Log In 
Language SCRIPTA. Revista de Literatura i Cultura Medieval i Moderna. 2024. No. 23
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Els exvots en la taulelleria valenciana dels segles XVIII i XIX(2024) Navarro Buenaventura, Beatriu; Cebrián Molina, Josep LluísResum: Estudiem els exvots pintats sobre taulells dels segles XVIII i XIX. A partir de les presentalles conservades al santuari del castell de Cullera i d’alguns plafons de la via pública o d’interior d’habitatges analitzem aquesta tipologia ceràmica. També identifiquem la mà d’alguns dels pintors que treballaren a les fàbriques de la ciutat de València: Mestre de Noguera, Valentí Garcés, Vicent Camarlenc, Joan Ortiz, Mestre de Santa Anna i Miquel Mollà. Paraules clau: exvots, taulells, pintura ceràmica, devoció popular, València Abstract: We study the votive offerings painted on tiles from the 18th and 19th centuries. This ceramic typology is analyzed based on the works preserved in the sanctuary of castle of Cullera and some panels on public roads or inside homes. We also identify the authorship of some the painters who worked in the factories of the city of València: Mestre de Noguera, Valentí Garcés, Vicent Camarlenc, Joan Ortiz, Mestre de Santa Anna and Miquel Mollà. Keywords: votive offering, glazed tiles, ceramic painting, popular devotion, València
- The catholic monarchs on the postage stamps of Franco’s Spain(2024) Navarro Oltra, GuillermoAbstract: For Franco’s regime, as for most governments worldwide, stamps were a symbol of sovereignty and carriers of historical and spiritual values because they were an expression of an autonomous national entity. Through its Plan Iconográfico Nacional (National Iconographic Scheme), Franco’s regime shaped the image of Spain as shown on postage stamps. The scheme established a series of preferences about what should be - and, therefore, what should not be - on postage stamps. This paper will review the representations on postage stamps of the Catholic Monarchs during Francoism. Due to their direct link with Spain’s imperial past, the Monarchs were essential and emblematic characters of Franco’s dictatorial regime, which used them as reminders to the Spanish people of the most glorious period of Spain’s history. This strategy was meant to provide historical references to legitimize the new state established by Franco in the eyes of public opinion. Keywords: philately, Spain, postage stamps, francoism, Catholic Monarchs Resum: Per al règim de Franco, com per a la majoria dels governs del món, els segells eren un símbol de sobirania i portadors de valors històrics i espirituals, perquè eren expressió d’una entitat nacional autònoma. A través del seu Plan Iconográfico Nacional, el règim de Franco va donar forma a la imatge d’Espanya tal com es mostra en els segells postals. L’esquema establia una sèrie de preferències sobre el que hauria d’estar -i, per tant, el que no hauria d’estar- en els segells postals. Ara revisem les representacions dels Reis Catòlics als segells del franquisme. Pel vincle amb el passat imperial d’Espanya, els monarques van ser personatges essencials i emblemàtics del règim de Franco, que els va utilitzar per recordar al poble un període gloriós de la història. L’estratègia pretenia proporcionar referències històriques per a legitimar el nou Estat de Franco als ulls de l’opinió pública. Paraules clau: filatèlia, Espanya, segells postals, franquisme, Reis Catòlics
- Lecciones únicas e hipotexto del Catón en romance de Gonzalo García de Santa María: el incunable poético 93*CA(2024) Marini, MassimoResumen: El trabajo se propone estudiar una selección de glosas poéticas en romance que Gonzalo García de Santa María realizó sobre los Disticha Catonis y que vieron la luz en Zaragoza alrededor de 1493, en la imprenta de Pablo Hurus (93*CA). Siguiendo el método de la collatio subyacente, se demostrará la acción que el hipotexto latino pudo ejercer sobre el texto castellano, para estudiar las relaciones textuales que se establecen entre el modelo y su glosa tanto a nivel sincrónico, en la operación hermenéutica que lleva a cabo el traductor, como a nivel diacrónico, en la compleja estratificación que supone la historia de la transmisión de los Disticha. La reflexión crítica abordará tanto la sección de monóstico de la obra como la de los dísticos propiamente dichos. Palabras clave: Disticha Catonis, Gonzalo García de Santa María, glosa, traducción, imprenta incunable Abstract: The aim of this paper is to study a selection of Spanish poetic glosses that Gonzalo García de Santa María made on the Disticha Catonis, published in Zaragoza around 1493, by Pablo Hurus (93*CA). Following the method of the underlying collatio, the action that the Latin hypotext could have exerted on the Castilian text will be demonstrated, in order to study the textual relations established between the model and its gloss both at a synchronic level, in the hermeneutic operation carried out by the translator, and at a diachronic level, in the complex stratification that the history of the transmission of the Disticha implies. Critical reflection will address both the monostic section of the work and the distichs themselves. Keywords: Disticha Catonis; Gonzalo García de Santa María; gloss; traslation; incunable printing
- Una biografia canònica il·lustrada: «de los empleos y exercicios literarios del infatigable mahonés el dr. D. Juan Ramis y Ramis» (1819) de Francesc Pons i Carreras(2024) Paredes Baulida, MariaResum: L’autor il·lustrat Joan Ramis moria el 12 de febrer del 1819 i, poc després, apareixia pòstumament el primer volum de la seva Historia política i civil de Menorca, precedida per la notícia «De los empleos y exercicios literarios del infatigable Mahonés el Dr. D. Juan Ramis y Ramis», la primera biografia de l’autor, amb caràcter canònic, de Francesc Pons i Carreras. Malgrat la relativa brevetat exigida per la naturalesa preliminar del text, una lectura atenta ens permet copsar, embolcallats per l’encomi i l’afany de veracitat històrica, un seguit d’elements discursius tradicionals i il·lustrats del gènere que mostren la interrelació entre exemplaritat moral i literària de l’escriptor i legitimen Joan Ramis com a referent de la seva època. Paraules clau: Joan Ramis, Francesc Pons i Carreras, biografia, canonització, Il·lustracióAbstract: The enlightened author Joan Ramis died on February 12, 1819 and, shortly after, the first volume of his Political and Civil History of Menorca appeared posthumously, preceded by «De los empleos y exercicios literarios del infatigable Mahonés el Dr. D. Juan Ramis y Ramis», the canonical biography of the author by Francesc Pons i Carreras. Despite the relative brevity required by the preliminary nature of the text, a careful reading allows us to grasp, enveloped by praise and the desire for historical veracity, a series of traditional and enlightened discursive elements of the genre that show the interrelationship between exemplary moral and literary of the writer and legitimize Joan Ramis as a model of his time.Keywords: Joan Ramis, Francesc Pons i Carreras, Biography, Canonization, Enlightenment
- Cap a un ús crític de l’obra com a font d’investigació biogràfica: la «Vida de Miguel de Cervantes Saavedra», de Gregori Maians i Siscar(2024) Manyé de Gibert, MarResum: Gregori Maians i Siscar escriu la «Vida de Miguel de Cervantes Saavedra» (1737) a partir de l’obra del biografiat. L’actitud crítica i selectiva amb què l’erudit se serveix d’aquesta font, però, insinua que no hi diposita una confiança absoluta. Ben al contrari, l’ús que Maians proposa de la producció literària de Cervantes suggereix que comença a intuir els problemes inherents a compondre la vida del poeta a partir dels seus escrits. El treball estudia la utilització que l’erudit fa de la literatura, les raons per què l’aprofita i la convicció amb què l’empra, amb la voluntat, precisament, de determinar el grau de consciència de Maians respecte de les implicacions de l’ús documental de l’obra. Paraules clau: Il·lustració, Gregori Maians, Cervantes, biografia, autoriaAbstract: Gregori Maians i Siscar writes the «Vida de Miguel de Cervantes Saavedra» (1737) based on the works of the biographee. However, the critical and selective attitude with which the scholar makes use of this source suggests that he does not place absolute trust in it. On the contrary, Maians’ use of Cervantes’ literary corpus implies a degree of understanding of the problems inherent in composing the poet’s life from his writings. This study examines the scholar’s use of this literature, the reasons why he decides to utilise it, and the conviction with which he employs it. This is done to determine Maians’ level of awareness regarding the implications of the documentary use of the biographee’s works.Keywords: Enlightenment, Gregori Maians, Cervantes, biography, authorship
- L’Ausiàs March barroc de l’hel·lenista Vicent Mariner (1633)(2024) Solervicens, JosepResum: El model de canonització de poetes en vulgar que instaura el Renaixement italià es va aplicar parcialment a Ausiàs March a partir de l’edició barcelonina de 1543, però un dels elements essencials d’aquest model, la vida de l’autor situada en els prolegòmens de la seva obra completa, no apareix, paradoxalment, fins a la publicació de la versió llatina del corpus poètic de March, a càrrec de l’hel·lenista valencià Vicent Mariner el 1633. Mariner és conscient que, procedint així, no solament aporta prestigi a March sinó que el canonitza i l’internacionalitza. Per fer-ho manté els patrons biogràfics que havien estat ben establerts al Renaixement italià i alguns dels paradigmes ja aplicats a March en els prolegòmens cinccentistes. Tanmateix, és rellevant que insereixi el paper del poeta i el sentit de la seva obra en un enfocament global vinculable ja al nou paradigma del Barroc, amb els conceptes d’enginy, agudesa i meravella com a elements centrals que expliquen la creativitat i la qualitat literària de March, com si d’un poeta coetani es tractés. Paraules clau: Ausiàs March, canonització, enginy, meravella, BarrocAbstract: The canonization model of Vernacular poets established by the Italian Renaissance was partially applied to Ausiàs March from the 1543 Barcelona edition, but one of the essential elements of this model, the life of the author located in the prolegomena of his complete work, does not appear, paradoxically, until the publication of the Latin version of March’s poetic corpus by the Valencian Hellenist Vicent Mariner in 1633. Mariner is aware that, by proceeding in this way, he does not only bring prestige to March but he canonizes and internationalizes the poet. To do this, he maintains the biographical patterns that had been well established in the Italian Renaissance and some of the paradigms already applied to March in the prolegomena of the 16th century. However, it is relevant that he inserts the role of the poet and the meaning of his work in a global approach that can already be linked to the new Baroque paradigm, with the concepts of ingenium, wit and wonder as central elements that explain March’s creativity and literary quality, as if it were a contemporary poet.Keywords: Ausiàs March, Canonization, Ingenium, Wonder, Baroque
- L'empremta de la tradició biogràfica en la crítica literària de Joan Andrés(2024) Ortega Molinos, NeusResum: L’objectiu d’aquest article és examinar la informació biogràfica present en l’estudi de la literatura que desenvolupa l’abate Joan Andrés (Alacant, 1740-Roma, 1817) en el primer i segon volums de la seva obra magna, Dell’origine, progressi e stato attuale d’ogni letteratura (1782-1799), una història universal de la cultura escrita de caràcter enciclopèdic publicada en set volums a Itàlia. L’anàlisi del material biogràfic m’ha permès constatar que Andrés comparteix la imatge dels escriptors construïda per la tradició biogràfica, a partir d’una mateixa concepció de la literatura entesa com a mirall de l’autor. En el cas dels teòrics setcentistes, aquesta idea s’estén fins a presentar el caràcter d’una nació com a reflex de les obres més representatives. I més enllà d’unes descripcions similars, m’ha interessat constatar que els mecanismes que s’han fet servir per justificar el valor dels autors formen part també de la seva crítica literària. Paraules clau: Joan Andrés, vides de poetes, crítica literària, Neoclassicisme, història literàriaAbstract: The aim of this article is to examine the biographical information present in the study of the literature developed by abate Joan Andrés (Alicante, 1740-Rome, 1817) in the first and second volumes of his magnum opus, Dell’origine, progressi e stato attuale d’ogni letteratura (1782-1799), a universal history of written culture of an encyclopedic nature published in seven volumes in Italy. The analysis of the biographical material has allowed me to verify that Andrés shares the image of writers constructed by the biographical tradition, based on the same conception of literature understood as a mirror of the author. In the case of eighteenth-century theorists, this idea extends to presenting the character of a nation as a reflection of the most representative works. And beyond similar descriptions, I have been interested to note that the mechanisms that have been used to justify the value of the authors are also part of their literary criticism.Keywords: Joan Andrés, Lives of Poets, Literary Criticism, Neoclassicism, Literary History
- Biografia i bibliografia a l’edat moderna. Les vides d’escriptors literaris a la Biblioteca Valentina (1747) de Josep Rodríguez(2024) Esteve Mestre, Cescva manifestar l’interès per les vides de poetes, creixent d’ençà el segle XVI. La Biblioteca Valentina de Josep Rodríguez, publicada el 1747, conté informació i valoracions de la vida i l’obra d’uns 700 escriptors, la gran majoria valencians. Aquest article s’ocupa de la part de l’obra dedicada als escriptors literaris, els poetes, amb el propòsit d’il·lustrar les formes i els usos d’aquesta classe de biografia en la bibliografia. L’examen de l’obra mostra que les vides de les biblioteques comparteixen interessos i mètodes amb altres modalitats de biografies coetànies i, alhora, que els propòsits de la bibliografia imposen a les vides d’escriptors formes i funcions específiques. L’anàlisi de la Biblioteca Valentina permet entendre que la biografia interessa als bibliògrafs en la mesura que proporciona dades que permeten documentar i certificar l’existència d’escriptors i l’autenticitat d’obres. Aquest ús de la biografia es combina amb la finalitat més tradicional i estesa de fer servir les vides per conferir autoritat i fama als poetes, amb la singularitat que, a les biblioteques, l’objecte d’aquesta canonització és, en última instància, tota una comunitat literària, en el catàleg de Rodríguez, la formada pels escriptors valencians. Paraules clau: Josep Rodríguez, bibliografia, biografia, historiografia literària, edat modernaAbstract: In the late modern age, libraries became one of the genres most interested in spreading the lives of poets, a growing interest since the 16th century. The Biblioteca Valentina by Josep Rodríguez, published in 1747, contains information and assessments of the life and work of some 700 writers, most of them Valencian. This article deals with the part of the work dedicated to literary writers with the purpose of illustrating the forms and uses of biography in the bibliography. The examination of the work shows that lives in libraries share interests and methods with other modalities of contemporary life-writing and, at the same time, that the purposes of bibliography impose specific forms and functions on the lives of writers. The analysis of the Biblioteca Valentina allows us to understand that biography matters to bibliographers, insofar as it provides data that document and certify the existence of writers and the authenticity of works. This use of biography is combined with the most traditional and widespread purpose of using lives to confer authority and fame to poets, with the singularity that, in libraries, the object of this canonization is ultimately a literary community, in Rodríguez’s catalogue, the one formed by Valencian writers.Keywords: Josep Rodríguez, bibliography, biography, literary history, early modernity
- Vides d'escriptors a l'edat moderna. Presentació(2024) Esteve Mestre, CescPresentació del dossier monogràfic 'Vides d'escriptors a l'edat moderna'
- L’Arnau de Vilanova presentat per Francesc Eiximenis(2024) Requesens i Piquer, JoanResum: Aquest estudi es fa sobre un passatge de Francesc Eiximenis en la seva obra Primer Llibre del Crestià que, per un vell error de quasi cent anys, ha propiciat una imatge alterada sobre el metge Arnau de Vilanova. S’ha partit del ms. 456 de la Biblioteca de Catalunya i de l’incunable de Lambert Palmart estampat a València el 1483. Aquí s’estudia quina va ser i per quina raó la tria en què el franciscà va comparar Arnau considerat com a alquimista en oposició al rei Salomó. Paraules clau: Eiximenis, Arnau de Vilanova, Salomó, alquímia, nigromància Abstract: This study is based on a passage by Francesc Eiximenis in his work Primer Llibre del Crestià which, due to an almost one-hundred-year-old error, has led to an altered image of the doctor Arnau de Vilanova. Based on ms. 456 of the Biblioteca de Catalunya and Lambert’s Palmart incunabulum printed in València in 1483. Here is studied which was and why the franciscan’s choice of comparing Arnau considered as an alchemist in opposition to the king Salomon. Keywords: Eiximenis, Arnau de Vilanova, Salomon. alchemy, necromancy
- El Valerio de las historias escolásticas y de España: edición y ejemplares(2024) Mangas Navarro, Nataia AnaísResumen: Este trabajo ofrece una descripción material de la edición incunable del Valerio de las historias escolásticas y de España, una obra de Diego Rodríguez de Almela impresa en Murcia en 1487. Se analizan aspectos como la estructura colacional de la edición, las filigranas o la tipografía. Asimismo, se atiende a la descripción interna, pues el impreso contiene importantes paratextos donde, además, se incluye una carta y un poema de Juan Manrique, arcediano de Valpuesta. En aras de ampliar el conocimiento sobre esta edición, también se ofrece un estudio material de nueve de los doce ejemplares que se conservan. Palabras clave: Valerio de las historias escolásticas y de España, imprenta incunable murciana, filología material, Diego Rodríguez de Almela Abstract: This work offers a material description of the incunabulum edition of the Valerio de las historias escolásticas y de España, a work by Diego Rodríguez de Almela printed in Murcia in 1487. Aspects such as the collational structure of the edition, the watermarks or the typography are analyzed. Likewise, the internal description is also considered, since the print contains important paratexts which, in addition, include a letter and a poem by Juan Manrique, archdeacon of Valpuesta. In order to broaden our knowledge of this edition, we also offer a material study of nine of the twelve copies that have been preserved. Keywords: Valerio de las historias escolásticas y de España, murcian incunabula printing, material philology, Diego Rodríguez de Almela
- Vides en els marges a la València del segle XV(2024) Peirats, AnnaResum: Aquest article se centra en la descripció de l’altra mirada de la València del segle XV, la de la marginació social, que es podia manifestar pel fet d’exercir diversos oficis considerats com a immorals. En les pàgines següents s’ofereix una descripció de dos col·lectius femenins particularment tractats com a vils i menyspreables: el de les curanderes, fetilleres i bruixes, la força de les quals hom considerava que partia d’un origen demoníac, i el de les prostitutes, dedicades a cobrir un «mal menor» en la societat, però vistes com a indignes per la societat a causa de l’exercici pràctic del seu ofici. Paraules clau: marginació, curanderes, bruixes, bordell, repenedides, pecadrius Abstract: This article focuses on the description of the other look of Valencia in the fifteenth century, that of social marginalisation, which could be manifested by the exercise of various immoral offices. The following pages describe two female groups, particularly treated as vile: those of healers, sorcerers, and witches, whose strength was considered to be of demonic origin, and prostitutes, dedicated to covering a «minor evil» in society, but viewed as indignant by society due to the practical exercise of their profession. Keywords: marginalisation, healers, witches, brothels, repentants, sinners
- Pere Vicent Sabata, autor anònim: sobre els goigs del Ms. 804 de la BHUV(2024) Mahiques Climent, JoanResum: El ms. 804 de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València és una col·lecció factícia de goigs en castellà que, en bona part, són fulls impresos datats o datables del segle XVIII. L’article comença amb un esbós general sobre el contingut i les característiques d’aquest volum. Després, se centra en alguns goigs manuscrits atribuïts a Pere Vicent Sabata conservats en el ms. 804 o en el ms. 3619 de la Biblioteca de Catalunya. Finalment, a partir d’una anàlisi de l’estil i de les relacions intertextuals, es fa una proposta d’atribució de tres poesies més, dues d’elles impreses, que fins ara mai no havien estat assignades a Pere Vicent Sabata. L’article es clou amb la transcripció de vuit obres poètiques del gènere gogístic escrites o atribuïdes a l’autor susdit. Paraules clau: segle XVIII, goigs, poesia anònima, autoria, Pere Vicent Sabata, edició Abstract: The Ms. 804 of the Biblioteca Històrica of the University of Valencia is a miscellany volume of “goigs” (popular religious songs) printed, for the most part, in Spanish as broadsides dated from the 18th century, explicitly or not. This paper begins with an overview of the content and characteristics of this volume. Then it focuses on a few handwritten “goigs” attributed to Pere Vicent Sabata which have been preserved in the Ms. 804 or in the Ms. 3619 of the Biblioteca de Catalunya. Finally, three more poems -two of them printed- are attributed to him through an analysis of the style and intertextual relationships. Until now any of them had never been attributed to Pere Vicent Sabata. This paper concludes with the transcription of eight “goigs” written or attributed to the aforementioned author. Keywords: 18th century, “goigs” (popular religious songs), anonymous poetry, authorship, Pere Vicent Sabata, editing
- La comunitat imaginada al Regne de València a la fi del règim foral(2024) Esbrí Castell, JoanResum: L’objectiu d’aquest article és explorar la identitat col·lectiva al Regne de València els últims dies que es regí pels Furs, abolits per Reial Decret el 1707 en base al dret de conquesta per Felip V. Se sap que a mitjan segle XIV va aparèixer un sentiment de pertinença valencià lligat als furs principalment, i a finals de segle XV la Corona d’Aragó va integrar-se en la d’Espanya, de manera que a la vinguda del primer Borbó feia dos segles que en formava part, conservant les lleis pròpies. Per a entendre la comunitat imaginada de l’època, es fa un repàs dels principals esdeveniments polítics durant aquell temps i s’analitza el vocabulari patriòtic en el sentit usat pels contemporanis. Paraules clau: història conceptual, Regne de València, furs, comunitat imaginada, Guerra de Successió espanyola Abstract: The objective of this article is to explore the collective identity in the Kingdom of Valencia the las days that it was governed by the Fueros, abolished per Royal Decree in 1707 on the basis of the right of conquest by Philip V. It is known that in the middle of the XIV Century a valencian sentiment of belonging arose attached to the fueros principally, and at the end of the XV Century the Crown of Aragon was integrated to that of Spain, meaning that at the first Bourbon’s arrival it had been for two centuries part of the latter, keeping its own laws. In order to understand the imagined community of the epoch, a summary of the main political events of that time is made, and patriotic vocabulary is analysed in the sense used by contemporaries. Keywords: conceptual history, Kingdom of Valencia, fueros, imagined community, Spanish War of Succession
- La reescriptura teatral del Tirant lo Blanc de Maria Aurèlia Capmany per al públic adult(2024) Garcia Raffi, Josep VicentResum: Maria Aurèlia Capmany va adaptar el Tirant lo Blanc al teatre en diverses ocasions: una per a un públic infantil, Breu record de Tirant el Blanc per a ús de col·legials enamorats del teatre (1968), i una altra per a un públic adult (posada en escena en 1971 i 1976). A més, va escriure tres cançons sobre el personatge de Martorell en l’espectacle de cabaret Ca, Barret! o Varietat de varietats i tot és varietat (1971) i, finalment, a l’arxiu del seu llegat a la Universitat Rovira i Virgili es conserva l’inici d’un manuscrit sense data d’una una nova reescriptura teatral. De l’hipotext de Martorell, Capmany tria les aventures d’Anglaterra que duen el protagonista a ser armat cavaller, les accions a Sicília i a Rodes, l’enamorament de Carmesina a Constantinoble, una curta referència de l’expedició al nord d’Àfrica i els darrers moments de la vida de Tirant i Carmesina. Capmany adapta fent una selecció de frases de la novel·la que va enllaçant o reescrivint mantenint gairebé el llenguatge original. Paraules clau: Maria Aurèlia Capmany, Tirant lo Blanc, adaptació teatral, reescriptura dels clàssics, teatre català Abstract: Maria Aurèlia Capmany adapted Tirant lo Blanc for the theater on several occasions –one for children, Breu record de Tirant el Blanc per a ús de col·legials enamorats del teatre (1968), and another for an adult audience (staged in 1971 and 1976). In addition, she wrote three songs about Martorell’s protagonist in the cabaret show Ca, Barret! o Varietat de varietats i tot és varietat (1971) and, finally, among her papers in her Archival Collection at Universitat Rovira i Virgili the beginning of an undated manuscript of a new theatrical rewriting is preserved. From Martorell’s hypotext, Capmany chose the adventures in England that make the protagonist be knighted, the actions in Sicily and Rhodes, Carmesina’s falling in love in Constantinople, a brief reference to the expedition to North Africa, and the last moments of the lives of Tirant and Carmesina. Capmany adapted the novel by making a selection of sentences that she linked or rewrote almost maintaining their original language. Keywords: Maria Aurèlia Capmany, Tirant lo Blanc, theatrical adaptation, rewriting of the classics, catalan theatre
- Ressenya a August Bover, i Font (ed.) Espill de la vida religiosa, Barcelona, 2023(2024) Sequero García, María ÁngelesRessenya a August Bover i Font (ed.), Espill de la vida religiosa, Barcelona, Barcino, 2023. 426 pp, isbn 978-84-16726-06-6 Review to August Bover i Font (ed.), Espill de la vida religiosa, Barcelona, Barcino, 2023. 426 pp, isbn 978-84-16726-06-6
- Ressenya a Emilio Callado, El Cielo en la Tierra. El Convento de Corpus Christi de Vila-Real, València, 2024(2024) Esponera Cerdán, AlfonsoRessenya a Callado, Emilio, El Cielo en la Tierra. El Convento de Corpus Christi de Vila-Real, València, Publicaccions de la Universitat de València - Nexus, 2024, 375 pp., ISBN: 9788411183093 Review to Callado, Emilio, El Cielo en la Tierra. El Convento de Corpus Christi de Vila-Real, València, Publicaccions de la Universitat de València - Nexus, 2024, 375 pp.ISBN: 9788411183093
- Ressenya a Alejandro Llinares Planells i Guillermo López Juan (eds.), Rethinking Violence in Valencia and Catalonia. Fourteenth to Seventeenth Century, Berlín, 2024(2024) Roca Ricart, RafaelRessenya a Alejandro Llinares Planells i Guillermo López Juan (eds.), Rethinking Violence in Valencia and Catalonia. Fourteenth to Seventeenth Century, Peter Lang, Berlín, 2024, 297 pp. ISBN: 978-3-631-91453-33 Review to Alejandro Llinares Planells i Guillermo López Juan (eds.), Rethinking Violence in Valencia and Catalonia. Fourteenth to Seventeenth Century, Peter Lang, Berlin, 2024, 297 pp. ISBN: 978-3-631-91453-33
- Recensione a Vicent Josep Escartí, I giorni dell’ira, Napoli, 2023(2024) Schiano, GennaroRecensione a Vicent Josep Escartí, I giorni dell’ira, (trad. A. M. Compagna & N. Puigdevall), Guida, Napoli, 2023, 156 pp. ISBN: 979-1255630715 Review to Vicent Josep Escartí, I giorni dell’ira, A. M. Compagna & N. Puigdevall (trad.), Guida, Napoli, 2023, 156 pp. ISBN: 979-1255630715
