Marterials d'estudi per a l'assignatura Didàctica Musical del grau de Mestre/a en educació Primària (Especialitat de música) El text analitza l’evolució de les metodologies musicals des dels segles XVIII i XIX fins al segle XX, destacant la influència de figures com Rousseau, Pestalozzi i Curwen, que van establir les bases per a la renovació pedagògica musical. Al segle XX, sorgeixen metodologies actives i creatives que prioritzen l’experiència, el moviment i la participació de l’alumnat, com les propostes de Montessori, Dalcroze, Willems i Martenot, que integren el desenvolupament sensorial, la improvisació i l’aprenentatge vivencial. Els mètodes instrumentals d’Orff i Kodály universalitzen l’educació musical, utilitzant instruments senzills, la veu i el folklore, i fomentant la creativitat i la integració social. A més, la generació dels anys 70, amb autors com Paynter i Schafer, introdueix la composició i l’escolta activa a l’aula, ampliant el concepte de música i incorporant l’entorn sonor com a recurs educatiu. En conjunt, aquestes metodologies han transformat l’ensenyament musical, passant d’un enfocament teòric i elitista a un de més inclusiu, pràctic i centrat en el desenvolupament integral de la persona, establint les bases de la pedagogia musical contemporània.
Universitat de València
