Navegant pel delta del Nil: apunts geomorfològics de la guia d’Isambert (1878)

Tradicionalment la cartografia històrica ha estat una font important d’informació per als geògrafs.En el cas del delta del Nil, l’atles de la Description de l’Egipte de la campanya de Napoleó (publicat entre1809 i 1828), els treballs de Linant de Bellefonds, fets per al disseny del canal de Sues, així com les observacionsmatemàtiques de Mahmoud-Bey, van servir per a fer un mapa molt complet del delta. Formapart de l’Itinéraire descriptif, historique et archéologique de l’Orient: Malte, Égypte, Nubie, Abyssinie et Sinai,d’Émile Isambert (1878). A partir d’aquesta obra, en aquest article, s’ha elaborat un mapa geomorfològicque malda per caracteritzar les formes del delta al segle xix. La comparació d’aquest mapa amb l’actual(fet a partir d’imatges de satèl·lit i models digitals d’elevacions) ha permès constatar els profunds canvispatits pel delta durant els darrers 150 anys. La reducció de les albuferes i marjals, l’erosió de la costa ila destrucció dels sistemes dunars continentals i litorals son aclaparadores, encara que semblants a lesque han patit de forma generalitzada els deltes i les costes mediterrànies.