SCRIPTA. Revista de Literatura i Cultura Medieval i Moderna. 2020. No. 15

Permanent URI for this collection

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 20 of 28
  • Item
    La fundación del Studium Generale de Lleida y la tradición jurídica ilerdense
    (2020) Busqueta, Joan J.
    Resumen: Tras unas consideraciones sobre las relaciones entre el proceso de consolidación de una oligarquía urbana, durante el siglo XIII, y la misma fundación del Estudio General, entre otras razones esgrimidas por la historiografía, reflexionamos, en esta ocasión, sobre la tradición jurídica que ayudaría a definir el contexto normativo fundacional, y, derivado de esto, la necesidad e importancia de aquella primera Facultad de Derecho (Civil y Canónico) surgida en los territorios hispánicos de la Corona de Aragón, así como de los juristas que impartieron sus lecciones y de aquellos que las recibieron. Palabras clave: Universidad de Lleida, fundación, estudios jurídicos medievales
  • Item
    Arredor do Rexurdimento. Apuntamentos xerais
    (2020) Martínez González, Xurxo
    Resumo: Este é un estudo do actual estado da investigación sobre o Rexurdimento. A partir dunha bibliografía actualizada, analizamos a renacenza galega e facemos a nosa achega en canto á definición, cronoloxía, características centrais, contribución ao imaxinaio nacional colectivo e o valor da lingua como elemento central na construción da identidade e criterio filolóxico na literatura. Ademais, o estudo parte da relación entre o campo político e o cultural. Para isto tomamos de base, e de xeito principal, os estudos de Xoán González Millán, Antón Figueroa e Alejandro Alonso Nogueira. Paraules clau: Rexurdimento, criterio filolóxico, lingua galega, imaxinario nacional colectivo, provincialismo This is a study of the current state of the Rexurdimento´s research. Based on an updated bibliography, we analyze de galician renaissance and make our contribution in terms of definition, chronology, central characteristics, contribution to the national colectiva imaginary and the valeu of language as ca entral element in the constrution of identity and philological criteria in literatura. The study is based on the relationship between the political and cultura fields. We take, mainly, the Xoán González-Millán, Antón Figueroa and Alejandro Alonso Nogueira´s studies. Keywords: Rexurdimento, philological criteria, galician language, collective national imagery, provincialism
  • Item
    Ressenya a Callado, Emilio, El Cabildo de la Catedral de Valencia en el siglo XVII. Crisis y conflicto, València, 2019
    (2020) Esponera Cerdán, Alfonso
    Ressenya a Callado, Emilio, El Cabildo de la Catedral de Valencia en el siglo XVII. Crisis y conflicto, València, Ed. Tirant, 2019, 404 pp., ISBN: 9788417508937 Review to Callado, Emilio, El Cabildo de la Catedral de Valencia en el siglo XVII. Crisis y conflicto, València, Ed. Tirant, 2019, 404 pp., ISBN: 9788417508937
  • Item
    La Universitat de València en el segle xvi. Orígens, transformacions i consolidació
    (2020) Felipo, Amparo
    Resum. La fundació de la Universitat de València fou la culminació d?una llarga trajectòria que es remunta a la pretensió de Jaume I de conferir rang universitari a les escoles creades després de la conquesta. La seua unificació pels magistrats municipals en 1499, una butlla papal de 1500 i un privilegi regi de 1502 donaren pas a la seua inauguració oficial baix patronat municipal. Des d?ara, l?increment del pressupost universitari i les dificultats de la Ciutat per a finançar-lo va exigir la cerca de soluciones que van culminar amb la butlla de Sixte V de creació de les pabordies en 1585. Amb això, Municipi i Església passaven a sustentar conjuntament l?Estudi, no sense una interferència de la Corona de la qual van ser principal expressió les visites. En aquest context, les Constitucions de 1611 van esdevenir l?instrument de consolidació de les transformacions operades en el centre des de la seua creació. Paraules clau. Universitat de València, butlla papal, privilegi regi, Municipi, Església, Constitucions de 1611 Abstract. The founding of the University of Valencia was the culmination of a long history that dates back to King James I?s aim to give university status to the schools created after the conquest. Its consolidation drawn up by municipal magistrates in 1499, the papal bull in 1500 and the royal privilege in 1502 led to its official inauguration under the municipal board. From then on, the increase in the university?s budget and the city?s struggle to finance it called for new solutions, which culminated with the bull issued by Sixtus V for the creation of the pavordía chairs (title granted by the church) in 1585. Thus, the City Council and the Church proceeded to jointly sustain the university, which was also contributed to by the Crown mainly in the form of visits. In this context, the Constitutions of 1611 formed an instrument to consolidate the transformations carried out in the centre since its creation. Keywords. University of Valencia, papal bull, royal privilege, City Council, Church, Constitutions of 1611
  • Item
    Les Universitats i la seva història. Algunes reflexions
    (2020) Alabrús Iglesias, Rosa María
    Resum: En aquest article es fa un estat de la qüestió sobre la història de la Universitats amb un estudi comparatiu de les Universitats de la Corona d?Aragó i, en particular, de les catalanes, amb les Universitats castellanes. S?examina la problemàtica institucional amb les tensions entre l?Església, la Monarquia i els Municipis pel control universitari, la població estudiantil, l?oferta cultural, en les diverses Facultats, l?estructura econòmica, la càrrega docent i la presumpta «revolució educativa» des de la segona meitat de segle xvi. S?analitza, d?altra banda, el període de la decadència final de les Universitats catalanes i la significació de Cervera amb el debat entre jesuïtes i dominics al voltant de la Universitat creada per Felip V i el paper de centres culturals alternatius com l?Acadèmia de Sant Tomàs o l?Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Paraules clau: Història de les Universitats, problemàtica institucional, càrrega docent, revolució educativa segle xvi, Cervera al segle XVIII This article presents a state of the art on the history of Universities with a comparative study of the Universities of the Crown of Aragon and particularly of the Universities of the Crown of Aragon.The institutional problem is examined with the tensions between the Church, the Monarchy and the Municipalities by the university control, the student population, the cultural supply, in the diverse Faculties, the economic structure, the teaching load and the alleged «revolution educational» of the second half of the 16th century. It also analyses the period of the final decay of the Catalan Universities and the significance of Cervera with the debate between Jesuits and Dominicans around the University, create by Philip V, and the role of alternative cultural centres such as the one. Academia de Sant Tomàs or the Academy of Good Letters of Barcelona. Keywords: History of universities, institutional problems, teaching load, educational revolution sixteenth century, Cervera in the 18th century
  • Item
    Ressenya a Zalbidea Berenguer, Alaitz. Nicolau Primitiu Gómez Serrano. Memòria privada i consciència valencianista, València, 2019
    (2020) Pastor Banyuls, Víctor
    Ressenya a Zalbidea Berenguer, Alaitz. Nicolau Primitiu Gómez Serrano. Memòria privada i consciència valencianista, València, Publicacions de la Universitat de València, 2019, 148 pp., ISBN: 978-84-9134-452-0 Review to Zalbidea Berenguer, Alaitz. Nicolau Primitiu Gómez Serrano. Memòria privada i consciència valencianista, València, Publicacions de la Universitat de València, 2019, 148 pp., ISBN: 978-84-9134-452-0
  • Item
    Estudi comparatiu i edició de l?Stabat mater d?Escorigüela
    (2020) Sanchis Mollà, Hèctor
    Resum: Joan Baptista Escorigüela és la figura més interessant de la poesia catalana a la València de la fi del segle XVIII. Dos dels poemes millor valorats per la crítica són la cançó El Àngel del Apocalispi i una versió de l?Stabat Mater Dolorosa. En el present treball, portarem a terme una comparació entre la versió de l?Stabat Mater Dolorosa amb l?original. A banda de conèixer les modificacions efectuades pel poeta valencià, obtindrem uns resultats que ens permetran situar la peça estudiada dins del corrent pre-romàntic. Completarem el present treball amb una edició del text. Paraules clau: poesia catalana, s.XVIII, Escorigüela, Stabat mater. Joan Baptista Escorigüela is the most interesting author of catalan poetry in Valencia at the end of the 18th century. Two of his best works are: El Àngel del Apocalispi and a version of the Stabat Mater Dolorosa. In this paper, we will carry out a comparative study between his version of Stabat Mater Dolorosa with the original. We will know the modifications made by the autor and we will get results that will allow us to set this poem in the pre-romantic style. Finally, we will end with an edition of it. Keywords: catalan poetry, 18th century, Escorigüela, Stabat mater.
  • Item
    Los difíciles orígenes de la Universidad de Barcelona (1401-1559)
    (2020) Fernández, Antonio
    Resum: La primera institución verdaderamente universitaria de Barcelona fue el Estudio General de Medicina fundado por el rey Martín I en 1401, al que al año siguiente añadió una facultad de Artes. Habría que esperar hasta 1559 para que el ayuntamiento llegara a un acuerdo con la universidad de los médicos y pusiera en práctica el antiguo privilegio que le otorgó Alfonso el Magnánimo, en 1450, para fundar un Estudio General con todas las facultades. Esta institución universitaria, financiada y gobernada por el municipio, se convirtió rápidamente en un avanzado centro de saber con una gran proyección cultural y política en la Cataluña moderna. Palabras clave: Universidad, Estudio General, humanismo, artes liberales
  • Item
    Les Universitats històriques en terres de llengua catalana
    (2020) Alabrús Iglesias, Rosa María
    Presentació del monogràfic.
  • Item
    La Universitat de Cervera : Un projecte reformista frustrat
    (2020) Prats, Joaquim
    Resum: La universitat de Cervera, fundada per Felip V, suposà una fita important per a Catalunya: per un costat, naixia com un projecte borbònic de futur i, per un altre, significava que les universitats catalanes històriques havien estat abolides, en virtut de la política repressora del nou monarca. El present article analitza aquella institució i el fracàs d?aquell projecte. La creació de la Universitat ha de situar-se en un context reformista de tall centralista, propi de les noves monarquies europees que van prendre com a imatge la cort i l?acció en política interna de Lluís XIV. Tanmateix, amb el pas dels anys, aquella proposta es va veure frustada. Paraules clau: Universitat de Cervera, orígens, declivi, Catalunya, segle XVIII The University of Cervera, founded by Philip V, was an important milestone for Catalonia: on the one hand, it was born as a Bourbon project for the future and, on the other, it meant that historic Catalan universities had been abolished, under the policy repressive of the new monarch. This article discusses that institution and the failure of that project. The creation of the University must be situated in a reformist context of a centralist nature, typical of the new European monarchies that took as their image the court and action in domestic politics of Louis XIV. However, over the years, that proposal was thwarted. Key words: University of Cervera, foundation, declivity, Catalonia, 18th. century
  • Item
    «Una gestazione lunga e travagliata» : la fondazione delle Università di Sassari e Cagliari
    (2020) Todde, Elena
    Riassunto: Il lento iter di fondazione delle Università di Sassari e di Cagliari vide impegnate le due città sarde per l?ottenimento di una scuola di istruzione superiore per i propri giovani. La lunga gestazione fu il frutto di numerose richieste parlamentari e spasmodiche ricerche di finanziamenti che portarono, attraverso una lotta continua per la supremazia verso il riconoscimento di prima università del regno e i controversi rapporti con la Compagnia di Gesù, al primo passo verso una istruzione di tipo accademico. Il presente contributo ricostruisce il processo di formazione delle università dalle prime istanze poste in seno al Parlamento presieduto dal viceré Antonio de Cardona fino ai privilegi reali della prima metà del xvii secolo. Parole chiave: fondazione, università, Sardegna, Cagliari, Sassari The slow process of foundation of the University of Sassari and Cagliari saw the two Sardinian cities committed to obtaining a higher education school for their young people. The long «gestation» was accompanied by numerous parliamentary requests, the spasmodic search for funding, the competition for recognition as the first university in the kingdom and the relationship with the Society of Jesus, which represented the first step towards an academic education. This contribution reconstructs the process of university education from the first demands made in the Parliament chaired by Viceroy Antonio de Cardona to the royal privileges of the first half of the 17th century. Keywords: foundation, university, Sardinia, Cagliari, Sassari
  • Item
    Ressenya a Gregori Roig, Rosa M. (ed.), La Vall d?Uixó en el temps de la lloctinència de l?infant Martí (1372-1396), València, 2019
    (2020) Baydal Sala, Vicent
    Ressenya a Gregori Roig, Rosa M. (ed.), La Vall d?Uixó en el temps de la lloctinència de l?infant Martí (1372-1396), València, Universitat de València, 2019, 368 pp., ISBN: 978-84-9134-420-9. Review to Gregori Roig, Rosa M. (ed.), La Vall d?Uixó en el temps de la lloctinència de l?infant Martí (1372-1396), València, Universitat de València, 2019, 368 pp., ISBN: 978-84-9134-420-9
  • Item
    Baptista Tafolla, Miquel de Morales i Joan Ximenes. Violència, amistat, criminalitat i amor. Joc de contrastos d?un triangle amorós del darrer terç del segle XVI
    (2020) Mompó Navarro, Jacob
    Resum: Per algun motiu que desconeixem, Baptista Tafolla va declarar davant la Inquisició que havia comés el crim nefand de sodomia amb altres homes. En les seues declaracions van aflorar els noms de fra Miquel de Morales, religiós trinitari del monestir de Sant Bernat d?Alzira, i Joan Ximenes, escuder del senyor de Miraflores. L?eficaç procediment inquisitorial convertia els acusats d?un procés de sodomia en testimonis en els processos d?altres reus. D?aquesta manera es van unir els tres vèrtexs d?un triangle amorós en una documentació que palesa els moments de violència i criminalitat que van viure els nostres protagonistes, per bé que els tres gaudiren d?una relació duradora entre l?amistat, el desig i l?amor. Paraules clau: Sodomia, homosexualitat, Inquisició, crim contra natura, marginalitat For some unknown reason, Baptista Tafolla declared in front of the Inquisition that he had committed the crime of sodomy with other men. In his statements appear the names of Father Miquel de Morales, a Trinitarian religious of Sant Bernat d?Alzira monastery, and Joan Ximenes, the squire of the Lord of Miraflores. The effective inquisitorial procedure converted the accused of a sodomy trial into testimonies in other trials. In this way, the three vertexes of a love triangle converge in a documentation that highlights the moments of violence and criminality that our protagonists experienced, although tthey enjoyed a lasting relationship between friendship, desire and love. Keywords: Sodomy, homosexuality, Inquisition, crime against nature, marginality
  • Item
    Más allá de la imagen. La literatura visual del artista invisible
    (2020) Marqués Serra, David
    Resumen: El presente artículo gira en torno al proceso constructivo de la comunicación pictórica contemporánea en el caso de la producción de Joan Millet (Gandía, 1958). Así pues, en él se abordan diferentes cuestiones que se devienen esenciales para la configuración de su particular discurso, tales como la intención narrativa primigenia, la estructura semiótica de la imagen o el valor expresivo de la propia materia. Entender la conjunción entre lo narrativo y lo sensitivo resulta primordial para la comprensión de la intencionalidad del artista en cuestión, que siempre articula sus imágenes minuciosamente, atendiendo y sirviéndose de cualquier recurso compositivo, literario o experiencial que esté a su alcance. Además, también se hace hincapié en la posición que ocupa el posible espectador en el rodeo comunicativo que el artista inicia con la obra. Del receptor, en definitiva, es de quien depende el eventual salto hacia el plano simbólico. Palabras clave: Pintura, narración, literatura, comunicación, bellas artes, arte contemporáneo This article revolves around the constructive process of contemporary pictorial communication in Joan Millet?s production (Gandia, 1958). Thus, it addresses different issues that become essential for the configuration of his discourse, such as the original narrative intention, the semiotic structure of the image, or the expressive value of the subject itself. Understanding the conjunction between the narrative and the sensitive is paramount to the comprehension of the artist?s intention, as he always articulates his images meticulously, attending and using any compositional, literary, or experiential resource in his reach. Emphasis is placed on the position of the potential viewer in the communicative exchange that the artist begins with his work, hence being the receiver the one on whom the eventual jump to the symbolic level depends. Keywords: Painting, narration, literature, comunication, fine arts, contemporary art
  • Item
    Ressenya a Martí Mestre, Joaquim : Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), València, 2017
    (2020) Fuertes Zapata, Joan Vicent
    Ressenya a Martí Mestre, Joaquim: Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), València, Publicacions de la Universitat de València, 2017, 1842 pp. ISBN: 978-84-9134-007-2 Review to Martí Mestre, Joaquim: Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), València, Publicacions de la Universitat de València, 2017, 1842 pp. ISBN: 978-84-9134-007-2
  • Item
    Els orígens de l?Estudi General de Girona : uns començaments que es faran esperar
    (2020) Torres, Xavier
    Resum: Els orígens i la trajectòria mateixa de l?Estudi General de Girona (1446-1717) són força mal coneguts encara, sobretot per unes mancances documentals que semblen de mal solucionar a curt i potser a llarg termini. En aquestes pàgines s?ofereix, doncs, una síntesi de l?evolució del vell Estudi gironí, tot remarcant el seus inicis més aviat tardans, a la segona meitat del segle xvi, és a dir, un segle després de l?obtenció del pertinent privilegi reial. Aquesta lenta arrencada de la universitat gironina es pot explicar per les vicissituds polítiques, econòmiques i religioses tant del període com de la ciutat de Girona. Paraules clau: Universitat, Girona, Època moderna, Estudis superiors The origins and the secular evolution of the Estudi General de Girona are not yet well known because of a notorious lack of sources. Such a problem does not seem to have an easy solution in the short and even long term. Therefore, only a general view can be offered at the moment. Such a survey remarks the laborious beginnings of the old Girona university, a century after the perceptive royal permission was given. Besides, the long way of the Estudi is related to the political, economic and religious events of the period, as well as the city. Key words: University, Girona, Early Modern History, University studies
  • Item
    L?antiga universitat dominica de Tortosa (1529-1717)
    (2020) Querol Coll, Enric
    Resum: L?article ressegueix l?itinerari històric de l?Estudi, o Universitat, dominica de Tortosa, institució fundada el 1529, que atorgà graus d?Arts i Teologia fins al 1717, any de l?abolició de les universitats catalanes per Felip V. El centre gaudí d?un reconegut prestigi i fou un pol d?atracció per a alumnes de tota la Corona d?Aragó. Cal notar que l?abolició del 1717 no va significar el tancament de les aules, sinó la privació d?atorgar graus acadèmics. Així, podem dir que l?activitat pedagògica continuà fins el 1824, any de la fundació d?un seminari conciliar. Paraules clau: Universitat de Tortosa, orígens, extenció, Catalunya, estudis universitaris This paper explains the history of the dominican Convent-university of Tortosa. This institution, founded in 1529, was entitled to award degrees in arts and theology until the merging of all Catalan universities into the new center of Cervera, in 1717. The well-known and prestigious University of Tortosa attracted students all over the Crown of Aragon. Though the center was disallowed to confer degrees, the 1717 abolishment was not the end of the pedagogical activity, which continued until the foundation of a conciliar Seminary, in 1824. Keywords: University of Tortosa, foundation, extinction, Catalonia, universitary studies
  • Item
    Ressenya a Compagna, Anna Maria & Letizia, Michela & Puigdevall, Núria, La poesia oggettiva nella letteratura catalana medievale, Roma, Aracne, 2019.
    (2020) Alaia, Giovanna
    Ressenya a Compagna, Anna Maria & Letizia, Michela & Puigdevall, Núria, La poesia oggettiva nella letteratura catalana medievale, Roma, Aracne, 2019, 334 pp., ISBN: 9788825523379 Ressenya a Compagna, Anna Maria & Letizia, Michela & Puigdevall, Núria, La poesia oggettiva nella letteratura catalana medievale, Roma, Aracne, 2019, 334 pp., ISBN: 9788825523379
  • Item
    Sulla mostra ?El noble esforç? : studiare al tempo del Coronavirus. Il doppio volto dell?amore cortese: da Guglielmo IX di Aquitania ai poeti catalani medievali
    (2020) Compagna, Anna Maria; Alaia, Giovanna
    Sulla mostra ?El noble esforç?: studiare al tempo del Coronavirus. Il doppio volto dell?amore cortese: da Guglielmo IX di Aquitania ai poeti catalani medievali About of ?El noble esforç?: study in Coronavirus time. The double face of courtly love: from William IX of Aquitaine to the medieval Catalan poets
  • Item
    La Cançó de la croada contra els albigesos (1r quart del s. XIII) i el Tractat de Meaux-París (1228). Mimesi literària i constància jurídica de la desposessió d?Occitània
    (2020) Martines Peres, Vicent
    Resum: En aquest article analitzem els mecanismes de la construcció del relat (oficial), des de diversos punts de vista, de la Croada contra els albigesos i l?expoli d?Occitània per França en el transcurs d?aqueixa cruel campanya militar (1r terç del segle XIII). Analitzarem dues fonts textuals que són testimonis d?excepció dels fets i de la construcció i la narració d?aqueix relat, a través de la mimesi historiogràfica en un cas, la Cançó de la Croada contra els albigesos, i, en l?altre, del formalisme d?un text jurídic (document històric, pròpiament dit) del més alt rang, el Tractat de Meux-París (1229), signat pels màxims representants de les dues contraparts. I també analitzarem qui es beneficia (i per què), en primera instància, dels efectes del Tractat. Paraules clau: Cançó de la Croada contra els albigesos, Tractat de Meaux-París (1229), Batalla de Muret, Pere el Católico, Alfons de Poitiers, Lluís IX de França, Ramon VII de Tolosa, Historiografia medieval. In this article I analyze the technic behind the construction of the (official) story, from different points of view of the Crusade against the Catars and the dispossession of Occitania by the French Crown during the course of that cruel military campaign (1st third of the 13th century). I analyze two textual sources that are added value witness of the facts in order to make and to tell that story, through the historiographic mimesis in one case, the Song of the Crusade againts the Catars, and, in the other, the formalism of a legal text (historical document, proper) of the highest rank, the Treaty of Meux-Paris (1229), signed by the highest representatives of the two parties. And Il also analyze who benefits (and why), in the first instance, from the effects of the Treaty. Keywords: Song of the Crusade againts the Catars, Treaty of Meaux-Paris (1229), Battle of Muret, King Peter The Catholic of Aragon, Alphons de Poitiers, King Louis IX of France, Raymund VII of Toulouse, Medieval Historiography