Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2016. No. 60

Permanent URI for this collection

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 17 of 17
  • Item
    F. Xavier Vila & Vanessa Bretxa (eds.) «Language Policy in Higher Education. The Case of Medium-Sized Languages», Bristol, Multilingual Matters, 2015, 218 pp.
    (2016) Casesnoves Ferrer, Raquel
    Ressenya sobre el llibre de F. Xavier Vila & Vanessa Bretxa (eds.) Language Policy in Higher Education. The Case of Medium-Sized Languages, Bristol, Multilingual Matters, 2015, 218 pp.
  • Item
    Jennifer Duprey, «The Aesthetics of the Ephemeral. Memory Theaters in Contemporary Barcelona», State University of New York, 2014, 274 pp.
    (2016) Amo Sánchez, Antonia
    Book review: Jennifer Duprey, The Aesthetics of the Ephemeral. Memory Theaters in Contemporary Barcelona, State University of New York, 2014, 274 pp.
  • Item
    Maria Conca & Josep Guia (2014), «La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions», Alzira, Bromera/IIFV, 216 pp., ISBN: 9788490262818.
    (2016) Timofeeva Timofeev, Larissa
    Book review: Maria Conca & Josep Guia (2014), La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions, Alzira, Bromera/IIFV, 216 pp., ISBN: 9788490262818.
  • Item
    G. Golobardes, «Diccionari grec clàssic-català», Barcelona, PAM 2015, ISBN 978-84-9883-787-2.
    (2016) Redondo Sánchez, Jordi
    Book review: G. Golobardes, Diccionari grec clàssic-català, Barcelona, PAM 2015, ISBN 978-84-9883-787-2.
  • Item
    Francesc Massip Bonet (ed.), «Repensar el sombrío Medioevo / Those Dark Ages Revisited. Nuevas perspectivas para el estudio de la cultura medieval y de la temprana Edad Moderna», Kassel, Edition Reichenberger, 2014, 245 pp.
    (2016) Karilla, Hiroco
    Reseña sobre el libro de Francesc Massip Bonet (ed.), Repensar el sombrío Medioevo / Those Dark Ages Revisited. Nuevas perspectivas para el estudio de la cultura medieval y de la temprana Edad Moderna, Kassel, Edition Reichenberger, 2014, 245 pp.
  • Item
    Enric Balaguer, «Constel·lacions postmodernes», València, Publicacions de la Universitat de València, 2015, 200 pp.
    (2016) Aiza, Jordi
    Book review: Enric Balaguer, Constel·lacions postmodernes, València, Publicacions de la Universitat de València, 2015, 200 pp.
  • Item
    Modalitats de la ironia en la poesia lírica de Josep Maria de Sagarra
    (2016) Sunyer Molné, Magí
    Resum: Aquest article analitza la poesia que Josep Maria de Sagarra va escriure durant els anys vint i trenta —exclosos El comte Arnau, Poema de Nadal i la poesia satírica— per descobrir-hi les raons de fons que hi propicien el joc irònic. S’observa una neta diferència en la poesia escrita en cada una de les dècades, en relació amb un canvi en les circumstàncies personals i la sensibilitat manifestada envers noves estètiques. Si en la poesia dels anys vint la ironia, esgrimida com a defensa, havia de conviure amb la voluntat de depuració poètica, l’impacte del surrealisme i el contrast provocat per la coneixença de noves terres sentides com a estranyes aporten noves raons per al distanciament en la poesia dels anys trenta.Paraules clau: ironia, Josep Maria de Sagarra, poesia pura, surrealisme.
  • Item
    Carles Soldevila ironista: «Valentina»
    (2016) Simbor i Roig, Vicent
    Abstract: This paper aims to study the importance of irony in Carles Soldevila by analysing his novel Valentina, published in 1933. Firstly, the author’s concept of irony is described. Then, we move on to check the use of irony in Valentina by considering: the narrator’s irony, irony of situation, verbal irony, gestural irony and hypertextual irony or parody. The narrator’s irony and verbal irony appear to be the most decisive: the former allows us to see the use of the narrator’s ironic detachment toward the characters; the latter shows the large variety of rhetorical resources used by both the narrator and the characters.Key words: Irony, parody, narratology, history of the novel, Carles Soldevila.
  • Item
    A l’entorn de la ironia de situació i la comèdia burgesa: el cas de «La llotja», de Josep M. Millàs-Raurell
    (2016) Rosselló, Ramón X.
    Resum: En aquest article ens aproximem als usos de la ironia de situació en la construcció de la comèdia burgesa dels anys vint del segle XX, i perfer-ho agafarem com a text de referència la peça La llotja (1928), de J. M. Millàs-Raurell. Ara bé, l’itinerari d’anàlisi que hi plantegem partirà de la consideració de la comèdia burgesa com un dels models escènics de més difusió, el qual té en la producció dramàtica de Carles Soldevila un referent essencial, representada en aquest article per Bola de neu (1927). Tot seguit, passarem a l’objecte central de la nostra anàlisi, La llotja, peça que posarem en relació amb la construcció de Soldevila per veure fins a quin punt hi trobem els mateixos recursos o no. Fruit d’aquesta comparació plantejarem, finalment, la possibilitat de fer una lectura de l’obra de Millàs-Raurell en termes d’ironia hipertextual.Paraules clau: J. M. Millàs-Raurell, comèdia burgesa, La llotja, ironia de situació, ironia hipertextual.
  • Item
    Els fonaments de la ironia caldersiana: «La Glòria del doctor Larén»
    (2016) Gregori Soldevila, Carme
    Resum: L’article passa revista a les diferents modalitats de la ironia que són presents a La Glòria del doctor Larén (1936), la primera novel·la de Pere Calders: les reflexions metaficcionals a càrrec dels narradors i dels personatges i altres recursos irònics a l’abast del narrador en l’exercici de les seues funcions, la ironia de l’autor en el prefaci, les ironies de situació, les ironies verbals i les paròdies. L’anàlisi mostra, a través de la diversitat i la recurrència de les ironies que hi apareixen, que La Glòria del doctor Larén posa les bases de la ironia que identificarà la poètica de l’autor i ho fa amb el caràcter, les funcions i l’estil característics de la producció de l’etapa de maduresa.Paraules clau: ironia, metaficció, paròdia, Pere Calders, La Glòria del doctor Larén.
  • Item
    J. V. Foix i la ironia romàntica
    (2016) Geisler, Eberhard
    Resum: L’article es basa en el convenciment que la comprensió usual de la ironia no pot ser aplicada a les obres de J. V. Foix, les quals més aviat han de ser enteses en el context de la ironia romàntica tal com va ser concebuda per Friedrich Schlegel i més tard documentada en la investigació d’Ingrid Strohschneider-Kohrs. Es descriu el terme «reflexió» com l’autonegació de l’absolut per a després analitzar alguns poemes en prosa del poeta, en què tal classe d’ironia pot ser identificada. En els escrits de Foix les freqüents metareflexions sobre poesia o pintura fan aparèixer els textos o els quadres com a il·legibles o dotats d’un gran poder subversiu. Una peça com «El Roc pertús» deconstrueix l’absoluta exemplaritat i arranja un joc d’irònica refracció, la consequ?ència final de la qual és un gir antiteològic.Paraules clau: ironia, ironia romàntica, Romanticisme alemany, Schlegel, Foix, avantguardisme.
  • Item
    Presentació del monogràfic «La ironia en la literatura catalana de preguerra»
    (2016) Simbor i Roig, Vicent
    Presentació del monogràfic sobre «La ironia en la literatura catalana de preguerra» del número 60 (primavera 2016) de Caplletra. Revista Internacional de Filologia.
  • Item
    Construccions connectives binàries en el debat parlamentari
    (2016) Martí Mestre, Joaquim
    Abstract: Parliamentary debate is essentially an argumentative genre because members of parliament defend a stance regarding a topic of discussion. This position is embodied in argumentative structures, parts of which are often defined by binary connectives (mostly causal and consequence, but also conditional, final, adversative and concessive). The aim of this paper is to analyse such constructions both linguistically and argumentatively in a corpus composed of three debates in Catalan taking place in the Parliament of Catalonia. The analysis is made both from a local perspective (case by case) and from a global perspective (each case integrated into the discursive chain). Firstly, our data are compared with the results of previous studies dealing with the relationship between discursive genre and the use of connectives (Castellà 2001; Cuenca 2013a). Secondly, the relationship between the uses of connectives and the degree of formality and preparation of parliamentary debate is discussed. Finally, the discourse construction and individual style of each Member of Parliament is analysed according to chain and coherence relationships as well as in terms of the type of argumentative order and movement.Key words: binary relations, connective binary constructions, argumentation, parliamentary debate, discursive genre.
  • Item
    Usos lingüístics i ideologia: què fan els universitaris valencians?
    (2016) Casesnoves Ferrer, Raquel; Mas Castells, Josep Àngel
    Resum: L’article analitza la relació entre el posicionament ideològic dels estudiants universitaris valencians i el seu comportament lingüístic. A més de l’eix tradicional esquerra-dreta, l’autodefinició ideològica requerida inclou també la identificació nacional-regional i la postura sobre la unitat de la llengua catalana, objectes de disputa ideològica sempre latent, ara i adés explícita, al País Valencià. Els usos lingüístics són també plurals i diversos; de fet, un punt d’interés remarcable és la correlació entre els més lligats a l’hàbit o als contextos de proximitat i els més intencionals o de relació secundària. És en aquests darrers on les idees poden tindre un paper més determinant.Paraules clau: usos lingüístics, ideologia, identitat, estudiants universitaris, València.
  • Item
    Sobre la correcta interpretació dels fonemes vocàlics de l’alguerès: un estudi acústic
    (2016) Ballone, Francesc
    Resum: En els treballs de dialectologia catalana són sovent presents errors en la interpretació dels fonemes vocàlics del català de l’Alguer, i especialment dels fonemes mitjans /e, ?, ?, o/. L’objectiu principal d’aquest estudi és d’avaluar instrumentalment el rol que la distribució al·lofònica de les vocals tòniques en l’espai vocàlic pot jugar en augmentar el risc de no interpretar correctament els fonemes algueresos per part de locutors d’altres àrees dialectals del domini lingüístic català.Les dades obtingudes indiquen que és suposable una correlació entre diferències acústiquesdialectals i errades interpretacions dels fonemes vocàlics de l’alguerès per part d’estudiosos catalanoparlants no algueresos. Per exemple, una certa tendència a interpretar les vocals mitjanes obertes de l’alguerès com a mitjanes tancades pot ésser atribuïda (entre d’altres possibles factors) a la llur realització perceptiblement més alta respecte a les corresponents en quasi totes les altres varietats considerades.Paraules clau: alguerès, català, vocals, fonètica segmental, fonologia, escala Bark.
  • Item
    La traducció de Narcís Oller d’«Un llibre trist»
    (2016) García Sala, Iván
    Abstract: During creative crisis at the end of 19th century, Narcís Oller dedicated himself to translation. One of the translated works is Un llibre trist, a collection of three texts of Leo Tolstoy. The comparative study of translation and reception of these works in Europe reveals that Oller used two intermediate sources for one of the texts, La mort d’Ivan Ilitx, and one source for the other two texts, Tres morts and La mort al camp de batalla. The comparison with the two intermediate sources also demonstrates the desire of Oller to do the translations well integrated into the Catalan linguistic and cultural system, to the point of causing the illusion that the texts are originals. This is mainly in the dialogues where the work of appropriation and rewriting can be clearly perceived. Orality incorporated by Oller in his dialogues approximates his translation to the original text of Tolstoy and distances it from intermediate French translations, which are stylistically much more neutral.Key words: translation from Russian, translator Narcís Oller, Leo Tolstoy in Catalan, indirect translation.
  • Item
    Loa de la comedia de Montjuïc: un diàleg bèl·lic entre Catalunya i Castella
    (2016) Domènech, Conxita
    Resum: En aquest article analitzo la lloa ubicada després de La comedia del marqués de los Vélez (1641) al fons del Museu d’Història de Barcelona i que suposo, per la ubicació i per l’estil, que el mateix autor les va escriure totes dues amb la intenció que primerament fos representada o bé llegida la lloa i a continuació la comèdia. Pel que fa a la lloa, em dedicaré a l’autor anònim català, i concretament barceloní, que vindicarà la presa d’armes dels catalans, si bé ho farà en llengua castellana. A més, l’autor anònim escollirà el teatre —i no el pamflet propagandístic— per difondre la seva ideologia política. D’aquesta manera, la Loa de la comedia de Montjuïc es converteix en l’única obra dramàtica breu catalana de caràcter propagandístic escrita en castellà sobre la Guerra dels Segadors.Paraules clau: barroc, teatre, pamflets, propaganda, Guerra dels Segadors.