Log In 
Language Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2017. No. 62
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
Now showing 1 - 17 of 17
- Abel Soler Molina, «El corsari Jaume de Vilaragut i la donzella Carmesina. El cavaller que inspirà el ?Tirant lo Blanc?», València, Edicions Alfons el Magnànim («Estudis universitaris», núm. 133), 2014. 2 vols. 981 pp.(2017) Mallorquí Ruscalleda, EnricBook review: Abel Soler Molina, El corsari Jaume de Vilaragut i la donzella Carmesina. El cavaller que inspirà el ?Tirant lo Blanc?, València, Edicions Alfons el Magnànim («Estudis universitaris», núm. 133), 2014. 2 vols. 981 pp. ISBN: 978-84-7822-639-9
- Gemma Gómez Duran, «Gramàtica del català rossellonès», Barcelona, Publicacions de l?Abadia de Montserrat, 2016, 193 pp.(2017) Martí Mestre, JoaquimRessenya sobre el llibre de Gemma Gómez Duran, Gramàtica del català rossellonès, Barcelona, Publicacions de l?Abadia de Montserrat, 2016, 193 pp.
- Anna Pineda i Cirera, «Les fronteres de la (in)transitivitat. Estudi dels aplicatius en llengües romàniques i basc», Barcelona, Institut Privat d?Estudis Món Juïc, 2016, 447 pp.(2017) Acedo Matellán, VíctorRessenya sobre el llibre d'Anna Pineda i Cirera, Les fronteres de la (in)transitivitat. Estudi dels aplicatius en llengües romàniques i basc, Barcelona, Institut Privat d?Estudis Món Juïc, 2016, 447 pp. ISBN: 978-84-945343-3-1.
- C. Gassulla d?Ursino, «Poesia festiva». Edició i introducció a cura de Vicent Josep Escartí, València, Institució Alfons el Magnànim, 2015, 223 pp.(2017) Mora Galbis, RamonRessenya sobre el llibre de C. Gassulla d?Ursino, Poesia festiva. Edició i introducció a cura de Vicent Josep Escartí, València, Institució Alfons el Magnànim, 2015, 223 pp.
- G. Crespí de Valldaura y Bosch Labrús (ed.), «Diario del Señor D. Cristóval Crespí desde el día en que fue nombrado presidente del Consejo de Aragón, 9 de junio 1652», Madrid, Boletín Oficial del Estado / Generalitat de Catalunya, 2014, XXXIII, 413 pp.(2017) Martínez Mayor, CarlosRessenya sobre G. Crespí de Valldaura y Bosch Labrús (ed.), Diario del Señor D. Cristóval Crespí desde el día en que fue nombrado presidente del Consejo de Aragón, 9 de junio 1652, Madrid, Boletín Oficial del Estado / Generalitat de Catalunya, 2014, XXXIII, 413 pp. ISBN 978-84-393-9142-5.
- La secularització dels miracles marians en «La vida de la verge Maria» de Miquel Peres(2017) Arronis Llopis, CarmeResum: En aquest treball analitze el conjunt de miracles marians inclosos per Miquel Peres en La vida de la sacratíssima Verge Maria (València, N. Spindeler, 1494). Aquest conjunt de miracles no només destaca per la funcionalitat concreta que adquireixen en l?estructura de l?obra, sinó perquè, a més, aquests mostren unes característiques determinades que els allunyen de les col·leccions de miracula marians, ja que no presenten alguns dels trets més significatius del gènere. Els miracles de Miquel Peres constitueixen una mostra de la transformació i la secularització del gènere, i ens parlen dels nous usos que se?n deriven i dels nous lectors a qui s?adrecen. Paraules clau: miracles marians, literatura mariana, hagiografia, Miquel Peres, vita Mariae.
- A l'entorn de «Lo somni de Joan Joan», de Jaume Gassull(2017) Martínez Romero, TomàsResum: Estudi dels paral·lelismes que es detecten entre Lo somni de Joan Joan i algunes composicions catalanes escrites durant els segles XIV i XV, en especial les noves rimades i les narracions sentimentals. Gràcies a la fórmula mètrica utilitzada en aquesta ocasió per l?autor (la codolada), Gassull és capaç de conjuminar materials que provenen de fonts i de gèneres diversos i, per tant, de mantenir viva en alguns aspectes la tradició pròpia anterior. Això precisament justifica la necessitat d?un apropament nou als versos burlescos dels poetes valencians quatrecentistes. Paraules clau: Lo somni de Joan Joan, Gassull, codolada, noves rimades, poesia valenciana tardomedieval.
- Alfons Gregori, «La dimensión política de lo irreal. El componente ideológico en la narrativa fantástica española y catalana», Poznan, Uniwersytet Im. Dama Mickiewicza w Poznaniu («Seria Filologia Romanska», 56), 2015, 489 pp.(2017) Mira Navarro, IreneRessenya sobre el llibre d'Alfons Gregori, La dimensión política de lo irreal. El componente ideológico en la narrativa fantástica española y catalana, Poznan, Uniwersytet Im. Dama Mickiewicza w Poznaniu («Seria Filologia Romanska», 56), 2015, 489 pp. ISBN 978-83-232-2995-7.
- Maria Pujol, «Josep Vallverdú : entre l?activisme cultural i el talent literari», Publicacions de l?Abadia de Montserrat, Barcelona, 2015, 131 pp.(2017) Vidal Lloret, VicentRessenya sobre el llibre de Maria Pujol, Josep Vallverdú: entre l?activisme cultural i el talent literari, Publicacions de l?Abadia de Montserrat, Barcelona, 2015, 131 pp.
- L'apparizione della serpe ne «La faula» di Guillem de Torroella : folclore, politica e tecnica letteraria(2017) Compagna, Anna MariaSommario: Vissuto probabilmente fra il 1350 e il 1375, Guillem de Torroella è un nobile maiorchino coinvolto nel crollo del regno autonomo, reintegrato nella corona catalano-aragonese. Egli scrive un racconto in versi (1265, secondo l?unico manoscritto che contiene il testo per intero: 938 in lingua catalana e 327 in lingua francese). Si tratta de La faula, che narra un viaggio dell?autore sul dorso di una balena all?Isola Incantata. Qui Guillem incontra una serpe, che gli rivelerà come lì abbia trovato rifugio Artù dopo la battaglia di Salisbury. Per la serpe è possibile individuare fonti folcloriche locali (della zona di Girona) e le sue parole in francese sono un ulteriore indizio del possibile impegno politico del testo letterario. Parole chiave: letteratura catalana medievale, letteratura francese medievale, leggenda arturiana, Guillem de Torroella, animali che parlano, serpe, fonti folcloriche, significato politico.
- Presentació del monogràfic «Temes i formes de la primitiva narrativa catalana breu»(2017) García Sempere, Marinela; Martín Pascual, LlúciaResum:Presentació del monogràfic sobre «Temes i formes de la primitiva narrativa catalana breu» del número 62 (primavera 2017) de Caplletra. Revista Internacional de Filologia.
- Cuentos efímeros. Ejemplo verosímil y diálogo en el «Llibre de meravelles»(2017) Aragüés Aldaz, JoséResumen: El Llibre de meravelles de Ramon Llull incluye un extenso corpus de cuentos verosímiles, utilizados por los personajes para mostrar su visión del mundo o para expresar su posición en el debate. Se trata de cuentos creados ad hoc por el autor, cuya vida comienza y concluye con esa enunciación única en el interior de la novela. Y esa condición fugaz, efímera, les otorga el aspecto de meras hipótesis narrativas. Algunos de esos cuentos parecen poseer incluso una trama provisional o inestable, acentuando su carácter virtual, casi ilusorio. La escritura del Llibre de meravelles revela, en cualquier caso, un enorme esfuerzo de experimentación narrativa, visible en el diseño de los relatos, pero también en el «diálogo» que el discurrir de la novela establece entre los mismos. Y ese afán de experimentación se proyecta finalmente sobre los lectores, pues el texto se erige en una auténtica guía para la invención de nuevos cuentos. Esa dimensión metaejemplar constituye el mayor signo de la originalidad de la propuesta luliana en el panorama de la literatura ejemplar de la Edad Media. Palabras clave: literatura catalana, literatura medieval, Ramon Llull, Llibre de meravelles, ejemplo verosímil, cuento, diálogo, experimentación narrativa.
- El poder de la traducció per al redreçament d?una llengua identitària o adoptiva(2017) Verdegal Cerezo, Joan ManuelResum: En combinar el concepte de llengua identitària i el de llengua personal adoptiva, i a partir de l?experiència de la societat valenciana, aquest article intenta mostrar de quina manera l?activitat traductora pot col·laborar al redreçament de qualsevol llengua europea minoritzada. S?hi presenten les polítiques lingüístiques de la Unió Europea que podrien posar-se en pràctica sense suposar greus problemes de pressupost per als Estats membres, entre les quals ocupa un lloc de privilegi la traducció. Paraules clau: traducció, redreçament, llengües identitàries, llengües adoptives, català.
- Verbs psicològics catalans : el cas d'«agradar» i «interessar»(2017) Royo Bieto, CarlesThe experiencer?s semantic features, a lively entity conceivable as a proto-agent, allow its syntactic and semantic primacy in most of sentences with Catalan psychological verbs, and explain the flexibility of these predicates to adapt to conceptual schemes of speakers. The experiencer only loses this primacy when it has to «compete» with a prototypical agent in the sentence, an agentive construction consistent with an experiencer with accusative case. The mechanisms of semantic and syntactic pre-eminence in a sentence give reason for the regularly dative case of the Catalans verbs interessar ?to interest? and agradar ?to like?, as well as for the specific contexts in which these verbs can occur in accusative, although in a more enforced way with verb agradar.Key words: accusative, agent, Catalan, dative, experiencer, patient, proto-agent, psychological verb, stimulus, to interest, to like.
- El verb «semblar» en català antic(2017) Antolí Martínez, Jordi M.In current Catalan, the verbs semblar and parèixer are two verbs mostly synonyms distributed territorially in a unequal way: While verb parèixer persists in the Valencian Country, in the Balearic Islands and in the northwestern Catalan, the verb semblar coexists with parèixer. Moreover, it has become hegemonic in the centre north of the linguistic domain. However, this distribution is not the one we find in the ancient language, where semblar is a verb relatively uncommon if we compare it with parèixer. In addition, most of the examples for this verb are confirmed in a very small group of works (especially those from the 13th and 15th century). This paper tries to describe the syntactic uses and meanings of verb semblar in ancient Catalan and it also tries to explain the relation that has with parèixer. In outline, we conclude with the fact that the difference founded between both verbs is semantic and the fact that the convergence showed in specific works can be explained as an influence of the Occitan language, as a calque in translations or as a dialectal feature. The study is based in the data obtained from the Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Antic (CIGCA). Key words: Old Catalan, Gallo-Romance languages, Iberian Romance languages, verb parèixer, verb sembla
- Des de la perifèria del discurs : Maria-Mercè Marçal i Dolors Miquel(2017) Riba Sanmartí, CaterinaAbtstract: The article analyses the strategies employed by two Catalan poets, Maria-Mercè Marçal and Dolors Miquel, in deconstructing the discourses through which gender roles have been established. We will point out some commonalities between the two, such as the reformulation of female stereotypes, the fragmented and unstable poetic self, the dialogue with the Bible, a rewriting of the Lord?s prayer and the feminization of God. Both Maria-Mercè Marçal and Dolors Miquel address through their poetry some of the yearnings, political projects and debates of contemporary Feminist movements.Key words: Maria-Mercè Marçal, Dolors Miquel, Female stereotypes, male-centered subject, feminization of God.
- Los enigmas de las «Faules d'Isop»(2017) Lacarra Ducay, María JesúsResumen: En este artículo se traza un panorama sobre la difusión de las fábulas esópicas en catalán, desde los perdidos Isop manuscritos hasta los impresos a partir de la documentación conservada. La tardía aparición del Isop en la imprenta (Barcelona: Joan Carles Amorós, 1550 y Barcelona: Sansón Arbús, 1576) hace pensar que hubiera una o varias ediciones anteriores. En el trabajo se estudian los testimonios góticos, su vinculación con el incunable castellano impreso en Tolosa en el taller de Juan Parix y Esteban Clebat, y su relación con los impresos castellanos posteriores a 1510, así como sus diferencias con respecto a esta tradición castellana. Palabras claves: fábulas, Esopo catalán, imprenta.
