiquis, tal com trobem de vegades en altres formes bimembres com les dites.

Bibliographic reference

Publisher

Universitat d'Alacant

Signature

Collections:

Full item page

Other versions

Export
endnotezotero
Cite
Citations
plumx
0 citations in
Google Scholar
| Other documents of authorship
Share

Document Viewer

Select a file:
Reload