Log In 
Language Quaderns de filologia. Estudis literaris. 2017. No. 22
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Presentación(2017) Bertomeu Masià, María José; Coperías Aguilar, María José; Dall'Oco, SondraYa en el siglo xviii, y por influencia de la Ilustración, se produjo un gran avance en el estudio científico en una gran variedad de ámbitos. Sin embargo, fue en el siglo xix, como consecuencia, entre otros factores, de la revolución industrial y todos los avances técnicos que esta conllevó, cuando tuvo lugar una verdadera revolución científica. En el ámbito de las humanidades, y más en concreto en el campo de la filología, uno de los fenómenos científicos que se produjo fue la aparición de numerosas ediciones de textos de épocas anteriores. En muchas ocasiones se editaron textos manuscritos tanto de tipo literario, como no literario (cartas, documentos públicos de distinto tipo), en otras, se fijaron primeras ediciones impresas. Fueron también numerosos los eruditos que se dedicaron no tanto a estudiar los textos en su lengua original como a traducirlos a otras, de modo que estuvieran al alcance de un mayor número de posibles lectores. Estas traducciones incluían tantos textos originalmente escritos en las lenguas clásicas, latín y griego, y algunas lenguas semíticas, como documentos en varias de las lenguas europeas utilizadas en el Renacimiento o sus siglos dorados en literatura.Los estudios filológicos y de traducción han evolucionado enormemente a lo largo del siglo xx y en los primeros años del siglo xxi, tanto en su vertiente teórica como en la práctica. Actualmente, disponemos de unos medios técnicos, por ejemplo, para la reproducción de textos, inimaginables hace tan solo unos años. La posibilidad de digitalizar documentos permite ponerlos al alcance de un mayor número de investigadores, la creación de bases de datos ayuda a clasificar y sistematizar los documentos existentes, así como a mostrar el trabajo realizado por determinados investigadores de modo que muchos otros se puedan beneficiar del mismo. El objetivo de este monográfico, centrado en la revisión crítica de ediciones y traducciones de textos en el siglo xix, es valorar y analizar el trabajo filológico realizado por eruditos del siglo xix y principios del xx tanto en su labor de recopilación y edición de textos, como en su trabajo como traductores. Aun reconociendo la importancia y la utilidad que estas ediciones y traducciones han tenido para trabajos posteriores, son también patentes algunas de las carencias que, por las limitaciones de la época, pueden presentar.
- Domingo Figarola-Caneda, bibliógrafo, biógrafo, compilador y editor de la Condesa de Merlín y Gertrudis Gómez de Avellaneda(2017) Ferrús Antón, BeatrizDomingo Figarola-Caneda (Cuba 1852-1926) va ser periodista, bibliògraf, humanista, i el primer director de la Biblioteca Nacional de Cuba. Entre les seues biografies, bibliografies i textos assatgístics de diferent signe es troben dos estudis de referència de la Comtessa de Merlín i de Gertrudis Gómez de Avellaneda. Aquests treballs no solament suposen la recuperació de textos de dues personalitats literàries femenines de summa importància per a l'illa de Cuba, en un moment en el qual les escriptores del XIX amb prou feines havien rebut atenció crítica, sinó també la revaloració dels seus escrits personals en dates molt primerenques. Aquest article aborda l'especificitat del treball de Figarola-Caneda en aquestes obres, al mateix temps que analitza el valor ideològic de la seua proposta.
- Las mujeres de la casa de Austria en los Papiers d?État du cardinal de Granvelle de Charles Weiss(2017) Pich Ponce, EvaLas ediciones que se han realizado de las correspondencias del siglo XVI han omitido frecuentemente las cartas escritas por mujeres. Es el caso de la gran obra realizada por Charles Weiss, Papiers d?État du cardinal de Granvelle (1841-1852). En los 9 volúmenes que componen este trabajo, la comisión dirigida por Weiss editó numerosas cartas manuscritas que se conservan en la Bibliothèque Municipale de Besançon y que pertenecían a Antonio Perrenot, cardenal de Granvela. En este estudio analizaremos la presencia de las cartas escritas por las mujeres de la casa de Austria en la edición de Weiss. Observaremos los criterios que se siguieron a la hora de seleccionar las cartas y los resultados de la edición realizada.
- La traducción como vehículo de divulgación de la doctrina espiritista : el caso de Defensa del espiritismo de A.R. Wallace(2017) Verdejo Segura, Mª del MarEn la segona meitat del segle XIX Espanya va ser testimoni del desenvolupament i apogeu del moviment espiritista el qual va portar amb si un impuls de l'activitat traslativa. En aquest treball ens centrarem en la traducció del llibre de A.R. Wallace On Miracles and Modern Spiritualism, obra de referència en la difusió de la doctrina espiritista que va ser publicada en el nostre país en 1891 amb el títol Defensa de l'espiritisme. Fixarem la nostra atenció en els paratextos que acompanyen a la traducció i destacarem els procediments de traducció més rellevants empleats pel traductor, Alfonso Herrera Fernández.
- Ferrarese Chronicles in the Modern Era(2017) Francis Ghirardo, Diane YvonneEn 1928, Giuseppe Pardi va publicar la primera de tres cròniques del segle XV sobre Ferrara. La seua edició d'un d'aquestes tres cròniques, el Diari ferrarese dall?anno 1409 sinó al 1502, va substituir versió del segle XVIII publicada per Ludovico Muratori. Pardi va mostrar una comprensió dels reptes que presenta la transcripció de documents antics, refusant alterar aquest material i enriquint les cròniques amb un aparell crític complet. Malgrat la disponibilitat i fàcil accés a materials inimaginables fins fa poc, les transcripcions de finals del segle XX no arriben als estàndards establerts per Pardi. Aquest article explora les transcripcions de les cròniques, en particular les de Pardi, il·lustrant com els inicis del segle XX van ser una època daurada sense igual abans o després.
- EL Viaje de Julio Verne al español y al catalán(2017) Poch Olivé, DolorsAquest treball examina les característiques de les traduccions de les obres de Jules Verne a l'espanyol i al català, especialment el seu Voyage au centre de la Terre (1864). Les primeres traduccions d'aquest relat a l'espanyol es van realitzar en 1867 i 1868. S'estudien ací els trets lingüístics d'aquestes versions que s'ajusten al concepte de ?traducció? propi del segle XIX. La primera traducció al català d'una novel·la de l'autor és de l'any 1926 i la primera versió del Viatge és de 1959. La publicació en català entre 1910 i 1920 d'alguns relats inspirats clarament en Verne, escrits per autors catalans, mostra que els lectors de Catalunya llegien a Verne en espanyol. L'estudi indaga les circumstàncies en les quals es produeix aquesta situació.
- Revisión crítica de la edición elaborada por L.P. Gachard de Lettres de Philippe II a ses filles les Infantes Isabelle et Catherine : écrites pendant son voyage en Portugal (1581-1583) y trayectoria de posteriores ediciones a lo largo del siglo XX(2017) Bucuré, MiriamBasant-nos en els documents editats per L.P. Gachard en Lettres de Philippe II a ses filles els Infants Isabelle et Catherine: écrites pendant són voyage a Portugal (1581-1583), pretenem revisar i analitzar críticament la metodologia emprada per l'historiador belga en l'edició de textos en la segona meitat del segle XIX. Aquesta documentació, publicada en 1884, va ser reeditada al voltant del 1943 per Luisa Elena del Portillo Díaz i en 1988 per l'historiador espanyol Fernando Bouza. És la nostra intenció revisar l'edició de Gachard a la llum de les noves edicions i examinar d'aquesta forma la trajectòria i els progressos, si els hi hagués, en l'edició d'un mateix text al llarg d'un segle.
- Cartas de Margarita de Parma (1578-1581) en la edición de Charles Piot(2017) Blat Mir, María AntoniaEstudio sobre la edición llevada a cabo a mediados del siglo xix sobre la correspondencia de Margarita de Parma. La collatio de los documentos impresos con los originales de la correspondencia entre Margarita de Parma, hija natural de Carlos V, y el cardenal Granvela, secretario en este momento (1578-1581) del rey Felipe II, con los volúmenes editados por Charles Piot y conservados en la Bibliothèque Municipale de Besançon, y en el Archivio di Stato di Napoli, arrojan luz sobre la metodología usada en la edición de las cartas y hace necesaria una revisión del epistolario.
- Menéndez y Pelayo y el Libro de buen amor(2017) Freixas, MargaritaEn aquest article s'analitzen les aportacions de Marcelino Menéndez i Pelayo sobre el Libro de buen amor en l'Antologia de poetes lírics castellans (1892: LIII-CXIV). Aquest treball va ser fonamental per a la consagració de l'obra de Juan Ruiz en el cànon literari espanyol. Menéndez i Pelayo va reclamar una edició íntegra del text conservat en els manuscrits coneguts, que superara la versió de Sánchez (1790), i va apuntar una sèrie de problemes sobre el títol, la data de composició i les fonts, que més endavant van constituir importants línies de recerca en els treballs filològics que s'han dedicat al Llibre de bon amor.
- Sheridan ?arreglado? para la escena española : La escuela de la murmuración, de Rafael Galves Amandi (1861)(2017) Ribes, PurificaciónLa comèdia més notable de Richard Brinsley Sheridan, The School for Scandal, es va estrenar a Londres en 1777 i, a causa de la seua enorme popularitat, es va editar, va representar i va traduir a diferents llengües al llarg del segle XIX. Rafael Galves, conscient de les notables diferències de caràcter ideològic, cultural i estilístic entre el teatre anglés i l'espanyol, va realitzar una profunda adaptació de l'obra en abocar-la al castellà en 1861. Aquest article té com a objectiu analitzar de què forma els trets estructurals, temàtics i estilístics de la seua versió lliure de la comèdia es van adequar a la sensibilitat i el gust dels espectadors espanyols de mitjan el segle XIX.
- Il catalogo muliebre nella Napoli del xvi secolo : un contributo di Benedetto Croce(2017) Ruotolo, Roberta AngelicaEn la literatura napolitana hi ha moltes obres literàries que lloen a les dones de Nàpols, i aquest gènere es revitalitza en contacte amb la societat aristocràtica del Vicereialme. Benedetto Croce, assistit per Giuseppe Ceci, participa activament en una sèrie de rimes, poemes, capítols i epigrames sobre el catàleg de les dones, conscients de la seva contribució a la història dels costums i la literatura del Nàpols del segle XVI. En Lodi di dame napoletane del secolo decimosesto s'analitzen que la noblesa napolitana i espanyola voldrien llegir perquè es veien reflexades en aquestes, i en el llenguatge refinat d'estil petrarquià en que estaven escrites, un espill de les seves formes elegants.
- Louis Prosper Gachard y la edición de la correspondencia de Margarita de Parma(2017) Benavent Benavent, JúliaEl treball dut a terme en el segle XIX per arxivers com Louis ProsperGachard sobre la correspondència dels governadors dels Països Baixos durant el segle XVI i altres assumptes ha sigut i és un referent per a l'edició d'epistolaris. Els documents es trobaven dispersos en arxius i biblioteques europeus i va ser necessària la seua edició. L'article analitza les condicions en què es van produir aquests treballs, l'esperitque els va animar i els resultats que van obtenir. La revisió d'aquesta ingent obra és necessària per a continuar-la. En primer lloc per a no repetir allò que ja es va realitzar i, en segon lloc, per a continuar un treball que segueix mereixent l'admiració d'historiadors, filòlegs i arxivers.
- Historiadoras británicas del xix : biografía y edición en las obras de Agnes y Elizabeth Strickland y Mary Anne Everett Green(2017) Sumillera, Rocío G.The present article discusses the biographies of women of historical significance written by the prolific sisters Agnes and Elizabeth Strickland, and the editorial work developed by the renowned historian Mary Anne Everett Green as editor of the selection of epistles gathered in the three volumes of Letters of Royal and Illustrious Ladies of Great Britain, as well as of 41 volumes of the Calendar of State Papers. Her editorial criteria will be analysed in both cases, and it will be seen how it was she who established and fixed the standard editing criteria in the case of the Calendars. Their work will be contextualised and connected with that of other nineteenth-century women historians, with their thematic preferences when writing history, and with the difficulties they faced when researching and publishing in a discipline at the time considered proper to men.
- La edición documental en El Archivo, Revista Literaria Semanal(2017) Iborra, JoanRoc Chabàs fou un eclesiàstic i historiador que arribà a exercir de canonge arxiver de la Seu de València on realitzà una labor classificadora documental emblemàtica. Fou editor i director de la revista El Archivo, Revista Literaria Semanal, posteriorment El Archivo, Revista de Ciencias Históricas, entre els anys de 1886 i 1893 quan finí la publicació. Dins d?aquesta revista s?encabiren nombrosos documents procedents d?arxius diversos, però sobretot de l?arxiu històric de Dénia relacionats amb la història de la ciutat i del País Valencià. El propòsit de l?article ha estat escatir els criteris usats per l?historiador Chabàs a l?hora de realitzar les transcripcions dels manuscrits originals.
- The dissemination of English philosophical works in Spain via translations : The case of Siro García del Mazo?s Fundamentos de la moral (1881) from The Data of Ethics (1879) by Herbert Spencer(2017) Ramírez Arlandi, JuanLa difusió de la literatura filosòfica en anglès a Espanya durant l'últim quart del segle XIX comporta necessàriament l'estudi detallat d'algunes de les obres de Herbert Spencer. Els seus posicionaments més radicals no van passar desapercebuts per a una elit d'intel·lectuals espanyols que prompte van traduir les seues obres per a així introduir tals idees en el context espanyol. A tenor d'açò, aquest treball se centra en la traducció de Fundamentos de la Moral (1881) per Siro García del Mall a partir de The Data of Ethics (1879) de Spencer para, des d'un punt de vista descriptiu, oferir una rigorosa revisió crítica i una anàlisi de la traducció d'una obra filosòfica representativa a la fi del segle XIX.
