Log In 
Language SCRIPTA. Revista de Literatura i Cultura Medieval i Moderna. 2019. No. 14
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Ressenya a Maria Barceló Crespà & Gabriel Ensenyat Pujol : Flandes i la Mallorca medieval a través dels Pont, Palma, 2019(2019) Ripoll Perelló, MarÃa IsabelRessenya a Maria Barceló Crespà & Gabriel Ensenyat Pujol: Flandes i la Mallorca medieval a través dels Pont, Palma, Edicions Documenta Balear, 2019, 259 pp., ISBN: 978-84-17113-59-9 Review to Maria Barceló Crespà & Gabriel Ensenyat Pujol: Flandes i la Mallorca medieval a través dels Pont, Palma, Edicions Documenta Balear, 2019, 259 pp., ISBN: 978-84-17113-59-9
- Religió i religiositat en el Tirant lo Blanc(2019) Espadaler, Anton M.Resum: El treball posa en relleu dues maneres de desenvolupar els aspectes religiosos en el Tirant lo Blanc. Una manera que encaixa amb dificultat amb la doctrina de l?Església, però que sembla ajustar-s?hi quan la prà ctica de la cavalleria pren forma de croada, mentre s?exposa una vivència formal, externa i rutinà ria del cristianisme, malgrat la seva omnipresència; i una altra en què hom procura respectar els articles de la fe i reconduir les conductes dels personatges a una experiència de la fe menys acomodatÃcia, i més preocupada per les exigències doctrinals.Paraules clau: Religió, Martorell, Tirant, croada, cavalleria, erotisme, humor, psalms, litúrgia.This paper highlights two ways of explaining the religious matter in the Tirant lo Blanc. One way that hardly agrees with the Church?s doctrine, but seems to do so when the practice of chivalry takes form of crusade, meanwhile extending a formal, external and routine experience of Christianity, in spite of its omnipresence; and another one in which the writer tries to respect the articles of Faith and to redirect the behavior of the characters into a less accommodative faith experience, and more concerned with doctrinal requirements.Keywords: Religion, Martorell, Tirant, crusade, chivalry, erotism, humour, psalms, liturgy.
- L?encaix de la narrativa sense ficció de VÃctor Labrado en el paradigma de la novel·la històrica valenciana(2019) Escandell, DariResum: L?escriptor valencià VÃctor Labrado (Sueca, 1956) s?ha erigit com un dels grans referents contemporanis en el camp de la novel·la de no-ficció en català , subgènere narratiu que conjumina la intenció metanovel·lesca amb fidedignes discursos testimonials. Ara bé, ¿les obres cabdals de Labrado ?peculiars, idiosincrà tiques i gens usuals? poden ser considerades també, sense subterfugis ni matisos, novel·la històrica? A grans trets: trames guerracivilistes empeltades d?entrevistes, dosis generoses de periodisme documental i absència gairebé absoluta de ficció. La tècnica i l?estil propi no suposen, però, cap impediment perquè molts llibres seus siguen alhora novel·la històrica, si fem cas dels topoi convinguts per la crÃtica especialitzada. No debades, aquests exemplars esdevenen, al capdavall, testimoni viu d?un temps passat; vivències i peripècies de gent anònima que rescaten de l?oblit, des de la particularitat més universal, la realitat valenciana d?un segle passat vilment estigmatitzat pel conflicte civil de l?any 1936 i la dictadura consegüent. ¿N?hi ha prou amb això, però, perquè aquesta etiqueta o clixé siga atribuïble també a la resta de la seua obra i trajectòria? El present article analitza a nivell tècnic, argumental i conceptual els llibres essencials de Labrado per tal de determinar quina part de la seua novel·lÃstica sense ficció pot o no considerar-se al seu torn novel·la històrica.Paraules clau: VÃctor Labrado, novel·la sense ficció, novel·la històrica, literatura catalana, valencià .The Valencian writer VÃctor Labrado (Sueca, 1956) has emerged as one of the great contemporary references in the field of the non-fiction novel in Catalan, a narrative subgenre that combines the fictional intention with real testimonial speeches. However, can Labrado?s capital books ?peculiar, idiosyncratic and unusual? be considered also, without subterfuges or hints, historical novels? Broadly speaking: are his Spanish civil war plots grafted with interviews, generous doses of documentary journalism and almost absolute absence of fiction, historical novels? Its techniques and style are no impediment to say so, if we pay attention to the topoi agreed by the specialized critic. In fact, these novels become, in short, a living testimony of our past time: they rescue from oblivion the experiences and adventures of anonymous people, from the most universal particularity, and the Valencian reality of a past century stigmatized by the civil conflict of 1936 and the consequent dictatorship. Is that enough, however, to attribute this label to the rest of his literary works? This paper analyses the techniques, the plots and the concepts of Labrado?s essential books to determine what part of his nonfiction novels may or may not be considered historical.Keywords: VÃctor Labrado, nonfiction novel, historical novel, Catalan literature, Valencian
- Ancora un plagio in Italia del Tirant lo Blanc : la lettera dedicatoria alla Tragicocomedia di Calisto e Melibea (1506)(2019) Gesiot, JacopoRiassunto: Nel 1506 usciva a Roma la prima versione italiana de La Celestina, corredata da una lettera dedicatoria del traduttore in gran parte risultato del plagio di diversi passaggi del Tirant lo Blanc di Joanot Martorell. Il presente articolo ha lo scopo di rendere notizia di questo stratagemma e, soprattutto, di chiarire le ragioni della contaminazione: all?inizio del Cinquecento la lettura del Tirant, oltre a essere un?occasione di svago, preservava il suo motivo formativo, come dimostrato dall?intento didascalico (almeno apparente) dichiarato dal primo traduttore certo di un brano di Martorell: Alfonso Ordóñez.Parole chiave: Tirant lo Blanc, traduzione, La Celestina, Rinascimento italiano.The first translation of La Celestina appears in Rome in 1506 and it was furnished with a dedicatory letter by the translator, mostly composed of plagiarized fragment from Tirant lo Blanc by Joanot Martorell. The present article aims to publicize this stratagem and especially to explain the reason of this fusion: in the early of 15th century the reading of Tirant, besides the amusement, preserves its educational purpose, as we can see from the didactic intent of the first translator of some excerpts from Martorell: Alfonso Ordóñez.Keywords: Tirant lo Blanc, translation, La Celestina, Italian renaissance.
- Des de la concepció medieval fins a la narració actual : El reliquiari a través de l?obra de Joan Millet.(2019) Marqués Serra, DavidResum: La present reflexió s?ocupa del tema del reliquiari, originà riament destinat a la veneració d?elements sagrats, i aprofundeix en la seua constant evolució fins a l?era contemporà nia, a través de la producció de Joan Millet Bonet. Aixà doncs, es tracta de fer una comparació inter-temporal amb la intenció d?extraure els possibles vincles que puguen oferir-nos les diferents claus discursives necessà ries perquè aquest objecte continue mantenint la seua naturalesa inherent. De tal manera, i inevitablement, fem al·lusió a les tangencials qüestions espirituals que acompanyen l?objecte sacre, tant en l?antiguitat com en l?actualitat. Tot això, necessà riament, configura els entorns en els quals se circumscriuen els reliquiaris en els seus diferents temps i, al seu torn, per extensió, també condicionen i conformen les seues possibilitats formals i estètiques.Palraules clau: Reliquiari, objet trouvé, ready made, objecte trobat, art, disseny, artesania, Joan Millet, espiritualitat.This investigation addresses the theme of the reliquary, originally destined to the veneration of sacred elements, and goes in depth in the study of its constant evolution to the contemporary era, through the production of Joan Millet Bonet. Thus, an intertemporal comparison is proposed with the aim of extracting the possible links that can offer us the different discursive keys necessary for the object to maintain its inherent nature. In this way and inevitably, we allude to the tangential spiritual issues that accompany the sacred object, both in ancient times and the present day. All this, necessarily, configures the environments in which the reliquaries are circumscribed in their different times and, in turn, by extension, also condition and shape their formal and aesthetic possibilities.Keywords: reliquary, objet trouvé, ready made, object found, art, design, crafts, Joan Millet, spirituality.
- Entreteniment i entreteniments en la cort d?Alfons el Magnà nim (1424-1430).(2019) Galan Campos, LuisResum: El propòsit d?aquest article és analitzar les formes d?entreteniment en la cort reial aragonesa a principis del segle XV, concretament, en el perÃode entre 1424 i 1430 en què el rei Alfons el Magnà nim (1416-1458) s?estableix a València. Amb d?aquest estudi volem establir quines són les activitats lúdiques del rei i dels nobles (justes, cacera, entreteniments musicals i qualsevol altre tipus de jocs i espectacles) i determinar quina era la missió d?aquestos jocs i passatemps en l?organització de la cort, la diplomà cia i les relacions del rei amb els aristòcrates o, encara, en la propaganda reial.Paraules clau Alfons el Magnà nim, cort, jocs, noblesa, entreteniment.The main purpose of this paper is to analyze which were the forms of entertainment in the Aragonese Royal court at the beginning of the XVth century, more specifically, during the period between 1424 and 1430 during which the king Alfonso the Magnanimous (1416-1458) settled in Valencia. Through this paper, we expect to determine the leisure activities of the king and the noblemen (jousting, hunting, music entertainment and all sorts of shows and games) and to establish the role of the entertainment in organization of the court, the diplomacy, the relations between the king and the noblement or even in in the spread of royal propaganda.Keywords: Alfonso the Magnanimous, court, games, nobility, entertainment.
- Ressenya a Abel Soler, Enyego d?Àvalos i l?autoria del Curial. València, 2018(2019) Iborra, EnricRessenya a Abel Soler, Enyego d?Àvalos i l?autoria del Curial. València, Publicacions de la Universitat de València, Institució Alfons el Magnà nim, 2018, 326 pp., ISBN: 978-84-9134-243-4 Review to Abel Soler, Enyego d?Àvalos i l?autoria del Curial. València, Publicacions de la Universitat de València, Institució Alfons el Magnà nim, 2018, 326 pp., ISBN: 978-84-9134-243-4
- El més enllà en sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis i sor Isabel de Villena. Els llimbs dels patriarques(2019) Toldrà , AlbertResum: Els llimbs dels patriarques o sina d?Abraham és un espai del més enllà amb tarannà vestibular, on van a raure els personatges de l?antic Testament abans de la redempció. Crist hi davalla quan mor, els rescata i clausura aquest espai. En la tradició textual i iconogrà fica catalana, mentre Crist és als llimbs mostra als patriarques el seu propi cos encara a la creu i tots plegats visiten Maria.Paraules clau: Llimbs dels patriarques, infern, sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis, Isabel de Villena.The limbo of patriachs or Sine of Abraham is a space of the afterlife with vestibular disposition, where the personages of the old Testament wait before redemption. Christ goes down when dies, rescues them and closes this space. In the Catalan textual and iconographic tradition, while Christ is in limbo, he shows the patriarchs his own body still on the cross, and all together visit Mary.Keywords: Limbo, hell, saint Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis, Isabel de Villena.
- Algunes dades sobre la transmissió de les vides de sants entre l?edat mitjana i l?època moderna a la Corona d?Aragó(2019) Garcia Sempere, Marinelasum: En l?edat mitjana les vides de sants eren models a seguir, exemples en els sermonaris i en els textos didacticodoctrinals. La popularitat d?aquestes vides es reflecteix en les arts plà stiques i visuals, en la literatura i en la cultura popular. A través de l?exemple de la transmissió escrita de tres vides de sants incloses en la traducció catalana de la Legenda aurea, presentem en aquest treball una aproximació a la manera en què es difonien aquelles vides, que circulaven de manera individual o integrades en compilacions i que podien oferir versions diferents en cada cas. La repercussió d?aquelles vides perviu en l?època moderna, que les recull en forma de composicions en vers, obres de teatre i altres gèneres.Paraules clau: hagiografia, Legenda aurea, traduccions, edat mitjana, època moderna.The lives of saints in the Middle Ages were models to follow, examples to be used in sermons and didactic or doctrinal writings. Their popularity is reflected in plastic and visual arts, in literature, and in popular culture. Through the example of the written transmission in Catalan of three lives of saints, included in the Catalan translation of the Legenda aurea, we present in this work an approach to the way in which those lives circulated individually or as part of compilations, each of which could present different versions of the same life. The repercussion of those lives survives into the Modern Age, when they take the form of compositions in verse, of plays, or of works in other literary genres.Keywords: hagiography, Golden Legend, translations, Middle Ages, modern era.
- Amour et mort, vie de sainteté dans la littérature et la spiritualité à València au XVème siècle : de saint Vicent Ferrer à Sor Isabel de Villena(2019) de Courcelles, DominiqueRésumé: Le Royaume de València, au XVème siècle, tient une place majeure dans l?histoire de la littérature et de la spiritualité et dans l?histoire religieuse de la péninsule Ibérique, cependant que s?achève la Reconquista et que s?unifient les Espagnes. Une même quête de réforme morale et d?élévation spirituelle s?exprime aussi bien dans les sermons du dominicain Fra Vicent Ferrer que dans les traductions d?auteurs classiques et de la Renaissance effectuées par un autre dominicain, Fra Antoni Canals. La spiritualité valencienne est militante : elle veut convaincre, séduire, donner et parfois imposer ce qu?elle reconnait comme indispensable à la perfection et au salut. Les héros valenciens du XVème siècle sont des chevaliers et des religieux, des saints et des saintes. Ils manient l?épée ou la parole, ou les deux, pour défendre les valeurs du christianisme, l?art d?aimer et de mourir chrétiennement, la vérité, la justice, la paix. C?est ainsi que l?anonyme roman de Curial e Güelfa ou le Cant espiritual du chevalier Ausiàs March témoignent de la jonction entre chevalerie et théologie, cependant que Joanot Martorell, chevalier auteur du roman de Tirant lo Blanc, et Sor Isabel de Villena, abbesse des clarisses de la Trinité, auteur d?une Vita Christi, désignent, chacun à sa mesure, une ouverture spirituelle de l?histoire, une nécessaire conversion intérieure. Des joutes poétiques et théologiques réunissent clercs et chevaliers, entrelaçant sainteté et amour sensible et permettant l?élaboration des goigs, célèbres prières chantées qui prendront toute leur importance dans la vie spirituelle des fidèles après le concile de Trente. Mots clef: Chevalerie, Joutes, poétiques, Littérature, Spiritualité, Théologie The Kingdom of Valencia, in the 15th century, holds a major place in the history of literature and spirituality and in the religious history of the Iberian Peninsula, while the Reconquista is completed and the Spanish are united. The same quest for moral reform and spiritual elevation is expressed in the sermons of the Dominican fra Vicent Ferrer as well as in the translations of classical and Renaissance writers by another Dominican, Fra Antoni Canals. Valencian spirituality is militant: it wants to convince, seduce, give and sometimes impose what it recognizes as indispensable to perfection and salvation. Valencian heroes of the 15th century are knights and religious and saints. They wield the sword or the word, or both, to defend the values of Christianity, the art of loving and dying Christianity, truth, justice, peace. Thus the anonymous novel by Curial e Güelfa or the Cant espiritual of the knight Ausiàs March testify to the junction between chivalry and theology, while Joanot Martorell, knight author of the novel of Tirant lo Blanc, and Sor Isabel de Villena, Abbess of the clares of the Trinity, author of a Vita Christi, designate, each to its own measure, a spiritual opening of history, a necessary interior conversion. Poetic and theological games bring together clergy and knights, intertwining holiness and sensitive love and allowing the development of goigs, famous sung prayers that will take all their importance in the spiritual life of the faithful after the Council of Trent.Keywords: Chivalry ,Poetic, Jousting, Literature, Spirituality, Theology.
- Teodor Llorente, cinquanta anys després : una polèmica entre Joan Fuster i Josep M. Bayarri(2019) Cano Mateu, J. ÀngelResum: Aquest article analitza la polèmica generada en la premsa valenciana l?any 1961 entre Joan Fuster i Josep M. Bayarri, arran del cinquantenari de la mort de Teodor Llorente. Mentre que Fuster reclama un debat intel·lectual al voltant del lÃder de la Renaixença valenciana i, de retop, dels referents propis, Bayarri en té prou amb commemoracions i celebracions, com misses, lectures de poemes o articles de diari. Aquest enfrontament dialèctic amaga dues maneres totalment oposades d?entendre el valencianisme de postguerra: d?una banda, un valencianisme que proposa l?autocrÃtica i la reflexió; d?una altra, un valencianisme o «regionalisme» irracional, de caire sentimentalista i antiintel·lectual. L?article analitza, doncs, el posicionament i l?abast de la defensa de Llorente per part d?aquests dos autors.Paraules clau: Teodor Llorente, Joan Fuster, Josep M. Bayarri, valencianisme, postguerra..This paper analyses the controversy that Joan Fuster and Josep M. Bayarri create on the Valencian press in 1961, as a result of the fifty years after Teodor Llorente?s death. Whereas Fuster demands an intellectual discussion about the leader of the Renaixença in Valencia and the Valencian writers, Bayarri settles for commemorations and celebrations, masses, poetry readings or journal articles about him. This dialectic confrontation conceals two totally opposed ways of understanding the Valencianism of the postwar period. On the one hand, there is a Valencianism that proposes a self-criticism and a reflection; on the other hand, we find a Valencianism or an irrational «regionalism» that is sentimentalist and anti-intellectual. Therefore, this essay analyses the points of view about Llorente made by these two authors.Keywords: Teodor Llorente, Joan Fuster, Josep M. Bayarri, Valencianism, postwar period.
- Mà gia i fantasia al servei de les nobles nissagues : el cas de Nofra-dona Dolcina en la novel·la històrica de Vicent Josep EscartÃ(2019) Herrero Herrero, Maria ÀngelsResum: Dos dels elements més identificables en la novel·la històrica de Vicent Josep Escartà són, per una banda, el component mà gic i fantà stic i, per una altra, l?existència de dues nobles nissagues: els Roger i els Arcà ngel de Sant Esteve. De fet, la primera ja s?apuntà subtilment en «El fill de Gepa» i es desenvolupà en «Epistolari del Comte de l?Hortxà », primer i segon relat de Barroca mort (1988). Posteriorment, s?estengué a Dies d?ira (1992) ?Days of Wrath (2013)?, Els cabells d?Absalom (1996), Nomdedéu (2002), Naumà quia (2004) i El mas de les à nimes (2019). Amb Espècies perdudes (1997) sorgà el segon llinatge, que continuà en L?abellerol mort (2009), en les quals els Roger també s?endinsen enginyosament. Però, si hi ha un enllaç directe entre ambdues nissagues i que, alhora, encarna el joc fantà stic amb què Escartà impregna la seua obra, són els personatges ?secundaris? de Nofra-dona Dolcina. L?objectiu de l?article serà fer un recorregut per la seua novel·lÃstica grà cies a aquests personatges femenins, els quals serviran per constatar-hi la importà ncia de la mà gia i la fantasia. Amb el protagonisme d?una dona en la seua darrera novel·la, El mas de les à nimes, ho torna a posar de manifest. Paraules clau: novel·la històrica valenciana, EscartÃ, nissagues, personatges femenins, mà gia, fantasia.Two of the most easily identifiable elements in Vicent Josep EscartÃ?s historical fiction are, on the one hand, the magical and fantastic component and, on the other hand, the existence of two noble lineages: the Roger family, and the Arcà ngel de Sant Esteve family. In fact, the first one subtly appeared already in «El fill de Gepa» and developed in «Epistolari del Comte de l?Hortxà » ?the first and second story within Barroca mort (1988). It subsequently spread to Dies d?ira (1992) ?Days of Wrath (2013)?, Els cabells d?Absalom (1996), Nomdedéu (2002), Naumà quia (2004) and El mas de les à nimes (2019). Espècies perdudes (1997) marked the emergence of the second lineage, which continued in L?abellerol mort (2009), where the Roger family are ingeniously introduced as well. Nevertheless, if a direct link exists between both lineages which simultaneously embodies the fantastic play that pervades EscartÃ?s work, those are the ?secondary? characters of Nofra-dona Dolcina. This article has as its purpose to make a tour of his novels thanks to these female characters, which will help verify the important role that magic and fantasy play in them. Escartà stresses this once again through the prominence of a woman in his latest novel, El mas de les à nimes. Keywords: Valencian historical fiction, EscartÃ, lineages, female characters, magic, fantasy.
- Ressenya a Vicent J. Escartà (ed.), Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando, València, 2019(2019) March Tortajada, RobertRessenya a Vicent J. Escartà (ed.), Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando, València, PUV, 2019, pp. 596, ISBN: 978-84-9134-370-7 Review to Vicent J. Escartà (ed.), Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando, València, PUV, 2019, pp. 596, ISBN: 978-84-9134-370-7
- L?espiritualitat de sant Vicent Ferrer en el context de la seua època(2019) Navarro SornÃ, MiguelResum: L?objectiu de l?article és situar l?espiritualitat de sant Vicent Ferrer en el context crÃtic de la seua época, i mostrar com eaquell context condiciona la major part de les caracterÃstiques de la seua espiritualitat, que té en la predicació de l?Evangeli el seu tret més caracterÃstic i que aglutina tota la seua vida i la seua doctrina.Paraules clau: espiritualitat tardomedieval, sant Vicent Ferrer, context històric.The aim of this article is to analyze the spirituality of Saint Vicent Ferrer within the crisis context of his time, and to show how this context influenced most properties of his spirituality; particulary, as his most relevant characteristic, his evangelic preaching, which summarizes his life and doctrine.Keywords: late medieval spirituality, saint Vincent Ferrer, historical context.
- Sobre Berenguer Mercader, anfitrión del Parlament de Joan RoÃs de Corella, y demás contertulios(2019) Rubio Vela, AgustÃnResumen: Investigación documental sobre los contertulios del Parlament en casa de Berenguer Mercader, de Joan RoÃs de Corella: Berenguer Mercader, Joan Escrivà , Guillem Ramon de Vilarrasa, LluÃs de Castellvà y don Joan de Pròxita; y análisis crÃtico de los argumentos que han puesto en duda la identidad del batle general como el verdadero anfitrión del encuentro. Palabras clave: Berenguer Mercader, Joan Escrivà , Guillem Ramon de Vilarrasa, LluÃs de CastellvÃ, Joan de Pròxita.Documentary research about the fellow participants in the Parlament en casa de Berenguer Mercader, by Joan RoÃs de Corella: Berenguer Mercader, Joan Escrivà , Guillem Ramon de Vilarrasa, LluÃs de Castellvà and don Joan de Pròxita; and critical analysis of the arguments put forward to question the identity of the batle general as actual host of the meetingKeywords: Berenguer Mercader, Joan Escrivà , Guillem Ramon de Vilarrasa, LluÃs de CastellvÃ, Joan de Pròxita.
- Il rococò a Valencia e la sua applicazione nell?adorno architettonico(2019) Giannotta, GaetanoRiassunto: Il Rococò si manifestò nella città di Valencia durante il trentennio centrale del Settecento e si espresse in tutte le forme dell?arte. Raggiunse l?apice della sua ricchezza nella decorazione degli interni, primi tra tutti quelli del palazzo de Dos Aguas e della vicina chiesa di San Andrés. Il suo successo cessò con l?avvento dell?Accademismo, che con l?istituzione della Reale Accademia di Belle Arti di San Carlos nel 1768, pretese il controllo delle arti sotto il segno del neoclassicismo. Si è sempre relegato il Rococò nelle ultime pagine dell?evoluzione del Barocco valenzano e manca uno studio indipendente del Rococò valenciano, delle sue fonti stilistiche, dei modelli che impiega, delle sue relazioni con gli stili precedenti, delle cause che determinano il suo trentennale successo. Questo articolo pretende iniziare a far luce su questi aspetti, confidando che approfondimenti futuri possano valorizzare le produzioni di uno dei periodi più ricchi della storia dell?arte valenciana. Parole chiave: rococò, Valencia, XVIII secolo, accademismo. Rococo emerged in the city of Valencia in the central three decades of 18th century and it has been expressing itself in all forms of art. It reached the peak of its richness in interior decoration, first of all those of the palace de Dos Aguas and the nearby church of San Andrés. Its success ended because of arrival of Academism, with the establishment in 1768 of the Royal Academy of Fine Arts of San Carlos, which claims to control the arts under the sign of neoclassicism. The Rococo has been always relegated to the last pages of the evolution of the Valencian Baroque. Nowadays, an independent study of the Valencian Rococo and its stylistic sources, of the models it employs, of its relations with previous styles, of the reasons of its thirty-year success, is still missing. This article pretends to shed light on these aspects, trusting that further studies can enhance the products of one of the richest periods in the history of Valencian art.Keywords: rococo, Valencia, XVIII century, academicism.
- La novel·la històrica en mans de Josep Lozano : Crim de Germania i El Mut de la Campana(2019) Francés, Maria JesúsResum: Parlar de la novel·la històrica en la producció de Josep Lozano s?associa indubtablement a la prestigiosa obra Crim de Germania que l?autor riberenc mostrava al públic l?any 1980. Més de vint anys després reprenia aquest format per a crear El Mut de la Campana (2003) i, de nou, demostrava la seua mestria dins d?aquest gènere. L?objectiu i la configuració interna en ambdues és diferent però el que va empentar l?autor en la dècada dels 80 a usar aquesta vessant creativa tan de moda aleshores persisteix: tornar a un temps passat i contar-lo en una època actual a través del filtre de la ficció i aixà mostrar quina societat ha sigut i és la societat valenciana. Una societat, aquesta, que sobreïx en tot moment de les dues obres per a demostrar com funciona col·lectivament, aixà com què la determina des d?un punt de vista idiosincrà tic. Paraules clau: novel·la històrica, marc, anà lisi narrativa, etnopoètica, folklore. Any analysis about Josep Lozano?s historical novels is undoubtedly associated to his prestigious work Crim de Germania, which the Ribera born author released in 1980. Some 20 years later he created another historical novel, El Mut de la Campana (2003), once again showing his mastery of the genre. The purpose and structure of both works are different, but what motivated the author to use such a creative format in the 80?s persists today: travel back in time, and tell the story as if it were the modern day through a fictional filter and, in doing so, showing what Valencian society was like. A society, this one, which is prevalent throughout both works, shows how it works collectively as well as how it is defined by its idiosyncrasies.Keywords: historical literature, frame, narrative analysis, ethnopoetics, folklore.
- La poesia en la prosa de Joan RoÃs de Corella : delimitació i transmissió del corpus(2019) Martos Sánchez, Josep LluÃsResum: L?obra en prosa de Joan RoÃs de Corella es caracteritza per incorporar-hi poesies. En aquest sentit, aquest treball té un doble objectiu, que es marca des del seu tÃtol: d?una banda, delimita el corpus, que arriba a catalogar vint-i-un poemes, d?una extensió molt diversa, des d?un sol vers fins a vint-i-vuit; d?una altra banda, estudia la transmissió textual d?aquests poemes, amb especial atenció als trets que caracteritzen els diferents testimonis i a les particularitats de transmissió dels poemes.Paraules clau: Joan RoÃs de Corella, poesia, transmissió textual, corpus, codicologia.The work in prose by Joan RoÃs de Corella is characterized by the incorporation of poetry. In this sense, this work has a double objective, which is marked by its title. On the one hand, it delimits the corpus, which is able to catalog twenty-one poems, from a very diverse extent, from one vers up to twenty-eight. On the other hand, it studies the textual transmission of these poems, paying special attention to the features that characterize the different testimonies and to the particularities of transmission of poems.Keywords: Joan RoÃs de Corella, poetry, textual transmission, corpus, codicology.
- Corporeïtat, conflicte i abjecció en Les mans de la deixebla d?Anna Moner(2019) Mira-Navarro, IreneResum: Aquest article té per objectiu analitzar la novel·la Les mans de la deixebla d?Anna Moner (2011) com una obra a cavall entre la narració gòtica i l?ambientació històrica en el segle xviii, d?una banda, i com a exponent de la representació de la corporeïtat, d?una altra. Estudiem els mecanismes a través dels quals l?autora construeix tres personatges complexos que giren al voltant del conflicte generat per la naturalesa abjecta (Kristeva 2006) del cos de la protagonista. A partir d?aquest punt, ens proposem explorar com les mans deformades esdevenen un sÃmbol que connecten amb la tradició gòtica (Cornich i Sedgwick 2017) i que en aquesta novel·la funcionen com un agent que distorsiona la psicologia de la protagonista. Estudiarem el procés d?abjecció del personatge principal en relació al rebuig del propi cos i alhora a la instrumentalització d?aquest com a agent capaç de fer trontollar la concepció il·lustrada de la ciència com a mitjà de progrés.Paraules clau: corporeïtat, abjecció, psicologisme, novel·la gòtica, dissecció.The main aim of this article is to analyse the novel Les mans de la deixebla by Anna Moner (2011) both as a novel through gothic narration and the historical environment of the XVIII century, and as the exponent of the corporeality?s representation. We study the mechanisms through which the author builds three complex characters that turn around the conflict generated by the abject nature of the main character?s body (Kristeva 2006). From this point on, we look to explore how the deformed hands become into a symbol that connects with the gothic tradition (Cornich and Sedgwick 2017). In this novel, the hands also play the role of a disruptive agent of the main character?s psychology. We will study the abjection process of the main character related to the rejection of the own body and, at the same time, to its instrumentalization as an agent capable of undermining the illustrated conception of science as a means of progress.Keywords: corporeality, abjection, psycologism, Gothic novel, dissection.
- Ressenya a a Rafael Roca, El sol de nostra glòria. La germanor cultural valencianocatalana a través d?un epistolari inèdit de Teodor Llorente (1865-1910), Alacant, 2018(2019) Llinares Planells, ÀlexRessenya a Rafael Roca, El sol de nostra glòria. La germanor cultural valencianocatalana a través d?un epistolari inèdit de Teodor Llorente (1865-1910), Alacant, Institut Alacantà de Cultura «Juan Gil-Albert», 2018, 156 pp. ISBN: 978-84-7784-789-2 Review to Rafael Roca, El sol de nostra glòria. La germanor cultural valencianocatalana a través d?un epistolari inèdit de Teodor Llorente (1865-1910), Alacant, Institut Alacantà de Cultura «Juan Gil-Albert», 2018, 156 pp., ISBN: 978-84-7784-789-2
