Mètode. 2014. No. 83

Permanent URI for this collection

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 7 of 7
  • Item
    Antoni de Martí i Franquès i la generació espontània: Els conflictes entre ciència i religió en el treball del naturalista
    (2014) Camós, Agustí
    Antoni de Martí i Franquès, el naturalista tarragoní que va viure en la segona part del segle XVIII i primers decennis del XIX, conegut especialment pels seus notables experiments dedicats a l’estudi de la composició de l’aire atmosfèric, dedicà bona part del seu treball experimental a estudiar la generació espontània. A través dels manuscrits de Martí i Franquès que es conserven i pel testimoni dels seus contemporanis, sabem que estava convençut d’haver comprovat experimentalment l’existència d’aquest fenomen. Però, com que era un fervent catòlic, no va voler publicar res sobre aquest tema en vida per temor de ser acusat d’heretge. Tampoc el seus descendents van publicar res de la seva obra per prejudicis religiosos.
  • Item
    Síntomas, signos y estadística: Aplicaciones de la estadística en ciencias de la salud y de la vida
    (2014) Martínez-Beneito, Miguel A.; Bermúdez Edo, José Domingo; Armero-Cervera, Carmen
    La determinación o constatación experimental de los mecanismos fisiológicos de las enfermedades suele ser una tarea muy compleja. Esto ha convertido a la epidemiología en la principal herramienta de generación de conocimiento en el ámbito médico. La epidemiología aprende sobre las enfermedades a partir de la observación de la salud en colectivos de personas, en lugar de la observación individual de éstas. Si la principal herramienta de generación de conocimiento médico se basa en la observación de colectivos de personas (muestras de una población) de las que querremos aprender (hacer inferencia), resulta claro el nexo entre la estadística y la medicina. A lo largo de este artículo ilustramos dicho nexo presentando tres áreas de investigación estadística de especial utilidad para la investigación biomédica.
  • Item
    La teoria que no va morir mai: Com una idea matemàtica del segle XVIII transformà el segle XXI
    (2014) McGrayne, Sharon
    La regla de Bayes, una teoria senzilla del segle XVIII per a l’avaluació del coneixement, rebé tot de crítiques durant la major part del segle XX, però va ser utilitzada pel Regne Unit i els Estats Units durant la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda. Palomares i València van representar papers importants en el seu desenvolupament durant aquells temps ombrívols. L’ús de la regla està molt estès avui dia en l’àmbit de la computació i en moltes aplicacions més. Per exemple, Bayes s’ha convertit en la clau política per a la presa de decisions basades en dades. La revolució bayesiana ha esdevingut un canvi de paradigma modern per a una era eminentment pragmàtica.
  • Item
    La falta de reproducibilitat de la investigació: L'estadística com a legitimació del resultat
    (2014) Goddard, Scott; Johnson, Valen
    La investigació científica es legitima mitjançant la replicació dels seus resultats, però els esforços per replicar afirmacions enganyoses exhaureixen el finançament. Ens centrarem en una d’aquestes errades: els resultats de proves estadístiques que ofereixen falsos positius a causa de l’atzar. Els mètodes estadístics clàssics confien en un p-valor per a ponderar les proves enfront d’una hipòtesi nul·la, però les proves d’hipòtesis bayesianes ofereixen resultats més fàcils de comprendre, sempre que hom puga especificar distribucions a priori per a la hipòtesi alternativa. Descriurem noves proves, les UMPBT, tests bayesians que ofereixen una especificació per defecte de les alternatives a priori, i mostrarem que aquests tests també maximitzen la potència estadística.
  • Item
    Dades massives i estadística: La perspectiva d'un estadístic
    (2014) Rossell, David
    Les dades massives (big data) representen un recurs sense precedents per a afrontar reptes científics, econòmics i socials, però també incrementen la possibilitat de traure conclusions enganyoses. Per exemple, l’ús d’enfocaments basats exclusivament en dades i que es despreocupen de comprendre el fenomen en estudi, que s’orienten a un objectiu esmunyedís i canviant, que no tenen en compte problemes determinants en la recopilació de dades, que resumeixen o «cuinen» inadequadament les dades i que confonen el soroll amb el senyal. Repassarem alguns casos reeixits i il·lustrarem com poden ajudar els principis de l’estadística a obtenir una informació més fiable de les dades. També abordarem els reptes actuals que requereixen estudis metodològics dinàmics, com les estratègies d’eficiència computacional, la integració de dades heterogènies, estendre els fonaments teòrics a qu?estions cada vegada més complexes i, potser el més important, formar una nova generació de científics capaços de desenvolupar i implantar aquestes estratègies.
  • Item
    Ments alterades en el segle XIX: Els relats d'Edgar Allan Poe i Guy de Moupassant
    (2014) Urdiales Shaw, Martín
    En el present article s’aborda la confluència entre l’autor nord-americà Edgar Allan Poe (1809-1849) i l’autor francès Guy de Maupassant (1850-1893), que, a pesar d’estar adscrits a tendències literàries divergents (romanticisme enfront de realisme/naturalisme), van compartir interessos temàtics i formals inequívocs en l’àmbit del relat. Partint de les primerenques influències de la contística de Poe sobre l’escriptura de Maupassant, aquest treball se centra en una selecció dels relats de l’autor francès que el vinculen literàriament a Poe (tant en el terreny temàtic com en el narratològic), relacionats amb la fascinació d’ambdós autors per estats mentals atípics i narradors alterats o «alienats».
  • Item
    Estadística en física de partícules: El seu paper en el descobriment del bosó de Higgs
    (2014) Martínez Vidal, Fernando
    L’estadística ha representat un paper d’enorme importància en el desenvolupament de la física de partícules, pionera de l’anomenada «gran ciència». La seua aplicació ha evolucionat al compàs dels progressos tecnològics, que han permès passar de registrar uns pocs centenars de «successos» a registrar-ne milers de milions. Aquest article discuteix sobre com s’ha resolt el problema de la manipulació d’aquestes quantitats massives de dades i com s’han utilitzat les principals eines estadístiques des dels anys 1990 per a cercar senyals cada vegada més petits ocults entre un soroll de fons cada vegada major. Molts experiments en la història de la física de partícules podrien il·lustrar el paper que ha exercit l’estadística, però pocs ho poden fer amb un descobriment, fruit d’un esforç tecnològic i col·lectiu colossals, de tanta repercussió científica com el del bosó de Higgs.