En aquest article faig un recorregut per la història de la neuroètica, des dels seus orígens amb el canvi de segle fins a l'actualitat. La tesi que defenso és que la neuroètica ha tingut dues etapes de desenvolupament. Durant un primer moment, l'enfocament metodològic d'aquesta disciplina va ser internalista, per imitació del desenvolupament de les tècniques de neuroimatge. Tanmateix, en un moment posterior, es va imposar una metodologia externalista, per la influència de les noves teories sobre psicologia evolucionista. En l'evolució de l'obra neuroètica de Joshua Greene i Jonathan Haidt es pot comprovar aquest canvi de metodologia. Tots dos autors han passat d'un enfocament inicial internalista a un de posterior externalista.
