Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2012. No. 53

Permanent URI for this collection

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 8 of 8
  • Item
    La transmissió lingüística intergeneracional del Català al País Valencià. Una perspectiva territorial
    (2012) Fabà, Albert; Montoya Abat, Brauli
    Aquest article fa una elaboració de les dades de l’Enquesta sobre la situació social del valencià. 2004 referides a la transmissió intergeneracional del català. Primerament aquestes dades se situen en el context de tot el domini lingüístic (els Països Catalans) i després són analitzades, des d’una perspectiva territorial, al País Valencià. La recerca ens fa adonar-nos que, sociolingüísticament, hi podem distingir dues comunitats de parla diferents d’acord amb la vitalitat que mostra el català en cadascuna. En la zona formada per les regions d’Alcoi/Gandia i València (sense la ciutat de València) i la part nord de la regió de Castelló el català obté guanys en el pas de pares a fills. L’altra comunitat de parla és la composta per l’Àrea Metropolitana de València, la regió d’Alacant i el sud de la regió de Castelló, on el català perd parlants en la transmissió intergeneracional. En aquesta última zona, i no per casualitat, hi ha les quatre ciutats valencianes més poblades (València, Alacant, Elx i Castelló), que acumulen un 30% de la població del País Valencià i exhibeixen les pèrdues més grans, especialment la ciutat d’Alacant.
  • Item
    La transmissió familiar en les llengües recessives i la revernacularització
    (2012) Montoya Abat, Brauli; Mas i Miralles, Antoni
  • Item
    Análisis contextual de la revitalización del Euskera en el ámbito familiar
    (2012) Martínez de Luna Pérez de Arriba, Iñaki
    En este trabajo se analiza la revitalización del euskera en el ámbito familiar, situándola en el contexto general de Euskal Herria y en el particular de cada uno de los territorios del euskera. El análisis va desde la mitad del s. xx hasta la actualidad y considera tanto el marco jurídico como la actuación institucional y la dinámica social, siempre con la mirada puesta en los roles desempeñados durante ese tiempo por la familia. La línea argumental está soportada en informaciones y datos sociolingüísticos procedentes de los numerosos estudios e informes, realizados sobre todo a partir de la década de los 80 del siglo pasado. Se concluye con unas reflexiones acerca de las luces y sombras de la revitalización del euskera en lo que concierne a la esfera familiar, como parte que es del entramado social.
  • Item
    El Gallego en la familia: entre la producción y la reproducción
    (2012) Ramallo, Fernando F.
    En este artículo abordamos el análisis de la evolución reciente del gallego en el ámbito familiar. En concreto, nos interesan los procesos de producción, reproducción y no reproducción de la lengua y sus consecuencias en la actual situación de substitución lingüística. En el periodo que va desde 1992 a 2008, la distribución de la lengua inicial se ha visto sensiblemente modificada, sobre todo por la penetración del español en la mayor parte de las familias. Sin embargo, el artículo pone de manifiesto los errores que plantea tomar la lengua inicial como única variable de referencia para medir la transmisión lingüística intergeneracional. Cuando esto se corrige, el análisis apunta a un notable ritmo de retención lingüística, tanto por gallego hablantes tradicionales como por neohablantes. Los datos proceden de nuestra propia explotación del módulo específico sobre conocimiento y uso del gallego incluido en la Enquisa de Condicións de Vida das Familias (Instituto Galego de Estatística 2003, 2008) cotejados con el Mapa Sociolingüístico de Galicia (1992). La parte final del texto valora brevemente la planificación lingüística de la Xunta en el ámbito de la transmisión lingüística familiar.
  • Item
    Fra Francesc Moner's Psychic Space /Soulful Place
    (2012) Cocozzella, Peter
    Francesc Moner (c. 1462-c. 1492), autor català de notable talent, es distingí, gràcies a la seva producció tant en català com en castellà, en els cercles literaris de Barcelona durant la dècada de 1480. A partir de la seva meditació sobre la condició de l’amant, Moner construeix una al.legoria que comprèn dues dimensions espacials, una de l’«espai» pròpiament dit i l’altra de la «vivència» espiritual. En el present treball segueixo el camí contemplatiu de la persona poètica de Moner des de l’espai psíquic a la vivència de l’ànima. Inherent a l’exploració ací esbossada, es perfila l’intertext monerià, que harmonitza la temàtica de l’amor passional i la de la devoció religiosa.
  • Item
    Jean Cocteau a l'escena catalana (1917-1966)
    (2012) Gallén, Enric
    La recepció de Cocteau en l’escena catalana d’entreguerres es va centrar en manifestacions avantguardistes de caràcter espectacular. Si Parade, Le train bleu i Oedipus-Rex van tenir els seus defensors i detractors aferrissats entre la crítica i el públic de Barcelona, Orphée va fixar l’abast d’una iniciativa que no va influir en la literatura dramàtica catalana del moment. En el context de la postguerra franquista, textos com La voix humaine, Les parents terribles i L’aîgle à deux têtes ja no representaven el perill que, des del punt de vista artístic o literari, van significar les propostes espectaculars esmentades; tanmateix, ho van continuant sent des del punt de vista moral, sobretot en el cas de Los padres terribles. Quan es va representar per segon cop, el 1962, la crítica va mostrar una actitud contemporitzadora i el públic va acollir l’obra al marge de consideracions d’ordre moral. La reposició, però, va esdevenir el cant del cigne del Cocteau dramaturg; la mort un any després va ratificar la seva progressiva pèrdua de significació i incidència a l’escena catalana.
  • Item
    El valencianisme lingüístic de Nicolau Primitiu Gómez Serrano
    (2012) Climent, Josep Daniel
    Aquest article constitueix un estudi de les activitats més rellevants i la posició ideològica de Nicolau Primitiu Gómez Serrano al voltant del català de València: fixació de la toponímia del País Valencià, defensa i difusió de les Normes de Castelló, reivindicació de l’ús del valencià a l’escola i del seu ensenyament, promoció del Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover-Moll, creació de plataformes editorials i teories sobre l’origen i el nom de la llengua dels valencians.
  • Item
    La comprensió de les clàusules de relatiu en catalá infantil
    (2012) Gavarró, Anna; Adani, Flavia; Ramoneda, Marta; Rusiñol, Sandra; Sánchez, Raquel
    Les clàusules de relatiu han estat objecte d’un nombre important de treballs en el camp de la gramàtica adulta, la gramàtica infantil i l’afàsia. Aquí emprenen el primer estudi de la comprensió de les clàusules de relatiu de subjecte i d’objecte en català infantil. Repliquem un experiment dissenyat per a l’italià per Adani (2008), en concret una tasca d’identificació d’agent, amb 33 nens parlants del català central d’edats compreses entre els 3,5 i els 6,2 anys. L’anàlisi dels resultats indica que els nens assoleixen nivells adults de comprensió de les relatives de subjecte primerencament, mentre que la comprensió de les relatives d’objecte progressa però no assoleix nivells adults fins a l’edat de 5,6 anys. Les relatives d’objecte amb subjecte postverbal majoritàriament s’interpreten de forma errònia com a relatives de subjecte per a tots els grups examinats, en clar contrast amb el comportament adult.