Gojos

La paraula gojos procedeix del llatí gaudium, el significat del qual és alegria, ja que aquests són composicions poètiques de caràcter religiós que canten amb fervor les festivitats religioses. Els seus textos al·ludeixen als fets més rellevants o memorables de la vida de la Verge, de Jesús o dels sants, a les seues virtuts, a la troballa de la seua imatge, o a la seua miraculosa intercessió davant calamitats com a epidèmies, guerres, sequeres i altres desgràcies. D'aqueixa manera es pot arribar a conèixer la vida i miracles, així com les virtuts del titular dels gojos. De caràcter oral o escrit, el seu origen arranca en l'Edat Mitjana i es plasmen en molts casos en documents de gran valor artístic.

Les composicions poètiques estan escrites en versos en heptasíl·labs o octosíl·labs, agrupats en estrofes de quatre, sis o vuit versos, amb una cuarteta o tonada inicial i final. Els versos solen estar escrits en dues o tres columnes separades per motius tipogràfics, i impresos en fulles soltes de grandària foli, generalment adornats per una orla tipogràfica i un petit gravat, generalment xilográfico, que encapçala el text en la part superior, immediatament després del títol. En el gravat apareix la imatge del titular, convertint-se aquests en una font iconogràfica per a moltes altres arts.

Més informació sobre Gojos (Gogistes Valencians)