Log In 
Language SCRIPTA. Revista de Literatura i Cultura Medieval i Moderna. 2023. No. 21
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
Now showing 1 - 20 of 39
- Ta, ta, ta, que los gallos no cantan: música i intertextualitat en contrafacta austriacistes durant la guerra de Successió(2023) Planagumà-Clarà, LauraLa guerra de Successió va ser un conflicte bèl·lic però també propagandístic. Entre escriptura i oralitat, una de les formes de propagació més efectives de missatges polítics van ser els contrafacta, textos dissenyats per cantar-se amb melodies preexistents. Aquests circulaven en forma de fulls volanders o petits plecs, però en aquests objectes físics només s’hi reproduïen els textos; les tonades amb què es cantaven, àmpliament conegudes, no es copiaven sinó que només se n’indicava el nom amb expressions del tipus «al to de». Si bé en l’època aquests noms de tonades evocaven a tot un context sonor i conceptual, actualment n’hem perdut els referents. En aquest article estudiem set contrafacta que van circular entre 1705 i al voltant de 1706, període àlgid de la propaganda austriacista. Per una banda, estudiem els possibles processos intertextuals donats en aquests contrafacta, implícits per la seva pròpia naturalesa de producte resultant de la reutilització literària i musical. Per l’altra, afrontem la recreació musical d’aquests peces que havien estat pensades per ser cantades. Això ens permetrà obtenir un coneixement profund de cadascuna d’aquestes cançons, el que revela detalls dels mecanismes propagandístics adoptats pel bàndol austriacista del conflicte.
- Hagiografia i censura: el cas del Llibre de la vida i miracles de santa Madrona, i dels sants Celdoni i Armenter, de Salvador Pons (1594)(2023) Arronis Llopis, CarmeAl treball es reflexiona sobre la retirada de la venda, per manament del bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris, d’una obra hagiogràfica: el Llibre de la vida y miracles de santa Madrona, cos sant de Barcelona, i dels sants Celdoni i Armenter, cossos sants de Cardona, del dominic Salvador Pons, publicada en 1594. Aquesta interdicció no ha estat gaire atesa, i qui s’hi ha referit ha conclòs que es tractava d’un problema inherent a les veneracions abordades, en considerar que no eren sants reconeguts en l’Església oficial, o a causa de les pràctiques devotes descrites, titllades de populars. Tanmateix, a l’article identifique altres aspectes concrets presents al text que no havien estat notats com a problemàtics, i que eren causa habitual de les prohibicions d’obres devotes, com ara la inclusió de contingut apòcrif, és a dir, procedent de fonts desconegudes, en la construcció dels relats. Aquest particular és rellevant, doncs l’obra s’emmarca en un període de plena efervescència en la reescriptura de la matèria hagiogràfica pròpia, amb la finalitat de provar-ne l’autenticitat dels cultes amb criteris d’autoritat i historicitat.
- De la sang carmesina a la Carmesina del Tirant(2023) Conca, Maria; Guia, JosepResum: Un episodi interessant, a més d’important, en la història de la llengua i la literatura catalanes, és com i quan hi va aparèixer el mot carmesina. En aquest treball, s’hi aporten raons per concloure que aquest mot és una creació de Joan Roís de Corella (1435-1497), primerament com a nom d’una certa color vermella (especialment aplicat a la sang de Crist o a la persona de la Verge Maria) i, en segona accepció, com a nom de la princesa de Constantinoble, en la novel·la Tirant lo Blanc (1490).Paraules clau: literatura clàssica catalana, traducció, unitat estilística, concordances lèxiques i fràsiques.Abstract: An interesting episode, as well as an important one, in the history of the Catalan language and literature, is how and when the word carmesina appeared. In this work, reasons are provided to conclude that this word is a creation of Joan Roís de Corella (1435-1497), firstly as the name of a certain red color (especially applied to the blood of Christ or the person of the Virgin Mary) and, in a second sense, as the name of the princess of Constantinople, in the novel Tirant lo Blanc (1490).Keywords: Classical Catalan literature, Translation, Stylistic unity, Lexical and phrasal concordances.
- Cancionero e imprenta en la red(2023) Ripoll, EnriqueResumen: En este artículo se hace un recorrido por los principales proyectos y almacenes de datos relacionados con la poesía medieval y la imprenta que utilizan las tecnologías de la información de forma intensiva. Esta visión global de la colaboración que existe entre la filología y la informática permite observar cómo los medievalistas aprovechan las capacidades de almacenamiento y cómputo de los ordenadores para avanzar en sus investigaciones y darles difusión, lo que, en última instancia, permite acelerar trabajos posteriores.Palabras clave: humanidades digitales hispánicas, cancioneros, incunables, estudios medievales, lingüística computacional.Abstract: This article takes a tour of the main projects and data warehouses related to medieval poetry and printing that use information technology intensively. This global vision of the collaboration that exists between philology and computer science allows us to observe how medievalists take advantage of the storage and computational capacities of computers to advance their research and disseminate it, which, ultimately, makes it possible to speed up subsequent work.Keywords: Hispanic digital humanities, cancioneros, incunabula, medieval studies, computational linguistics.
- Un pliego de romances perdido(2023) Martos, Josep LluísResumen: El impresor antuerpiense Martín Nucio usó un pliego poético impreso en dos ediciones de 1546. Este pliego está perdido, pero hay huella de él en tres ediciones posteriores. En este trabajo se delimita la relación de estos impresos tardíos con el pliego perdido y se reconstruyen sus datos editoriales. Para ello, se estudia la filiación textual e iconográfica de los poemas y de los impresos conservados, así como los usos editoriales de la imprenta que imprimió el pliego perdido. Asimismo, se estudian las fuentes de este género poético en las ediciones de Martín Nucio y se atiende a su estancia de formación en España. Palabras clave: romancero, imprenta, Juan de Junta, Martín Nucio, Flandes.Abstract: The Antwerp printer Martín Nucio used a poetic printed sheet in two editions of 1546. This edition is lost, but there is a trace of it in three later poetics sheets. In this paper, the relationship of these late prints with the lost sheet is delimited and their editorial data is reconstructed. For this, the textual and iconographic affiliation of the poems and the preserved prints are studied, as well as the editorial uses of the printing press that printed the lost sheet. Likewise, the sources of this poetic genre in the editions of Martín Nucio are studied and attention is paid to his training stay in Spain.Keywords: ballad, printing, Juan de Junta, Martín Nucio, Flanders.
- L’abús sobre els marginats: un clergue sodomita i uns infants malalts(2023) Sanchis Mollà, HèctorResum: L’objecte d’estudi d’aquest treball girarà al voltant del delicte de sodomia comesa amb menors, a la València del segle XVIII. Concretament, en el cas recollit en el procés inquisitorial contra Vicent Sanchis Barrera, de malnom «Miracielos», clergue tonsurat que residia a la casa d’orfes de l’Hospital General de València, on treballava com a mestre de la doctrina cristiana. Vicent Sanchis fou acusat pel crim nefand de sodomia pel Tribunal de la Inquisició de València, el qual ordenà la seua detenció el dia 17 de desembre de 1746 i el condemnà el 5 de maig de 1747.Paraules clau: Inquisició, sodomia, València, s. XVIII.Abstract: The object of study of this work will revolve around the crime of sodomy committed with minors, in 18th century Valencia. Specifically, in the case included in the inquisitorial process against Vicent Sanchis Barrera, nicknamed “Miracielos”, a tonsured clergyman who resided in the orphanage of the General Hospital of Valencia, where he worked as a teacher of Christian doctrine. Vicent Sanchis was accused of the heinous crime of sodomy by the Inquisition Court of Valencia, which ordered his arrest on 17 December 1746 and condemned him on 5 May 1747.Keywords: Inquisition, sodomy, València, 18th century.
- Eine in Romanzenform umgesetzte Chronik: La recepción del romancero erudito en los siglos XVIII y XIX(2023) Garvin, MarioResumen: Este trabajo ofrece un panorama de la recepción y construcción crítica del llamado romancero erudito en las colecciones de los siglos XVIII y XIX. Partiendo de un análisis de las fuentes y criterios empleados por los editores de las distintas colecciones de esta época, se postula que la visión negativa del romancero erudito como mera versificación de crónicas es una construcción crítica de la filología romántica, que precisó de un contratexto sobre el que perfilar los romances viejos, que fueron el verdadero objeto de su interés..Palabras clave: Ilustración, Romanticismo, Romancero, romancero erudito.Abstract: This article offers an overview of the reception and critical construction of the so-called romancero erudito in the collections of the eighteenth and nineteenth centuries. Based on an analysis of the sources and criteria used by the editors of the different collections of this period, it postulates that the negative view of the romancero erudito as a mere versification of chronicles is a critical construction of romantic philology, which needed a countertext on which to profile the old romances, which were the true object of its interest.Keywords: Illustration, Romanticism, Romancero, romancero erudite.
- Els mestres de llegir i escriure de la ciutat de Girona a l’època Moderna(2023) Camprubí, XeviResum: Al llarg de l’època Moderna la major part de municipis de Catalunya van destinar diners públics per a pagar mestres per ensenyar a llegir i escriure als nens de les famílies amb menys recursos. Aquesta situació també es va donar en el cas de Girona. Aquest article explica quins foren els mestres de minyons que el consell d’aquesta ciutat va contractar al llarg del segle xvii i principi del xviii i les condicions econòmiques que els va oferir. A la vegada, el treball permet constatar que en el període estudiat tant l’oferta educativa pública com el nivell d’escolarització a la ciutat de Girona eren fins i tot més elevats que a final del segle xviii, quan es van començar a fer els primers censos de població.Palabras clave: Girona, ensenyament públic, mestres de minyons, alfabetització.Abstract: In the Early Modern Period most villages and cities in Catalonia employed teachers to instruct how to read and write children from families with few resources, paying their salary with public funds. This situation also occurred in the case of Girona. This article identifies the teachers that were employed by the city council throughout the 17th and early 18th centuries and the economic conditions it offered them. At the same time, this work shows that in this period the public education offer and the attendance level in Girona were even higher than at the end of the 18th century, when the autorities started to drave up the first censuses of population.Keywords: Girona, public education, teachers, schoolboys, literacy.
- Jaume I al segle XVIII: entre el teatre popular i l’erudició(2023) Escartí, Vicent JosepResum: Aquest article tracta de mostrar com el record de la figura del rei Jaume I es va mantenir, al segle XVIII, especialment en dos àmbits: l’erudició històrica –que s’arrossegava des del segle anterior– i la presència del personatge del rei i d’alguns fragments de la seua vida, representats en algunes obres de teatre.Paraules clau: Jaume I, segle XVIII, erudició, teatre.Abstract: This article tries to show how the memory of the figure of King Jaime I was maintained, in the 18th century, especially in two areas: historical scholarship –which had been dragging on since the previous century– and the presence of the character of the king and some fragments of his life, represented in some plays.Keywords: James I of Aragon, 18th century, erudition, theater.
- Escrits per obediència com a testimoni d’autories: les vides de Teresa de San Bruno (1655-1722) i Gertrudis María de la Santísima Trinidad (1660-1736)(2023) Herrero Herrero, Maria de los ÁngelesResum: L’article és una aproximació al treball de recerca de religioses amb fama de santedat, algunes amb perfil místic, i escriptores sota el mandat del confessor espiritual que es contextualitzen en el corrent de publicacions de vides de sants i repertoris hagiogràfics, de gran apogeu a l’edat moderna. Teresa de San Bruno (1655-1722) abadessa i fundadora, esdevé un exemple singular en tant que va ser una religiosa que participà en l’empresa dels escrits sota el mandat del confessor, però, com a observadora de la mare Gertrudis de la Santísima Trinidad (1660-1736).Paraules clau: Teresa de San Bruno, Gertrudis María de la Santísima Trinidad, biografies de religioses, escriptura per mandat, edat moderna.Abstract: This paper is an approach to the research work of religious women with a reputation for sanctity, nuns with a mystical profile, and writers in obedience of the spiritual confessor who are framed within the stream of publications of saints’ lives and hagiographic repertoires, of great apogee in the Early modern age. Teresa de San Bruno (1655-1722) abbess, monastery founder and biographer by obedience becomes an example of a religious who participated in the enterprise of the writings under the mandate of the confessor, but as an observer of Gertrudis María de la Santísima Trinidad (1660-1736).Keywords: Teresa de San Bruno; Gertrudis María de la Santísima Trinidad; biographies of nuns; writings in obedience; early modern period.
- Amb una rosa a la galta - «Ball de la Mare de Déu» (1788) de fra Josep Rius i «Isabet Besora, la pastoreta» de Pere Gras i Bellvé (1857)(2023) Kovács, LenkeResum: En aquest article presentem un estudi comparatiu de dues obres de teatre marià de finals del segle XVIII i mitjan segle XIX. El Ball de la Mare de Déu, escrit pel franciscà Josep Rius i estrenat el 1788, pertany al gènere del ball parlat, una forma de teatre popular representat a l’aire lliure i que combina el diàleg teatral amb música i dansa. L’obra Isabet Besora, la pastoreta o ja sia la pesta de Reus de 1592 de Pere Gras i Bellvé, publicada el 1857, és un drama històric en tres actes sobre el mateix tema que fou estrenat el 1860 al Teatre Principal de Reus. A més de l’estudi, oferim una nova edició de la peça de Rius basada en el manuscrit únic en què ens ha pervingut el text i que es custodia a l’Arxiu Museu de Reus amb la signatura FDIMMR 10.6.Paraules clau: teatre marià, Ball de la Mare de Déu, Josep Rius, ball parlat, Isabet Besora, la pastoreta o ja sia la pesta de Reus de 1592, Pere Gras i Bellvé, drama històric, Teatre Principal de ReusAbstract: In this article we present a comparative study of two Marian plays from the late 18th and mid-19th centuries. The Ball de la Mare de Déu, written by the Franciscan Josep Rius and premiered in 1788, belongs to the genre of ball parlat, a form of popular theatre performed outdoors that combines theatrical dialogue with music and dance. The play Isabet Besora, la pastoreta o ja sia la pesta de Reus de 1592 by Pere Gras i Bellvé, published in 1857, is a historical drama in three acts on the same theme that was premiered in 1860 at the Teatre Principal in Reus. In addition to the study, we offer a new edition of the play by Rius based on the unique manuscript in which the text has come down to us and which is kept in the Arxiu Museu de Reus with the signature FDIMMR 10.6.Keywords: Marian theatre, Ball de la Mare de Déu, Josep Rius, popular open-air theatre, Marian theatre, Isabet Besora, la pastoreta o ja sia la pesta de Reus de 1592, Pere Gras i Bellvé, historical drama, Teatre Principal de Reus
- Comèdies en escena: les representacions a Barcelona i València en els segles XVI i XVII(2023) Llàcer Martorell, ArantxaResum: Mitjançant aquest article proposem una revisió de la petjada del teatre en la cultura catalana del segle xvii. Més concretament revisarem la bibliografia al voltant dels espais de representació i obres representades als teatres de Barcelona i València, destacant la difusió de les comèdies de Lope de Vega en aquests dos espais. Revisem quin és l’impacte del Fénix sobre els teatres, tant pel que fa a les estructures físiques de representació com a la difusió de les comèdies. Repassem algunes dades rellevants al voltant de la presència de companyies teatrals a València i Barcelona, i mirem de discernir quines obres s’hi representarien, encaixant-les en el panorama peninsular per poder valorar el rol d’aquestes dues ciutats catalanoparlants en el món de les representacions teatrals. Finalment, plantegem algunes hipòtesis sobre l’existència d’un teatre profà en català i els possibles entorns i formats per a la circulació del teatre.Paraules clau: teatre, Lope de Vega, representació, comèdies, circulació.Abstract: This article proposes a review of the importance of theatre in Catalan culture in the 17th century. More specifically, we will review the bibliography on the performance spaces and plays performed in the theatres of Barcelona and Valencia, highlighting the dissemination of Lope de Vega’s comedies in these two spaces. We review the impact of the Fénix on the theatres, both in terms of the physical structures of performance and the diffusion of the plays. We review some relevant data about the presence of theatre companies in Valencia and Barcelona, and we try to discern which plays would be performed there, focusing them in the peninsular panorama in order to evaluate the role of these two Catalan-Partilian cities in the world of theatrical performances. Finally, we put forward some hypotheses about the existence of a profane theatre in Catalan and the possible environments and formats for the circulation of the theatre.Keywords: theatre, Lope de Vega, performance, comedies, circulation.
- Aproximació a l’obra de mossén Vicent Manuel Branchat: Pesa chiqueta en un acte(2023) March Tortajada, RobertResum: L’objectiu d’aquest article és pensar la figura de Vicent Manuel Branchat, mossén i autor d’obres d’inicis del segle xix. Així, repassem els estudis previs que els investigadors i especialistes li han dedicat, tot just, partint de l’edició de la Pesa chiqueta en un acte, editada per Joan Fuster i publicada en La decadència al País Valencià. A més, pensem Branchat com a autor anterior a la Renaixença per tal de situar-lo dins la cruïlla entre el col·loqui i el sainet.Paraules clau: Branchat, literatura del segle xix, teatre, misogínia, prerenaixença.Abstract: The aim of this article is to think about the figure of Vicent Manuel Branchat, priest and author of the early 19th century works. Thus, we review the previous studies that researchers and specialists have devoted to it, starting from the edition of Pesa chiqueta en un acte, edited by Joan Fuster and published in La decadència al País Valencià. In addition, we think of Branchat as a pre-Renaissance author in order to place him at the crossroads between the col·loqui and the sainet.Keywords: Branchat, 19th century literature, theatre, misogyny, pre-renaissance.
- Teles i productes tèxtils del segle XVI. Estudi lexicosemàntic(2023) Martí Mestre, JoaquimResum: En aquest treball s’analitzen mots i sentits de mots de l’àmbit tèxtil no enregistrats en els diccionaris històrics. L’estudi es fa a partir de documentació manuscrita inèdita de relacions de béns procedents de protocols notarials valencians de la primera meitat del segle XVI, complementats amb protocols dels segles XIV, XV i XVII. L’estudi confirma la importància d’aquests textos per a la lexicografia històrica. Entre els mots estudiats en aquest treball, trobem arabismes, gal·licismes, tipus lèxics afins amb l’aragonés, mots d’origen toponímic lligats a la procedència de les teles, mots derivats i compostos, així com significats vigents en altres temps, però desapareguts modernament amb els canvis dels hàbits indumentaris i ornamentals. Mots clau: lèxic. inventaris de béns, País Valencià, segle XVI. Abstract. This paper analyses textile words and meanings not recorded in historical dictionaries. The study is based on unpublished manuscript documentation of inventories of goods from Valencian notarial protocols of the first half of the 16th century, complemented with protocols from the 14th, 15th and 17th centuries. Among the words studied in this work, we find Arabisms, Gallicisms, words related to Aragonese, derived words, compound words, words from toponyms related to the origin of the fabrics, and ancient meanings that have disappeared in modern times due to changes in clothing and ornamental habits. The study confirms the importance of these texts for historical lexicography. Key words: Vocabulary, Inventories.,Valencian Country, 16th century.
- Malnoms graciosos de criminals desgraciats entre les sentències de contenció del canceller de Catalunya (segles XVI-XVII)(2023) Capdeferro, JosepResum: Insospitadament, en una col·lecció jurisprudencial de prestigi emanada dels cancellers de la Catalunya moderna, diversos criminals que buscaven la protecció de l’asil eclesiàstic van ser designats amb els seus malnoms respectius, a més de nom i cognom i, sovint, altres circumstàncies identificatives. Així, es constata l’arrelament profund d’aquest mecanisme popular per designar les persones (de certa extracció social?). La majoria dels 75 malnoms localitzats eren graciosos i corresponien a trets d’origen, caracterització o complementaris dels delinqüents respectius. Només alguns resulten totalment enigmàtics als ulls contemporanis (quelcom ben comprensible, n’hi ha que tenen una component arbitrària o atzarosa).Paraules clau: malnoms, Catalunya, barroc, canceller, justícia, arbitrarietatAbstract: Unexpectedly, in a prestigious collection of sentences issued by the chancellors of early modern Catalonia, several malefactors who sought the protection of ecclesiastical asylum were designated by their respective nicknames, in addition to their first and last names and, often, other identifying circumstances. Thus, the deep rootedness of this popular mechanism to designate people (of a certain social extraction?) is confirmed. Most of the seventy-five nicknames found are quite funny and provide information on the origin, characterization or complementary elements of the offenders. Only some are totally enigmatic to contemporary eyes (which is quite understandable, they often had an arbitrary or random component).Keywords: nicknames, Catalonia, earlymodern, chancellor, justice, arbitrariness
- El Curial, un repte filològic i historicocultural(2023) Ferrando Francés, AntoniResum: L’article és una crònica dels contactes personals d’Antoni Ferrando, entre el 1980 i el 2023, amb estudiosos de la llengua, la literatura i la cultura catalanes del segle XV i amb historiadors de l’edat mitjana per tal de promoure l’estudi de Curial e Güelfa i la seua difusió internacional.Paraules clau: Curial e Güelfa, filologia catalana medieval, cultura medieval, romanísticaAbstract: The article is a chronicle of Antoni Ferrando’s personal contacts, between 1980 and 2023, with scholars of the Catalan language, literature and culture of the 15th century and with historians of the Middle Ages in order to promote the study of Curial and Guelfa and its international diffusion.Keywords: Curial and Guelfa, Medieval Catalan Philology, Medieval Culture, Romanistics
- Rare or Rarely-Used PUs as Descriptors of Literary Style. Aspects of Ausiàs March´s UFs Based on Corpus Linguistics and Translations(2023) Martines Peres, VicentAbstract: Paying attention to the frequency of use is also a key aspect in the characterization of literary style. In this case, the linguistic resources utilized by authors are important because they contextualize them within their time, context, and cultural movement. Rare linguistics elements are not less relevant, that is those used only by one or a few authors.We analyze examples that confirm the methodological relevance of Corpus Linguistics, translation and analysis of PUs so that we can better understand what makes Catalan classics unique in what referes to their verbal art. To do so, we focus on UPs –[verbal] locutions— with rare occurrences and in some cases with only 1 or 2 occurrences (or up to 5, always in a few authors or even in one single author). We have analyzed examples of single (or rare) occurrences of the great Valencian poet Ausiàs March.Keywords: Corpus Linguistics, Medieval Catalan Literature, Humanism, Phraseological Units, Translation Studies, Ausiàs March
- Carnestoltes, prohibició i transgressió a la Barcelona barroca (1646-1647)(2023) Miralles Jori, EulàliaResum: Les festes de Carnestoltes van estar prohibides a Barcelona els anys de la guerra dels Segadors (1640-52); amb tot, i malgrat el veto, es van celebrar amb altres noms i sota altres pretextos en diverses ocasions. L’article descriu les celebracions de 1646 i 1647, n’identifica els protagonistes i les vincula amb el cercle de Francesc Fontanella.Paraules clau: Barroc, Carnestoltes, Principat de Catalunya, Barcelona, Segle XVII, Guerra dels Segadors, Francesc Fontanella.Abstract: Carnival was banned in Barcelona during the Reaper’s War (1640-52) but, despite the veto, the festivities were celebrated on several occasions under other names and pretexts. This paper explores the 1646 and 1647 celebrations, identifies its protagonists and links them to Francesc Fontanella’s circle.Keywords: Baroque, Carnival, Principality of Catalonia, Barcelona, XVIIth Century, Reaper’s War, Francesc Fontanella.
- Negar el dogma de la Transsubstanciació. El procés inquisitorial contra Antoni Moxó (1504-1505), el convers que ‘no volia rebre lo cors preciós de Jesucrist’(2023) Mompó Navarro, JacobResum: En un context de persecució contra la minoria social dels conversos de jueu com la que es vivia a la València dels inicis del segle xvi, Antoni Moxó, un convers que sempre s’havia mostrat públicament com un cristià creient, va ser descobert d’una manera circumstancial. Afectat per una malaltia transitòria, que li provocava episodis de demència, els seus veïns es veieren en l’obligació de salvar-li l’ànima i obligar-lo a rebre els sagraments de la confessió i de l’eucaristia. Més enllà dels seus orígens conversos, fins i tot sense importar la seua conducta sexual ‘reprovable’, els inquisidors tingueren prou a demostrar que l’acusat no creia en el dogma de la transsubstanciació per condemnar-lo a la foguera. En aquest treball ens endinsem en el procés inquisitorial del cotamaller Antoni Moxó per aprofundir en les experiències vitals d’un personatge desconegut, abocat a la mort per no voler combregar, segurament a causa del seu estat mental.Palabras clave: Conversos, Inquisició, València, JudaismeAbstract: The early 16th century in Valencia witnessed a period of intense persecution against the social minority of Jewish converts. Antoni Moxó, a convert who consistently presented himself publicly as a believing Christian, was discovered by accident. His neighbors felt compelled to save his soul and forced him to receive the sacraments of confession and the Eucharist after he was affected by a transient illness that caused episodes of dementia. Despite his converso origins and ‘reprehensible’ sexual behaviour, the inquisitors only needed to demonstrate that Moxó did not believe in the dogma of transubstantiation to condemn him to the stake. This study delves into the inquisitorial process of Antoni Moxó in order to explore the life experiences of an unknown person who was condemned to death for refusing to take communion, likely due to his mental state.Keywords: Converts, Inquisition, Valencia, Judaism
- Els escrits originals de Joan Pere Galí, camperol i agent municipal de Montferrer, el Vallespir (1798-1809)(2023) Peytaví Deixona, JoanResum: Escampats en folis blancs, cobertes o marges per tots els llibres sagramentals de l’època moderna anterior, els apunts de Joan Pere Galí, jornaler de Montferrer (Vallespir) i agent municipal sota el Directori i el Consolat no són cap dietari ni crònica, però sí unes notes curioses que expliquen prou coses del seu autor i el món que l’envolta. Galí copia fragments del famós Summari d’Andreu Bosch, (Perpinyà, 1628), recorda els seus somnis, proporciona informacions sobre el seu poble, els seus coetanis, la vida de cada dia i uns fets polítics que el preocupen. Ens ofereix un conjunt original i heteròclit de dades on es pot observar el seu incipient procés d’alfabetització entre llengua i cultura catalanes d’una banda i redacció administrativa en francès d’altra banda. Paraules clau: alfabetització, dietari, llengua catalana, dialecte septentrional, rossellonès, Directori, Bonaparte, escriptura de si, Vallespir, Montferrer, Andreu Bosch.Abstract: Scattered on sheets left blank, covers or margins in all modern parish registers, the notes of Joan Pere Galí, day laborer of Montferrer (Vallespir) and municipal agent under the Directory and the Consulate are neither a diary nor a chronicle, but certainly a set of curious annotations that explain its author and the world around him. Galí copies fragments of the famous Summari by Andreu Bosch (Perpignan, 1628), remembers his dreams, provides information about his village, his contemporaries, his daily life, and certain political events that concern him. He offers us a series of original and heterogeneous information that allows us to observe his nascent literacy process between Catalan language and culture on the one hand and administrative writing in French on the other.Keywords: literacy, diary, Catalan language, Northern Catalan dialect, Rossellonese, Directory, Bonaparte, handwriting, Vallespir, Montferrer, Andreu Bosch.
