Log In 
Language Cuadernos de geografía. 2024. Número 112
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Els camins-barrancs de la Plana de Castelló: l’ús dels llits dels barrancs com a elements de xarxa viària històrica(2024) Badenes Placencia, SergioLa utilització de les zones més favorables per al pas i la circulació al llarg de la geografia ha sigut una constant durant la història. Des de temps passats, els llocs amb major facilitat d'accés són emprats per a una connexió entre dos espais i per al desplaçament de persones, mercaderies o idees. Ports de muntanya o colls, valls i guals naturals en els rius són els llocs per excel·lència per al pas entre diferents espais geogràfics. Aquest fet ha sigut aprofitat en diferents èpoques per a construir-hi els camins i carreteres, sent el motiu principal per fer una via o descartar el seu traçat fins no fa tantes dècades. En el present cas i, en les següents pàgines, ens centrarem en la utilització dels barrancs de la Plana de Castelló com a camins històrics i la seua inserció dins de xarxes viàries més grans. Aquests llits secs han condicionat aquestes xarxes, però també a l'inrevés, a través d'un procés d'antropització dels recursos hídrics.
- Aigües superficials i subterrànies com a possible factor desencadenant en un vessant inestable. El cas de la Font Nova i dels polígons industrials de Santiago Payá i de Sant Benet, Alcoi (Alacant)(2024) Pastor Valor, AitanaLa ciutat d’Alcoi se situa al nord de la província d’Alacant, en la conca vessant del riu Serpis i sobre una fossa tectònica caracteritzada per la presència de margues miocenes i material quaternari, sobre els que s’ha desenvolupat un fort encaixament fluvial i com a conseqüència, moviments de vessant. El cas que es tracta es localitza al sud de la ciutat i afecta els polígons industrials de Sant Benet, Santiago Payá, El Clergue i La Beniata i dos masos, els quals els seus sòls han experimentat rebliments i excavacions per a l’obtenció de sòl industrial. Es presenta un inventari de les surgències d’aigua i de moviments de vessant que han afectat la zona d’estudi mitjançant la fotointerpretació de vols aeris, el treball de camp, la documentació històrica i fonts testimonials, cosa que ha permés identificar els possibles factors desencadenants i definir la superfície afectada.
- S’Albufereta de Pollença (Mallorca): una introducció a la seva geomorfologia i l’evolució sedimentària recent(2024) Fornós, Joan J.; GÓMEZ-PUJOL, Lluís; Cau-Ontiveros, Miguel A.; Mas-Florit, CatalinaS’Albufereta de Pollença es troba situada al nord de l’illa de Mallorca, a l’extrem més meridional de la badia de Pollença. Es tracta d’una zona humida, amb una extensió de 400 ha que estructuralment ocupa una depressió postmiocena resultat de l’extensió distensiva, que tingué lloc després de la formació de la serra de Tramuntana a finals de l’oligocè-miocè inferior. Una campanya de sondeigs mecànics, juntament amb les tasques de cartografia geomorfològica, permeten fer una descripció dels elements morfològics i dels diferents subambients sedimentaris presents al registre holocènic i avançar una evolució sedimentària de la zona. S’Albufereta consisteix en una zona d’estanys i d’aiguamolls solcats per una sèrie de canals, separats de la mar per una restinga arenosa, que actualment connecta amb una única gola amb el mar i que en alguns sectors presenta indicis de recessió. En referència amb el rebliment sedimentari més recent, l’holocènic, no adquireix una potència destacable, de 3 a 5 m de potència, descansant sobre el basament juràssic o les margues del miocè. Hi predominen les fàcies llimoses detrítiques, parcialment arenoses i amb aportacions puntuals de graves, de coloracions rogenques; la qual cosa indica que el rebliment de l’àrea es deu principalment a les aportacions al·luvials associades als torrents. La naturalesa i la potència del registre indica que la transgressió holocena no sembla que hagi superat el metre d’altura respecte al nivell actual de la mar i que, en aquesta àrea, la subsidència no sigui molt important. Tot apunta que durant la transgressió holocena es reomple la paleotopografia heretada del darrer període glacial.
- Avaluació qualitativa del paisatge oleícola del Maestrat (País Valencià)(2024) Membrado-Tena, Joan Carles; Hermosilla-Pla, JorgeAquest article estudia i avalua qualitativament el paisatge del sistema agrícola de les oliveres del Maestrat (País Valencià) mitjançant un mètode qualitatiu basat en el projecte SAMUTER (Sistemes Agroalimentaris Multifuncionals Territorialitzats), que estudia i descriu sistemes agrícoles alternatius al model agroindustrial imperant actualment a escala mundial. Els resultats mostren que el sistema oleícola del Maestrat coincideix amb la major part dels criteris que defineixen un SAMUTER, sobretot pel que fa a la preservació del paisatge. Per contra, quant a la producció alimentària, l’olivar del Maestrat no entra dins dels paràmetres dels SAMUTER. Determinades condicions mediambientals (sòl i clima) i una elevada edat mitjana dels llauradors propicien una producció de baixa qualitat, que sobreviu només gràcies al sistema cooperativista i a les ajudes de la PAC (Política Agrícola Comuna). Només un petit nombre d’oleïcultors maestratencs produeix un oli d’alta qualitat que compleix amb els criteris dels SAMUTER.
- El transporte público en la provincia de Castellón. Pasado, presente y futuro.(2024) Monteserín Abella, Obdulia
- Avaluació dels canvis volumètrics de les platges i front dunar entre València i Cullera (2017-2022)(2024) Pardo-Pascual, Josep Eliseu; Almonacid-Caballer, Jaime; Gorkovchuk, Denys; Palomar-Vázquez, Jesús; Cabezas-Rabadán, CarlosLa quantificació dels canvis volumètrics en els sistemes de platja i duna és essencial per a realitzar balanços sedimentaris en les cèl·lules sedimentàries costaneres i comprendre completament l’evolució de les platges. Ací s’examina el potencial de les sèries de fotografies aèries, originalment utilitzades per a crear ortofotos, en la monitoratge dels canvis volumètrics en platges i front dunar del sector costaner entre València i Cullera.El treball demostra que aquestes fotografies aèries poden ser tractades, amb tècniques de fotogrametria actual, per a obtindre Models Digitals de Superfície (MDS). L’obtenció de 6 models, entre el 2017 i 2022, demostra que aqueixes fotografies aèries poden esdevindre una font d’informació tridimensional rigorosa i comparable als vols LiDAR alhora que milloren la resolució temporal de les dades tridimensionals disponibles.Els models permeten caracteritzar tridimensionalment el sistema dunar i la platja emergida, així com analitzar els canvis experimentats per aquestes unitats costaneres al llarg del temps. La unió de la informació tridimensional i les mesures bidimensionals aporten una visió holística complementària a altres fonts d’informació morfològica. Pel que fa a l’impacte dels temporals sobre el front costaner, els resultats evidencien el fort impacte del temporal Glòria, el qual generà pèrdues sedimentàries bastant elevades de les quals moltes zones no pareixen arribar a recuperar-se.
- Monitorización de cambios geomorfológicos y transporte de carga de fondo durante flujos anuales en la rambla de Cervera (Castellón)(2024) Benito, Gerardo; Rabanaque, Maria Pilar; Sanchis-Ibor, Carles; Castillo, Olegario; Vázquez-Tarrío, Daniel; Calle, Mikel; Martínez-Fernández, Vanesa; Sánchez-Moya, YolandaLa mayor parte de los ríos efímeros mediterráneos (ramblas) se encuentran en un estado notable de degradación después de décadas de impactos humanos severos (e.g. extracción de gravas). La temporalidad del caudal en las ramblas ha contribuido a su abandono social y legislativo. Nuestra compañera Francesca Segura ha sido un referente en el estudio de la evolución y los procesos morfodinámicos de las ramblas y en la lucha por su conservación. En este trabajo del proyecto EPHIDREAMS, del que forma parte, se describen los resultados preliminares de la monitorización de dos tramos de la rambla de Cervera (Castellón) durante flujos efímeros (enero y abril de 2020). Se han dispuesto sensores de presión para el registro de calado, sensores de impacto para determinar la intensidad del transporte de carga de fondo, y fotogrametría para obtener MDTs de alta resolución. De estas técnicas se han obtenido mapas geomorfológicos diacrónicos, modelos hidráulicos bidimensionales y cuantificación de tasas de transporte de sedimento. En el tramo superior (Enroig), ambos eventos registraron un pico de 50 m3/s, observándose como su cauce entrelazado y la alta disponibilidad de sedimento permite una mayor eficiencia en la construcción de formas (barras laterales y mediales incipientes) y el transporte de gravas. En el tramo medio (Cervera del Maestre), con un valle semiconfinado de cauce estrecho y único, se registraron picos de 100 m3/s (enero) y 120 m3/s (abril). En este tramo, las condiciones de mayor energía y régimen próximo a flujo crítico impidieron la acumulación lateral de barras, dominando el depósito de lóbulos durante la etapa final del hidrograma. Aunque el volumen de sedimento transportado sea modesto (660 m3 en Enroig y 800 m3 en Cervera) resulta evidente que estos eventos frecuentes son críticos para mantener la actividad morfológica y la conectividad sedimentaria, impidiendo el estrangulamiento del cauce por crecimiento de la vegetación.
- Análisis geográfico de la presión humana durante eventos festivos: aplicaciones a la gestión de la noche de San Juan en la playa urbana de las Canteras (Las Palmas de Gran Canaria, España)(2024) Del Rosario Rodríguez, Eloy José; García Romero, Levi; Pérez-Chacón Espino, EmmaSe analizan, desde una perspectiva geográfica, los efectos de la celebración de la noche de San Juan en la playa urbana de las Canteras (Las Palmas de Gran Canaria). El estudio espaciotemporal de la distribución de las personas se realiza mediante el análisis de fotografías síncronas tomadas en diferentes puntos de la playa, y su tratamiento posterior a partir de sistemas de información geográfica. Los resultados permiten sectorizar dónde y en qué momentos se supera la capacidad de carga de la playa, así como la relación entre las zonas más congestionadas y la localización del escenario donde se realizan las actuaciones. En conjunto, estos hallazgos han sido de gran utilidad para la gestión de la playa pues, junto a otros informes, han servido para justificar técnicamente el traslado de las actuaciones fuera del entorno de la playa, con el fin de preservar su uso sostenible.
- El curso medio del río Ebro: bases preliminares para su diagnóstico hidromorfológico y perspectivas de gestión y restauración(2024) Ollero, Alfredo; Ibisate, Askoa; Ferrer-Boix, Carles; Martín Vide, Juan Pedro; Ballarín, Daniel; Castillo Pascual, Pepa; García Lagranja, Juan Miguel; García-Rodríguez, Saiosa; Melián, Álvaro; Nuñez-González, Francisco; Ormaetxea , Orbange; Noemí Pirchi , Valeria; Sáenz de Olazagoitia , Ana; Sánchez Fabre , MiguelEl Ebro medio de cauce libre es un tramo excepcional a escala peninsular por sus dimensiones, con un funcionamiento complejo y singular, así como representativo en cuanto que gran río mediterráneo. Este trabajo constituye una reflexión general que se sitúa en el punto de inflexión entre lo que ya se conoce del Ebro medio por análisis anteriores y lo que se está estudiando en el marco del proyecto SEDEXCHARE. Se realiza un diagnóstico hidromorfológico básico en el que se pretende profundizar en cuatro tramos de estudio de detalle y se presentan las principales carencias actuales de conocimiento que dificultan el planteamiento de un nuevo sistema de gestión fluvial y de riesgos. Se estima que la devolución de espacio al río, para que este pueda contar de nuevo con un cauce activo y un corredor ribereño ancho y continuo, dotará de resiliencia natural, social y territorial a un espacio fluvial que debería ser protegido y conservado, venciendo también así las inercias y conflictos socioambientales que ahora obstaculizan el proceso de restauración.
- Fonts per a la reconstrucció dels sistemes tradicionals de reg amb aigües d’avinguda en rambles del sud-est peninsular(2024) Marco Molina, Juan Antonio; Giménez Font, PabloLes rambles mediterrànies, especialment al sud-est de la península ibèrica, han tingut un aprofitament històric consistent en la utilització de les aigües d’avinguda, que han estat desviades per a aportar regs extraordinaris als camps de cultiu. Es tracta de sistemes pluriseculars, en el present desmantellats o abandonats, que tingueren unes conseqüències hidrogeomorfològiques molt importants. Tot i això, la seua dimensió espacial encara no està ben calibrada i calen més estudis de cas, aplicant una metodologia compartida. En el present article es reflexiona sobre la disponibilitat i el valor de fonts documentals de diferent signe (documentació històrica escrita, memòria oral, cartografia, fotografia aèria i treball de camp), prenent com a cas d’estudi principal el de la Rambla de la Sarsa-El Derramador (Agost, Alacant). Les conclusions demostren com, si bé a escala desagregada, cada font aporta una informació relativament pobra, és en la consideració de conjunt quan s’obtenen els resultats més significatius.
- Ensayos en campo de removilización hídrica de piroclastos del volcán de Tajogaite de 2021 (La Palma, Islas Canarias)(2024) Díez-Herrero, Andrés; Hernández Ruiz, Mario; López Gutiérrez, Julio; Martínez-Martínez, Javier; Mediato, José F.; Vegas, Juana; Perucha, María Ángeles; Vázquez-Tarrío, Daniel; Sandoval-Rincón, K. Patricia; Garrote, Julio; Lorenzo, J. Heriberto; Bladé i Castellet, Ernest; Sanz-Ramos, Marcos; Sánchez, Nieves; Galindo, InésLa erupción del volcán de Tajogaite en la isla de La Palma (Islas Canarias), entre septiembre y diciembre de 2021, generó una ingente cantidad de depósitos piroclásticos de caída (tefra), de los que aún permanecen acumulaciones en sectores próximos al cono que superan los 3 m de espesor. Durante la erupción, y con posterioridad a esta, se ha producido la removilización de la tefra, tanto por acciones antrópicas de retirada y limpieza en edificios, vías de comunicación y otras infraestructuras, como por procesos naturales debidos a las dinámicas volcánica, eólica, gravitacional e hídrica. Para estimar la capacidad de removilización hídrica en los procesos naturales y prevenir posibles peligros y riesgos asociados a eventos extremos de tipo lahar por precipitaciones intensas, se han realizado ensayos de removilización antrópica en campo, usando lluvia artificial y escorrentía concentrada sobre microparcelas experimentales y sectores de laderas y fondo de uno de los barrancos del sector suroccidental de la isla (barranco de Tamanca). Con ellos se ha podido estimar qué variables (pendiente, granulometría y tipo de cobertura de la superficie, tefra desnuda, vegetada o roca consolidada) condicionan tanto la generación de la escorrentía como el inicio de la removilización, así como obtener unos valores umbral orientativos. Entre todas las variables, la que mayor influencia tiene en el inicio de las removilizaciones no es la pendiente, como cabría esperar, sino la concentración de la escorrentía en superficies impermeables (rocas consolidadas, superficies antropizadas) o en las ramas y tallos de la vegetación arbustiva y arbórea. Estos resultados tienen utilidad práctica para la cartografía preventiva de las zonas susceptibles de ser removilizadas, como valores de entrada en modelos numéricos de desencadenamiento y circulación de flujos no newtonianos por laderas y barrancos, de los que derivarán mapas de riesgos para la ordenación territorial y la gestión de las emergencias.
- Francesca Segura, entre aules i rambles(2024) Mateu Bellés, Joan F.; Sanchis Ibor, CarlesNota introductòria al número homenatge a la Catedràtica Francesca S. Segura Beltrán.
