Log In 
Language SCRIPTA. Revista de Literatura i Cultura Medieval i Moderna. 2022. No. 20
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Eiximenis i Boeci en el llibre sapiencial català traduït al castellà per Jacob Zadique d’Uclés en 1402(2022) Conca, Maria; Guia, JosepResum: Presentem la descoberta d’una obra catalana sapiencial perduda, que va ser traduïda al castellà per Jacob Zadique d’Uclés, en 1402, per encàrrec de Lorenzo Suárez de Figueroa, mestre de l’Orde de Sant Jaume. L’obra continua desapareguda, però hi ha un testimoni documental de la seva existència i l’hem poguda identificar completament i detallada: un llibre que va ser escrit molt probablement a València, entre 1390 i 1402, format per una selecció d’enunciats sapiencials del Dotzè llibre del Crestià (1387), de Francesc Eiximenis, i de la Consolació de filosofia, de Boeci, en traducció catalana de Ginebreda (1390), a més d’alguns proverbis i apotegmes afegits. La descoberta ha estat possible, a partir de la traducció conservada, gràcies a l’aplicació del mètode de concordances fràsiques, ben útil per a la determinació de dependències, fonts i autories. Paraules clau: Literatura medieval catalana, Literatura sapiencial, Traducció, Paremiologia contrastivaAbstract: We present the discovery of a lost Catalan sapiential work, which will be translated into Spanish by Jacob Zadique d’Uclés, in 1402, commissioned by Lorenzo Suarez de Figueroa, master of the Order of Saint James. The work continues to disappear, but there is a documentary testimony of its existence and we could identify it completely and in detail: a book most likely composed in Valencia, between 1390 and 1402, consisting of a selection of wisdom statements from Eiximenis’s Dotzè llibre del Crestià (1387), from Boeci’s Consolació de filosofia, in Catalan translation by Ginebreda (1390), plus some added proverbs and apothegms. The discovery was made possible, from the preserved translation, by the application of the method of phrasal concordances, very useful for the determination of dependencies, sources and authors. Keywords: Medieval Catalan literature, Wisdom literature, Translation, Contrastive paremiology.
- Un informe de lectura de Jaume Riera i Sans sobre un procés medieval inquisitorial de l’any 1405, conservat a l’Arxiu Diocesà de Barcelona(2022) Vila Medinya, PepResum: A la primavera de l’any 2014 vaig demanar a l’amic Jaume Riera i Sans, arxiver i historiador, si podia donar una ullada crítica a un procés inquisitorial de l’Arxiu Diocesà de Barcelona. Heus aqui el seu informe de lectura detallat, carregat de digressions i de sàvies consideracions. Donada la seva significació, tenia la convicció que, més aviat que tard, aquest text s’acabaria transcrivint, acompanyat d’un un bon estudi. Ell no va tenir temps de posar-s’hi.Paraules clau: Jaume Riera i Sans, procés de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, Bernat de Puig, any 1405, ms. núm 80.Abstract: In the spring of 2014, I asked my friend Jaume Riera i Sans, archivist and historian, if he could take a critical look at an inquisitorial process from the Diocesan Archive of Barcelona. Here we offer his detailed reading report, full of digressions and wise considerations. Given the significance of the text, I was convinced that, sooner than later, this text would end up being transcribed, accompanied by a good study. He didn’t have the time to do it.Keywords: Jaume Riera i Sans, process from the Diocesan Archive of Barcelona, Bernat de Puig, year 1405, manuscript number 80.
- A Roda da Fortuna nos Dictats de Ausiàs March (c. 1397-1439)(2022) da Costa, Ricardo; Coimbra Lemke, WilsonResumo: A alegoria da Roda da Fortuna é um tema recorrente no pensamento medieval, sobretudo na Filosofia e na Literatura. A noção de fortuna foi herdada de uma dupla tradição e adaptada por Ausiàs March (c. 1397-1439) para uso literário. A primeira fonte é antiga: greco-romana. Primeiro, Aristóteles (384-322 a.C.) começou a lhe arranjar um espaço na sua concepção filosófica e política (Física, II, 4-6; Política, V, 3). Depois, Políbio (200-120 a.C.), Tito Lívio (c. 59 a.C. - 17 d.C.) e Plutarco (46 - 120) analisaram sua influência na história. A segunda, medieval, é a da Consolação da Filosofia, de Boécio (c. 477-524). Trataremos dessa alegoria nos Dictats, de Ausiàs March, para mostrar como o poeta valenciano desenvolveu literariamente o tema da instabilidade da Roda da Fortuna em seus poemas.Palavras chave: Ausiàs March, Roda da Fortuna, Literatura.Abstract: The allegory of the Wheel of Fortune is a recurring theme in medieval thought, especially in Philosophy and Literature. The notion of fortune was inherited from a double tradition and adapted by Ausiàs March (c. 1397-1439) for literary use. The first source is ancient: Greco-Roman. First, Aristotle (384-322 BC) began to find a place for it in his philosophical and political conception (Physics, II, 4-6; Politics, V, 3). Afterwards, Polybius (200-120 BC), Livy (c. 59 BC - 17 AD) and Plutarch (46 - 120) analyzed its influence on history. The second, medieval, is the Consolation of Philosophy, by Boethius (c. 477-524). We will deal with this allegory in the Dictats, by Ausiàs March, to show how the Valencian poet literarily developed the theme of the instability of the Wheel of Fortune in his poems.Keywords: Ausiàs March, Wheel of Fortune, Literature.
- Pedro de Cartagena y otros poetas en el cancionero SA10b: variantes, variaciones y testimonios únicos(2022) Rodado Ruiz, Ana MariaResumen: Este trabajo aborda el estudio de las variantes textuales detectables en las obras de varios poetas, recogidas en el cancionero SA10b. Mi objetivo es situar el foco de atención en las lecciones singulares de este manuscrito –a menudo, lecciones equipolentes y merecedoras de análisis– a pesar de que suelan ser descartadas en la edición crítica de muchas obras, al situarse SA10b, generalmente, en las ramas altas de la tradición textual. En este trabajo, me detendré en el estudio de los poemas de Pedro de Cartagena, de quien se recoge un corpus amplio, y de otros autores con escasa presencia en SA10b. La peculiar configuración de esta colectánea y la selección de obras que contiene confirman la pertinencia de un análisis detenido de variantes textuales, que contribuirá a arrojar luz sobre el proceso de transmisión de los poemas y sobre la génesis de este cancionero.Palabras clave: cancioneros medievales, crítica textual, variantes textuales, Pedro de Cartagena, SA10b.Abstract: This paper deals with the study of the textual variants detectable in the works of several poets, collected in the songbook SA10b. My aim is to focus on the singular lessons of this manuscript -often equipollent lessons worthy of analysis- despite the fact that they tend to be discarded in the critical edition of many works, as SA10b is generally situated in the higher branches of the textual tradition. In this paper, I will focus on the study of the poems of Pedro de Cartagena, from whom a large corpus is collected, and of other authors with a scarce presence in SA10b. The peculiar configuration of this collection and the selection of works it contains confirm the relevance of a detailed analysis of textual variants, which will contribute to shed light on the process of transmission of the poems and on the genesis of this songbook.Keywords: Medieval songbooks, textual criticism, textual variants, Pedro de Cartagena, SA10b.
- La riuada del Túria de 1897. Un motiu poètic per als renaixencistes valencians(2022) Sanchis Mollà, HèctorResum: Al s. xix, en català, gràcies a les possibilitats que permeté la Renaixença, es composen un conjunt de poemes al voltant dels estralls produïts per distints fenòmens naturals. L’objectiu del present treball és realitzar una aproximació a vuit composicions conreades per distints lletraferits valencians, les quals discorren al voltant del succés que commocionà la ciutat de València el 10 de novembre de 1897, el desbordament del riu Túria.Paraules clau: Renaixença, poesia, València, riuada TúriaAbstract: In the 19th century and, in Catalan, thanks to the possibilities offered by the Renaixença,a set of poems are composed around the devastation caused by different natural phenomena. The aim of this work is to make an approach to eight compositions cultivated by different Valencian lyricists, which revolve around the event that shocked the city of Valencia on Tenth of November of one thousand eight hundred ninety-seven, the overflowing of the Turia river.Keywords: Renaixença; poetry; València; Túria flood.
- Orígens i influències culturals de la figura de la Dona d’aigua(2022) Rocas Sumoy, JúliaResum: Les dones d’aigua són figures de la mitologia catalana que existeixen des dels inicis dels temps i que han anat evolucionant i modificant-se amb el pas dels segles fins a convertir-se en els personatges que avui coneixem. Presenten una gran multiplicitat de formes, noms i funcions als diferents mites que protagonitzen, sempre en relació a les necessitats locals de cada petita societat. En aquest article es pretén dur a terme un estudi sobre els seus orígens i les influències culturals que han rebut en els diferents períodes de la història, des de les mitologies antigues fins a les modernes per tal d’observar les similituds i diferències que hi ha d’una cultura a l’altra i entendre el rol que ocupen en la configuració d’una identitat cultural.Paraules clau: Mitologia, dona d’aigua, català, fada, identitat.Abstract: The dones d’aigua (water women) are figures of Catalan mythology that have existed since the dawn of time and have evolved and changed over the centuries to become the characters we know today. They present a great multiplicity of forms, names and functions to the different roles they play, always in relation to the local needs of each small society. In this article I intend to carry out a study on their origins and the cultural influences they have received in the different periods of history, from the ancient mythologies to the modern ones, in order to observe the similarities and differences from one culture to another and to understand the role they play in the configuration of a cultural identity. Keywords: Mythology, dona d’aigua, catalan, fairy, identity.
- La sàbia Sibilla in Sardegna tra cultura dotta e popolare(2022) Strinna, GiovanniRiassunto: Il mito della Sibilla ebbe una grande risonanza nella cultura occidentale, dall’antichità fino all’età moderna, e si riverberò nelle tradizioni letterarie, liturgico-musicali e artistiche, prestandosi a finalità ideologiche differenti, sia didattiche e religiose che propagandistiche. Anche il Regno di Sardegna, che tra la fine del Medioevo e l’età moderna era parte della Corona d’Aragona e poi del regno degli Austria, recepì alcune di queste tradizioni, e il presente contributo ne individua le tracce su diversi livelli, in particolare quello artistico e folklorico.Parole chiave: Sibilla, Natale, iconografia, folklore, regno di Sardegna.Abstract: The myth of the Sibyl had a great resonance in Western culture, from Antiquity to the Modern Age, and reverberated through the literary, liturgical-musical and artistic traditions, being used for different ideological purposes, sometimes for didactic and religious, at other times for propaganda. Even the Kingdom of Sardinia, which between the end of the Middle Ages and the Modern Age was part of the Crown of Aragon and then the Kingdom of Spain, incorporated some of these traditions, and this contribution identifies their traces on some levels, in particular those of folklore and art.Keywords: Sibyl, Christmas, iconography, folklore, Kingdom of Sardinia.
- Medea in controluce: La infanticida di Caterina Albert (1898) e un’infanticida ad Alghero nel 1735(2022) Compagna, Anna MariaRiasunto: L’articolo focalizza il discorso su come sia la letteratura che le realtà marginale della microstoria si connettano fra loro e si possano collegare col mito, anche singolarmente. Si pensi a La infanticida di Caterina Albert (1898) e a un infanticidio attestato ad Alghero nel 1735. Nelle due protagoniste è possibile vedere Medea in controluce? Nel primo caso una realtà documentata attraverso la letteratura si connetterebbe al mito. Nel secondo una microstoria si collegherebbe direttamente al mito, senza passare attraverso la letteratura. Il mito non è in primo piano, non è il mezzo per rappresentare, condannare una realtà atroce sublimandola, come in Ovidio, ma esso appartiene al contesto culturale entro il quale la società si muove, costituendone l’atmosfera non sempre percepita, anche se presente. Il percorso è inverso: non più dal mito letterario alla realtà, ma dalla realtà storica al mito, sia pure attraverso la letteratura, a ulteriore conferma di come miti e leggende stiano a fondamento della cultura mediterranea, e non solo. E, infine, un altro dubbio: in questo ipotetico riferimento al mito classico e mediterraneo, si può vedere nell’Albert, sempre in controluce, un anticipo di Noucentisme?Parole chiave: La infanticida, Caterina Albert, processi dell’Inquisizione, Medea, microstoria, letteratura, mito.Abstract: The article focuses the discussion on how both literature and the marginal realities of micro-history connect with each other and with myth, even individually. Think of Caterina Albert’s La infanticida (1898) and an infanticide attested in Alghero in 1735. In the two protagonists, is it possible to see Medea in backlight? In the first case, a reality documented through literature would be connected to the myth. In the second, a micro-history would connect directly to the myth, without going through literature. The myth is not in the foreground, it is not the means to represent, condemn an atrocious reality by sublimating it, as in Ovid, but it belongs to the cultural context within which society moves, constituting its atmosphere that is not always perceived, even if present. The path is reversed: now, no from literary myth to reality, but from historical reality to myth, albeit through literature, further confirming how myths and legends are at the foundation of Mediterranean culture, and beyond. And, finally, another doubt: in this hypothetical reference to the classical and Mediterranean myth, can we see in the Albert, always in backlight, an anticipation of Noucentisme?Keywords: La infanticida, La infanticida, Caterina Albert, trials of the Inquisition, Medea, micro-history, literature, myth.
- Dues Galatees mediterrànies: El mite de Pigmalió a Pinotxo i a La salvatge(2022) Gort Paniello, MartaResum: El tema de la transformació és un tòpic en la història de la literatura i en trobem un clar exponent en el mite de Pigmalió, la primera versió del qual es troba recollida en les Metamorfosis d’Ovidi. En aquest estudi es comparen dues reinterpretacions del mite de Pigmalió fetes per escriptors de la Mediterrània: Les aventures de Pinotxo de Carlo Collodi (1883) i La salvatge. Elegia de Dolores Mendoza d’Isabel-Clara Simó (1993). Aquestes obres van ser escrites amb més de cent anys de separació i, tot i que els escriptors comparteixen certs referents, cadascun s’ha sentit atret per influències més properes al seu context. L’estudi se centra fonamentalment en la figura femenina, i els resultats de l’anàlisi mostren que Collodi i Simó representen dues Galatees ben diferents. D’una banda, Pinotxo segueix la imatge més tradicional en tant que acaba satisfent el desig del seu creador, Gepetto. D’altra banda, Dolores és una Galatea més revolucionària perquè, finalment, s’oposa a la voluntat del seu Pigmalió, Joaquim, i lluita per aconseguir ser lliure i independent.Paraules clau: Literatura comparada, Transformació, Galatea, Pinotxo, La salvatge.Abstract: The theme of transformation is a recurrent topic in literature and we find a clear exponent in the Myth of Pygmalion, the first version of which was gathered by Ovid in the Metamorphosis. This study compares two reinterpretations of the story of Pygmalion and Galatea written by two Mediterranean writers: Les aventures de Pinotxo by Carlo Collodi (1883) and La salvatge. Elegia de Dolores Mendoza by Isabel-Clara Simó (1993). These works were written by more than a century of distance and, although the writers have some literary sources in common, each one has feel attracted to other influences closer to their context. The paper focuses mostly in the female figures of the story and results from the literary analysis prove that Collodi and Simó represent two very different Galateas. On the one hand, Pinotxo follows the traditional image of Galatea, as long as he ends satisfying the desires of his creator, Gepetto. On the other hand, Dolores is a more revolutionary Galatea because, finally, she disobeys the wish of his Pygmalion, Joaquim, and fights for becoming someone independent and free. Keywords: Comparative literature, Transformation, Galatea, Pinocchio, La salvatge.
- Banditi a Orgosolo. Una variante del Banditisme?(2022) Grilli, GiuseppeRiassunto: I presente lavoro parte dell’articolo di una rivista di cui ormai una certa memoria resta, Nuovi Argomenti, dove nel 1954 Franco Cagnetta, pubblicò un’inchiesta sulla realtà sociale della Barbagia, con particolare riferimento alla realtà di Orgosolo stretta tra il disagio di una economia di pastorizia e la sua costante deriva nel sistema delle faide e del banditismo. Ora si fa una nuova lettura.Parole chiave: Sardegna, banditismo, Franco Cagnetta, Orgoloso.Abstract: The present work is based on an article by Franco Cagnetta, published in Nuovi Argomenti, in 1954. That essay contained a survey on the social reality of Barbagia, and in particular on Orgosolo. The data came from a study of the pastoral economy and its drift towards banditry. Now, a new reading is done.Keywords: Sardinia, banditry, Franco Cagnetta, Orgoloso.
- Ressenya a Crònica universal de 1427. A cura de Jacob Mompó, València, Publicacions de la Universitat de València, 2022(2022) Granell Sales, FrancescRessenya a Crònica universal de 1427. A cura de Jacob Mompó, València, Publicacions de la Universitat de València, 2022, 412 p. ISBN: 978-84-1118-000-9Review to Crònica universal de 1427. A cura de J. Mompó, València, Publicacions de la Universitat de València, 2022, 412 p. ISBN: 978-84-1118-000-9
- Ressenya a Jacob Mompó, Conversos valencians i Inquisició. Experiències vitals d’una minoria perseguida (1481-1521), València, Publicacions de la Universitat de València, 2022(2022) Mora Galbis, RamonRessenya a Jacob Mompó, Conversos valencians i Inquisició. Experiències vitals d’una minoria perseguida (1481-1521), València, Publicacions de la Universitat de València, 2022, 145 pp., ISBN: 978-84-1118-079-5Review to Jacob Mompó, Conversos valencians i Inquisició. Experiències vitals d’una minoria perseguida (1481-1521), València, Publicacions de la Universitat de València, 2022, 145 pp., ISBN: 978-84-1118-079-5
- Ressenya a Bernat Guillem Català de Valleriola, Dietari (1568-1607), Carles Fenollosa Laguarda (ed.), València, Publicacions de la Universitat de València, 2022(2022) Torres Rubió, EsteveRessenya a Bernat Guillem Català de Valleriola, Dietari (1568-1607), Carles Fenollosa Laguarda (ed.), València, Publicacions de la Universitat de València, 2022, 242 pp., ISBN: 978-84-1118-061-0Review to Bernat Guillem Català de Valleriola, Dietari (1568-1607), Carles Fenollosa Laguarda (ed.), València, Publicacions de la Universitat de València, 2022, 242 pp., ISBN: 978-84-1118-061-0
- Ressenya a Emanuela Forgetta La città e la casa: Spazi urbani e domestici in Maria Aurèlia Capmany, Natalia Ginzburg, Elsa Morante e Mercè Rodoreda, Venezia, Edizione Ca’ Foscari, 2022(2022) Pessoa, DaviRessenya a Emanuela Forgetta La città e la casa: Spazi urbani e domestici in Maria Aurèlia Capmany, Natalia Ginzburg, Elsa Morante e Mercè Rodoreda, Venezia, Edizione Ca’ Foscari, 2022, 260 pp., ISBN: 978-88-6969-586-5 Review to Emanuela Forgetta La città e la casa: Spazi urbani e domestici in Maria Aurèlia Capmany, Natalia Ginzburg, Elsa Morante e Mercè Rodoreda, Venezia, Edizione Ca’ Foscari, 2022, 260 pp., ISBN: 978-88-6969-586-5
- Ressenya a Llibre de Menescalia de Morella c. 1320/30 – 1340. Castelló de la Plana, 2022(2023) Cortijo Ocaña, AntonioRessenya a Llibre de Menescalia de Morella c. 1320/30 – 1340. Edició i estudis a cura de Lluís Gimeno Betí, Lluís Cifuentes i Comamala, and Vicent Garcia Edo. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, Fundació Germà Colón Domènech, 2022, 241 pp., ISBN: 978-84-18951-40-4Review to Llibre de Menescalia de Morella c. 1320/30 – 1340. Edició i estudis a cura de Lluís Gimeno Betí, Lluís Cifuentes i Comamala, and Vicent Garcia Edo. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, Fundació Germà Colón Domènech, 2022, 241 pp., ISBN: 978-84-18951-40-4
