Log In 
Language Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2015. No. 58
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- Models de traducció literària i audiovisual en català col.loquial: el cas de Jackie Brown de Quentin Tarantino(2015) Pujol, DídacAquest article tracta dels models de traducció col·loquial cap al català en el cas de la versió doblada (1997), la versió subtitulada (1997) i el guió traduït (1998) de Jackie Brown (1997) de Quentin Tarantino. El nucli de l’article és l’anàlisi i la comparació de la fonètica, la morfologia, la sintaxi i el lèxic de cada traducció catalana, que s’emmarca en els models lingüístics i de traducció vigents en el període objecte d’estudi. La conclusió a la qual s’arriba és que les tres traduccions utilitzen models de llengua col·loquial diferents. El guió traduït basteix un model trencador, sobretot en qüestions de representació fonètica i en el lèxic castellà que utilitza. La versió doblada s’adequa als criteris de traducció i doblatge de TV3: d’una banda, presenta una sintaxi relativament col·loquial (menys col·loquial que la de la versió subtitulada, però no tant com la del guió traduït); i, d’altra banda, fa ús d’una morfologia estàndard que explota poc els recursos col·loquials de la llengua meta. La versió subtitulada s’acosta més a la parla col·loquial que la versió doblada, sobretot en qüestions de lèxic, àmbit en el qual utilitza molts menys castellanismes que el guió traduït.
- La traducció del cant 6è de l'Odissea des de la lingüística de corpus(2015) Guzmán Pitarch, Josep RodericAquest article és un estudi del model de llengua de quatre traduccions del cant 6è de l’Odissea al català. Les quatre traduccions estudiades són les de Carles Riba publicades en 1919 i 1948, la traducció de Joan Aymerich de 1997 i la de Joan F. Mira de 2011. L’estudi es realitza amb instruments de la lingüística de corpus i des d’una perspectiva descriptiva. Els instruments de la lingüística de corpus ens serveixen per a delimitar aspectes traductològics relacionats amb la simplificació, l’explicitació, la normalització o la interferència i concretats en l’ús dels lemes nocionals en les quatre traduccions. Al seu torn, la perspectiva descriptiva ens permet situar l’ús d’aquests lemes nocionals en el context cultural de cada període històric de les traduccions, i serveix per a poder afirmar que les traduccions es troben vinculades directament al període en què es realitzen i aquesta integració pot permetre, fins i tot, que admeta el fet que una traducció puga arribar a ser profundament personal.
- Jocs de llenguatge en escena(2015) Sellent Arús, Joan
- Apunts sobre exile, llengua i traducció(2015) Bacardí Tomàs, MontserratA l’exili del 1939, la traducció hi va tenir un paper més aviat subsidiari. L’obra original hi era prioritària, perquè salvar els mots es va convertir en una urgència. Els traductors «professionals» van haver de servir-se d’altres llengües (del castellà, sobretot), mentre que els traductors «vocacionals» traduïen al català per a ells mateixos, per a l’esdevenidor. La premsa exiliada tan sols podia acollir algunes versions literàries testimonials o bé trasllats anònims de textos informatius. Les revistes Full Català, Quaderns de l’Exili i Lletres, publicades a Mèxic els anys quaranta, il·lustren concepcions confrontades de la llengua i la traducció.
- Dos llenguatges de traducció diferents: les dues versions de Josep carner d'El malalt imaginari (1905/1909 i 1921)(2015) Ortín, MarcelEn aquest article es presenta una comparació crítica detallada dels llenguatges que va posar en joc Josep Carner en dues versions diferents d’El malalt imaginari de Molière. La primera, publicada l’any 1909, havia estat feta el 1905 per a una producció d’Adrià Gual; la segona va aparèixer el 1921 en una col·lecció d’obres literàries en traducció que dirigia Carner mateix, la Biblioteca Literària. És interessant de comparar-ne les solucions perquè aquest no és un simple cas de revisió, sinó un cas de retraducció, amb molts aspectes culturals implicats. Pompeu Fabra havia dut a terme en aquests anys una renovació severa i completa de la llengua escrita. Carner va canviar la seva concepció respecte als objectius i la pràctica de la traducció, per mirar com podia contribuir a estendre les possibilitats expressives de la llengua reformada.
- Introducció(2015) Guzmán Pitarch, Josep Roderic; Marco Borillo, Josep Manuel
- La "Peregrinació del Venturós Pelegrí" ab les "Cobles de la mort": una sèrie de gravats en setze edicions cerverines (circa 1730-1804)(2015) Mahiques Climent, JoanEntre el gran nombre d’edicions de la «Peregrinació del Venturós Pelegrí» ab les «Cobles de la mort» impreses a Cervera als segles XVIII-XIX, n’estudiem setze que transmeten la mateixa sèrie de gravats, en la qual es representen algunes escenes del pelegrí visionari i/o l’ànima del purgatori que se li apareix. A banda de reproduir en facsímil tota aquesta sèrie, la portada de quinze edicions i la primera pàgina conservada d’un exemplar únic acèfal, en fem una descripció bibliogràfica i ressenyem els exemplars localitzats en biblioteques d’arreu del món. Tant des del punt de vista quantitatiu com cronològic, aquesta sèrie destaca per ser la més reiterada i documentada entre totes les que s’han imprès des del segle XVII fins a l’actualitat en edicions d’aquestes obres.
- Ainda suspira a última flor do Lácio?(2015) Costa, Ricardo da; Fantin Vescovi, Leticia
- La sufixació apreciativa del català: creacions lèxiques i implicacions morfològiques(2015) Lloret, Maria-RosaLa situació de la derivació apreciativa dins la morfologia és excepcional, perquè la informació limitada que contenen, en general, les gramàtiques i els diccionaris sobre els apreciatius així com l’ús habitual d’aquestes formes en contextos familiars i informals fan que la creativitat dels parlants no es vegi limitada per normatives i que, per tant, aflorin solucions imaginatives, que, tot i la variació existent, segueixen uns condicionaments gramaticals clars. L’objectiu d’aquest treball és aportar noves dades en aquest camp a partir de formes recollides en corpus tradicionals i per internet, amb una doble finalitat: d’una banda, aprofundir en les particularitats morfològiques de la sufixació apreciativa del català, amb especial interès per les de les categories que la bibliografia sovint ignora (és a dir, els apreciatius que no deriven de noms, adjectius o verbs); i, de l’altra, demostrar que les restriccions distribucionals que presenten els apreciatius amb relació a les terminacions que admeten tant les formes tradicionals com les noves creacions lèxiques permeten redefinir quines marques flexives nominals reals té el català.
- Una travessa pel laberint: assaig d'interpretació de Els jeroglífics i la pedra de Rosetta, de Carmelina Sánchez-Cutillas(2015) Francés Díez, María ÀngelsL’objectiu d’aquest article és estudiar una obra singular i sorprenent en el panorama de la poesia valenciana dels anys setanta: Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976), de Carmelina Sánchez-Cutillas (1927-2009). Insòlita mostra de prosa poètica, aquesta obra significa un gir radical des del realisme que caracteritzava els primers poemaris de l’autora envers el formalisme més extrem i críptic, que desafia el silenci ancestral, jeroglífic, imposat per l’hostilitat de l’entorn. En el poemari, espai on es conjuminen paraules pròpies i manllevades a altres textos, es manifesten els conceptes bakhtinians de dialogisme, heteroglòssia i polifonia, i també la versió kristeviana d’intertextualitat. Així, un extraordinari bagatge de referències mitològiques, religioses, científiques i històriques, que semblen acusar la influència de la poesia de Salvador Espriu, construeixen el laberint inhòspit del poemari, en un intent per fer alquímia dels fonaments de la tradició cultural i transformar-los en l’expressió de la rebel·lia, de la ira que subjau, com en un palimpsest, sota els escrits.
