Qui no ha portat imprès en alguna bossa, en alguna peça de vestir o ha lluït en alguna xapa el cartell dissenyat per Shepard Fairey a partir de la fotografia d'Àngela Davis? Convertida en una icona afro, la seua imatge inconfusible perviu a través de multitud d'accessoris de moda. Sobre l'anècdota «fascinant i pertorbadora» de ser recordada per un pentinat, lamenta Àngela, generacions de joves han après a situar i interpretar la imatge del seu pèl afro desconnectada del context històric en què va emergir, nua de declaració política i revistada com a moda. En Una història de la consciència (2016), la filósofa, política marxista i activista afroamericana repassa la construcció de la seua figura pública, tot reconsiderant les imatges en el context històric en què varen ser creades i en què acostumen a presentar-se dècades després3. Amb aquesta reflexió històrica i contextual, explica com la seua imatge va penetrar amb força en la cultura periodística dominant en virtut de la seua criminalitat a partir de l'estiu de 1970 com a resultat de l'escassesa de representacions de dones negres a la premsa i la segregació imposada a aquestes imatges
Asparkía. Investigació feminista. (s. f.). Universitat Jaume I. https://doi.org/10.6035/asparkia
Universitat Jaume I
