Log In 
Language Cuadernos de geografía. 2022. Número 108/109
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Cumplimiento de la normativa patrimonial y paisajística en la planificación urbana de varios municipios del área metropolitana de Sevilla (España)(2022) Venables Brito, José Tomás; Guerrero-Amador, Inmaculada C.La protección del Patrimonio y el Paisaje es una materia de gran relevancia en toda Europa, puesto que en sus múltiples formas encarna la identidad, cultura y saberes de toda su historia. En España, para precisar sus mecanismos, se ha consolidado un completo entramado de normas y regulaciones nacionales, autonómicas y municipales que articulan y gestionan su operar acorde a sus competencias y escala territorial. Sin embargo, y a pesar de este macizo tejido normativo, se ha identificado en Andalucía múltiples incumplimientos y omisiones que ponen a diversos elementos del Patrimonio y el Paisaje en grave riesgo frente al crecimiento urbano. Para evidenciar esto, el presente artículo realiza una revisión de los Planes Generales de Ordenamiento Urbano (PGOU) de tres municipios pertenecientes al área metropolitana de Sevilla; Alcalá del Río, Santiponce y La Rinconada, con el fin de reconocer incumplimientos a la normativa territorial, ambiental y urbanística, y analizar los motivos y riesgos que esto implica. Para ello fue necesario, primero, la revisión de la legislación concerniente, para contrastarla con los últimos PGOU de los casos escogidos, utilizando SIG. Su análisis detallado permitió evidenciar numerosas omisiones e incumplimientos, producto de una deficiente aplicación de las normas y una exigua fiscalización. Situación que genera un riesgo de afección a diversos elementos patrimoniales y paisajísticos, de gran valor para toda España.
- La institucionalización del paisaje de las Rías Baixas(2022) Lois González, Rubén C.; Rodal, Breixo MartinsEste artículo aborda el estudio del paisaje desde diferentes perspectivas. En primer lugar, el paisajecomo teoría, analizada desde un punto de vista holístico. Además, entendiendo que el paisaje no es soloteoría, creemos de gran valor comprender el proceso de institucionalización del paisaje en la academia.Un proceso que en el mundo universitario se ha desarrollado y asentado de forma progresiva en las últimasdécadas. Reflexionaremos también sobre la intervención territorial como máximo exponente dela implementación de las teorías y estudios del paisaje. La traslación al territorio se ha fraguado graciasa la creación de legislación específica, así como entendiendo que la atención por el paisaje debe ser unacuestión transversal en la planificación. Por último, mostraremos cómo la institucionalización ha tenidoun efecto trascendente en el paisaje de las Rías Baixas como estudio de caso.
- Una representación humanista del medio local: aportaciones del profesor Joan F. Mateu(2022) Souto González, Xosé ManuelUna de las finalidades principales de la geografía es el estudio del medio local. Por una parte, es unlaboratorio en el cual encontramos datos para ser transformados en hechos que nos permitan verificarnuestras hipótesis de partida. Por otra, su trabajo en el medio escolar permite desarrollar una intenciónpositiva respecto a los valores patrimoniales, que nos ayudan a definir una identidad personal. Sinembargo, el estudio del medio local está condicionado por una descripción exhaustiva de los elementosque componen el territorio. Eso suele generar una acumulación de información conceptual, que aleja lospropósitos iniciales de las actitudes del aprendiz. La geografía escolar se ha anclado en las estructuras dela descripción regional. Las aportaciones de personas, como Joan F. Mateu, permiten entender la pluralidadde opciones explicativas y la creación de modelos alternativos a las rutinas y tradiciones localistas.
- La desecación de humedales en los inicios del siglo XIX: un proyecto de ingenieros militares en La Mancha(2022) Fidalgo Hijano, Concepción; González Martín, Juan AntonioBajo el término de humedales se incluye una amplia serie de espacios lacustres, pantanosos o,simplemente, encharcados que siempre han ejercido una notable influencia sobre los moradores de susentornos. En ella destacan, como elementos favorables, la utilización de sus aguas y, en ocasiones, laexplotación de sus precipitados; pero han ofrecido también aspectos muy negativos en lo que respectaa la imposibilidad del aprovechamiento agrario de sus cubetas y, sobre todo, a los efectos nocivos queconllevaron sus estancadas aguas al ser un foco palúdico que diezmó a los lugareños de numerosos territoriosen el pasado. Estos efectos perjudiciales motivaron que muchos humedales, especialmente losemplazados cerca de los núcleos de población, fueran objeto de tentativas de desecación destinadas asu eliminación desde épocas relativamente tempranas. El objeto de este trabajo es dar a conocer los planes de desecación ideados en los inicios del siglo xixpara un conjunto de humedales del centro peninsular (La Mancha y Campo de Calatrava) y que, en sumayoría, no se llevaron a cabo debido a la guerra de la Independencia y al elevado coste de muchas deaquellas iniciativas. El análisis de los proyectos pone de manifiesto no solo el enorme impacto que losencharcamientos tenían en las localidades inmediatas, sino también la responsabilidad originada porla gran recurrencia de eventos de inundación que asolaron los campos de estas regiones. Dos hechosprimordiales convergieron en este fenómeno, por un lado, los eventos meteorológicos vinculados a la Pequeña Edad del Hielo y, por otro, las inadecuadas actuaciones antrópicas sobre las vertientes, cauces fluviales y sus llanuras de inundación.
- L’artificialització del litoral valencià després de trenta-set anys (1985-2022)(2022) Rosselló i Verger, Vicenç M.Els anys escolats després de les modificacions antròpiques del litoral s’han caracteritzat per l’incrementdels ports comercials i esportius i les repercussions del corrent de deriva litoral. Les causes fonamentalssón la fallida de la sedimentació, l’augment del nivell marí i l’edificació de la vorera immediata, afavoridaper l’especulació, els espigons de defensa i els “passeigs marítims” que no deixen més que indemnes elssectors de penya-segats.
- Sants i cavallers, i també pagesos: herois literaris dels paisatges medievals(2022) Garcia-Oliver, FerranDurant els mil anys de duració de l’edat mitjana les imatges del paisatge evolucionen al ritme delcreixement –o el decreixement– econòmic i de les condicions mediambientals, però també en funciódels canvis operats en el sistema de valors. La natura salvatge, el bosc i els animals assumeixen papersi funcions distintes amb el pas dels segles. Aquest és l’objectiu del present article: detectar a través deles fonts literàries l’evolució i les modificacions en la percepció del paisatge de l’Occident medieval.
- L’evolució del paisatge en les hortes valencianes i les estratègies productives subjacents (segles xvi-xix)(2022) Peris Albentosa, TomàsEl paisatge de les hortes evolucionà força durant l’Antic Règim. De bon començament, la superfícieregada augmentà considerablement de resultes d’ampliar vells sistemes hidràulics medievals –donant comresultat hortes més compactes– i crear-se’n de nous. El canvi més remarcable fou, però, la intensificacióagrícola aconseguida amb la difusió de conreus ja coneguts en època medieval (entre els quals sobresurtenla morera i l’arròs) o arribats d’Amèrica, com dacsa i fesols. Es configurà així un nou paisatge de vol i sòl,que combinava un arbrat de moreres i fruiters espars o alineats en els llindes dels camps amb diversessembradures, entre les quals els cereals –blat, dacsa i arròs– sempre mantingueren un paper hegemònicque no seria assenyat interpretar com símptoma d’endarreriment. La consolidació d’unes rotacions diversificades i molt productives per superfície cal relacionar-laamb: a) novetats en els mecanismes operatius fets servir per prorratejar cabal i d’altres canvis que experimentarenles entitats que agrupaven als regants; b) les estratègies productives i reproductives aplicadesen les petites explotacions camperoles. Aquestes unitats familiars cada vegada estigueren més orientades cap a la intensificació i la diversificació,aconseguides gràcies a poder regar amb regularitat. Ambdós components –rotacions intensivesi diversificació productiva– atenuaren l’impacte dels riscs naturals i els efectes negatius de l’especulaciócomercial i les subdivisions hereditàries. Propiciaren la supervivència d’explotacions agrícoles cada copmés menudes en les quals la comercialització de collites i l’arrendament de terres acompliren un papercada vegada més rellevant.
- De l’Alcalatén medieval a l’actual; evolució d’un paisatge(2022) Escrig Fortanete, JoaquimL’Alcalatén és una comarca valenciana situada a la muntanya interior castellonenca que, al llarg dels huit segles que abraça aquest estudi, ha experimentat un seguit de canvis de tota mena que hanconfigurat diversos tipus de paisatge; des del ramader dels primers segles i l’agrícola del xix i part delxx, fins la diversificació paisatgística actual que ha conformat tres tipus ben diferents de paisatge dinsla mateixa comarca. En aquest article es tracta d’explicar el com i el per què de la seua evolució paisatgística; una evolucióque val, en gran mesura, per a entendre la general de les terres interiors castellonenques i ser conscientsde la situació d’aquestes en moments, com els actuals, de múltiples incerteses.
- La toponímia com a indicador de paisatges desapareguts. El cas de Castelló de la Plana(2022) Membrado-Tena, Joan CarlesS’analitza la topografia urbana i periurbana de Castelló a partir d’una doble metodologia. D’unabanda de tipus qualitatiu, basada en una revisió bibliogràfica i en treball de camp, i de l’altra de tipusquantitatiu, a partir de mapes de relleu (tecnologia LiDAR). A través d’una interpretació dels topònimsanalitzats es reconstrueixen virtualment alguns paisatges naturals (orogràfics, hídrics, vegetals, duresadel sòl) i culturals (agrícoles, menestrals, comercials) del passat castellonenc, que han desaparegut engran mesura al llarg de les darreres dècades. L’anàlisi toponímica duta a terme pretén posar en relleu elvalor patrimonial d’aquests paisatges del passat, dels quals només es conserva el topònim.
- El paisatge tradicional del Grau de València als gravats i plànols històrics (segles XVI-XIX)(2022) Boira Maiques, Josep VicentEl Grau de València és un antic municipi independent annexionat al de València a finals del seglexix seguint la dinàmica d’altres nuclis perifèrics del cap-i-casal. Aquella annexió va suposar un canvidràstic en la seua història administrativa, però també va completar un procés de desenvolupamenturbà de la vila i de relació amb el port que havia començat a mitjan segle xix. Nous barris i noves viesde comunicació alteraren substancialment el paisatge tradicional que envoltava al Grau i que s’haviamantingut pràcticament inalterat des del segle xvi. El riu Túria, la línia de costa i l’horta, aiguamollsi séquies i canals relacionats van definir durant segles el paisatge del Grau. Gràcies a la cartografia i ales vistes i gravats existents d’època preindustrial podem reconstruir aquell paisatge que els processospolítics i urbans del xix van alterar de manera completa.
- De la botànica a l’economia. Muntanyes, hortes i viles del Vinalopó observades per Cavanilles(2022) Pérez Medina, TomàsEn aquest article estudiem les comarques del Vinalopó incloses per Cavanilles al llibre quart dela seua obra Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reynode Valencia. A les pàgines dedicades al Vinalopó apareixen els temes generals de l’obra: relleu, valls imuntanyes, minerals, vegetació, habitants, malalties, superfície agrícola, conreus, ramaderia, estructureshidràuliques… A partir de la redacció descriptiva de les Observaciones intentarem esbrinar els significats,les idees i els conceptes il·lustrats de Cavanilles. Primerament fem un repàs del mètode empirista d’observar, mesurar i classificar que el botànicvalencià aplica al context geogràfic i hidrològic i, segonament, estudiem el punt de vista agrarista del’economia de l’abate, que no podem qualificar-lo de fisiòcrata. Per a l’il·lustrat valencià les produccionsagrícoles i manufactureres han de permetre el manteniment de les poblacions i, en conseqüència, llurfelicitat. El treball humà aplicat a les transformacions agràries –principalment el regadiu–, a la protoindústriai al comerç no monopolístic permet el progrés i la riquesa de les viles. El discurs del botànicvalencià ens permet algunes reflexions sobre les nocions i pràctiques dels il·lustrats espanyols que maisobrepassaren el llindar del despotisme borbònic.
- Sistemas de norias “de sangre” en llanuras aluviales mediterráneas: el caso del río Medjerda (Túnez)(2022) Fansa Saleh, Ghaleb; Pérez Cueva, Alejandro J.; Hermosilla Pla, JorgeEn este trabajo se han analizado las norias “de sangre” de los meandros del Medjerda en Testour,localidad tunecina de fundación morisca. Se han considerado las características ambientales (geológicas,climáticas, hidrológicas e hidrogeomórficas) de este sector, para ponderar su efecto sobre el uso de estetipo de técnica y su localización. Se han analizado también algunas características de estos sistemas,como los aspectos técnicos, la evolución tecnológica y el estado actual, y también su coexistencia conotros sistemas de regadío tradicional. Se resalta el sobresaliente significado de estos factores ambientales, en especial los hidrogeomórficos,en la localización concreta de esta técnica de water harvesting, que complementan los propios puramenteculturales.
- Aproximación al análisis del tiempo base y distribución espacial de los episodios de crecida del río Alfambra (Cuenca del Turia)(2022) Sánchez Fabre, Miguel; Ollero Ojeda, Alfredo; Ballarín Ferrer, DanielLos datos históricos aportados por los Anuarios de Aforo permiten apreciar un contraste muy acentuadoentre los elevados caudales máximos instantáneos registrados en diferentes episodios de crecidadel río Alfambra y los valores de caudal medio diario correspondientes a la jornada en que se alcanzaese máximo instantáneo. Ello lleva a pensar que algunas de las crecidas de este río se desarrollan enun tiempo muy breve, de escasas horas. La incorporación desde 1990 de los datos del SAIH-Júcar, conuna desagregación temporal mayor a la diaria (horaria, cincominutal), permite estudiar con detallela “duración real” de esos eventos de crecida. Además, la existencia de dos estaciones de aforo haceposible apreciar si todas las crecidas afectan siempre al conjunto de la cuenca o algunas de ellas quedanrestringidas a un sector de esta. El análisis de la serie temporal de registros en ambas estaciones permiteconstatar ambas hipótesis: diversas crecidas solo afectan a un sector de la cuenca y con elevada frecuencialas crecidas del río Alfambra tienen una duración tan breve que el dato de caudal medio diario no plasmaadecuadamente la magnitud del evento de crecida. En consecuencia, los datos del SAIH-Júcar, con mayor desagregación temporal, son imprescindibles para conocer de manera más fiel y real la evolución de las crecidas del río Alfambra.
- El paisaje cultural de los Montes y Valles Pasiegos (Cantabria): construcción histórica y potencial para el desarrollo territorial sostenible(2022) Delgado Viñas, CarmenEste artículo expone de manera sucinta los resultados de las investigaciones realizadas, algunasde ellas ya publicadas, sobre el proceso de construcción y los rasgos del paisaje de los Montes y VallesPasiegos, como modelo de paisaje cultural, y la conveniencia de valorarlo como recurso e “imagen demarca” para el desarrollo sostenible del espacio comarcal.Desde hace siglos este territorio ha desempeñado una función ganadera preponderante que harelegado a un papel muy secundario a las otras actividades económicas y formas de uso productivo delterritorio. A partir del siglo xvi, se produjo la implantación de un sistema productivo semiintensivo quetuvo una gran trascendencia en la modificación de la organización del territorio pasiego. En poco tiempose produjeron notables cambios en el modo de vida de la población, en las formas de poblamiento, enla dedicación productiva de los espacios de uso agrario y, en consecuencia, en el modelado del paisajerural, cuyos rasgos característicos han llegado hasta nuestros días.Además de otros recursos patrimoniales, que pueden contribuir a mitigar el declive actual de la mayorparte de la comarca pasiega, el bien más valioso de este territorio es, sin duda alguna, el patrimonio paisajístico, expresión del modo de vida pasiego secular, siempre y cuando antes sea reconocido socialmente su valor y convenientemente preservado y protegido.
- Les transformacions agràries a les terres de Castelló a finals del segle XIX, analitzades pel comissari d’agricultura Fernando Bou i Gascó(2022) Badenes Martín, Miguel Àngel; Bernat Martí, Joan SerafíDavant l’endarreriment que es vivia en les terres septentrionals valencianes, a les darreres dècadesdel segle xix una sèrie de persones intentaren introduir transformacions en el seu paisatge agrari, sobretota la Plana, que pogueren significar un avanç socioeconòmic. Entre els protagonistes d’aquestes proposteshi hagué tècnics que s’havien format per a analitzar el què i el com es cultivava, i proposaven el quecaldria modificar. Un d’aquests especialistes en agricultura fou Fernando Bou i Gascó (1828-1884), quiva experimentar i escriure sobre les mesures que calia prendre per a fer front als problemes de cultiustradicionals, com la fil·loxera de la vinya, i sobre els possibles nous cultius de regadiu, com la canyameli els cítrics, perquè substituïren els cereals i el cànem.
- La connexió entre Benali i la Vall de Càrcer, una altra possibilitat d’ús complementari del territori al segle XVI(2022) Pérez Borredà, Josep RafaelDurant l’Edat Moderna es va consolidar una agricultura intensiva, d’alt potencial demogràfic ielevat diferencial productiu en les planes litorals valencianes, de manera que existia un cert desequilibrientre les terres de cultiu i de past, que plantejava com a resposta el repte de la complementarietatentre territoris a escala regional. Indicis d’aquesta acció complementària als territoris sembla que es vaproduir entre la Serra d’Énguera i algunes hortes de la Ribera, incloses en el terme de Xàtiva, cas de laVall Farta o Vall de Càrcer. En aquest treball s’explica un cas, a partir de la documentació conservadaen l’Arxiu Històric Nacional, que suggereix la pràctica de la complementarietat entre territoris a escalaregional en València durant l’Edat Moderna, en concret, el mantingut entre àrees amb vocació ramadera,la muntanya d’Énguera, i d’agricultura intensiva de regadiu, la Vall de Càrcer, a la Ribera del Xúquer.El fet que des de Càrcer i de Sumacàrcer es fera un ús pecuari de la Serra d’Énguera, s’entén tant pelprogrés agrari i demogràfic del Cinc-cents, que va empentar la ramaderia de les hortes a l’ermàs, comper la continuïtat d’un model anterior, encara que fortament condicionat i degradat, d’ús del territori,degut a la permanència de població morisca.
- Espacios y paisajes del horror en la Valencia moderna (siglos XV, XVI Y XVII)(2022) Catalá Sanz, Jorge A.; Pérez García, PabloEl derecho penal y la praxis punitiva del Antiguo Régimen impedían dar sepultura eclesiástica alos ajusticiados. Durante siglos, Europa quedó cubierta de campos de horcas, como muestran pinturasy grabados. Los cuerpos de los supliciados se integraban así macabramente en el espacio y en el paisaje,proyectando sobre ellos admoniciones, advertencias e imágenes brutalmente implacables de la justiciadel príncipe. En la Valencia moderna las sentencias de muerte se ejecutaban en las ciudades y grandespoblaciones. El único campo de horcas conocido fue el de Carraixet, establecido en 1356 y activo hastamediados del siglo xix. Los cadáveres permanecían allí colgados hasta que la Cofradía de los Inocentesy Desamparados los retiraba y enterraba con motivo de la festividad de San Matías, cada 24 de febrero.Los autores de crímenes atroces padecían sentencias agravadas: su cuerpo era mutilado y decapitadopost mortem. En estos casos, los restos del supliciado no se solían enviar a Carraixet ni recibían sepulturacanónica; la cabeza, las manos, los brazos y las piernas se usaban para resignificar espacios y señalizarel territorio. Con las cabezas y las manos se intentaba representar la “eficacia” y la dureza de la justiciareal, de modo que era costumbre colocarlas a la vista de los transeúntes, en los lugares donde se había perpetrado el crimen, en las puertas de acceso a la capital y en las cruces de los caminos. Brazos y piernas servían de igual manera para advertir a los delincuentes de las espantosas consecuencias de sus actos. De ahí que se exhibieran en los caminos, en los parajes donde se producían los asaltos y acechaban los bandidos y a lo largo de las grandes vías de comunicación de toda la Gobernación valenciana.
- El rebost de la ciutat. Canvis als conreus de l’horta de València, 1850-1930(2022) Calatayud Giner, SalvadorL’article estudia els canvis en la producció agrícola de l’Horta de València, una de les més extensesi productives de la Mediterrània en l’època. Al llarg de la segona meitat del segle xix y el primer terçdel xx, els conreus i les rotacions predominants des de temps enrere anaren deixant pas a un nou modelproductiu. El canvi principal va consistir en la desaparició relativament ràpida de conreus com lesmoreres i el cànem, centrals en l’agricultura tradicional de l’horta, junt al blat. Aquestes fibres tèxtilsvan ser desplaçades per l’auge de la producció d’hortalisses, patates i cebes, mentre es mantenia elconreu del blat a causa dels seus elevats rendiments. Aquest canvi responia a les transformacions de lademanda d’aliments i al creixement demogràfic de la ciutat de València, que constituïa un mercat enexpansió. Però, a diferència d’altres àrees de regadiu proveïdores de mercats urbans, com és el cas delBaix Llobregat i la ciutat de Barcelona, l’Horta de València va desenvolupar també línies productivesorientades a l’exportació. Cebes, patates i tomaques, sobretot, trobaren eixides importants en els mercatsnord-americà i britànic, fins arribar a xifres d’exportació molt elevades. Mentre, la major part d’hortalisseses venien a la ciutat contigua. Al capdavall, el nou model agrari es caracteritzava per la diversificacióde productes, la complexitat de les noves rotacions i la renovació de conreus en funció de les diferentsdemandes internes i externes.
- L’ampliació i reforma del teixit urbà de Vilafamés (Castelló) des d’època andalusí fins el segle XIX(2022) Allepuz Marzà, XavierS’analitza al present article l’evolució històrica del teixit urbà de Vilafamés. A partir de la delimitaciódel recinte que va ocupar el hisn andalusí es detalla el creixement urbà i la configuració que va experimentarla vila fins al segle xix. A l’anàlisi efectuada diferenciem tres períodes. El primer abraça els seglesxiii-xv amb la creació de la vila cristiana i la construcció de la muralla que va determinar l’estructuracióinterna en l’ocupació del sòl. Un segon període té lloc entre els segles xvi-xviii caracteritzat, en el seumoment inicial, per un desenvolupament important de la construcció d’habitatges, fruit del creixementeconòmic i demogràfic de la població, que van definir el teixit urbà existent a l’interior del recintefortificat fins a l’actualitat. El final del període va estar marcat per la introducció de l’ideari il·lustrat enla planificació urbanística alhora que la població va iniciar el seu creixement a l’exterior de la muralla.Finalment, el tercer moment, s’estén fins a finals del segle xix amb el desenvolupament urbà a l’exteriordel recinte murat arribant a la part baixa de la població on es van ubicar una sèrie d’instal·lacions quemarquen el canvi en l’orientació econòmica tradicional del poble.
- La gobernanza del agua de riego en la región de Murcia(2022) Gómez Espín, José Mª; Gómez Gil, José Mª; Gil Meseguer, EncarnaciónEn el cuadrante suroriental de la península ibérica, se han sucedido formas de organizarse losregantes que reciben agua de una misma toma (heredamiento de aguas, comunidad de propietarios,sociedad civil de bienes, junta de usuarios, comunidad de regantes, etc.). Son modelos de gobernanzaen la gestión de un recurso escaso como es el agua para riego. La investigación es un estudio regional,diacrónico y comparado del uso del agua para riego en la Región de Murcia, en el que se analiza lapérdida de autonomía y autogestión de los regantes en la administración del agua, para ser finalmentetutelados por el Estado a través de las confederaciones hidrográficas. Es un estudio de casos en regadíoshistóricos tradicionales de Calasparra, Molina de Segura, Librilla, Fortuna y Abanilla. Se ha realizadouna amplia búsqueda de fuentes originales en los archivos de heredamientos y comunidades de regantes,en los de varios municipios, y en el de la Confederación Hidrográfica del Segura. El trabajo de campoen los perímetros regables y las entrevistas a gestores del acopio y distribución del agua han permitido conocer las singularidades de la gobernanza entre agricultores-regantes, así como los rasgos de los paisajes culturales construidos por esos aprovechamientos de agua.
- «
- 1 (current)
- 2
- 3
- »