Log In 
Language Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2023. No. 75
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- La traducció catalana als anys seixanta: Lawrence Durrell sota censura(2023-11-08) Estany, LaraL’any 1965, en el marc de la represa de la traducció catalana, dues editorials van demanar els permisos a censura per a publicar la cèlebre tetralogia de Lawrence Durrell, El quartet d’Alexandria. Ambdues els van obtenir, amb supressions, si bé la primera, Plaza & Janés, no va publicar mai les obres, i la segona, Aymà-Proa, ho va fer però no de manera immediata: només el primer volum, Justine, va veure la llum el 1969, mentre que els altres tres, Balthazar, Mountolive i Clea, no van ser editats fins al 1984, també per Proa, dins la col·lecció «A Tot Vent». Aquest article pretén desenterrar els processos de censura que van haver de patir les quatre novel·les en un moment en el qual els editors, els escriptors i els traductors del panorama literari començaven a recuperar les regnes de la producció editorial.
- A l’entorn del model de llengua de «Canigó» i els plantejaments lingüístics de Jacint Verdaguer(2023-11-08) Santanach i Suñol, JoanJacint Verdaguer treballava extraordinàriament les seves obres, tant des del punt de vista literari com lingüístic. N’hem conservat nombrosos autògrafs, amb versions en procés dels seus poemes. També ens consta que hi introduïa esmenes durant el procés d’impressió. A final de 1885 va fer arribar proves de Canigó a diverses personalitats. Hem conservat alguns dels comentaris i propostes de correcció que li va adreçar l’acadèmic i filòleg Josep Balari i Jovany. Són esmenes que cal relacionar amb el model de català acadèmic que Verdaguer buscava per a l’obra, atent a les raons filològiques i etimològiques, i també a la llengua dels clàssics que el precedien, medievals i moderns. De l’anàlisi dels canvis i les esmenes se n’extreuen algunes conclusions sobre el registre escrit que hi va usar, no sempre coincident amb el català parlat per Verdaguer, i igualment útils a l’hora d’establir-ne el text crític.
- Ideologia i estètica a una revista de l’exili, «Lletres» (1944-1948) d’Agustí Bartra(2023-11-08) Ruiz Soriano, FrancescLes revistes catalanes de l’exili van jugar un paper important en la defensa de la llengua i la literatura de postguerra, entre les quals destaca la revista Lletres (1944-1948), creada per Agustí Bartra a Mèxic. L’article estudia les seves característiques, marcades per un vessant mític i simbòlic de la mà d’escriptors com Jordi Vallès, Pere Calders o Joan Roura-Parella que veia en l’art una projecció espiritual per a l’educació humana, trets de caire neoromàntic que influïren en l’estètica compromesa de Bartra. A més a més d’analitzar els antecedents de la publicació com el Full Català (1941-1942) i les polèmiques que hi va haver entre alguns dels col·laboradors, sobretot amb Joan Sales i Ferran de Pol, controvèrsia que continuaria a Quaderns de l’exili (1943-1947), s’estudia el nucli fundacional, els propòsits i el contingut dels números de la revista.
- Guerra i postguerra en els versos de Vicent Andrés Estellés(2023-11-08) Monferrer-Palmer, AinaLa hipòtesi que intentarem demostrar en aquest article és la següent: al llarg de les diferents etapes creatives d’Estellés, la Guerra Civil i la postguerra s’albiren, tot canviant de forma i de to a mesura que l’experiència del poeta pren distància i empoderament com a veu dels valencians. En les següents línies, resseguirem les traces d’aquests esdeveniments històrics en els versos i en les proses memorístiques del poeta, amb especial esment en la idea de guerra o de conflicte bèl·lic. Tot i que us trobeu davant d’una anàlisi qualitativa de crítica literària en un context historicopolític determinat, el punt de partida metodològic d’aquest estudi es basa en tècniques de lingüística de corpus. Resseguirem aspectes de la biografia del poeta relacionats amb el conflicte bèl·lic i amb la seua representació estilística, poemes que homenatgen activistes concrets i personatges prototípics, tot posat en relació amb els estudis recents sobre l’obra d’Estellés.
- Els «personatges de carn i ossos». Domènec Guansé i els gèneres biogràfics(2023-11-08) Isarch, AntoniEl present article ressegueix l’atenció crítica de Domènec Guansé pels gèneres biogràfics al llarg dels anys vint i trenta del segle xx. D’una banda, s’hi analitzen els avantatges en termes de mercat editorial i de públic derivats de la incorporació de modalitats prosístiques en voga a Europa com les biografies novel·lades. De l’altra, s’hi consideren les relacions que aquests gèneres estableixen amb la novel·la, especialment pel que fa a l’obertura potencial de noves vies creatives que se situen en espais limítrofs entre la ficció i la no ficció. Finalment, es comenta la primera incursió biogràfica de l’autor, una obra dedicada a Pompeu Fabra que apareix el 1935.
- Introducció del monogràfic «L’estudi de la llegenda des d’una perspectiva de gènere: aportacions i representacions»(2023-11-08) Oriol, Carme; Palau, MontserratIntroducció del monogràfic «L’estudi de la llegenda des d’una perspectiva de gènere: aportacions i representacions», coordinat per Carme Oriol i Montserrat Palau.
- L’aportació d’Anna de Valldaura al llegendari català(2023-11-08) Samper Prunera, EmiliA mitjan segle XIX té lloc a Catalunya un programa de reelaboració de formes i temes de la cançó i la narrativa populars que acosta aquests gèneres a un públic més ampli i no estrictament erudit. En aquest moviment, vertebrat al voltant de la Renaixença, hi trobem el nom de la folklorista Joaquima Santamaria i Ventura. Sota el pseudònim d’Anna de Valldaura publica les Tradicions religioses de Catalunya, un recull de llegendes literaturitzades a partir de fonts orals que tracten temes religiosos i que apareixen a la premsa de l’època i en diferents edicions. L’objectiu d’aquest article és estudiar i valorar les contribucions fetes per aquesta escriptora a partir de l’establiment del corpus de relats publicats, la relació entre les diferents edicions (o llibres) i la seva classificació.
- Després de Flordeneu. La fada modernista(2023-11-08) Sunyer, MagíAquest article examina la presència i la significació de les fades en la literatura modernista catalana. D’entrada, descarta els abundants personatges assimilables a les fades per via de metàfora, tant les dones-àngel com la versió negativa i perversa relacionada amb la prostitució i el vici. Un cop centrat en les fades d’origen folklòric, i després d’uns apartats contextualitzadors sobre la fada en el folklore, sobre la llegenda en el Modernisme català i sobre el poema Canigó, de Jacint Verdaguer, s’hi analitza el tema central de l’estudi. Llavors s’observa que, des d’estètiques i plantejaments diferents, les tres caracteritzacions bàsiques del personatge són la fada seductora d’homes, les que se simbolitzen com a esperits de la natura i, dintre d’aquestes darreres, les que formen part de textos que enfoquen la qüestió des d’un plantejament ecologista.
- Els personatges femenins en les narracions populars sobre ràtzies de pirates: entre la por i el coratge(2023-11-08) Valriu Llinàs, CaterinaAl llarg dels segles, els pirates i corsaris assolaren el mar Mediterrani i les seves riberes. A les illes Balears sovint arribaven naus plenes d’homes armats disposats a robar béns i raptar persones per vendre-les com a esclaves o per les quals demanar un rescat. Els illencs hagueren de desenvolupar sistemes de vigilància i protecció. En un entorn eminentment masculí, les dones també eren víctimes d’atacs i raptes. L’article revisa les narracions populars que tracten aquest tema i fa atenció al paper que hi desenvolupen les dones. S’estructura en tres parts: les dones que es defensen, les dones que són raptades i les peripècies de l’esclavitud centrades en les estratègies per sobreviure, aconseguir alliberar-se i retornar a les illes. La conclusió és que les dones tenen un paper força actiu en aquests relats, que mostren el seu valor i la capacitat de reacció davant l’hostilitat, i que generalment supleixen la manca de força o d’armes amb imaginació, destresa i coratge que les permet vèncer l’adversitat.
- La caracterització subordinant de personatges femenins a la llegenda contemporània i gèneres connexos(2023-11-08) Guiscafrè, JaumeAquest treball analitza la caracterització dels personatges femenins en deu textos de l’Arxiu de Folklore de la Universitat de les Illes Balears que es poden adscriure a diversos gèneres narratius que se situen en l’òrbita de la llegenda: la llegenda contemporània, l’antillegenda, la falsa alarma, l’acudit i la carta tradicional. La caracterització dels personatges femenins en aquests textos es resol de dues maneres: d’una banda, hi apareixen com a víctimes d’un agressor masculí i, d’altra banda, hi tenen un paper d’agressores, de promíscues o de dones alliberades que governen el seu propi destí. En tots dos casos, però, la resolució del conflicte que planteja el relat revela la subordinació de les protagonistes femenines al marc patriarcal i a l’imaginari pornogràfic hegemònic masculí.
- Gènere i ideologia en la narrativa popular valenciana: sobre bruixes, ungüents, aquelarres, rituals i blasfèmies(2023-11-08) Borja i Sanz, JoanEn aquesta contribució ens proposem fer una anàlisi comparada sobre les funcions que les bruixes assumeixen en la narrativa popular valenciana, amb la finalitat d’inferir els motius i els valors que hi poden delatar determinats judicis i prejudicis ideològics i culturals vinculats al gènere. Es tracta, en conseqüència, d’avaluar en quina mesura la realitat històrica de les dones acusades de bruixeria ha incidit en una determinada gramàtica de la fantasia que justifica la caracterització d’aquests personatges femenins i els rituals que duen a terme en la ficció popular, d’acord amb una estratègia que percaça l’estudi i l’anàlisi del patrimoni etnopoètic valencià des d’una perspectiva de gènere.
- Jacob Mompó Navarro, 'Conversos valencians i Inquisició. Experiències vitals d’una minoria perseguida (1481-1521)', Universitat de València, 2022, 145 p.(2023-11-08) Toldrà i Vilardell, AlbertRessenya sobre el llibre de Jacob Mompó Navarro, Conversos valencians i Inquisició. Experiències vitals d’una minoria perseguida (1481-1521). Universitat de València, 2022, 145 p., ISBN 84-1118-079-5.
- Joan Gomila, 'L’obra folklòrica d’Isidor Macabich', Eivissa, Miquel Costa Editor, 2022, 149 p.(2023-11-08) Escandell, DariRessenya sobre el llibre de Joan Gomila, L’obra folklòrica d’Isidor Macabich, Eivissa, Miquel Costa Editor, 2022, 149 p., ISBN: 978-84-92951-57-4
- Marc Sogues Marco, "Oferint flors al sol. Estudi i edició crítica del 'Cicle de[ls] rams'" de Francesc Fontanella, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022, 185 p.(2023-11-08) Coll Mariné, JaumeRessenya sobre el llibre de Marc Sogues Marco, Oferint flors al sol. Estudi i edició crítica del Cicle de[ls] rams de Francesc Fontanella, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022, 185 p., ISBN: 978-84-9191-217-0.
- Enric Querol Coll, 'Cultura i lletres a Tortosa (1700-1821). Llums i contrallums', Benicarló, Onada Edicions, 2022, 255 p.(2023-11-08) Sogues Marco, MarcRessenya sobre el llibre d'Enric Querol Coll, Cultura i lletres a Tortosa (1700-1821). Llums i contrallums, Benicarló, Onada Edicions, 2022, 255 p., ISBN: 978-84-18634-80-2.
- Josep Lluís Martos, «El primer cancionero impreso y un pliego poético incunable», Madrid / Frankfurt am Main, Iberoamericana / Vervuert, 2023, 332 p.(2023-11-08) Mahiques-Climent, JoanRessenya sobre el llibre de Josep Lluís Martos, El primer cancionero impreso y un pliego poético incunable, Madrid / Frankfurt am Main, Iberoamericana / Vervuert, 2023, 332 p., ISBN 978-84-9192-332-9, «Medievalia Hispanica», vol. 37.
- Rafael Roca (ed.), «Ser invisible. Testimonis literaris i documentals femenins» Catarroja / Barcelona, Afers, 2023, 342 p.(2023-11-08) Vives Martínez, MireiaRessenya sobre el llibre de Rafael Roca (ed.), Ser invisible. Testimonis literaris i documentals femenins, Catarroja / Barcelona, Afers, 2023, 342 p., ISBN 978-84-18618-44-4.
- Vicent Pastor i Briones, «“Pierres de Provença” (1650): Estudi i edició crítica», Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020, 319 p.(2023-11-08) Arronis Llopis, CarmeRessenya sobre el llibre Vicent Pastor i Briones, Pierres de Provença (1650): Estudi i edició crítica, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, col·lecció «Biblioteca Sanchis Guarner», 2020, 319 p., ISBN: 978-84-9191-140-1.
- Gabriel Garcia Frasquet, «El teatre valencià (1845-1945). La rellevància de les actrius», València, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, 2022, 386 p.(2023-11-08) Gallén, EnricRessenya sobre el llibre de Gabriel Garcia Frasquet, El teatre valencià (1845-1945). La rellevància de les actrius, València, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, 2022, 386 p., ISBN: 978-84-7822-939-0.
