Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2021. No. 70

Permanent URI for this collection

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 18 of 18
  • Item
    Pilar Godayol, «Feminismes i traducció (1965-1990)», Lleida, Punctum, 2020, col. «Visions», 10, 240 p.
    (2021) Iribarren i Donadeu, Teresa
    Ressenya sobre el llibre de Pilar Godayol, Feminismes i traducció (1965-1990), Lleida, Punctum, 2020, col. «Visions», 10, 240 p., ISBN: 978-84-120749-2-5.
  • Item
    Eulàlia Miralles & Pep Valsalobre (eds.), Joan Pujol, «Els poemes de Lepant», Barcelona, Barcino, col. «Biblioteca Barcino», 2019, 192 p.
    (2021) Rigaux, Maxim
     Book review: Eulàlia Miralles & Pep Valsalobre (eds.), Joan Pujol, Els poemes de Lepant, Barcelona, Barcino, col. «Biblioteca Barcino», 2019, 192 p., ISBN: 978-84-7226-841-8.
  • Item
    Josep Vicent Garcia Sebastià, «Les construccions de temps transcorregut en el català de l'edat moderna i contemporània (s. XVI-XX)», València/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2019, col. «Biblioteca Sanchis Guarner», 90, 202 p.
    (2021) Massanell i Messalles, Mar
    Ressenya sobre el llibre de Josep Vicent Garcia Sebastià, Les construccions de temps transcorregut en el català de l'edat moderna i contemporània (s. XVI-XX), València/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2019, col. «Biblioteca Sanchis Guarner», 90, 202 p., ISBN: 978-84-9191-155-9. 
  • Item
    Joan Vergés Gifra, Francesco Ardolino, Marta Nadal Brunès (eds.), «Maria Aurèlia Capmany. Escriptora i pensadora», Girona, Documenta Universitaria, 2019, 306 p.
    (2021) Matas, Meritxell
    Ressenya sobre el llibre de Joan Vergés Gifra, Francesco Ardolino, Marta Nadal Brunès (eds.), Maria Aurèlia Capmany. Escriptora i pensadora, Girona, Documenta Universitaria, 2019, 306 p., ISBN: 978-84-9984-496-1.
  • Item
    Antoni Biosca i Bas (ed.), «La "Descendentia regum Sicilie" de Pau Rossell», València, Universitat de València / Universitat d'Alacant, col. «Fonts Històriques Valencianes», 73, 2019, 159 p.
    (2021) Rodrigo Lizondo, Mateu
    Ressenya sobre el llibre d'Antoni Biosca i Bas (ed.), La Descendentia regum Sicilie de Pau Rossell, València, Universitat de València / Universitat d'Alacant, col. «Fonts Històriques Valencianes», 73, 2019, 159 p., ISBN 978-84-9134-424-7. 
  • Item
    Fernando Ramallo, Estibaliz Amorrortu & Maite Puigdevall (eds.), «Neohablantes de lenguas minorizadas en el Estado español», Madrid / Frankfurt am Main, Iberoamericana/Vervuert, 2019, 195 p.
    (2021) Pinto Pajares, Daniel
    Reseña sobre el libro de Fernando Ramallo, Estibaliz Amorrortu & Maite Puigdevall (eds.), Neoha­blantes de lenguas minorizadas en el Estado español, Madrid / Frankfurt am Main, Iberoamericana/Vervuert, 2019, 195 p., ISBN: 978-84-9192-086-1 (Iberoamericana) / 978-3-96456-882-3 (Vervuert).
  • Item
    Alexandre Bataller Català, «Jaume de Cèssulis:Libre de les costumes dels hòmens e dels oficis dels nobles sobre lo joc dels escacs.
    (2021) Rubio Albarracín, Josep Enric
    Ressenya sobre el llibre d'Alexandre Bataller Català, Jaume de Cèssulis: Libre de les costumes dels hòmens e dels oficis dels nobles sobre lo joc dels escacs. Estudi i edició, Alacant/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018, col. «Biblioteca Sanchis Guarner», 89, 303 p., ISBN: 978-84-9191-025-1.
  • Item
    L'estètica emocional de la transformació:una revisitació barroca de la faula d'Apol·lo i Dafne
    (2021) Valsalobre, Pep
    El conegut sonet XIII de Garcilaso de la Vega «A Dafne ya los brazos le crecían» degué establir el paradigma literari del dolor amorós en la figura d´Apol·lo desconsolat per la pèrdua de Dafne, almenys en la literatura renaixentista peninsular. Per això, un segle després, Francesc Fontanella reprèn el sonet garcilasià i en fa una relectura profundament barroca. El text català «transforma» la simetria i l´ordre amb què el sonet castellà descriu la metamorfosi de la nimfa en una amalgama indestriable entre l'antic ésser i la nova realitat, entre l'humà i la planta, i en congela la figura mutacional: no interessen els orígens o els resultats del procés tant com la mutació en ella mateixa, opció que s'avé amb la consideració del Barroc com l'estètica de la transformació. Paral·lelament, els termes bàsicament sensorials del text renaixentista són transmutats en el sonet català en carac­terístiques emocionals humanes; el poeta Barroc posa l'èmfasi en la intencionalitat (quasi auto-) transformativa de Dafne, a qui el text atribueix una extraordinària voluntat contrària a Apol·lo, inútil al capdavall. Finalment, el text elegíac de Fontanella trenca amb les seculars expectatives canòniques del sonet renaixentista com a emblema del desconsol amorós per superar-les a partir de la literaturització de l'experiència biogràfica.
  • Item
    Humanisme i crítica en T. S. Eliot i Carles Riba
    (2021) Malé i Pegueroles, Jordi
    T. S. Eliot i Carles Riba són dos autors amb moltes similituds: tots dos van viure aproxi­madament durant la mateixa època (la primera meitat del segle XX), tots dos van destacar com a poetes i com a crítics, i tots dos van escriure sobre temes literaris semblants, com, per exemple, l'humanisme, i sobre diversos autors de la literatura europea, com Dante, Goethe i Baudelaire. Però les seves diferents circumstàncies biogràfiques i els diferents contextos literaris, socials i polítics van condicionar la seva concepció de l'humanisme i la seva interpretació d'alguns dels principals escriptors de la cultura occidental. L'objectiu d'aquest article és fer un exercici de literatura com­parada per relacionar i contrastar aquestes diferents concepcions i interpretacions d'Eliot i Riba.
  • Item
    Els epítets dels artistes baixmedievals al servei dels poders reial i municipal
    (2021) Granell Sales, Francesc
    Aquest article estudia els adjectius que van rebre els artistes que treballaren per al rei i per a les elits ciutadanes en els territoris de parla catalana durant els segles XIV i XV. En particular, se n'hi examinen dos: apte i subtil. Les notícies exhumades per uns altres especialistes fins al moment permeten comprendre'ls en el propi context documental. Ací es compara el seu significat amb uns altres exemples de la literatura baixmedieval de la Corona d'Aragó i es du a terme una apro­ximació històrica com a paraules que al·ludien a la perícia de l'artista i que van ser escollides amb una finalitat. Participaren i repercutiren, per tant, en la relació històrica de l'artista amb el client, d'entre els quals sobresortí el rei Pere el Cerimoniós. Les definicions que oferim complementen les que s'especifiquen als diccionaris històrics i subratllen la consideració específica que es tenia de les qualitats d'un artista.
  • Item
    Joan Estelrich i el nou humanisme a l'Europa d'entreguerres
    (2021) Coll Vinent, Sílvia
    Aquest article presenta alguns aspectes de l'activitat de Joan Estelrich a partir de dues ini­ciatives pertanyents, segons ell mateix, a un humanisme o nou humanisme en voga a l'Europa d´entreguerres. Com que el terme humanisme és polisèmic, i l'expressió nou humanisme és encara més ambigua, en primer lloc repassem breument el context històric per mirar d´evitar equívocs. Presentem seguidament el projecte de revista Humanitats (1929), concebuda com a òrgan de la Fundació Bernat Metge i com a plataforma de difusió de l'activitat classicista a Catalunya i a l'exterior, amb especial atenció a la contribució de Mario Meunier sobre l'esperit europeu i les humanitats. A partir de les intervencions d´Estelrich en el debat sobre les humanitats i la formació de l'home modern que va tenir lloc a l'entretien de Budapest (juny 1936), organitzat per l'Institut International de Cooopération Intellectuelle de la Societat de Nacions, situem l'ús de l'expressió nou humanisme en el context europeu i la seua projecció en el perfil intel·lectual d'Estelrich.
  • Item
    Història i trama:els casos clínics com a relats acadèmics
    (2021) Kotatkova, Adela
    Els casos clínics constitueixen un gènere propi dels professionals sanitaris, que els redacten i publiquen amb propòsits didàctics i de recerca. A diferència d´altres textos científics, es basen en l´experiència clínica d´un o pocs pacients, per la qual cosa adopten un caràcter narratiu i una sèrie de característiques que ens condueixen a considerar-los com a relats acadèmics. En aquest article mirem d´esbrinar si aquesta consideració és apropiada. Revisem la teoria de la narració per identificar l´element clau que defineix el relat respecte d´altres textos narratius: la trama o intriga. Comprovem la presència d´aquest element en un corpus de casos clínics escrits en català, anglès i castellà publicats en revistes de l´àmbit de la salut mental.
  • Item
    La influència de l´humanisme catòlic anglès a Catalunya durant el període d´entreguerres:la contribució d´Hilaire Belloc
    (2021) Montero, Francesc
    L´estudi de la popularització a Catalunya del periodisme anglès d´arrel catòlica durant els anys vint i trenta s´ha centrat bàsicament sobre la figura de G. K. Chesterton. No obstant això, el seu gran amic, el polemista Hilaire Belloc, també va tenir una certa presència a Catalunya a través del contacte directe amb el país, la traducció dels seus articles i obres i la col·laboració en mitjans catalans. El fet que Belloc fos clarament un antimodern apologeta de la fe cristiana i l´ideòleg original d´un sistema polític i econòmic d´arrel medievalitzant anomenat distributisme, així com un notable historiador i autor de biografies, va dotar la seva figura d´un caràcter polièdric i d´un interès especial per als intel·lectuals catalans, especialment els catòlics. El present article posa en relleu com, a l´ombra de Chesterton, els seus textos i idees van tenir un impacte gens menyspreable, i com va contribuir en últim terme a la penetració a Catalunya del nou humanisme anglès d´arrel catòlica.
  • Item
    Sobre alguns participis actius amb verbs de moviment
    (2021) Crespí Riutort, Isabel
    L´objectiu d´aquest estudi és analitzar les estructures formades a partir de la combinació d´un participi amb un verb de moviment, en casos com venir plorat de casa. L´interès d´aquestes dades rau en el fet que els participis que descrivim no són actius (plorat, tossit), però adquireixen una lectura activa en combinar-se amb verbs de desplaçament (venir, sortir, arribar). Al llarg de l´article recopilem i descrivim les dades que segueixen aquesta configuració i mirem d´esbossar alguns apunts per a una possible anàlisi formal. D´una banda, seguint la proposta d´Armstrong (2017), defensem que verbs com plorar o tossir permeten la formació d´un participi actiu resultatiu perquè tenen un objecte implícit. Considerem que aquest participi actiu és un predicatiu secundari obligatori seleccionat pel verb principal. Concretament, el participi projecta una oració reduïda que és una clàusula absoluta, per la qual cosa denota un acció finalitzada i anterior a la del verb principal. D´altra banda, proposem que el verb principal és un verb de moviment que projecta una estructura inergativa, i no inacusativa, la qual cosa implica una interpretació agentiva del subjecte.
  • Item
    Zweig i el dimoni. Presències i absències de la recepció d'una figura europea a Catalunya
    (2021) Pla Barbero, Xavier
    For decades, the figure and works of the Austrian writer Stefan Zweig (Vienna, 1881-Pe­trópolis, Brazil, 1942) enjoyed the benefit of unparalleled popularity in Catalonia. Beyond praise  and criticism, Zweig, who is arguably one of the most famous writers of the twentieth century, interested and involved writers, artists, critics, translators, politicians, and all sorts of cultural agents in a critique reception of his work in Catalonia which is still to be studied exhaustively and to be interpreted properly. This article proposes a first interpretation of Zweig´s critical reception in Barcelona, which, however anecdotal, episodic and tangential, necessarily reflects the same contradictions and fluctuations of the author´s global reception. From the analysis of his first translations, the relationship with Salvador Dalí, the meeting with Eugeni d´Ors or Joan Estelrich, the repercussions in the press of his death or the debates that his work provoked between idealists and skeptics, some episodes are analyzed that point out major lines of interpretation of Zweig´s work and thought.
  • Item
    Presentació del monogràfic «La crisi del nou humanisme a Catalunya, 1918-1936»
    (2021) Pla Barbero, Xavier; Montero, Francesc
    Presentació del monogràfic «La crisi del nou humanisme a Catalunya, 1918-1936», coordinat per Xavier Pla i Francesc Montero.
  • Item
    Jordi M. Antolí Martínez, «Els verbs de percepció en català antic. Els verbs “veure”, “sentir”, “oir” i “entendre” en els segles XIII-XVI», Alacant/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l?Abadia de Montserrat, 2017, 225 p.
    (2021) Suïls Subirà, Jordi
    Ressenya sobre el llibre de Jordi M. Antolí Martínez, Els verbs de percepció en català antic. Els verbs veure, sentir, oir i entendre en els segles XIII-XVI, Alacant/Barcelona, Institut In­teruniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l´Abadia de Montserrat, 2017, 225 p., ISBN: 978-84-9883-882-4.
  • Item
    Humanisme o humanitarisme? Fallida d'imponderables a l´entorn d'una discussió propedèutica entre Ramon Esquerra i Manuel Cruells
    (2021) Molla, Guillem
    Aquest article analitza l'intercanvi de parers entre els crítics Ramon Esquerra (1909-1938) i Manuel Cruells (1910-1988) sobre com calia entendre l'humanisme renaixentista. Partint d'aquí, se centra en el primer autor per examinar les implicacions derivades de l'acte de pensar la crisi d´entreguerres, la funció de l'intel·lectual i els processos culturals del passat des del context geogràfic i temporal del present. A la llum dels discursos d'alguns dels grans pensadors europeus del moment (Hazard, Berdiàiev, Benda, Maurois, etc.), Esquerra projecta des de la seva crítica literària una preocupació per l'esdevenidor de la civilització occidental davant l'ascens de les ideologies totalitaristes dels anys trenta, fent prevaldre un punt de vista històric i moral molt crític amb el pensament materialista. En aquest sentit, s'analitzen també aspectes com l'herència del cristianisme medieval en la formació d'una suposada consciència europea i el tractament a la premsa del concepte d'humanitarisme a l'entorn del 1935.