Quaderns de Filosofia. 2015. Vol. 2, no. 2

Permanent URI for this collection

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 7 of 7
  • Item
    Grupo Gorgias, Enseñar a debatir: guía para el profesorado, 2013
    (2015) Roldán Corrales, Jaime
    Reseña del libro
  • Item
    Les paradoxes i la filosofia: tres visions contemporànies
    (2015) Valor Abad, Jordi
    Habitualment les paradoxes són caracteritzades com a enunciats aparentment falsos recolzats per arguments aparentment bons que parteixen de premisses que la majoria de la gent consideraria trivialment vertaderes. Aquest article ofereix una visió panoràmica de tres perspectives contemporànies de les paradoxes. Segons la concepció epistèmica, les paradoxes juguen un paper crucial en el desenvolupament de la ciència i mai no constitueixen proves correctes d’enunciats falsos. D’acord amb la concepció dialetheista, la conclusió d’alguns raonaments paradoxals és alhora vertadera i falsa, havent-hi, per tant, algunes contradiccions vertaderes (i falses). Finalment, la concepció mística entén les paradoxes recalcitrants (antinòmies) com a problemes irresolubles que mostren els límits del pensament humà. La darrera secció de l’article discuteix les paradoxes d’autoreferència, una família de paradoxes que comparteixen certs trets estructurals i que han tingut un impacte profund en el desenvolupament de la ciència al llarg del segle xx.Paraules clau: paradoxa, paradoxa verídica, paradoxa falsídica, antinòmia, dialetheisme, autoreferència, circularitat, inclosure. 
  • Item
    Juan Carlos Siurana, Ética del humor, 2015
    (2015) Richart Piqueras, Andrés
  • Item
    Presentació. El nostre lloc al món en què creiem
    (2015) Corbí, Josep E.
    Introduction to the three lectures delivered by Barry Stroud, Càtedra Filosofia i Ciutadania J.L. Blasco, 2014
  • Item
    Descartes on Corporeal Substances
    (2015) Zerbudis, Ezequiel
    I defend in this paper the following two theses: first, that Descartes was a Pluralist as regards extended substances, that is, that for him the extended world includes a plurality of bodies, including ordinary objects, each of which may be adequately described as a substance; and that for him the notion of substance is a rather slim notion, making no specific requirements as regards individuation or persistence conditions, and determining therefore no strict constraints on the kind of material objects that may count as substances. In short, I will be arguing for a certain view concerning the extension of the phrase ‘extended substance’ by defending a specific view of what ‘substance’ means.Keywords: substance, body, Monism, dependence. 
  • Item
    L'autocomprensió i l'espectativa d'assolir l'objectivitat
    (2015) Stroud, Barry
    “En aquestes conferències he tractat de ressaltar que, si tenim una explicació ferma i precisa de com pensem el món —i sobre el que hi percebem, hi sentim i hi creiem—, podem veure que l’única cosa que faria atractiu el ‘subjectivisme’ és la defensa d’una concepció molt restringida del contingut de les experiències i els sentiments que tenim al nostre abast. Amb la bellesa i la causalitat trobàrem que ni tan sols podíem identificar els sentiments o les experiències en qüesti. sense tenir ja prèviament la idea de bellesa o de causalitat que apliquem al món en aquests mateixos judicis. Semblava que el ‘subjectivisme’ prometia més en el cas dels colors i dels valors. Però allò que creiem sobre els colors dels objectes del món semblava massa estretament implicat en la nostra comprensió de les percepcions de color perquè poguem considerar que aquestes percepcions són res més que sensacions de determinats tipus. I el fet de prendre certes consideracions com a raons per a actuar de determinada manera també semblava estar massa estretament implicat en què volem i com decidim actuar perquè puguem entendre les voluntats i els desitjos que tenim com a meres sensacions o sentiments que, en alguna mesura, ens menen a l’acció”. B. S.
  • Item
    ¿Distribución o reconocimiento? Un análisis a partir de John Rawls
    (2015) Aguayo Westwood, Pablo Andrés
    En este artículo defiendo que la concepción rawlsiana de la justicia distributiva va más allá de los márgenes de la justicia asignativa y que esta presenta buenos argumentos para hacer frente a las demandas de reconocimiento. Para alcanzar este objetivo, en primer lugar muestro que algunos críticos del paradigma liberal distributivo malinterpretan la concepción de la justicia distributiva elaborada por Rawls y reducen su finalidad a un mero reparto de bienes. Al hacer lo anterior, ellos no logran comprender la dimensión moral de la propuesta rawlsiana, propuesta firmemente asentada en la idea de reconocimiento. En segundo lugar, analizo la relevancia que tienen las nociones de reconocimiento recíproco y autorrespeto en la teoría de la justicia de Rawls, para finalmente mostrar cómo a partir de ellas se puede reinterpretar la finalidad de la justicia distributiva e incluir las demandas de reconocimiento.Palabras clave: Rawls, justicia asignativa, justicia distributiva, reconocimiento recíproco, autorrespeto.