Adaptacions teatrals per a infants de novel·les: metodologia d'anàlisi i aplicació a textos de la col·lecció "Micalet Teatre" de l'editorial Bromera

L’objectiu general d’aquesta tesi és el disseny i la validació d’una metodologia concreta d’anàlisi d’adaptacions teatrals per a infants de novel·les. El recurs a aquesta tècnica de creació, present al llarg de la història literària, ocupa un segment representatiu en el cas del teatre concebut per a una franja d’edat prèvia a l’adolescència, tot i la postergació d’aquest gènere dins del panorama editorial. Consegüentment, creiem necessari plantejar la creació i l’aplicació d’una estratègia d’investigació en aquesta línia a fi d’obtindre dades que permeten estudiar i categoritzar les obres resultants de l’esmentat procés transformador. D’aquesta manera es possibilita assolir una eina amb vistes, entre d’altres, a l’elaboració primmirada dels paratextos que l’acompanyen i la posterior recomanació dels gestors i mediadors culturals, peça clau dins del circuit de la literatura infantil i juvenil. Quant a la metodologia emprada, ens referim a les investigacions de Genette a Palimpsestes. La littérature au second degré (1982) com a base per desenvolupar l’anàlisi de la transtextualitat literària on s’encabeixen les adaptacions intergenèriques. Així mateix, n’exposem diferents aportacions tant teòriques com metodològiques concretes creades en un camp d’estudi no massa sistematitzat i aprofundit ordenades segons el seu grau d’especificitat de major a menor: Sanchis Sinisterra (2003), Dubatti (1994), Finzi (2007), Hormigón (2002), Lavandier (2003), Alonso de Santos (2012), García May (2016) i Sánchez Noriega (2000). A partir d’aquest marc teòric, la seua valoració i l’esguard d’un assaig de caracterització dels textos teatrals de la literatura infantil i juvenil, procedim al plantejament d’un mètode d’anàlisi concret. A fi de comprovar l’efectivitat de la proposta d’investigació dissenyada, la implementem a l’estudi de tres textos d’una col·lecció molt vinculada a aquestes: «Micalet Teatre» de l’editorial Bromera, considerant les línies generals d’anàlisi de textos teatrals marcades per Rosselló (2011). Concretament, optem per adaptacions intergenèriques que prenen com a referents peces representatives de la literatura infantil i juvenil del segle XIX, moment clau en què aquesta es consolida: Alícia (1997), de Pasqual Alapont, Pinotxo. Història d’un titella que volia ser xiquet (1998), de Vicent Vila, i La volta al món en 80 dies (2005), de Juli Disla.