Log In 
Language Journal of Literary Education. 2023. No. 07
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Assessing children’s critical thinking through the “Critical Thinking Skills Evaluation Tool” (C.T.S.E.T.)(2023) Mike, PanagiotaAbstract The present research study was carried out in a doctoral dissertation context aiming to explore how the wordless book’s images promote critical thinking skills such as interpretation, analysis, explanation, inference and evaluation. The study sample was consisted of 120 First Grade students, who go to 4 state schools in Larissa (Greece). The Critical Thinking Skills Evaluation Tool (C.T.S.E.T) was designed. The research process was based on a quasi-experimental design in order to evaluate the comparison groups’ critical thinking skills (experimental and control). Experimental group children’s higher achievements make C.T.S.E.T an effective tool for assessing children's critical thinking skills in the process of interpreting the book’s story only through images and lead to the conclusion that children's critical thinking is improved through the application of educational programs and practices for approaching the wordless books in school learning environments (Housen, 2002; Pantaleo, 2017; Yenawine, 2013). Keywords: Critical Thinking, Wordless Book, Quasi-experimental design Resumen El presente estudio de investigación se llevó a cabo en un contexto de tesis doctoral sobre como las imágenes del libro sin palabras promueven habilidades de pensamiento crítico como interpretación, análisis, explicación, inferencia y evaluación. La muestra del estudio estuvo compuesta por 120 estudiantes de primer grado, que asisten a 4 escuelas públicas en Larissa (Grecia). Se diseñó la Herramienta de Evaluación de Habilidades de Pensamiento Critico (H.E.H.P.C). El proceso de investigación se basó en un diseño cuasi-experimental con el fin de evaluar las habilidades de pensamiento crítico de los grupos comparados (experimental y control). Los mayores logros de los niños en el grupo experimental hacen de H.E.H.P.C una herramienta eficaz para evaluar las habilidades de pensamiento crítico de los niños en el proceso de interpretación de la historia del libro solo a través de imágenes y llevan a la conclusión de que el pensamiento crítico de los niños se mejora mediante la aplicación de programas educativos y prácticas para el abordaje de los libros sin palabras en ambientes escolares de aprendizaje (Housen, 2002; Pantaleo, 2017; Yenawine, 2013). Palabras clave: Pensamiento crítico, Libro sin palabras, Diseño cuasi-experimental Resum El present estudi de recent estudi de recerca es va dur a terme en un context de tesi doctoral i va abordar com les imatges del llibre sense paraules promouen les habilitats de pensament crític com ara la interpretació, l’ anàlisi, l’explicació, la inferència i l’avaluació. La mostra d’estudi estava formada per 120 alumnes de primer grau, que van a 4 escoles públiques de Larissa (Grècia). Es va dissenyar l’eina Eina d’Avaluació d’Habilitats de Pensament Crític (E.A.H.P.C.). El procés de recerca es va basar en un disseny quasi experimental per tal d’avaluar les habilitats de pensament crític dels grups de comparació (experimental i control). Els èxits més elevats dels nens del grup experimental fan que el M.A.H.P.C. siga una eina eficaç per avaluar les labilitats de pensament crític dels nens en el procés d’interpretació de la història del llibre només a través d’imatges i porten a la conclusió que el pensament crític dels nens es millora mitjançant l’aplicació de programes educatius. i pràctiques per apropar-se als llibres sense paraules en entorns d’aprenentatge escolar (Housen, 2002; Pantaleo, 2017; Yenawine, 2013). Paraules clau: Pensament crític, Llibre sense paraules, Disseny quasi experimental
- Low-stakes reflections on learning as a tool for teaching theory through children’s books(2023) Andrianova, AnastassiyaThis study investigates the role of low-stakes reflections on learning in teaching literary theory through children’s books. Through an inductive thematic analysis of empirical data collected in a college course in literary analysis, five themes were identified in such reflections: 1. appreciating the use of children’s books; 2. recognizing the differences between adult and child perspectives; 3. successes and 4. difficulties with learning literary theory; and 5. the need for more examples of applying theoretical lenses to texts. Low-stakes reflections on learning were shown to be effective in teaching literary theory, with students expressing their appreciation for using children’s books and feeling comfortable applying theoretical lenses to them. The study concludes that teaching literary theory through children’s books makes difficult theoretical concepts more accessible and enjoyable for students. Low-stakes reflections on learning encourage students to self-evaluate their personal efforts; thus, they can help teachers gauge the students’ level of comprehension and the efficacy of scaffolding high-stakes assignments, also providing opportunities to better intervene in student learning. The study suggests that this approach is not limited to English majors, can be combined with visual analysis, and is urgent given the current censorship of children’s books in the U.S.
- Reading the Texts of the Anthropocene(2023) Yilmaz Yuksek, YaseminAbstract Analyzing empirically the responses of undergraduate students to the short stories they read in an elective English course, this paper interrogates the effect of guided reading on students’ comprehension of the reading material and compares their initial responses to the texts with those given after the lecture. The instructor of the course prepared a syllabus that mostly includes stories of the Anthropocene, theoretically the last geological era which points to excessive human control of the ecosystem. It was observed that students’ lack of knowledge about the term caused them to miss the ecological concern of the stories and make textual analysis focusing mostly on thematic characteristics. Individual reading, reading after the lecture and discussions in class revealed that guided reading questions helped students familiarize with the concept and develop new perspectives during reading. They reread the texts with a new concern about ecological collapse, environmental ethics, as well as animal and plant rights. The ambiguity of the stories lies in the fact that they are neither stories of hope nor dystopian narratives, but rather texts that portray the individual as the responsible agent. Therefore, re-reading the texts of the Anthropocene with the help of guided reading questions enabled students to question their own responsibility in ecological collapse and to come up with new questions as to the steps to be taken. The use of guided reading questions also made it possible for the instructor to bridge the gap between scientific and literary accounts of the Anthropocene. Another positive outcome of the course was that the students were motivated to make ecocritical readings of classical narratives they were already familiar with in addition to readings of more recent stories. Key words: Anthropocene, guided reading, ecocritical literature, non-human, active reading. Resumen A través del análisis empírico de las respuestas del alumnado universitario a los cuentos cortos que leyó en un curso electivo de inglés, este documento interroga el efecto de la lectura guiada en la comprensión del material de lectura por parte de los estudiantes y compara sus respuestas iniciales a los textos con las dadas después de la clase. La profesora del curso preparó un plan de estudios que incluye principalmente historias del Antropoceno, teóricamente la última era geológica que señala el control excesivo de los humanos sobre el ecosistema. Se observó que la falta de conocimiento de los estudiantes sobre el término hizo que pasaran por alto la preocupación ambiental de las historias y realizaran un análisis textual centrado principalmente en las características temáticas. La lectura individual, la lectura después de la clase y las discusiones en clase revelaron que las preguntas de lectura guiada ayudaron al alumnado a familiarizarse con el concepto y a desarrollar nuevas perspectivas durante la lectura. Se volvió a leer los textos con una nueva preocupación por el colapso ecológico, la ética ambiental, así como por los derechos de los animales y las plantas. La ambigüedad de las historias radica en el hecho de que no son ni historias de esperanza ni narrativas distópicas, sino más bien textos que retratan al individuo como el agente responsable. Por lo tanto, volver a leer los textos del Antropoceno con la ayuda de preguntas de lectura guiada permitió a los estudiantes cuestionar su propia responsabilidad en el colapso ecológico y plantear nuevas preguntas sobre los pasos a seguir. El uso de preguntas de lectura guiada también permitió a la profesora cerrar la brecha entre los relatos científicos y literarios del Antropoceno. Otro resultado positivo del curso fue que el alumnado se sintió motivado para realizar lecturas ecocríticas de narrativas clásicas con las que ya estaban familiarizados, además de las lecturas de historias más recientes. Palabras clave: Antropoceno, lectura guiada, literatura ecocrítica, no-humano, lectura activa Resum A través de l'anàlisi empírica de les respostes d’estudiantat universitari als contes curts que van llegir en un curs electiu d'anglès, aquest document qüestiona l'efecte de la lectura guiada en la comprensió del material de lectura per part de l’alumnat i compara les seues respostes inicials als textos amb les donades després de la classe. La professora del curs va preparar un pla d'estudis que inclou principalment històries de l'Antropocé, teòricament l'última era geològica que apunta al control excessiu dels humans sobre l'ecosistema. Es va observar que la manca de coneixement dels estudiants sobre el terme va fer que passaren per alt la preocupació ambiental de les històries i realitzaren una anàlisi textual centrada principalment en les característiques temàtiques. La lectura individual, la lectura després de la classe i les discussions a classe van revelar que les preguntes de lectura guiada van ajudar l'estudiantat a familiaritzar-se amb el concepte i a desenvolupar noves perspectives durant la lectura. Es va tornar a llegir els textos amb una nova preocupació pel col·lapse ecològic, l'ètica ambiental, així com pels drets dels animals i les plantes. L'ambigüitat de les històries rau en el fet que no són ni històries d'esperança ni narratives distòpiques, sinó més prompte textos que retraten l'individu com a agent responsable. Per tant, tornar a llegir els textos de l'Antropocé amb l'ajuda de preguntes de lectura guiada va permetre a l’’alumnat qüestionar la seua pròpia responsabilitat en el col·lapse ecològic i plantejar noves preguntes sobre els passos a seguir. L'ús de preguntes de lectura guiada també va permetre a la professora tancar la bretxa entre els relats científics i literaris de l'Antropocé. Un altre resultat positiu del curs va ser que l'estudiantat es va sentir motivat per fer lectures ecocrítiques de narratives clàssiques amb les quals ja estaven familiaritzats, a més de les lectures de històries més recents. Paraules clau: Antropocé, lectura guiada, literatura ecocrítica, no-humà, lectura activa.
- Polarised Worlds: Female and Male Inner States in Children’s Reading Anthologies(2023) Segi Lukavská, Jana; Kuzmičová, AnežkaAbstract Experts on literature and pedagogy from a wide range of countries and traditions currently argue for including literary texts with diverse characters in the curriculum, in order to provide children with varied reading experiences and foster their outgroup empathy skills. In this article, our aim is twofold. Firstly, we contribute to the debate in question by examining how the inner states (emotions and cognition) of female and male characters are portrayed in a purposeful sample of 44 prose excerpts from Czech Year 3 reading anthologies. Secondly, we present an innovative procedure for analysing texts that allows for the exploration of a selection of literary texts as individual entities and at the same time their analysis as an aggregate whole. Our analyses show that female characters’ inner states tend to be underrepresented, especially regarding cognition. While we have not found significant differences in the overall quality of female characters’ inner states in comparison to their male counterparts, individual excerpts tend to strongly highlight the inner states of female or male characters, respectively, thus creating story worlds with a distinct female-vs-male orientation. Keywords: software-assisted literary analysis, emotion, cognition, gender, reading anthologies Resumen Expertos literarios y educativos de diferentes países y tradiciones argumentan actualmente a favor de incluir textos literarios con personajes diversos en la enseñanza, con el fin de proporcionar a los niños y niñas experiencias de lectura variadas y fomentar sus habilidades de empatía hacia aquellos que son diferentes a ellos. En este artículo nuestro objetivo es doble. En primer lugar, contribuimos al debate en cuestión examinando cómo se representan los estados internos (emociones y cognición) de los personajes femeninos y masculinos en una muestra cuidadosamente seleccionada de 44 fragmentos en prosa de antologías de lectura del tercer año de Educación Primaria en la República Checa. En segundo lugar, presentamos un procedimiento innovador de análisis de texto que permite explorar una selección de textos literarios como entidades individuales, pero también su análisis como un conjunto global. Nuestros análisis muestran que los estados internos de los personajes femeninos tienden a estar subrepresentados, especialmente en lo que respecta a la cognición. No hemos encontrado diferencias significativas en la calidad general de los estados internos de los personajes femeninos en comparación con los masculinos; sin embargo, los fragmentos individuales tienden a resaltar fuertemente los estados internos de personajes femeninos o masculinos respectivamente, creando así mundos narrativos distintos centrados en lo femenino o lo masculino. Palabras clave: análisis literario asistido por software, emoción, cognición, género, antologías de lectura. Resum Experts literaris i educatius de diferents països i tradicions argumenten actualment a favor d’incloure textos literaris amb personatges diversos en l’ensenyament, amb la finalitat de proporcionar els infants experiències de lectura variades i fomentar les seues habilitats d’empatia cap als que en són diferents. En aquest article el nostre objectiu és doble. En primer lloc, contribuïm al debat en qüestió tot examinant com es representen els estats interns (emocions i cognició) dels personatges femenins i masculins en una mostra acuradament seleccionada de 44 fragments en prosa d’antologies de lectura del tercer any d’Educació Primària a la República Txeca. En segon lloc, presentem un procediment innovador d’anàlisi de text que permet explorar una selecció de textos literaris com a entitats individuals, però també la seua anàlisi com un conjunt global. Les nostres anàlisis mostren que els estats interns dels personatges femenins tendeixen a estar subrepresentats, especialment en allò que respecta a la cognició. No hem trobat diferències significatives en la qualitat general dels estats interns dels personatges femenins en comparació amb els masculins; tanmateix, els fragments individuals tendeixen a ressaltar fortament els estats interns de personatges femenins o masculins respectivament, tot creant així mons narratius distints centrats en allò femení o allò masculí. Paraules clau: anàlisi literària assistida per software, emoció, cognició, gènere, antologies de lectura
- Ideological Engagement in a Colonial Society: A Case Study of Premchand’s Children’s Literature(2023) Gangwar, NiyatiAbstract This paper highlights the importance of locating ideological engagement in children’s literature within a particular historical and socio-cultural context. It focuses on the literary works for children written by the prominent fiction writer of colonial India, Dhanpat Rai (1880-1936), better known as “Premchand”. The paper offers a textual and historical analysis of his body of work by situating its subject-matter within the larger context of his views on nationalism and literature, evident in his private correspondence, writing and biography. Premchand was a strong proponent of socially and politically engaged literature. He believed that literature of an unfree country like India should educate and offer advice to its people. This greatly reflected in his children’s literature written mainly for male children. He sought to develop their character by teaching them certain values and virtues. The main purpose of his works was character development. This paper argues that the values and virtues that Premchand sought to inculcate in his child readers were laden with a strong patriotic fervour. He sought to advocate national consciousness amongst his readers by instilling in them values of patriotism, self-reliance, bravery, courage and justice. In turn, this would enable them to actively participate in the freedom struggle and hold them in good stead in an independent India of the future. The paper contextualises Premchand's children’s literature within the nationalist discourse on childhood prevalent in early-twentieth-century colonial India and explores the relevance of Sutherland’s conceptual framework in understanding ideological engagement in Premchand’s works. Key words: children’s literature, ideology, nationalism, colonialism, Premchand Resumen Este artículo destaca la importancia de situar el compromiso ideológico en la literatura infantil dentro de un contexto histórico y sociocultural específico. Se centra en las obras literarias para niños escritas por el destacado escritor de ficción de la India colonial, Dhanpat Rai (1880-1936), más conocido como "Premchand". El artículo ofrece un análisis textual e histórico de su obra al situar su temática en el contexto más amplio de sus opiniones sobre el nacionalismo y la literatura, evidentes en su correspondencia privada, escritos y biografía. Premchand fue un fuerte defensor de la literatura comprometida social y políticamente. Creía que la literatura de un país no-libre como la India debería educar y ofrecer consejos a su pueblo. Esto se reflejó ampliamente en su literatura infantil, escrita principalmente para niños varones. Buscaba desarrollar su carácter enseñándoles ciertos valores y virtudes. El propósito principal de sus obras era el desarrollo del carácter. Este documento sostiene que los valores y virtudes que Premchand buscaba inculcar en sus lectores infantiles estaban impregnados de un fuerte fervor patriótico. Buscaba promover la conciencia nacional entre sus lectores inculcándoles valores como el patriotismo, la autosuficiencia, la valentía, el coraje y la justicia. A su vez, esto les permitiría participar activamente en la lucha por la libertad y los prepararía para un futuro India independiente. El artículo contextualiza la literatura infantil de Premchand dentro del discurso nacionalista sobre la infancia prevalente en la India colonial de principios del siglo XX y explora la relevancia del marco conceptual de Sutherland para entender el compromiso ideológico en las obras de Premchand. Palabras claves: literatura infantil, ideología, nacionalismo, colonialismo, Premchand Resum Aquest article destaca la importància de situar el compromís ideològic en la literatura infantil dins d'un context històric i sociocultural particular. Se centra en les obres literàries per a infants escrites pel destacat escriptor de ficció de l'Índia colonial, Dhanpat Rai (1880-1936), més conegut com a "Premchand". L’article ofereix un anàlisi textual i històric de la seua obra en situar la seua temàtica dins del context més ampli de les seues opinions sobre el nacionalisme i la literatura, evidents en la seua correspondència privada, la seua escriptura i la seua biografia. Premchand va ser un fort defensor de la literatura compromesa social i políticament. Creia que la literatura d'un país no-lliure com l'Índia hauria d'educar i oferir consells al seu poble. Això es va reflectir àmpliament en la seua literatura infantil, escrita principalment per a nens mascles. Buscava desenvolupar el seu caràcter ensenyant-los certs valors i virtuts. El propòsit principal de les seues obres era el desenvolupament del caràcter. Aquest document argumenta que els valors i virtuts que Premchand buscava inculcar als seus lectors infantils estaven carregats d'un fort fervor patriòtic. Buscava promoure la consciència nacional entre els seus lectors inculcant-los valors com el patriotisme, l'autosuficiència, la valentia, el coratge i la justícia. Això, a la vegada, els permetria participar activament en la lluita per la llibertat i els mantindria en bon estat en una Índia independent del futur. El document contextualitza la literatura infantil de Premchand dins del discurs nacionalista sobre la infantesa prevalent a l'Índia colonial del principi del segle XX i explora la rellevància del marc conceptual de Sutherland per entendre el compromís ideològic a les obres de Premchand. Paraules clau: literatura infantil, ideologia, nacionalisme, colonialisme, Premchand
- Understanding and Text Properties: Investigating Readers’ Sense-making Processes(2023) Kirchhoff, Leonie; Glaesser, JudithLiterary reading and the comprehension of literary text(s) has long been a key part of education. While reading comprehension in general has received a fair amount of attention, empirical research on comprehension processes of literary texts is still relatively rare; and yet, it is advisable to gain a thorough understanding of comprehension processes along with potential difficulties and hurdles to understanding specifically of literary texts. To address this issue, we analyse such comprehension processes in a group of university students of English as a second language, drawing on a test based on Shakespeare’s sonnet 43 which employs standardised, open-ended questions. Our research has two goals: firstly, to analyse readers’ approaches that result in a more or less successful decoding of the text they are presented with, and, secondly, to explore whether different textual phenomena help or hinder understanding. We find that strong and weak readers employ similar reading strategies, they do differ, however, with regard to their literary response, with weak readers more likely to draw on irrelevant associations not warranted by the text. In addition, we are able to show that some textual phenomena are more difficult to understand than others. We discuss possible implications of our findings for teaching.
- Reading and Space: Unveiling Dynamic Interactions(2023) Sidiropoulou, MarettaAbstract This article explores the ways in which of Greek urban middle-class individuals defined as readers engage with and navigate social and cultural spaces, emphasizing the agency and creativity in their reading practices. The study adopts an ethnographic approach. Data were collected through in-depth interviews followed by thematic analysis. The study focuses specifically on the role of physical and spatial contexts in shaping reading experiences and practices, paying attention to meanings of reading that are often overlooked. It penetrates the private sphere and analyzes readings that take place in a "safe" space, contrasting with the shared readings that occur in the public sphere. The analysis highlights how the environment and the characteristics of specific places such can influence and shape reading experiences as embodied acts. At the same time, the analysis illuminates the readers’ agency in relation to reading practices, while offering an analytical record of subjective and experiential dimension of reading. Key words: embodied reading, reading practices, reading places, reading agency, ethnographic approach. Resumen Este artículo explora las formas en que los individuos griegos de clase media urbana definidos como lectores se involucran y navegan en espacios sociales y culturales, enfatizando la agencia y la creatividad en sus prácticas de lectura. El estudio adopta un enfoque etnográfico. Los datos fueron recolectados a través de entrevistas en profundidad seguidas de análisis temático. El estudio se centra específicamente en el papel de los contextos físicos y espaciales en la configuración de las experiencias y prácticas de lectura, prestando atención a los significados de la lectura que a menudo se pasan por alto. Penetra en la esfera íntima y analiza las lecturas que se dan en un espacio “seguro”, contrastándolas con las lecturas compartidas que se dan en la esfera pública. El análisis destaca cómo el entorno y las características de lugares específicos pueden influir y dar forma a las experiencias de lectura como actos encarnados. Al mismo tiempo, el análisis ilumina la agencia de los lectores en relación con las prácticas de lectura, al tiempo que ofrece un registro analítico de la dimensión subjetiva y experiencial de la lectura. Palabras clave: lectura encarnada, prácticas de lectura, lugares de lectura, agencia de lectura, enfoque etnográfico. Resum Aquest article explora les maneres en què els individus de classe mitjana urbana grega, definits com a lectors, es relacionen i naveguen pels espais socials i culturals, posant èmfasi en l'agència i la creativitat en les seues pràctiques lectores. L'estudi adopta un enfocament etnogràfic. Les dades es van recollir mitjançant entrevistes en profunditat seguides d'anàlisi temàtica. L'estudi se centra específicament en el paper dels contextos físics i espacials en la configuració de les experiències i pràctiques lectores, prestant atenció als significats de la lectura que sovint es passen per alt. Penetra en l'àmbit íntim i analitza les lectures que tenen lloc en un espai "segur", contrastant amb les lectures compartides que es donen en l'esfera pública. L'anàlisi posa de manifest com l'entorn i les característiques de llocs concrets poden influir i donar forma a les experiències de lectura com a actes encarnats. Al mateix temps, l'anàlisi il·lumina l'agència dels lectors en relació a les pràctiques lectores, alhora que ofereix un registre analític de la dimensió subjectiva i vivencial de la lectura. Paraules clau: lectura encarnada, pràctiques lectores, llocs de lectura, agència lectora, enfocament etnogràfic.
- Estrategias pedagógicas novedosas para motivar a leer a jóvenes con DI: las Nubes de palabras(2023) Ávila, Vicenta; Gil, LauraLos jóvenes con Discapacidad Intelectual (DI) muestran dificultades tanto en la comprensión lectora como en la producción escrita (Hallabaan et al., 2018). Esto parece llevar aparejado un menor hábito lector o gusto por la lectura. Sin embargo, los beneficios que implica la lectura son bien conocidos e implican mejoras psicológicas, como mayor bienestar, mejor estado de ánimo y puede suponer para jóvenes con DI mejoras en habilidades cognitivas y críticas (Qianquian Wang et al., 2022; Robinson, et al., 2018). Por tanto es importante promover la lectura en los jóvenes con DI.
- “The students expect to read non-fiction, so that’s what they’re set on”. Tensions between students’ and teachers’ views on reading, including educational perspectives(2023) Nordberg, Olle; Lyngfelt, AnnaAbstract Τhis article aims to investigate how students' responses to reading and talking about a fictional novel relate to teachers' ideas about the possibilities of a literary work. A large group (413) of readers aged 10–12 completed questionnaires both before and after reading the Romani author Katarina Taikon's Katitzi (1969/2015), which, in a fast-paced and engaging way touches upon subjects such as vulnerability and racism. Responses from 14 teachers are analysed in relation to these students’ answers. The results show great student engagement, with a clear majority (76%) formulating thoughts about Katitzi's situation and their contemporaries. The teachers, on the other hand, highlight problems they see with the literary work and tend to value reading non-fiction more. Through the discrepancy, the question arises as to whether the students' engagement after reading could be utilised more, so that they develop both as readers and participants in a current social debate. Keywords: teaching literature, children's and youth literature, book talks, Swedish in primary school Resumen Este artículo tiene como objetivo investigar cómo las respuestas de los y las estudiantes al leer y hablar sobre una novela de ficción se relacionan con las ideas de los profesores sobre las posibilidades de una obra literaria. Un gran grupo (413) de lectores de 10 a 12 años completó cuestionarios antes y después de leer Katitzi (1969/2015), de la autora romaní Katarina Taikon, que, de manera rápida y atractiva, aborda temas como la vulnerabilidad y el racismo. Se analizan las respuestas de 14 miembros del profesorado en relación con las respuestas del alumnado. Los resultados muestran un gran compromiso por parte de los y las estudiantes, con una clara mayoría (76%) expresando pensamientos sobre la situación de Katitzi y sus contemporáneos. Por otro lado, el profesorado resalta problemas que percibe en la obra literaria y tiende a valorar más la lectura de no ficción. A través de esta discrepancia, surge la pregunta de si la motivación del alumnado después de la lectura podría ser utilizado de manera más efectiva, para que se desarrollen tanto como lectores como participantes en un debate social actual. Palabras clave: enseñanza de literatura, literatura infantil y juvenil, charlas sobre libros, sueco en la escuela primaria. Resum Aquest article té com a objectiu investigar com les respostes de l’estudiantat en llegir i parlar sobre una novel·la de ficció es relacionen amb les idees del professorat sobre les possibilitats d'una obra literària. Un grup ampli (413) de lectors de 10 a 12 anys va completar qüestionaris abans i després de llegir Katitzi (1969/2015), de l'autora romaní Katarina Taikon, que, d'una manera ràpida i atractiva, aborda temes com la vulnerabilitat i el racisme. Les respostes de 14 membres del professorat s’analitzen en relació amb les respostes d'aquests i aquestes estudiants. Els resultats mostren un gran compromís de l’alumnat, amb una clara majoria (76%) formulant pensaments sobre la situació de Katitzi i els seus contemporanis. El professorat, d'altra banda, destaca problemes que veu en l'obra literària i tendeix a valorar més la lectura de no ficció. A través de la discrepància, sorgeix la pregunta de si la implicació dels i les estudiants després de la lectura podria ser utilitzada més, de manera que es desenvolupen tant com a lectors com a participants en un debat social actual. Paraules clau: ensenyament de literatura, literatura infantil i juvenil, xerrades de llibres, suec a l'escola primària.
- Intercultural Cinema to Foster Education for Sustainable Development and Global Citizenship: a Didactic Case Study(2023) Botella-Martinez, Maria; López-González, Rebeca CristinaAbstract As societies evolve, a new global context is rising which demands respect for human rights and a new model for coexistence as promoted and defended by the 2030 Agenda from the United Nations. These necessary new models, which include Education for Sustainable Development and Global Citizenship, can be learnt through films since some of these visual materials constitute a useful training tool when related to the acquisition of values. This article is aimed at evidencing how the introduction of intercultural cinema as a pedagogical tool to learn about unknown social issues, foreign cultures and people enhances student’s communication, cooperative skills and motivation. To accomplish this objective a didactic experience shared by Secondary Education Students shall be presented. As a result, an increase in student’s motivation to learn more about mixed opinions, languages, cultures, actions and reactions has been observed. Key words: ESL, cinema for education purposes, Education for Sustainable Development and Global Citizenship, communicative competence, interculturality. Resumen A medida que las sociedades evolucionan, surge un nuevo contexto global que exige el respeto de los Derechos Humanos y un nuevo modelo de convivencia como el que promueve y defiende la Agenda 2030 de Naciones Unidas. Estos nuevos modelos necesarios, que integran la Educación para el Desarrollo Sostenible y la Ciudadanía Global, se pueden asimilar a través del cine, ya que algunos de estos materiales audiovisuales constituyen una herramienta de formación útil cuando se enfoca en la adquisición de valores. Este artículo tiene como objetivo evidenciar cómo la introducción del cine intercultural como herramienta pedagógica para aprender sobre temas sociales desconocidos, culturas y personas extranjeras mejora la comunicación, las habilidades cooperativas y la motivación del estudiantado. Para lograr este objetivo se presentará una experiencia didáctica compartida por estudiantes de Educación Secundaria. Como resultado, se ha observado un aumento en la motivación de los estudiantes para aprender más sobre opiniones, idiomas, culturas, acciones y reacciones encontradas. Palabras clave: inglés como segunda lengua, cine con fines educativos, Educación para el Desarrollo Sostenible y la Ciudadanía Global, competencia comunicativa, interculturalidad. Resum A mesura que les societats evolucionen, sorgeix un nou context global que exigeix el respecte dels drets humans i un nou model de convivència com el que promou i defensa l'Agenda 2030 de les Nacions Unides. Aquests nous models necessaris, que integren l'Educació per al Desenvolupament Sostenible i la Ciutadania Global, es poden assimilar a través del cinema, ja que alguns materials audiovisuals constitueixen una eina de formació útil quan s'enfoca en l'adquisició de valors. Aquest article té com a objectiu evidenciar com la introducció del cinema intercultural com a eina pedagògica per aprendre sobre temes socials desconeguts, cultures i persones estrangeres millora la comunicació, les habilitats cooperatives i la motivació dels estudiants. Per assolir aquest objectiu, es presentarà una experiència didàctica compartida per estudiants d'Educació Secundària. Com a resultat, s’ha observat un augment en la motivació dels estudiants per aprendre més sobre opinions, idiomes, cultures, accions i reaccions trobades. Paraules clau: anglès com a segona llengua, cinema amb finalitats educatives, Educació per al Desenvolupament Sostenible i la Ciutadania Global, competència comunicativa, interculturalitat.
- Editorial: Empirical Research in Reading and Literary Education(2023) Fajardo, Inmaculada; Mínguez-López, Xavier; Kalogirou, TzinaThe empirical studies on literary education and/or literary reading have often been situated on the margins of academia. The presumption of literature as an inexhaustible knowledge has distanced this type of research from the academic sphere, although in recent decades, novel approaches have emerged that have revitalized the discipline.
