Log In 
Language Browse
Recent Submissions
- Introducción a las disciplinas atléticas: reglamento y técnica(Servei de Formació Permanent i Innovació Educativa UV, 2026) Cordellat-Marzal, Ana; Montoya-Vieco, Antonio; Martínez-Navarro, Ignacio; Oficial-Casado, Francisco Javier; Monferrer-Marín, Jordi; Roldán, Ainoa; Valldecabres, Raúl; Blasco-Lafarga, CristinaEl objetivo de los 8 vídeos docentes (carreras, vallas, relevos, salto de longitud, salto de altura, lanzamiento de peso, lanzamiento de disco y lanzamiento de jabalina) es que el alumnado tenga una primera aproximación a las diferentes disciplinas atléticas que se trabajarán posteriormente en clase. Cada vídeo explica, de forma pormenorizada, el reglamento y las características técnicas, que se estudiarán con más detalle en las clases teóricas y prácticas.
- Teorías de aprendizaje motor(Universitat de València, 2026) García Massó, Xavier; Estevan Torres, Isaac; Marco Ahulló, AdriàEsta presentación, analiza los fundamentos del desarrollo y aprendizaje motor a través de dos grandes bloques teóricos. En primer lugar, contrapone el aprendizaje explícito, basado en la transmisión consciente de reglas, frente al aprendizaje implícito, donde el alumno descubre las reglas de forma no consciente, destacando que las metodologías implícitas facilitan en mayor medida la automatización de las habilidades motrices. En segundo lugar, profundiza en la Teoría de Sistemas Dinámicos, describiendo el movimiento humano como un sistema complejo, no lineal y autoorganizado donde surgen patrones coordinativos o atractores estables a partir de la interacción entre el individuo, el entorno y la tarea, sin necesidad de un control jerárquico ni de instrucciones explícitas. Finalmente, el documento define conceptos clave de este enfoque como los parámetros de control que modifican el estado del sistema y las transiciones de fase, concluyendo con los interrogantes fisiológicos y organizativos que esta perspectiva aún plantea.
- Pedagogía No-Lineal(Universitat de València, 2026) Marco Ahulló, Adrià; García Massó, Xavier; Estevan Torres, IsaacEsta presentación aborda el enfoque de la Pedagogía No Lineal dentro del aprendizaje motor, proponiendo un modelo didáctico vanguardista centrado en el desarrollo de la competencia motriz, el pensamiento estratégico y la resolución de problemas a través del juego. Para ello, el documento integra las metodologías de la Enseñanza Comprensiva, que clasifica y modifica juegos mediante adaptaciones y progresiones tácticas, junto con el Enfoque Orientado a Restricciones, el cual manipula variables de la tarea, el entorno y el propio alumno para guiar el aprendizaje. Todo este marco conceptual se fundamenta en cinco principios esenciales —representatividad, manipulación de limitantes, relación información-movimiento, variabilidad funcional y foco atencional— que se trasladan a la práctica mediante propuestas de juegos modificados y tareas de progresión aplicadas a deportes específicos.
- Aprender diferente también en formación profesional para el empleo(Universitat de València, 2026) Benlloch Sanchis, Maria JesúsLas siguientes diapositivas comentan como podemos ajustar una forma concreta de la formación para el empleo, los certificados de profesionalidad, a la realidad de las personas neurodivergentes. Para ello analiza las problemáticas actuales, seguidamente explica concretamente los certificados de profesionalidad y finalmente hace un análisis de los problemas que presenta estos certificados para la realidad de estas personas. Con ello además se abren propuestas al cambio y al trabajo coordinado con empresas.
- L'aula t'espera: com actuaràs?(Universitat de València, 2026) Romero Rodrigo, MercedesRecurs educatiu interactiu de tipus Branching Scenario (H5P) dissenyat per a l'alumnat del Grau en Educació Infantil dins l'assignatura Organització de l'espai escolar, materials i habilitats docents (Universitat de València). L'activitat planteja un escenari narratiu en el qual l'estudiant assumeix el rol d'una mestra de 4 anys que desenvolupa un centre d'interès sobre l'alimentació saludable, seguint les tres fases proposades per Decroly: observació, associació i expressió. Al llarg de l'escenari, l'estudiant ha de prendre sis decisions didàctiques, dos per cada fase, davant de situacions reals d'aula com la gestió de la diversitat, la conducció de l'assemblea o el disseny d'activitats d'expressió. Cada decisió comporta conseqüències. Si l'alumnat acumula decisions subòptimes en una mateixa fase, l'escenari condueix a un final alternatiu que convida a la reflexió sobre eixa fase concreta. Si supera les tres fases amb èxit, arriba a un final positiu que integra els aprenentatges de tot el procés. El recurs busca que l'alumnat universitari connecte els fonaments teòrics de l'enfocament globalitzador amb la presa de decisions pròpia de la pràctica docent real, fomentant el pensament crític i l'anàlisi de situacions d'aula des d'una perspectiva pedagògica fonamentada.
- La inclusión educativa en contextos globales: guía de tareas para desarrollar un proyecto COIL entre futuros docentes de España y Chile.(Universitat de València, 2026) Lacruz Pérez, Irene; Segura Pérez, ÁngelaEl presente documento incluye las instrucciones de una actividad práctica de carácter grupal emmarcada dentro de la asignatura de Necesidades Educativas Especiales, que se cursa en el grado en Maestro/a de Educación Infantil. El principal propósito de esta tarea es que el futuro profesorado participe en una experiencia de intercambio académico y cultural con estudiantes de otro país sin necesidad de realizar una movilidad física, permitiendo contrastar perspectivas educativas y desarrollar competencias interculturales. Para alcanzar esto, la tarea se desarrolla bajo la metodología de Collaborative Online International Learning (COIL) en colaboración con futuros docentes de Chile. A lo largo del proyecto, se forman parejas de equipos internacionales (un equipo español con un equipo chileno) que realizan las mismas tareas en paralelo y comparten sus producciones a través de la plataforma Padlet para revisarlas y valorarlas mutuamente. El trabajo consta de un total de cuatro tareas : una primera presentación individual en vídeo , una investigación y cuadro comparativo del estado de la inclusión educativa en ambos países , el diseño de una propuesta de intervención ante un caso práctico de Necesidades Específicas de Apoyo Educativo (NEAE) , y una fase final de coevaluación y reflexión crítica a partir del feedback recibido. En el documento se incluye la descripción de los aspectos formales y organizativos del trabajo , la justificación de su importancia , las indicaciones detalladas para cada una de las actividades , los criterios de evaluación mediante rúbricas y el cronograma general del trabajo grupal
- Unitat 2 Les curses(Universitat de València, 2026) Oficial-Casado, Francisco JavierAquesta unitat analitza les principals proves de curses en pista coberta i a l’aire lliure, així com la seua reglamentació bàsica, incloent-hi les categories d’edat, les característiques de cada prova, l’ús dels blocs d’eixida i les normes relatives a la invasió de carril. Pel que fa a la tècnica de carrera, l’objectiu és aconseguir un desplaçament econòmic i eficient. La tècnica de carrera es divideix en diverses fases: amortiguació, impuls i vol. En cadascuna intervenen de manera coordinada les cames, els braços i el tronc per maximitzar l’eficiència del moviment. A més, la tècnica s’adapta a les exigències específiques de les proves de velocitat i de resistència. Finalment, s’estudien les variables espai-temporals, l’índex de coordinació (timing) i les fases de la cursa de 100 metres llisos (acceleració, velocitat màxima i resistència a la velocitat), aspectes fonamentals per a l’anàlisi i la millora del rendiment atlètic.
- Tema 2 La planificació de l'entrenament en l'atletisme(Universitat de València, 2026) Oficial-Casado, Francisco JavierLa planificació de l’entrenament en atletisme ha d’adaptar-se a les exigències específiques de cada prova, considerant els sistemes energètics predominants, les capacitats físiques determinants i les característiques individuals de l’esportista. La programació s’organitza en diferents nivells (temporada, macrocicles, mesocicles, microcicles i sessions) per optimitzar el rendiment a llarg termini. El tema destaca la importància de la periodització i de la individualització de l’entrenament, ja que cada atleta respon de manera diferent a les càrregues. També presenta les principals innovacions en l’entrenament de la força i la resistència, com el control de la velocitat d’execució (VBT), l’anàlisi del perfil força-velocitat, la variabilitat de la freqüència cardíaca (HRV), la potència de carrera i la saturació d’oxigen muscular. Finalment, s’analitzen l’entrenament concurrent de força i resistència, la nutrició perioditzada i la necessitat d’aplicar les noves tendències amb esperit crític, combinant la innovació amb els principis fonamentals de l’entrenament esportiu.
- Material docent: jocs i esports alternatius. posibilitats educatives(Universitat de València, 2026) Antón González, LauraMaterial docent de l'assignatura "Joc Educatiu i Iniciació Esportiva" del Grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport.
- Research in Sports Management(Universitat de Valencia, 2022) Jiménez Jiménez, Pablo; Alguacil Jiménez, MarioMaterial docente de la asignatura "Sport and Tourism Bussiness Strategy" como parte del Master Universitario "Tourism and Sport Management" de la Lithuanian Sports University. Siendo un Master privado con docencia en inglés.
- Aprendre jugant és aprendre de debò(Universitat de València, 2026-05-17) Romero Rodrigo, MercedesAprendre jugant és aprendre de debò és un recurs en HTML que estructura una sessió per racons temàtics en què el joc és simultàniament contingut i mètode: l'alumnat no aprèn sobre el joc en l'etapa infantil, sinó que el viu, l'analitza des de dins i el connecta amb els fonaments teòrics de la didàctica. El recurs s'organitza al voltant de 33 jocs de taula distribuïts en sis racons: Memòria i observació, lògica i resolució, joc cooperatiu, joc simbòlic i de rol, acció i reflexos, i joc tradicional. Cada racó inclou una selecció de jocs, una proposta d'organització en subgrups, i una pregunta orientadora per al debat final. Cada joc disposa d'una fitxa accessible des de la pròpia interfície, amb descripció, nombre de jugadors, edat recomanada, habilitats que desenvolupa i connexió amb els continguts de l'etapa 0–6. La sessió es completa amb un debat i tancament metacognitiu en el qual l'alumnat connecta la vivència lúdica amb conceptes treballats a l'assignatura d'Organització de l'espai escolar, materials i habilitats docentes com el rol docent com a facilitador, la selecció i creació de materials, o el joc com a patrimoni cultural i intergeneracional, entre altres. Es publica sota llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0).
- Les mestres i els mestres ens conten(Universitat de València, 2026) Romero Rodrigo, Mercedes«Les mestres i els mestres ens conten» és un recurs educatiu interactiu en format HTML dissenyat per a estudiants de Graus d'Educació. A partir dels huit relats docents recollits a «Nueve miradas desde, para y hacia la educación infantil. Relatos docentes del caminar con la infancia», el recurs proposa una activitat d'anàlisi col·lectiva en què l'alumnat identifica variables del desenvolupament professional docent, contrasta perspectives entre iguals i connecta l'experiència narrativa amb el marc teòric de l'assignatura. Inclou un sistema d'autocomprovació per capítols, una bústia de preguntes per a la sessió presencial i un temporitzador de suport a la gestió de l'aula. Forma part del Bloc III (Habilitats docents) de l'assignatura Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents del Grau en Educació Infantil de la Universitat de València.
- Transformar las aulas con infografías: análisis de resultados desde una perspectiva sostenible.(Universitat de València, 2026) Benlloch Sanchis, Maria Jesús; Bell Sebastian, JuliánDiapositivas que explican cómo se evaluó desde una perspectiva sostenible el PIEE realizado con el alumnado, en este caso participaron de la evaluación los estudiantes de pedagogía intercultural. Los resultados demuestran que a pesar de hacer en clases procesos de investigación y concienciación sobre problemáticas sociales y de justicia social, aún es necesario repensar las formas en las que se evalúa la innovación educativa, en especial para poder atender a los ODS.
- Autoeficacia percibida en escritura académica: un estudio mediante infografías en educación superior(Universitat de València, 2026) Benlloch Sanchis, Maria Jesús; Vazirani MagnaniDiapositivas que exponen los resultados conseguidos del PIEE con 54 alumnos voluntarios que participaron del pre-test/post-test y de la intervención a través de la realización de las infografías para mejorar aspectos de la competencia comunicacional escrita.
- Lo que aprendimos de la DANA. Cuentos, experiencias y recomendaciones desde Magisterio(Tirant Lo Blanch, 2025) Marín Suelves, Diana; Romero Rodrigo, MercedesEsta obra recoge los textos elaborados por estudiantes de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València tras la DANA de octubre de 2024, coordinados por las profesoras Diana Marín Suelves y M. Mercedes Romero Rodrigo. El libro sistematiza relatos, experiencias y recomendaciones pedagógicas surgidas de una situación de emergencia climática, constituyendo un recurso para la formación de futuros docentes articulado en torno a la resiliencia, la expresión emocional y la construcción compartida de conocimiento.
- BID2 - Los manuales escolares(Universitat de València, 2026) Bel, Juan CarlosMaterial docente de la asignatura 43492 - Bases para la innovación docente, del Máster Universitario en Investigación en Didácticas Específicas.
- BID1 - Los manuales escolares(Universitat de València, 2026) Bel, Juan CarlosMaterial docente de la asignatura 43492 - Bases para la innovación docente, del Máster Universitario en Investigación en Didácticas Específicas.
- El profesorado en educación primaria: la necesidad de repensar el papel de las ciencias sociales(Graó, 2024) Aparici Pérez, Carla; Jerez Carañana, María; Bel, Juan Carlos; Henarejos Crespo, Isabel; Soriano Martínez, Marta; Fita Carretero, IsabelLas ciencias sociales cumplen un papel determinante en la formación de niños y niñas como ciudadanos democráticos, pero el profesorado de educación primaria se enfrenta a diferentes problemas propios de esta etapa a la hora de plantear una enseñanza que contribuya al desarrollo ciudadano. En el presente artículo reflexionamos sobre algunos de los obstáculos que encontramos para enfocar las ciencias sociales desde una perspectiva crítica, al mismo tiempo que proponemos posibles soluciones y propuestas prácticas.
- 25-26 Sociologia de l'educació Unitat 3-Socialització secundària, escola i professorat (Grau en Ed. Primària)(Universitat de València, 2026) Soler-Penadés, VíctorLa present unitat aborda tres dimensions fonamentals per a comprendre la funció social de l’educació i el paper del professorat en les societats contemporànies: la socialització secundària com a procés sociològic, l’escola com a institució socialitzadora i la figura del docent com a categoria social i professional. Aquests tres eixos estan íntimament connectats i resulten imprescindibles per a la formació de futurs i futures mestres d’educació infantil, primària i secundària.
- 25-26 Sociologia de l'educació Unitat 2-Societat, cultura i socialització. Fonaments sociològics per a la pràctica docent (Grau en Ed. Primària)(Universitat de València, 2026) Soler-Penadés, VíctorLa present unitat aborda tres conceptes nuclears de la Sociologia de l’Educació: societat, cultura i socialització. Aquests tres pilars conceptuals constitueixen les eines analítiques fonamentals per a comprendre l’escola com a institució social, l’aula com a espai d’interacció cultural i el procés educatiu com a experiència socialitzadora complexa. Per al futur professorat d’educació infantil i primària, dominar aquests conceptes no és un exercici merament acadèmic, sinó una competència professional essencial. Comprendre l’estructura social permet identificar desigualtats i mecanismes d’exclusió que travessen l’aula; conèixer la dimensió cultural de l’educació ajuda a reconèixer la diversitat i a dissenyar pràctiques inclusives; i analitzar la socialització capacita per a entendre el paper actiu de l’escola en la construcció d’identitats, valors i trajectòries vitals (Fernández Enguita, 2018).
