La llengua catalana segons els viatgers estrangers de l'últim terç del vuit-cents

Aquest article estudia les descripcions de la llengua catalana fetes pels viatgers estrangers que van recórrer els territoris de parla catalana en l'últim terç del segle xix. També analitza les observacions i percepcions lingüístiques d'aquests sobre la llengua catalana i sobre l'ús que en fan els habitants d'aquests territoris. En relació amb el segon objectiu, ens interessa saber si reconeixien que la llengua que parlaven els valencians és la mateixa que la dels catalans, mallorquins i altres veïns de la catalanofonia; quina posició ocupa la llengua catalana entre la resta de llengües romàniques; si el català té el mateix estatus que el castellà o el francès o bé el consideraven un dialecte. En molts casos no parlen de la llengua amb tant de detall perquè l'objectiu dels seus viatges era un altre, però sovint de les seves diferents afirmacions podem deduir els seus posicionaments per a respondre aquestes preguntes. En una època, finals del vuit-cents, on la filologia romànica era una disciplina de recent creació i no estava plenament acceptat que el català és una llengua romànica independent.